dimarts, 20 de març de 2007

El Rellotge Català i els símbols identificatius catalans




L'Ajuntament de Cardedeu ha estat el primer dels Ajuntaments catalans que ha instal·lat a la seva façana un rellotge que marca les hores amb el sistema dels quarts tradicional a Catalunya.
He anat a veure la façana de l'Ajuntament de Barcelona i no l'hi he vist. Al meu costat hi havia un grup de turistes, que d'haver vist l'original rellotge, s'haurien assabentat de l´existència de la cultura catalana. Una imatge identitària val més que mil paraules.
Són milions els turistes que visiten Barcelona sense assabentar-se que són a Catalunya. Només cal mirar les imatges de les postals que hi ha als quioscos de la Rambla, lloc turístic per excel·lència, per adonar-se'n. A les postals se'ls hi ha tret fins i tot l'escut de Barcelona amb els 4 pals catalans, cosa que no s'havia fet ni en temps de la dictadura de Franco. Ja no ens cal censura espanyola, hem renunciat a donar imatge de catalanitat.A algunes postals fins i tot hi podem veure que hi posa "España" i no hi posa "Catalunya".
A les detiquetes dels productes fets a fàbriques que són a polígons industrials de Catalunya, hi posa el nom de la ciutat però no hi posa cap referència a que aquesta ciutat, com pot ser Barcelona, pertany a Catalunya. Només hi posen España.
Entre els recordatoris turístics que es comercialitzen a Catalunya, especialment a Barcelona i altres llocs com són museus i monestirs, es poden trobar toros i nines amb vestit flamenc andalús que han estat utilitzats per espanyolejar però no hi trobem castellers ni nines amb el vestit de "pubilla" que són representatius de la cultura catalana.

Renunciar als senyals d'identitat vernacla és com enterrar-se en vida. El rellotge de l'Ajuntament de Barcelona, la Capital de Catalunya, no marca les hores amb el sistema tradicional català. És un altre ímbol català al que hem renunciat a donar-ne testimoni. Per què renunciem als nostre senyals d'indentiat i els símbols i mites propis?. Quina mena de complexe autodestructiu estem patint?. Som víctimes d'una campanya desvernaclitzadora que vol dominar a la humanitat sota una realitat identitària falsa, tergiversada i buida de contingut?.
Hi ha un pacte de govern- em pregunto tot sovint, quan veig determinats fets i actituds de molts polítics catalans - pel qual el poder hispano-castellà de Madrid renuncia a la censura, a canvi de que el poder català o catalanista de Barcelona renunciï a la catalanitat?. Per què no s'explica en els programes escolars, la diferència que hi ha entre cultura vernacla i cultura colonial i la funció que les llengües en aquest procés?. Està clar que la llengua vernacla dels Països Catalans és la llengua catalana i que aquesta té els seus senyals i símbols propis que han de ser presents en el seu espai geogràfic natural.
Déu, llegim a la Bíblia, va distribuir els pobles per la Terra, cadascún segons la seva llengua i costums. Així, doncs, perquè no hem de posar la llengua i simbologia catalana al seu lloc?. Qui i perquè s'oposa a aquest ordenament nacionalista?.
Cal recordar novament aquelles quatre columnes simbòl·liques que el 1919 va construir Josep Puig i Cadafalch a la muntanya de Montjuïc de Barcelona van ser enderrocades el 1928 pel dictador espanyolista Miqguel Primo de Rivera perquè eren un símbol català. A mi em sembla que s'haurien de aquelles quatre columnes, però també em sembla que cal restituir el rellotge català. Em sembla que cal restituir els símbols propis o vernacles de cada lloc per a restituir un equilibri que ha estat alterat de forma perjudicial per a les persones que volen viure-hi i realitzar-hi com cal fer-ho per a realitzar un pla ideal que alguns no dubten en qualificar de diví. Els símbols són el pont o la porta entre el món físic i el món espiritual.

