diumenge, 2 de setembre de 2007

Els colors blau-i-grana i el penó de Santa Eulària


Vaig rebre un correu electrònic d'una persona que habia llegit la referència que faig en el meu llibre "Les quatre columnes catalanes" a l'escut del F. C. Barcelona i els seus colors blau-i-grana tot relacionant-los amb la bandera de Santa Eulàlia patrona de la ciutat de Barcelona ( A més de Nostra Senyora de la Mercè) en el meu llibre "Les quatre columnes catalanes" , en el qual m'adjuntava la imatge d'un escut de l'equip de futbol grec "Panionios" d'Atenes perquè aquest també té una forma semblant al del FC Bacelona i els mateixos colors.

La qüestió que em plantejava era esbrinar si existia alguna relació entre aquests escuts i els seus colors així com el seu significat i una possible relació entre Atenes i Barcelona que reforçaria la meva tesis sobre les 4 columnes catalanes i el simbolisme dels 4 pals catalans, als quals relaciono amb la Tetraktis del filòsof grec Pitàgores. ( A més de trobar-hi un denominador comú amb el Tetragramma de la càbala cristiana, les 4 lletres GADU de la maçoneria, els 4 elements de la naturalesa i la columna egipcia DJED d'Heliòpolis).

A l'enviar-me aquesta foto del club de futbol Panionios, l'amable lector, m'ha donat una informació molt valuosa.


Donat que jo relaciono els colors de l'escut i la samarreta del F. C. Barcelona amb els colors de la bandera genuïna de Santa Eulàlia o millor dit, Eulària, començo per parlar d'aquesta santa, tot recordant que amb aquest nom de "Santa Eulària" ( i no pas Eulàlia) va dedicar-li un llibre mossèn Jacint Verdaguer. Donat que dono una interpretació d'Eulària relacionada amb la llengua grega ( relaciono "Eu" amb el significat grec i també iber i basc de "Bona " o "Bondad") el benvogut lector anònim em va enviar la imatge de l'equip grec abans desmentat. Aquesta santa la trobem a Extremadura i també associada als colors blau-i-grana. Pel que fa a "Âria" ho relaciono amb "la fe dels cristians arrians". La lluita que hi hagué entre arrians (Leovigild) i catòlics vaticanistes ( Recared, el convers) la trobem també enel segle XII, entre cristians albigesos o càtars i catòlics de Roma. Aquest dialèctica en les seves essències, la trobem també en lluites actuals. Ara, però, ara no s'escau parlar d'aquestes qüestions.
Vet aquí els colors blau-i-grana en un equip de futgol d'Extremadura. ( Una història ens diu que l'extremenya Santa Eulalia va nèixer a Mèrida pel voltants del segle III si bé no s'ha trobat cap prova. Cal tenir present l'antiguetat de la "Santa Eulària" de Barcelona i també que els romans, van entrar pels Pirineus i van passar per Barcelona abans d'arribar fins a Extremadura. Barcelona era la capital d'Hispània i que aquesta no era ni és la "España" que ens han fet creue els castellanòfons des de Madrid. Hispània tenia la seva centalitat en els Pirineus. Per altra banda cal tenir present l'àrea d'influència catalana amb la Tarraconense)

Sempre se'ns ha dit que els colors de la samarreta del "Barça" venien d'un cantó de Suïssa , del lloc on va nèixer Joan Gamper, el fundador del club. Jo no crec que Joan Gamper posés un colors suïssos a un club de Barcelona, sinó que va posar "uns colors relacionats amb Barcelona i aquests colors a Barcelona són els colors de Santa Eulària o Eulàlia" com així ho va fer amb la resta de simbols catalans que hi figuren. Per altra banda, he rebut també un correu d'un altre lector, en aquest cas de Blanes en que em comenta que està fent un treball sobre els colors de la samarreta del "Barça" i que els colors de Winterthur que és on nèixer Joan Gamper, no són blau-i-grana sinó blancs- i- blaus. Em diu que ha llegit allò que jo explico en el meu llibre i ho troba més coherent.( També em diu que algunes persones amb les que s'ha contactat, sorpreses, han reaccionat dient que el color blau -i- grana que va posar Gamper no és el seu poble natal sinó el del poble d'una tieta seva que vivia a Basilea. Seria més raonable pensar que va escollir els colors d'un club de Basilea enel qual va jugar Gamper el CF Basil.

