dijous, 6 de setembre de 2007

El català: llengua minoritària o llengua vernacla ?

Segons l'estudi de NITLE Blog Census, el català és la segona llengua utilitzada en els blogs a Internet; la primera és l'anglès. Després d'aquesta dada, costa parlar del català com a llengua minoritària. Podeu consultar els resultats de l'estudi esmentat a www.hirank.com/
Així doncs, l'expressió "llengua minoritària" no s'escau. El català a Internet no és una llengua minoritària. Trobo que l'expressió que es va inventar en el seu dia, per a definir el català en funció de la seva situació social, en vàlida només en funció d'aquella situació social en la que es troba. Curiosament, en aquesta situació social en la que es va definir a determinades llengües com a minoritàries, es trobem altres llengües que hi són com a "majoritàries" i no se les anomena mai així "llengues majoritàries" com fora lògic atesa la noció de contraposició enfront les "minoritàries". No he llegit mai cap escrit en el que al castellà se l'anomeni "llengua majoritària". La distinció entre llengua minoritària i llengua majoritària serveix per a exposar una situació, és una definició basada en el factor quantitatiu. Però, com hem pogut comprovar per la notícia esmentada a Internet la llengua catalana no és una llengua minoritària. La definició, doncs, no se li escau. Hem de definir a una llengua només sobre la base del factor quantitatiu? En base a quins factors s'ha de definir una llengua? Què és una llengua?Com li hem de dir doncs a la llengua catalana per a identificar-la de veritat i abastament, de forma total, tenint en compte allò que és essencial d'una llengua: l'expressió d'un contingut que són idees o pensament, sentiments o emocions i necessitats o voluntats?Una llengua és l'expressió d'un Ésser.

La llengua - ens diuen totes les religions de la Humanitat al llarg de la Història - és l'expressió d'un Ésser, i és considera "Verb" quan s'exposa per escrit i "Paraula" quan s'exposa fonèticament.
La podem identificar en funció d'una situació quantitativa, com a "minoritària", en funció d' una cultura i una nació com a "catalana", en funció d'una realitat política com a "nacional", però en funció d'una mentalitat o pensament ens cal donar-li un altre nom. Quin nom? Jo l'anomeno "llengua vernacla" tot seguint una tradició mil·lenària.

Aquesta definició comporta una relació de la llengua amb una espiritualitat. És una definició que li dóna una vida, un factor qualificatiu que la situa en un marc diferent del que la situa la definició de "llengua minoritària" que només té en consideració el factor quantitatiu i que serveix per posar de manifest una "situació" en la que es troba la llengua ( i denunciar l' actitud política que la minoritza amb voluntat d'anorrear-la fent servir , quasi sempre, una llengua majoritària que s'imposa per la força bruta o per transplantaments de població hostil) però no una qualitat essencial, que la presenta com a participadora d'un Ésser i per tant creativa.La concepció de la llengua com a expressió de l'esperit del lloc, - o del Geni del Lloc -, li dóna a la llengua vernacla un nivell de consciència superior a la que comporta la definició de llengua minoritària, o llengua materna. Aquesta definició, de llengua materna o paterna, és una definició ètnica, que es fa servir per a justificar el drets dels immigrats que ocupen un territori.

Quan són diversos pobles els nouvinguts a un lloc, es justifica la minorització de la llengua vernacla en el fet de promoure una llengua majoritària que és presentada com a "llengua de tots" . Del que es tracta és de que no es parli la llengua del lloc, la natural, la vernacla , la que fa pensar perquè ens posa en comunió amb l'esperit del lloc.