Les grans metròpolis, com més universals es fan, més reflecteixen en el seu urbanisme els senyals i símbols de la seva pròpia identitat autòctona o vernacla. Londres, té un rellotge anomenat "Big Ben" que es visitat per milions de turistes. Praga, la ciutat de Kafka, també té un rellotge típic a l'Ajuntament que es visitat per milions de turistes. Per què no el pot tenir Barcelona?. Barcelona, hauria de ser un mirall que reflectís la catalanitat, així es faria una capital digna dels catalans. El Rellotge Català podria ser un d'aquests símbols. És un d'aquests símbols que cal restituir.
Pel que fa referència als immigrats o nouvinguts, jo crec que aquests símbols facilitarien la seva integració. Integrar-se vol dir "formar part de la totalitat" per mitjà de la particularitat natural que li correspon. Els símbols catalans ajudarien a tenir percepció de la veritable realitat; ajudaria a fer-los perceptible que són a l'espai de la catalanitat i no a l'espai de l'espanyolitat. La catalanitat és un espai cultural animat per un esperit infinit que necessita llibertat per a fer-se realitat; l'espanyolitat és un espai polític que té unes lleis i constitucions que condicionen la llibertat a l'obediència.

Recordo ara aquella vella ensenyaça cristiana: La paraula vivifica, la llei mata. Quan els catalans parlem, ens trobem tot sovint davant el mur d'alguna llei espanyola.
Els símbols faciliten la integració en una identitat. La catalanitat no és solament una qüestió de llengua. Es una qüestió de mites i símbols, és una qüestió de ser, una qüestió espiritual. És, des del punt de vista de la funció cultural, una manera d'integrar-se en la realitat. "El rellotge esfèric que marca les hores amb el sistema dels quarts" tradicional de la cultura catalana, - al que jo anomeno "el rellotge català"-, hauria de ser un símbol de Catalunya, que estigués present a tots els seus municipis, especialment en els llocs oficials com són els Ajuntaments i les esglésies.
http://www.comunicaciodigital.com/rellotge_catala/#
El "Rellotge Català", s'hauria de posar al Palau de la Generalitat, a l' Ajuntament de Barcelona, en el parc de temàtica catalana "Catalunya en Miniatura", a les esglésies parroquials, a les estacions d'autobusos i trens, ...
No l'he vist, però, ni al Monestir de Poblet, ni en el Monestir de Santes Creus, ni el Monestir de Ripoll, ni el Monestir de Montserrat que passen per ser molt catalanistes... També hauria de ser a l'estadi del F. C. Barcelona, un estadi, per cert que també hauria de tenir un nom propi català i que encara està "sense nom" - li continuem dient "Camp Nou"-.

Un club que és, i vol ser més que un club perquè té la representació de la catalanitat en boca dels seus socis i simpatitzants, hauria de tenir el rellotge català a l'estadi. També ho hauria de tenir TV3 la Televisió de Catalunya.
Crec que s'hauria de promoure la catalanització dels rellotges de Catalunya. La mesura, o senyalització del temps en el sistema català dels quarts, comporta tota una concepció cultural. El rellotge que medeix el temps amb el sistema dels quarts, dóna imatge de catalanitat.
Seguiran l'exemple de l'Ajuntament de Cardedeu els altres Ajuntaments de Catalunya?.
Seguiran altres mossèns de Catalunya l'exemple del mossèn de la parròquia de Sant Josep de Badalona, que sí ha posat a la torre del campanar de l'església parroquial el rellotge català?.
Posaran aquest rellotge que símbol de la cultura vernacla a les altres parròquies de Catalunya, donat que l'església catòlica genuïnament cristiana, més que no pas dogmàticament vaticanista, sempre ha mostrat predilecció per les llengües i els símbols vernacles per allò del "do de llengües", ensenyança essencial del cristianisme que celebren per la Pentacosta?.

¿Sacrificarem una vegada més la representació de la simbologia catalana, justificant-ho amb el subterfugi de la pseudo-modernitat d'un disseny "light", indefinit i sense sentit, com ho van fer fet els responsables de la mascota olímpica en els JJOO'92, dita "cobi" - un nom sense significat -, i del canvi de l'escut municipal de Barcelona del que en van treure els 4 pals que representen el Tetragramma i la creu dels templers i de Sant Jordi?.
M'agradaria menjar-me els dotze gatims de raïm de la propera nit de cap d'any, escoltant les campanades d'un rellotge que mesurés el temps amb el sistema tradicional català dels quarts. Només conec dos llocs a tot Catalunya on es pugui veure el rellotge català que marca les hores amb el sistema dels quarts, aquest llocs són: L'Ajuntament de Cardedeu i la parròquia de Sant Josep de Badalona.