No obstant, donat que els colors blau-i-grana els trobem a Atenes, i també a Extramadura , crec que els colors escollits per Gamper no ho va ser pel fet de ser els del club suïs, sinó per ser uns colors de Barcelona. L'escut del F.C. Barcelona fet per la mà d'una persona culta , noble i "integrada" a Catalunya i a Barcelona, com n'és Gamper, el suís que fins i tot es va canviar el nom de "Hans" pel català "Joan" com a mostra d'adaptació a la catalanitat, nom que té la vernaclitat als Països Catalans, havia de seer també coherent en el simbolisme representatiu de l'escut: Havia de ser un símbol amb catalanitat integral.

Els colors blau-i-grana els trobem també a l'escut del "Real Club de Polo de Barcelona" i si ens preguntem perquè es van posar aquest colors, ens trobem uns colors relacionats amb la ciutat de Barcelona, com són els de Santa Eulària i no pas amb Suïssa.
La relació entre Barcelona i Catalunya amb Suissa pel que fa als aquests colors s'ha de cercar en un altre sentit, que hi és i és molt important de donar a conèixer i reconèixer també a nivell cultural.

Els colors blau- i -grana els trobem a diversos llocs i en diversos fets culturals. En funció de les informacions que m'han arribat puc dir el següent( No descarto que m'arribi més informació):

1.- Sobre els fets culturals, a la Biblia hi diu que els sacerdots que custodiaven l'Arca de l'Aliança, els Levites, anaven vestits de blau i grana.
2.- Entre les sacerdoteses d'Isis ( divinitat relacionada amb el significat de les verges negres com la de "Nostra Senyora" de Montserrat , Patrona de Catalunya i moltes altres també associades a sentiments i espiritulitats nacionalistes de caràcter vernaclista) un dels seus colors eren els blau-i-grana.
3.- En el temple de la deessa Atenea, les sacerdotesses anaven de blau -i -grana i aquests eren també els colors amb els quals tenien pintades les parets del temple. (Cal entendre que també el temple de la deessa Atenea Niké que tenie 4 columnes).

A internet vaig trobar imatges d'aquest equip grec "Panionios" i com es pot veure a la fotografia adjunta la seva camiseta és com la de l'equip català del F. C. Barcelona.

El nom "Panionios" fa referència a la cultura jònica, "Ionios" . Les quatre columnes de Montjuïc tenen els "capitells jònics". En el meu llibre comento que les 4 columnes de capitells jònics i victòries alades al seu capdemunt que va dissenyar i fer construir Josep Puig i Cadalfach a la muntanya de Montjuïc de Barcelona l'any 1919 ( enderrocades l'any 1929 pel general Primo de Rivera perquè eren un símbol català)formaven part d'un "conjunt arquitectònic hel·lènic" del qual també en formava el Teatre Grec que encara s'hi conserva de manera que la idea era fer a la muntanya de Barcelona un complexe monumental basat en la idea de l'Acròpolis d'Atenes. Així doncs, cal cercar el sentit de l'obra en general i també de les 4 columnes en la cultura hel·lènica, de manera que quan siguin restituides - pensava jo - es faci de forma fidel a aquesta idea i explicant el seu significat. Comparo les 4 columnes de Montjuic amb les 4 columnes del temple de la deessa grega Atenea Niké. Allò que es troba darrera el simbolisme de l'escut i els colors de Panionios i el F. C. Barcelona pot tenir alguna relació amb una mateixa cultura.