Crec que un dels passos que cal fer per caminar envers la independència de Catalunya i la reunificació dels Països Catalans, és recuperar el concepte de llengua vernacla ( i també el de nació vernacla) perquè aquest concepte comporta un factor qualitatiu ( el concepte de llengua minoritària només és quantitatiu) que posa de manifest una espiritualitat, a la vegada que comporta una configuració nacionalista basada en factors naturalistes i un pensament universal basat en les essències com a denominador comú de la diversitat de formes que aquest esperit agafa en funció de cada lloc on es fa realitat.
La pau al món la veig com una confederació mundial de nacions vernacles amb les llengües pròpies sense minoritzar i parlades pels seus habitants, els quals, per damunt de les diferències ètniques i de classe social, trobaran en el vernaclisme el denominador comú essencial que a tots ens agermana i ens fa ser, o participar, en el Ser.

diumenge, 2 de setembre de 2007

Els colors blau-i-grana i el penó de Santa Eulària


Vaig rebre un correu electrònic d'una persona que habia llegit la referència que faig en el meu llibre "Les quatre columnes catalanes" a l'escut del F. C. Barcelona i els seus colors blau-i-grana tot relacionant-los amb la bandera de Santa Eulàlia patrona de la ciutat de Barcelona ( A més de Nostra Senyora de la Mercè) en el meu llibre "Les quatre columnes catalanes" , en el qual m'adjuntava la imatge d'un escut de l'equip de futbol grec "Panionios" d'Atenes perquè aquest també té una forma semblant al del FC Bacelona i els mateixos colors.

La qüestió que em plantejava era esbrinar si existia alguna relació entre aquests escuts i els seus colors així com el seu significat i una possible relació entre Atenes i Barcelona que reforçaria la meva tesis sobre les 4 columnes catalanes i el simbolisme dels 4 pals catalans, als quals relaciono amb la Tetraktis del filòsof grec Pitàgores. ( A més de trobar-hi un denominador comú amb el Tetragramma de la càbala cristiana, les 4 lletres GADU de la maçoneria, els 4 elements de la naturalesa i la columna egipcia DJED d'Heliòpolis).

A l'enviar-me aquesta foto del club de futbol Panionios, l'amable lector, m'ha donat una informació molt valuosa.


Donat que jo relaciono els colors de l'escut i la samarreta del F. C. Barcelona amb els colors de la bandera genuïna de Santa Eulàlia o millor dit, Eulària, començo per parlar d'aquesta santa, tot recordant que amb aquest nom de "Santa Eulària" ( i no pas Eulàlia) va dedicar-li un llibre mossèn Jacint Verdaguer. Donat que dono una interpretació d'Eulària relacionada amb la llengua grega ( relaciono "Eu" amb el significat grec i també iber i basc de "Bona " o "Bondad") el benvogut lector anònim em va enviar la imatge de l'equip grec abans desmentat. Aquesta santa la trobem a Extremadura i també associada als colors blau-i-grana. Pel que fa a "Âria" ho relaciono amb "la fe dels cristians arrians". La lluita que hi hagué entre arrians (Leovigild) i catòlics vaticanistes ( Recared, el convers) la trobem també enel segle XII, entre cristians albigesos o càtars i catòlics de Roma. Aquest dialèctica en les seves essències, la trobem també en lluites actuals. Ara, però, ara no s'escau parlar d'aquestes qüestions.
Vet aquí els colors blau-i-grana en un equip de futgol d'Extremadura. ( Una història ens diu que l'extremenya Santa Eulalia va nèixer a Mèrida pel voltants del segle III si bé no s'ha trobat cap prova. Cal tenir present l'antiguetat de la "Santa Eulària" de Barcelona i també que els romans, van entrar pels Pirineus i van passar per Barcelona abans d'arribar fins a Extremadura. Barcelona era la capital d'Hispània i que aquesta no era ni és la "España" que ens han fet creue els castellanòfons des de Madrid. Hispània tenia la seva centalitat en els Pirineus. Per altra banda cal tenir present l'àrea d'influència catalana amb la Tarraconense)

