diumenge, 27 de maig de 2007

El castellà, un dialecte del català ? ( 1 )

He entrat a un restaurant de Madrid i he vist un rètol que hi posava "Prohibido Fumar" He preguntat: "Des quan a Madrid parlen català". M'han mirat amb una mirada estranya, com volent dir: "què diu aquest"?. Els he tornat a llegir el rètol "Prohibido Fumar" i els fet la següent observació: "Fumar" és una paraula catalana derivada de "fum". En castellà "fum" es diu "humo". En castellà, doncs, s'hauria de dir "Prohibido Humar"La meva observació els ha sorprés no se n'havien adonat."Són moltes les paraules catalanes que s'han ficat a la llengua castellana, tantes, que fins i tot hom podria dir que el castellà és un dialectre del català" - els he continuat dient-.
Per exemple:

Ferrocarril que deriva del català ferro i que en castellà s'hauria de dir "hierrocarril"
Ferroviario que deriva del català ferro i que en castellà s'hauria de dir "hierroviario"

Transportar, que deriva del català portar i que en castellà s'hauria de dir "transllevar"

Naufragio que deriva del català nau i que en castellà s'hauria de dir "navefragio"

Portafolios que deriva del català portar i que en castellà s'hauria de dir "llevafolios"

Capicua que deriva del català cap -i-cua i que en castellà s'hauria de dir "cabeza-y-cola"

Forastero que deriva del català fora i que castellà s'hauria de dir " Fuerastero"

Enseñar que deriva del català seny i que en castellà....No existiria o potser s'hauria de dir "pones en el sano juicio" ( Però no seria el mateix que significa seny. Com digué Francesc Pujols, el català és l'única llengua del món que té el mot "seny" amb un sentit que no es troba a cap altra llengua que ell conegués, i que del fet de parlar se'n diu "enraonar". Aquestes dues observacions són d'una gran important a l'hora d'escollir el català com a llengua pel diàleg i l'enteniment entre els humans alhora de camí per a trobar la Veritat com ell, en Pujols, com a deixeble de Ramon Llull, molt bé ens deixà ensenyat)

La llista podria fer-se molt més llarga. La meva lògica, a l'hora de deduir paraules es basa, entre d'altres coses, en el costum dels jueus que construeixen la llengua a partir de les paraules mare i van fent derivades i combinacions. Trobo que seria molt interessant també, poder fer com fan els cabalistes que assignen a cada lletra un número i afegeixen un caràcter numerològic al significat dels mots. Tant de bò poguéssim fer això amb la llengua catalana i fer un estudi de les seves vibracions fonètiques i relacionar-les amb qüestions físiques i matemàtiques. La meva tasca en aquest sentit és molt lenta perquè no trobo documentació. I això que, la càbala i la numerologia es van donar a conèixer al món Occidental pels voltants del segle X des de terres de parla catalana. Malauradament, en els temps actuals, hi ha molts catalans que rebutgen la càbala per prejudicis sobre continguts esotèrics malentesos i forasenyats i , per altra banda, hi ha qui l'ensenya malament posant-la al nivell de les supersticions quan hauria de ser una qüestió de lògica i matemàtica.
Catalunya hauria de revindicar ser el bressol de la càbala cristiana i del seny. El gran estuidiós de la càbala, en Gershon Scholem, ho explica en el seu llibre "Els orígens de la càbala. La càbala a Provença i Girona" . Cal recordar que precisament va ser un poder de Castilla qui , en el segle XIII-XIV, amb la Inquisició espanyola, va fer perseguir i anorrear les ensenyances de la càbala i les llengües cabalísticament estructurades. Potser entre aquelles hi havia el català antic? Sóc fent aquest estudi però encara no n'he tret conclusions com per parlar-ne públicament.


Tornant a les paraules, n'hi ha una de molt curiosa, i és la mateixa paraula "España" . Aquesta paraula deriva de "Hispània" . Convido als lectors a cercar per mitjà d'algun cercador la paraula "Hispània" a internet. A qualsevol cercador surt "Hispània" com a àrea geogràfica que té dues parts: "Citerior" i "Ulterior" , i no es correspon amb el que s'anomena "España". Madrid no forma part d'Hispània ni "Castilla" tampoc.
Hispània correspon a una àrea que té el seu centre en els Pirineus, que era la pàtria del rei Tubal. En els Pirineus la llengua vernacla que s'hi parla no és pas castellà, les llengües vernacles són l'occità, l'euskera i el català. La Hispània Citerior corresopon a Occitània Euskal Herria i Països Catalans. La Hispània Ulterior correspon a Paisos Bètics o Andalusia i Múrcia.( Això no ho dic jo, es pot trobar a internet i es història).

Per altra banda el mo "española" deriva de "hispaniola". Aquest nom que és per altra banda el nom que va posar Cristòfor Colom ( a qui jo considero català) a una illa del Carib, és una expressió catalana. Vol dir "hispània petita". Igual que de "Cerdanya", se'n diu "Cerdanyola"; de "Quer - que vol dir "pedra" - quan es petita se'n diu "querol"; igual que de bandera que en castellà es diu "banderin" en català es diu "banderola". "Espanyola" en és una expressió que fa referència a un diminutiu català com "Espanyeta" i que castellà s'hauria de dir " Españita" o "Españinita" que es com es diuen en castellà els diminutius.


Jordi Salat
josalort@hotmail.com

Nota:

També podriem esmentar qüestions de llenguatge espanyolitzador quan ,per exemple, a la "truita de patates" li diuen "tortilla española" i a la "truita caragolada" li diuen "Tortilla a la francesa" ( I, malauradament, molts catalans, cauen en el parany tot deixant de fer servir els noms del llenguatge original català)

Vet aquí, també, alguns exemples de com els catalans, actualment, degut a certes malèvoles influències, descatalanitzem la nostra llengua:

Un exemple seria la substitució del mot català "barreja" que es va substituint per "mescla" derivat del castellà "mezcla".
També es canvien expressions típicament catalanes com "Nostra Senyora" , expressió femenina derivada del mot "seny" ( igual que "Senyor" ho és en l'expressió masculina) i que designaven les imatges de verges negres durant tota l'Edat Mitjana les quals van adoptar els castellans dient "Nuestra Señora" i ara els catalans rebutgen pensant que és una expressió castellana i fant ser sevir l'expressió adulterada de "Marededéu".

Mahonesa, ens diu Josep Pla, és el nom de la salsa típica de la ciutat catalanobalear de "Mahó". Els castellans li van dir "mayonesa" i ara els catalans l'accepten com a "maionesa" enlloc del genuí "mahonesa". ( Fins i tot han tret la "h" de "Mahó" i l'han deixat "Maó".( Algun dia s'hauria d'estudiar a fons perquè s'han tret les "h" de la llengua catalana. Crec que establien una relació amb una llengua camita - ibèrica o hebrea - pre-llatina, i que s'ha volgut esborrar aquest embrancament per alguna qüestió ideològica o de concepció religiosa)

Pel què he dit al començament d'aquest escrit, hom pot deduir que el castellà podria considerar-se un dialecte del català; no fem ara del català una llengua descatalanitzada.