Sobre la bandera de Santa Eulàlia o millor dit, Eulària, tenim ara una acceptació oficial que és una bandera amb una creu feta per dos pals,un vertical i un d'horitzontal . A mi aquesta bandera em sembla que no és la autèntica perquè la bandera o penó de Santa Eulària no està feta amb una creu de dos pals, un horitzontal i l'altre vertical creuats en angle de 90 graus, sinó que aquest penó o bandera "eulariàna" éstà feta amb una creu enforma d'aspa com la creu de Sant Andreu. Però, així com la bandera "andreuenca" està feta amb colors blau i groc, la banera "eulariana" està feta amb colors blau - i -grana. El penó o bandera de Santa Eulària éra la bandera que anava lligada a la independència o llibertat de la ciutat de Barcelona en tant que capital de la nació catalana. Quan Franco va conquerir Barcelona l'any 1937, va fer "desaparìèixer" la bandera, millor dit "el penó" igual que s'habvia fet desparèixer acabada la guerra de 1714. Després, s'ha permès la bandera però, jo crec que canviada. A més de canviar-nos la bandera ,Franco també va fer la seva entrada militar a Barcelona el dia 26 de Gener per esborrar el significat que tenia aquesta data en relació a la victòria dels catalans sobre els castellans a "la batalla de Montjuïc" en la Guerra dels Segadors, de la mà de Pau Claris el 26 de Gener 1641. La catalanitat ha sofert un procés de descatalanització. A més, ens han fet un "esborrat de memòria" fins a tal punt que ara no sabem reconèixer els nostres senyals identitaris, els quals han estat tergiversats, canviats en el seu sentit genuï o original.
A aquest carrer de Barcelona, hi ha una placa que diu "Baixada de Santa Eulàlia" Al costat de la placa ficada per l'ajuntament
de Barcelona, hi una imatge de la santa; a sota de la imatge hi ha una altra placa que transcriu un text del poeta Jacint Verdaguer A vegades fins i tot sónrebutjans pels propis catalans que no els saben reconêixer com a seus.

La bandera que portava Rafael Casanova, no era pas la "senyera" , tal com es representa en algunes imatges, sinó la bandera de Santa Eulària. Ens diuen que la bandera o penó de Santa Eulària és aquesta:


Jo crec i defenso que era aquesta altra i que els seus colors blau-i-grana estan relacionats , igual que els 4 pals de la senyera o bandera catalana, amb els colors del temple de la deessa Atenea, els dels levites que custodiaven l'Arca de l'Aliança, i els de les sacerdotesses d'Isis. Els simbols catalans tenen unes arrels profundes i participen de les essències del "Ésser" que ens fa ésser universals, com a persones i , a tots els habitants de Catalunya o els Paisos Catalans, per damunt de les diverses ètnies i classes socials, també com a poble o realitat nacional.



Aquest ha estat i crec que ha de tornar a ser, el "penó" independentista dels catalans , la independència que té com a objectiu el seu reeximent com a realitat nacional com a particularització natural dins la confederació universal de les nacions vernacles.

Jordi Salat
josalort@hotmail.com

NOTA:

Sobre Santa Eulalia ( Eulària o Olària ) a una web en castellà que parla de Santa Eulalia com a patrona molt venerada a Extremadura, es pot llegir el següent:

¿Porqué Santa Eulalia tuvo tanta difusión y su figura llegó a convertirse en símbolo de resistencia, invocándola incluso Don Pelayo y poniéndose bajo su protección, en la famosa batalla de Covadonga, siendo todavía patrona de la diócesis y ciudad de Oviedo ( patronazgo que se propuso también para el conjunto de las diócesis de Extremadura".