Sempre se'ns ha dit que els colors de la samarreta del "Barça" venien d'un cantó de Suïssa , del lloc on va nèixer Joan Gamper, el fundador del club. Jo no crec que Joan Gamper posés un colors suïssos a un club de Barcelona, sinó que va posar "uns colors relacionats amb Barcelona i aquests colors a Barcelona són els colors de Santa Eulària o Eulàlia" com així ho va fer amb la resta de simbols catalans que hi figuren. Per altra banda, he rebut també un correu d'un altre lector, en aquest cas de Blanes en que em comenta que està fent un treball sobre els colors de la samarreta del "Barça" i que els colors de Winterthur que és on nèixer Joan Gamper, no són blau-i-grana sinó blancs- i- blaus. Em diu que ha llegit allò que jo explico en el meu llibre i ho troba més coherent.( També em diu que algunes persones amb les que s'ha contactat, sorpreses, han reaccionat dient que el color blau -i- grana que va posar Gamper no és el seu poble natal sinó el del poble d'una tieta seva que vivia a Basilea. Seria més raonable pensar que va escollir els colors d'un club de Basilea enel qual va jugar Gamper el CF Basil.

No obstant, donat que els colors blau-i-grana els trobem a Atenes, i també a Extramadura , crec que els colors escollits per Gamper no ho va ser pel fet de ser els del club suïs, sinó per ser uns colors de Barcelona. L'escut del F.C. Barcelona fet per la mà d'una persona culta , noble i "integrada" a Catalunya i a Barcelona, com n'és Gamper, el suís que fins i tot es va canviar el nom de "Hans" pel català "Joan" com a mostra d'adaptació a la catalanitat, nom que té la vernaclitat als Països Catalans, havia de seer també coherent en el simbolisme representatiu de l'escut: Havia de ser un símbol amb catalanitat integral.

Els colors blau-i-grana els trobem també a l'escut del "Real Club de Polo de Barcelona" i si ens preguntem perquè es van posar aquest colors, ens trobem uns colors relacionats amb la ciutat de Barcelona, com són els de Santa Eulària i no pas amb Suïssa.
La relació entre Barcelona i Catalunya amb Suissa pel que fa als aquests colors s'ha de cercar en un altre sentit, que hi és i és molt important de donar a conèixer i reconèixer també a nivell cultural.

Els colors blau- i -grana els trobem a diversos llocs i en diversos fets culturals. En funció de les informacions que m'han arribat puc dir el següent( No descarto que m'arribi més informació):

1.- Sobre els fets culturals, a la Biblia hi diu que els sacerdots que custodiaven l'Arca de l'Aliança, els Levites, anaven vestits de blau i grana.
2.- Entre les sacerdoteses d'Isis ( divinitat relacionada amb el significat de les verges negres com la de "Nostra Senyora" de Montserrat , Patrona de Catalunya i moltes altres també associades a sentiments i espiritulitats nacionalistes de caràcter vernaclista) un dels seus colors eren els blau-i-grana.
3.- En el temple de la deessa Atenea, les sacerdotesses anaven de blau -i -grana i aquests eren també els colors amb els quals tenien pintades les parets del temple. (Cal entendre que també el temple de la deessa Atenea Niké que tenie 4 columnes).

A internet vaig trobar imatges d'aquest equip grec "Panionios" i com es pot veure a la fotografia adjunta la seva camiseta és com la de l'equip català del F. C. Barcelona.

El nom "Panionios" fa referència a la cultura jònica, "Ionios" . Les quatre columnes de Montjuïc tenen els "capitells jònics". En el meu llibre comento que les 4 columnes de capitells jònics i victòries alades al seu capdemunt que va dissenyar i fer construir Josep Puig i Cadalfach a la muntanya de Montjuïc de Barcelona l'any 1919 ( enderrocades l'any 1929 pel general Primo de Rivera perquè eren un símbol català)formaven part d'un "conjunt arquitectònic hel·lènic" del qual també en formava el Teatre Grec que encara s'hi conserva de manera que la idea era fer a la muntanya de Barcelona un complexe monumental basat en la idea de l'Acròpolis d'Atenes. Així doncs, cal cercar el sentit de l'obra en general i també de les 4 columnes en la cultura hel·lènica, de manera que quan siguin restituides - pensava jo - es faci de forma fidel a aquesta idea i explicant el seu significat. Comparo les 4 columnes de Montjuic amb les 4 columnes del temple de la deessa grega Atenea Niké. Allò que es troba darrera el simbolisme de l'escut i els colors de Panionios i el F. C. Barcelona pot tenir alguna relació amb una mateixa cultura.

