dimarts, 9 d’octubre de 2007

El pa català i la pasta jueva : Francesc Pujols vist per Salvador Dalí



Tetragramma ( Derivat del grec: 4 grafismes) Les 4 lletres del nom de Déu segons la Tradició jueva de la Torà i la Càbala















Bandera Catalana o Senyera. Són 4 pals vermells sobre fons daurat






Les 4 columnes a la porta de la Casa Blanca. Presidència del Govern dels EEUU o USA









Els jueus i la ciència catalana





Havent arribat a ésser els primers en art i en dret, els jueus, no han arribat ni a trobar les formes o les fórmules clàssiques o modèliques, que han de vestir i conduir aquestes dues fonts humanes que ragen nit i dia, i que els pobles les han trobades cadascú pel seu cantó són Gràcia i Roma, en l’art i en el dret respectivament.

Nosaltres ( els catalans) diem que es poden demostrar científicament, que el mateix que passa en l’art i en dret, passa en la ciència, o sigui, per a dir-ho tot, que els jueus són els qui han arribat més amunt i a més amplada en totes les concepcions que han tingut, tenen i tindran els pobles que formen la humanitat.

El poble jueu, el que ha anat més enllà de les tres manifestacions cabdals de la humanitat que són l’art, la ciència i el dret, no les ha pogut arribar a enquadrar i emmarcar en les formes clàssiques que els hi corresponen i que ha sigut trobades per Grècia en l’art, per l’antiga Roma en dret i per la nostra Catalunya en ciència per ofrenar-ne un concepte general, perquè si els jueus van saber agafar amb el cap i les mans, el que en podríem dir la carn i la sang de l’art i el dret, no va saber trobat el marc que les ha de contenir i el que en podríem dir els ossos o l’ossada que els ha d’aguantar que és el marc i els ossos que va trobar i proclamar als quatre vents el nostre gran Ramón Llull, quan va haver concebut la gran art i ciència magna, que és l’equivalent científic dels cànons acadèmics de l’art grec i de les institucions de dret romà; que tanquen i lliguen les concepcions viventes del poble jueu, que són les més humanes que hi pot haver i així col la de Grècia d’aquell temps que ja ha passat , va tancar l’emoció estètica en els cànons de la poesia, de l’escultura i de l’arquitectura, que tenen la llur fòrmula estètica en les tres unitats de la tragèdia, en els mòduls de les estàtues i en Partenó o temple de la Verge, i Roma, l’organització de la societat i la família en el cos jurídic civil que va anar passant amb els anys; Catalunya tancarà la pasta jueva, pastada amb el llevat de la Bíblia, en la forma del pa concret, i universal que Ramón Llull va portar al forn encès de la ciència per coure’l per a tothom i convidar a tots els què ens volguessin menjar i així si no hi ha res de nou i no tenim cap desgràcia, hi hauràn hagut tres pobles que hauràn fet esdevenir clàssiques les tres concepcions més gran s que ha parit la humanitat per obra i gràcia del poble jueu, que havent tingut com va tenir la primera matèria que es necessita per elaborar el classicisme i els models eterns de les coses d’aquest món, no les va saber aprofitar. I no falten pobles que se n’han omplert o se n’ompliran la boca per dona’ls-hi la forma que han de tenir per assolir el grau més enlairat i definitiu de les coses humanes que arriben a ésser tant madures com han d’ésser, que ni pot ésser superat ni mantingut per força, perquè quan cau, cau.



Extret del llibre :

“Pujols per Dalí” de Salvador Dalí
Epíleg
XVII
Editorial Ariel.Fundació Picasso . Raventós. Barcelona

Veure els quadres de Salvador Dalí:

«El pa» i «Quan cau, cau»

1 comentari:

maria cristina ha dit...

tot just llegit,em deixes estabornida.....espero que se'm vagi precisant la nuvolada mental i acabi en algun pensament o idea propis....
(això si, sabia que Francesc Pujols era una de les ments més lliures, originals i intel.ligents del nostre panorama)mc