A sota d’aquests textos hi podem veure un quadre que hi diu “Rafael de Casanova con la bandera de Santa Eulalia” Com és que no expliquen que aquest Rafael Casanova ( i no pas, Rafael de Casanova) era català de Moià i heroi de la guerra de 1714 en la que es que va defensar la ciutat de Barcelona? I, que a Catalunya es commemora aquest fet l’11 de Setembre com a Diada Nacional perquè es considera un acte bèl·lic relacionat amb la lluita dels ciutadans de Barcelona i dels catalans per la independència de Catalunya?

Per què censuren per omissió aquesta informació que fa referència a la Història de Catalunya? Ho fan amb la intenció de descatalanitzar i tergiversar la història?
Per altra banda: No és més raonable ubicar a Santa Eulària a Barcelona, la ibera "Laia" i acceptar que la llegenda es va originar aquí ja que aquí hi van ser abans els ibers i els romans que no pas a Extremadura a on van anar després amb les migracions? La llengua ibera i la llengua llatina es van parlar abans a la Tarraconense catalana que a Extremadura.Les llegendes i els mites ibers, doncs, no és més lògic pensar que es van originar aquí en el seu bressol i lloc autòcton original?

http://www.extremaduraaldia.com/reportajes/santa-eulalia-una-santa-mitica/29175.html

9 comentaris:

Vernacle ha dit...

Potser sí que els colors són tergiversats, a més a més cal tenir present que el color de l'uniforme de l'exèrcit català és, bàsicament el blau (d'ací que ens el van copiar els americans del Nord -els nordistes-, pel prestigi dels catalans).

Una comparació de la nostra bandera "eulariana" o "eulaliana" i l'anglesa -que sobreposa la de sant Jordi damunt l'aspa, però els colors són els mateixos- podria demostrar que també ens la van copiar, com les constitucions, el parlament i tantes altres coses que ens van copiar els anglesos, per a després trair-nos tres cops!

Enric Borràs

Vernacle ha dit...

Els colors blac-i-blau del la samarreta i l'escut de l'equip de futbol, RCD Espanyol de Barcelona també són colors "nacionals catalans" perquè són els de la bandera de Roger de Flor. El que no entenc és perquè si són colors amb simbolisme català, el club de futbol de Barcelona es diu "espanyol"

Ramon Puig
Espanyolitzen la catalanitat.

Vernacle ha dit...

A la guerra d'Àfrica o el Marroc de l'any 1860, els voluntaris catalans del general Joan Prim portaven uniforme blau amb barretina vermella.

Considero que Prim , que era maçó, és un dels personatges més importants de la història de Catalunya i de la causa nacional catalana i "hispànica" sobre el qual s'hauria de fer una pel·lícula com s'ha fet amb Macià.

Promogut perl General Prim, el 26 de Novembre de 1870 Amadeu de Savoia era elegit per 191 vots com rei (Amadeu I). El 27 de desembre va sortir Amadeu cap a Espanya. Prim va tenir aquest mateix dia sessió parlamentària i al sortir al vespre en el seu cotxe de cavalls es va endinsar al carrer del Turc, a prop del Congrés, on el seu pas va ser obstaculitzat. Uns homes armats van obrir foc. Va morir de les ferides el 30 de Desembre de 1870, després de conèixer el desembarcament d'Amadeu. Alguns indicis assenyalen al duc de Montpensier i al regent general Serrano com instigadors i al republicà Paúl Angulo com executor amb altres 9 homes. L'estudi de l'advocat reusenc Antoni Pedrol Rius va aclarir en 1960 el misteri del seu assassinat en quant a autors materials (Paúl Angulo i altres), però sobre els instigadors res pot demostrar-se sens dubte raonable, doncs els indicis sobre Montpensier i Serrano es basen que els assassins van ser reclutats pels seus homes de confiança, però no en promeses

M. A.

Vernacle ha dit...