Sobre la bandera de Santa Eulàlia o millor dit, Eulària, tenim ara una acceptació oficial que és una bandera amb una creu feta per dos pals,un vertical i un d'horitzontal . A mi aquesta bandera em sembla que no és la autèntica perquè la bandera o penó de Santa Eulària no està feta amb una creu de dos pals, un horitzontal i l'altre vertical creuats en angle de 90 graus, sinó que aquest penó o bandera "eulariàna" éstà feta amb una creu enforma d'aspa com la creu de Sant Andreu. Però, així com la bandera "andreuenca" està feta amb colors blau i groc, la banera "eulariana" està feta amb colors blau - i -grana. El penó o bandera de Santa Eulària éra la bandera que anava lligada a la independència o llibertat de la ciutat de Barcelona en tant que capital de la nació catalana. Quan Franco va conquerir Barcelona l'any 1937, va fer "desaparìèixer" la bandera, millor dit "el penó" igual que s'habvia fet desparèixer acabada la guerra de 1714. Després, s'ha permès la bandera però, jo crec que canviada. A més de canviar-nos la bandera ,Franco també va fer la seva entrada militar a Barcelona el dia 26 de Gener per esborrar el significat que tenia aquesta data en relació a la victòria dels catalans sobre els castellans a "la batalla de Montjuïc" en la Guerra dels Segadors, de la mà de Pau Claris el 26 de Gener 1641. La catalanitat ha sofert un procés de descatalanització. A més, ens han fet un "esborrat de memòria" fins a tal punt que ara no sabem reconèixer els nostres senyals identitaris, els quals han estat tergiversats, canviats en el seu sentit genuï o original.
A aquest carrer de Barcelona, hi ha una placa que diu "Baixada de Santa Eulàlia" Al costat de la placa ficada per l'ajuntament
de Barcelona, hi una imatge de la santa; a sota de la imatge hi ha una altra placa que transcriu un text del poeta Jacint Verdaguer A vegades fins i tot sónrebutjans pels propis catalans que no els saben reconêixer com a seus.

La bandera que portava Rafael Casanova, no era pas la "senyera" , tal com es representa en algunes imatges, sinó la bandera de Santa Eulària. Ens diuen que la bandera o penó de Santa Eulària és aquesta:


Jo crec i defenso que era aquesta altra i que els seus colors blau-i-grana estan relacionats , igual que els 4 pals de la senyera o bandera catalana, amb els colors del temple de la deessa Atenea, els dels levites que custodiaven l'Arca de l'Aliança, i els de les sacerdotesses d'Isis. Els simbols catalans tenen unes arrels profundes i participen de les essències del "Ésser" que ens fa ésser universals, com a persones i , a tots els habitants de Catalunya o els Paisos Catalans, per damunt de les diverses ètnies i classes socials, també com a poble o realitat nacional.



Aquest ha estat i crec que ha de tornar a ser, el "penó" independentista dels catalans , la independència que té com a objectiu el seu reeximent com a realitat nacional com a particularització natural dins la confederació universal de les nacions vernacles.

Jordi Salat
josalort@hotmail.com

NOTA:

Sobre Santa Eulalia ( Eulària o Olària ) a una web en castellà que parla de Santa Eulalia com a patrona molt venerada a Extremadura, es pot llegir el següent:

¿Porqué Santa Eulalia tuvo tanta difusión y su figura llegó a convertirse en símbolo de resistencia, invocándola incluso Don Pelayo y poniéndose bajo su protección, en la famosa batalla de Covadonga, siendo todavía patrona de la diócesis y ciudad de Oviedo ( patronazgo que se propuso también para el conjunto de las diócesis de Extremadura".