Londres, té un rellotge anomenat "Big Ben" que es visitat per milions de turistes. Praga, la ciutat de Kafka, també té un rellotge típic a l'Ajuntament que es visitat per milions de turistes. El catalasns també tenim un rellotge propi. Per què no hem d'exhibir "el rellotge català" els catalans?. La qüestió és: S'ha d'exhibir el rellotge català com a senyal d'identitat en els Països Catalans? Si la resposta és afirmativa... Perquè no ho fem?.

Aquest Cap d'any 2011...
Transmetrà TV3 les campanades de Cap d'Any davant d'un rellotge que marqui les hores amb el sistema horari català?
N'hi ha dues places a tot Catalunya ( que jo sàpiga):
La de l'Ajuntament de Cardedeu i la de la Parròquia de Sant Josep de Badalona

Jordi Salat
Escrit 2004
Revisat 2011
josalort@hotmail.com

dimarts, 13 de març de 2007

Descatalanització subtil "Gaudí"

Aquest diumenge passat ( 11 - 3 - 2007 ) vaig anar a visitar la Casa Batlló obra de l'arquitecte Antoni Gaudi que es troba a Barcelona ( Catalunya) tot fent una visita de turisme cultural amb uns familiars i amics.

Ja no es tracta de que a Barcelona no es vegin postals de les 4 columnes construides per Josep Puig i Cadafalch a la muntanya de Montjuïc, ni que no s'escolti música catalana a la Font Màgica, ni que no es projectin els 9 rajos lluminosos - 5 grocs i 4 vermells- expandint la senyera des de darrera del MNAC ( al qual , per cert, Josep Puig i Cadafalch volia anomenar Palau de Saber Antic), ... És tracta de quelcom més subtil i podriem fins i tot dir que encara pitjor: És tracta de "descatalanitzar per omissió".

Vaig anar-hi amb un amics i familiars de Granada , ciutat andalusa a la que a mi m'agrada recordar com a Regne dels Països Bètics.
També m'agrada recordar el seu nom original, "il-iberis" i fer memòria històrica de que el nom de la ciutat catalana "Elna" a prop de Perpinyà, originalment també es deia "il-iberis" per establir així lligams entre territoris de llengua i cultura ibera i explicar que aquesta cultura, la cultura ibera, no era la dels territoris de llengua castellana com se'ns ha fet creure des de determinats poders hispano-castellanistes, sinó els de llengua occitana, basca, catalana i bètica.

El cas és que vam anar a la Casa Batlló, la Sagrada Família i la Pedrera, - i alguns d'ells, com els deu passar a milions de turistes d'arreu del món que les visiten -, havent escoltat les explicacions en audífons van acabar la visita sense saber que Gaudí era català i sense saber que Barcelona era a Catalunya.


Què diuen els audífons ( i els prospectes impresos) ? :

Diuen:
"Gaudí, arquitecte nascut a Reus, a uns 50 quiilòmetres de Barcelona"

No diuen:
"Antoni Gaudí, arquitecte català nascut a Reus a uns 50 quilìòmetres de Barcelona, la capital de Catalunya"

No diuen el seu nom en català"Antoni" ni diuen res de "Catalunya"

El mateix fenòmen de desindentificació me l'he trobat en altres visites turístiques que he fet per Barcelona, en museus i altres centres culturals on el protagonmisme el tenen personatges catalans. També en el patrimoni monumental, com és el cas del monument a Pau Claris i d'altres, així com en els noms dels hotels, teatres i cinemes, la majoria batejats amb noms estrangers, i no per a ser més cosmopolites, sinó per a ser menys o gens catalans.


Ara, talment sembla que la consigna és: A Catalunya, ni català ni espanyol... : Indefinit. In-identificació. No identificació. No identificar amb la catalanitat.

Ens estan descatalanitzant els catalans. Ens estan descatalanitzant Barcelona. Ens estan descatalanitzant la cultura catalana. La censura és subtil.



Jordi Salat