Miquel Manubelns m'ha enviat un en la que es diu que efectivament els sota relleus del Partenó estaven colorejats amb els colors "blau" i "vermell"

També es diu que era un temple dedicat a la deessa Atenea i que el nom de "Partenó" prové del nom "Pàrthenos" que en llengua grega ( potser caldria dir jònica en aquest cas) vol dir "verge". Aquesta divinitat era la protectora d'Atenes.
Puig i Cadafalch a més de les 4 columnes de Montjuïc volia construir una columna de capitells jònics igual que les de Montjuïc, al mig de la Plaça de Catalunya amb la deessa Minerva (Atenea) al capdamunt.

A Barcelona la protectora era una verge negra: Mercè.
A Catalunya la protectora era una verge negra: Montserrat

Les verges negres tenen un simbolisme molt important relacionat amb aquests colors blau-i-grana" que s'ha tergiversat. Per a retrobar-lo caldria recordar i analitzar el tema a partir del culte a Isis i tenint present que els cristians grecs van traduir la paraula hebrea "almah" per "pàrthenos" i potser s'hagi alterat una interpretació astrològica de la creença original per confondre "El Pare Celestial" amb "Jahvé" ( Els càtars o cristians albigesos creient en el Pare Celestial però no l'identificaven amb Jahvé. Si no era el "Pare Celestial" ...Qui era doncs "Jahvé" i els seus àngels que - segons es llegeix a la Bíblia- volaven en un núvol grisós de dia i fosforescent de nit"....)

A més la càbala, també té un llenguatge relacionat amb els colors. Gershom Scholem autor del llibre " Los orígenes de la càbala. Proveza y Gerona" en el que ens recorda que la càbala es va donar a conèixer desde terres catalanes, provençals i occitanes i en les seves llengües vernacles i no pas en "español" ni "francès", ens parla dels significats dels colors en el seu altre llibre " Lenguajes y càbala"

Esbrinar els significat dels colors, entre aquests els colors "blau-i-grana" es una tasca que em sembla molt interessant i vaig estudiant-ho mentre comparteixo allò que vaig trobant amb tota la sinceritat de la lògica incertesa perquè penso que el saber o el coneixement no es pot donat mai per tancat.


Jordi Salat

Vernacle ha dit...

Detall web esmentada anteriorment:

http://www.avempace.com/periplo/antigua/atenas/atenas3.html

Vernacle ha dit...

Em sembla molt bé llegir del passat, si no ens hi “perdem”. Tenim present i futur per endavant.
Entenc que sense passat (origen), o bé perdent-lo, no tindríem identitat, el nostre punt de referència. Tal com m'has comentat alguna vegada Jordi, "El futur és el passat que creix". A vegades penso que potser hauríem de dir “El futur és el passat i present millorats”. T’ho argumento: Del passat, més val que determinades cosetes… no creixin.
Vaig escriure el meu primer llibre, del qual te’n faré fotocòpia (per edició esgotada), i el títol és: “Futur Moral, Futur Immoral: Nosaltres ho dicidirem-1995”. La informació, els coneixements, donen sentit a la nostra personalitat, caràcter i temperament, a la nostra vida. ( Quan són ben entesos, doncs la informació i el coneixement sense l’enteniment no tenen sentit ni vàlua).

2.- A la nostra nació catalana, “la verge” és "Nostra Senyora". El seu color negre té un significat concret. Recordo haver-ho llegit en el llibre “El enigma de las vírgenes negras" de Jacques Huynen i "La última virgen negra del Temple" de Rafael Alarcón i "Las virgen negra y el misterio de Maria" de Jean Hani on s'explica claríssimament. Al principi dels temps, es venerava la “Mare Natura” i després, al Pare Celestial. Una suplència de sexe una mica sospitosa…(?)

Que cadascú cregui i estimi el què i a qui vulgui, lliurament. Si l’actitud és bondadosament intel·ligent i persistent i sobretot, gens impositora ni anorreadora, és prou tolerable, tot plegat.