A sota d’aquests textos hi podem veure un quadre que hi diu “Rafael de Casanova con la bandera de Santa Eulalia” Com és que no expliquen que aquest Rafael Casanova ( i no pas, Rafael de Casanova) era català de Moià i heroi de la guerra de 1714 en la que es que va defensar la ciutat de Barcelona? I, que a Catalunya es commemora aquest fet l’11 de Setembre com a Diada Nacional perquè es considera un acte bèl·lic relacionat amb la lluita dels ciutadans de Barcelona i dels catalans per la independència de Catalunya?

Per què censuren per omissió aquesta informació que fa referència a la Història de Catalunya? Ho fan amb la intenció de descatalanitzar i tergiversar la història?
Per altra banda: No és més raonable ubicar a Santa Eulària a Barcelona, la ibera "Laia" i acceptar que la llegenda es va originar aquí ja que aquí hi van ser abans els ibers i els romans que no pas a Extremadura a on van anar després amb les migracions? La llengua ibera i la llengua llatina es van parlar abans a la Tarraconense catalana que a Extremadura.Les llegendes i els mites ibers, doncs, no és més lògic pensar que es van originar aquí en el seu bressol i lloc autòcton original?

http://www.extremaduraaldia.com/reportajes/santa-eulalia-una-santa-mitica/29175.html

dissabte, 1 de setembre de 2007

Frases Vernacles 1

1
Cada nació vernacla té una estrella al cel i la seva pròpia imatge celeste. També té en les jerarquies supracelestes una Intel·ligència que el governa. Aquesta Intel·ligència és coneguda amb el nom d’Àngel Nacional.

E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii (De Oculta Filosofia en l’Art Breu de Ramon Llull)

2

Déu va dividir la paraula de l’home en distintes llengües, cada una amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar o voluntat de l’home, sinó conforme a les disposicions harmòniques amb els cossos celestes.

E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii (La Filosofia Oculta en l’Art Breu de Ramon Llull)
3

N’hi ha que van cap al Nord, n’hi ha que van cap al Sud, n’hi ha que van cap a l’Est, n’hi ha que van cap a l’Oest, n’hi ha que van cap a baix, n'hi ha que van cap a dalt.
El pantòleg, - seguidor de la religió científica catalana anomenada "Pantologia" per Francesc Pujols-, va cap a dalt.


J.S.

4

El proper pas que ha de fer la ciència, és crear una religió per la Humanitat.

Lord Morley

5

La religió fonamentada en la Pantologia ( religió científica catalana ) té la pretensió d’alliberar i netejar la qüestió religiosa de totes les mitologies, supersticions, màgies i misticismes que l’embolcallen, per tal de donar-li la mateixa objectivitat que els resultats obtinguts per les ciències.

Francesc Pujols
Del llibre "Concepte General de la Ciència Catalana".

6

Dins l'àrea geogràficia natural o vernacla dels Països Catalans, la llengua castellana fa obeir (la Constitució), la llengua catalana fa pensar (combregant amb l'Esperit) .

Jordi Salat


7

L’espanyolisme castellanista castellanitza. El catalanisme vernaclista universalitza.

Jordi Salat

8

El pantòleg, davant la falsedat i la mentiada, no es pot limitar a dir “no és això”. Ha de dir "És el que És, és això i és així"

Jordi Salat

9

En els orígens de la vocació artística sempre trobem el sofriment d’una forta experiència vital. Descobrim que les coses (la realitat) no són exactament com ens volien fer creure que eren i sorgeix una contradicció insuportable, un conflicte, entre l’ambient en que hem crescut i la nova visió que anem construint amb la nostra experiència.(La pràctica de l’art)

Antoni Tàpies


10

Els artistes, hauríem d’anar sempre colze a colze, amb els filòsofs, els científics i els polítics progressius. L’artista participa i propaga una idea igual que tots ells. Tot són facetes d’una mateixa activitat, la humana, davant els misteris i problemes que plantegen les relacions dels éssers humans amb la naturalesa i entre ells mateixos.

