dissabte, 1 de setembre del 2007

Frases Vernacles 1

1
Cada nació vernacla té una estrella al cel i la seva pròpia imatge celeste. També té en les jerarquies supracelestes una Intel·ligència que el governa. Aquesta Intel·ligència és coneguda amb el nom d’Àngel Nacional.

E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii (De Oculta Filosofia en l’Art Breu de Ramon Llull)

2

Déu va dividir la paraula de l’home en distintes llengües, cada una amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar o voluntat de l’home, sinó conforme a les disposicions harmòniques amb els cossos celestes.

E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii (La Filosofia Oculta en l’Art Breu de Ramon Llull)
3

N’hi ha que van cap al Nord, n’hi ha que van cap al Sud, n’hi ha que van cap a l’Est, n’hi ha que van cap a l’Oest, n’hi ha que van cap a baix, n'hi ha que van cap a dalt.
El pantòleg, - seguidor de la religió científica catalana anomenada "Pantologia" per Francesc Pujols-, va cap a dalt.


J.S.

4

El proper pas que ha de fer la ciència, és crear una religió per la Humanitat.

Lord Morley

5

La religió fonamentada en la Pantologia ( religió científica catalana ) té la pretensió d’alliberar i netejar la qüestió religiosa de totes les mitologies, supersticions, màgies i misticismes que l’embolcallen, per tal de donar-li la mateixa objectivitat que els resultats obtinguts per les ciències.

Francesc Pujols
Del llibre "Concepte General de la Ciència Catalana".

6

Dins l'àrea geogràficia natural o vernacla dels Països Catalans, la llengua castellana fa obeir (la Constitució), la llengua catalana fa pensar (combregant amb l'Esperit) .

Jordi Salat


7

L’espanyolisme castellanista castellanitza. El catalanisme vernaclista universalitza.

Jordi Salat

8

El pantòleg, davant la falsedat i la mentiada, no es pot limitar a dir “no és això”. Ha de dir "És el que És, és això i és així"

Jordi Salat

9

En els orígens de la vocació artística sempre trobem el sofriment d’una forta experiència vital. Descobrim que les coses (la realitat) no són exactament com ens volien fer creure que eren i sorgeix una contradicció insuportable, un conflicte, entre l’ambient en que hem crescut i la nova visió que anem construint amb la nostra experiència.(La pràctica de l’art)

Antoni Tàpies


10

Els artistes, hauríem d’anar sempre colze a colze, amb els filòsofs, els científics i els polítics progressius. L’artista participa i propaga una idea igual que tots ells. Tot són facetes d’una mateixa activitat, la humana, davant els misteris i problemes que plantegen les relacions dels éssers humans amb la naturalesa i entre ells mateixos.

Antoni Tàpies

11

Al formar-se una nova visió de la realitat, sorgeix immediatament el conflicte amb conceptes caducats i és natural que es senti un impuls envers la rebel·lia i l’acció.

Antoni Tàpies

11

Hi ha dues classes de nacionalismes.

1.- Els nacionalismes vernaclistes, que són els que fan ciutadans o patriotes conscients, pensants i vius, connectats a l’Arbre de la Vida

2.- Els nacionalismes constitucionalistes que són els que fan ciutadans o patriotes conscients de les normes legals de la Constitució ( O "dogmes" a vegades religisos) i desconnectats de l’ Arbre de la Vida – l’Arbre del Coneixement o Arbre de l’Esperit.-
El nacionalisme català és un nacionalisme vernaclista i té el seu propi "marc espiritual" universalment compartit en comunió amb totes les nacions vernacles del món. El nacionalisme espanyol, és un nacionalisme constitucionalista i té el seu "marc constitucional".

Jordi Salat

12

La ciència sense religió està coixa. La religió sense la ciència és cega” "La mística és la font de qualsevol ciència de debò" “L'home troba Déu darrere de cada porta que la ciència ateny d'obrir” (Albert Einstein, 1879-1955, el major científic del s. XX).

Albert Einstein

13

Qui tingui l’art i la ciència, aquest, ja té la seva religió. Qui no tingui l’art i la ciència, que cerqui una religió.

Goethe


14

Per a les persones creients, Déu està al principi; per als científics, al final de totes les reflexions

Max Karl Emst Ludwig Planck, 1858-1947, físic alemany).



15

Una mica de ciència allunya de Déu, però molta ciència retorna a Ell.

Louis Pasteur,1822-1895, químic i bacteriòleg


16

La matemàtica és l'alfabet amb el qual Déu va escriure el món

Galileu Galilei


17

L'humil coneixement de tu mateix és un camí més segur cap a Déu que el camí de la ciència.

Thomas De Kempis, 1380-1471, místic

18

La generalitzada opinió, segons la qual jo seria un ateu, es funda en una gran errada. Qui ho dedueix de les meves teories científiques, no les ha pas compreses. No sols m'ha interpretat malament sinó que em fa un mal servei si divulga informacions errònies a tomb de la meva actitud envers la religió. Jo crec en un Déu personal i puc dir, amb plena consciència, que en la meva vida, mai no m'he subscrit a cap concepció atea

Albert Einstein, al “Deutsches Pfarrblatt, Bundes-Blatt der Deutschen Pfarrvereine”, 1959, 11).


19

Es pot ser català i espanyol; però no és pot ser català i castellà. L'espanyolisme castellanista és imperialisme no és cosmopolitisme universal.

Jordi Salat


20

Hi ha gent que, probablement per manca d'un do de sensibilitat, no vol, o no pot entendre raonant amb lògica i per això necessiten proves.Tot depèn del nivell de l’Arbre de la Vida en el que són o es troben. N'hi ha que creuen sense entendre, n’hi ha que entenen i no creuen,n’hi ha que creuen i entenen però no obren en conseqüència ni són conseqüents amb les conclusions ja que no canvien mai de conducta, d'opinió ni de mentalitat n' hi aha d'altres que sí que ho fan.

Jordi Salat

21


No és l’Esperit el qui anima a la Matèria, sinó la Matèria la qui anima a l’Esperit.(Hiparxiologi o ritual de la religió catalana pàg. 65)

Francesc Pujols

22

El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.

Francesc Pujols

Nota: Aquesta frase extreta del llibre "Concepte General de la Ciència Catalana" és pot llegir en la placa que es va posar en el momnument a Frandesc Pujols que es troba davant la porta d'entrada del " Museu Dalí " de Figueres (Catalunya)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Els espanyols castellanistes volen estar a tot arreu però no ser - ni son - a cap lloc. ( Només poden ser a Castella si s'identifiquen amb la seva vernaclitat)

Anònim ha dit...

Amb la llengua catalana es pot sucar pa. amb la "llengua" potser millor dit, "sabir" espanyola, no.

Qui entengui això, haurà conegut la pedra filosofal.

La llengua catalana, en tant que vernacla, té una substància; la llengua espanyola en tant que "eina comunicativa" no-vernacla, no té substància.

A sota de la forma, en la sub-estància, no hi té res.