L’únic que es pot donar per “tancat”, és a una persona que s’entossudeix en que té “la raó”. La perfecció humana no existeix. El voler ser afinat i perfeccionista, sí. Ningú té “la raó” sinó la seva raó. Recordo que alguna vegada m’has comentat: " La raó és quelcom que es comparteix no quelcom que és té"

Benvingudes totes les persones que aporten els seus coneixements que puguin informar per a formar la consciència de les altres, i que això es faci amb bon criteri i seny que generin diàleg per a entendre’s i avançar i alhora, voler fer l’esforç per a comprendre la persona que et parla o t’escriu.

Una abraçada, Jordi.
Margarida Bisart

Vernacle ha dit...

És veritat, d'ara endavant, parlant en castellà, els diré castillanos, i en català, castellans.

J.C.

Vernacle ha dit...

La més gran victòria catalana

És bastant habitual entre els catalans parlar solament de les grans derrotes infligides pels dos estats veïns. Com a més significatives s’hi poden incloure la desfeta de Muret (12 de setembre del 1213) on va morir el rei català Pere I el Catòlic i la de Barcelona després del terrible setge (11 de setembre del 1714).


És precisament aquest rei Pere II el Gran, fill de Jaume I, que en defensa del territori català contra la pretesa invasió francesa, guanyà de forma espectacular la batalla del Coll de Panissars imposant-se als francesos i el seu rei Felip III. La victòria final del Coll de Panissars es va consumar entre l’1 i el 4 d’octubre del 1285.

Catalunya en aquesta batalla s’enfrontava a dos dels exèrcits més poderosos del moment, el del rei de França i el del Vaticà que va prescriure la Croada a favor dels francesos i van presentar un front comú. Sembla ser que Catalunya va resoldre amb les seves úniques forces aquesta batalla ja que els pactes que tenia establerts amb Castella i Aragó a l’hora de la veritat es van quedar a casa seva i no van acudir a col·laborar en un moment tan amenaçadorament perillós. Alguns historiadors diuen que els Aragonesos van aparèixer just per celebrar la victòria, tal com diríem avui, en el moment de la foto.

Aquesta victòria sobre els francesos ajudats per les forces del Vaticà té altres significacions ja que hi havia en joc no tan sols evitar les ambicions dels invasors, sinó que calia refermar la unitat catalana i els dominis a la Mediterrània, Provença, Nàpols, Sicília, Calàbria, Múrcia, etc

El regne de França, havia seduït el Vaticà fent al·lusió al catarisme, un engany per tal de involucrar-los en els seus objectius invasors sobre Catalunya. El catarisme ja havia desaparegut però els francesos amb les seves ambicions transgressores s’hi van recolzar. Aquesta vegada el tret els va sortir per la culata i van aconseguir solament una derrota espectacular que va situar Catalunya en una de les etapes històriques de major prestigi.

Possiblement la victòria del Coll de Panissars és una de les més espectaculars de la nostra història, però no és única. Hem d’assenyalar també que ni Anglaterra, ni Alemanya ni Itàlia ni Constantinoble, van ser fidels als acords de col·laboració que tenien establerts amb Catalunya i és per aquest motiu que va tenir una important ressonància a tot Europa.

Recordem d’aquest gran rei català Pere II el Gran, que fou un home culte afeccionat a les lletres i un bon trobador. Del seu prestigi en va quedar constància en uns versos de Dante Alighieri. Políticament va ser hàbil, previsor i un dels grans impulsors de la Catalunya que va dominar l’entorn del Mediterrà. Va viure solament 45 anys. Pere II el Gran va emmalaltir repentinament un mes i mig després dels fets de Panissars i va morir a Vilafranca del Penedès. Va ser enterrat a Santes Creus, que ell mateix havia escollit per la seva sepultura.

Claudi Romeu

Vernacle ha dit...

Pau Claris (1586-1641) canonge de la Seu d’Urgell i President de la Generalitat de Catalunya, també va emmalaltir després de la seva victòria sobre els espanyols castellanistes a la Batalla de Montjuïc 26 de Gener de 1641.
Alguns historiadors han dit que havia estat enverinat pels castellans.