Antoni Tàpies

11

Al formar-se una nova visió de la realitat, sorgeix immediatament el conflicte amb conceptes caducats i és natural que es senti un impuls envers la rebel·lia i l’acció.

Antoni Tàpies

11

Hi ha dues classes de nacionalismes.

1.- Els nacionalismes vernaclistes, que són els que fan ciutadans o patriotes conscients, pensants i vius, connectats a l’Arbre de la Vida

2.- Els nacionalismes constitucionalistes que són els que fan ciutadans o patriotes conscients de les normes legals de la Constitució ( O "dogmes" a vegades religisos) i desconnectats de l’ Arbre de la Vida – l’Arbre del Coneixement o Arbre de l’Esperit.-
El nacionalisme català és un nacionalisme vernaclista i té el seu propi "marc espiritual" universalment compartit en comunió amb totes les nacions vernacles del món. El nacionalisme espanyol, és un nacionalisme constitucionalista i té el seu "marc constitucional".

Jordi Salat

12

La ciència sense religió està coixa. La religió sense la ciència és cega” "La mística és la font de qualsevol ciència de debò" “L'home troba Déu darrere de cada porta que la ciència ateny d'obrir” (Albert Einstein, 1879-1955, el major científic del s. XX).

Albert Einstein

13

Qui tingui l’art i la ciència, aquest, ja té la seva religió. Qui no tingui l’art i la ciència, que cerqui una religió.

Goethe


14

Per a les persones creients, Déu està al principi; per als científics, al final de totes les reflexions

Max Karl Emst Ludwig Planck, 1858-1947, físic alemany).



15

Una mica de ciència allunya de Déu, però molta ciència retorna a Ell.

Louis Pasteur,1822-1895, químic i bacteriòleg


16

La matemàtica és l'alfabet amb el qual Déu va escriure el món

Galileu Galilei


17

L'humil coneixement de tu mateix és un camí més segur cap a Déu que el camí de la ciència.

Thomas De Kempis, 1380-1471, místic

18

La generalitzada opinió, segons la qual jo seria un ateu, es funda en una gran errada. Qui ho dedueix de les meves teories científiques, no les ha pas compreses. No sols m'ha interpretat malament sinó que em fa un mal servei si divulga informacions errònies a tomb de la meva actitud envers la religió. Jo crec en un Déu personal i puc dir, amb plena consciència, que en la meva vida, mai no m'he subscrit a cap concepció atea

Albert Einstein, al “Deutsches Pfarrblatt, Bundes-Blatt der Deutschen Pfarrvereine”, 1959, 11).


19

Es pot ser català i espanyol; però no és pot ser català i castellà. L'espanyolisme castellanista és imperialisme no és cosmopolitisme universal.

Jordi Salat


20

Hi ha gent que, probablement per manca d'un do de sensibilitat, no vol, o no pot entendre raonant amb lògica i per això necessiten proves.Tot depèn del nivell de l’Arbre de la Vida en el que són o es troben. N'hi ha que creuen sense entendre, n’hi ha que entenen i no creuen,n’hi ha que creuen i entenen però no obren en conseqüència ni són conseqüents amb les conclusions ja que no canvien mai de conducta, d'opinió ni de mentalitat n' hi aha d'altres que sí que ho fan.

Jordi Salat

21


No és l’Esperit el qui anima a la Matèria, sinó la Matèria la qui anima a l’Esperit.(Hiparxiologi o ritual de la religió catalana pàg. 65)

Francesc Pujols

22

El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.

Francesc Pujols

Nota: Aquesta frase extreta del llibre "Concepte General de la Ciència Catalana" és pot llegir en la placa que es va posar en el momnument a Frandesc Pujols que es troba davant la porta d'entrada del " Museu Dalí " de Figueres (Catalunya)