dimecres, 2 de gener de 2008

El castellà, un dialecte del català ? ( 5 ) Ells i Nosaltres

He exposat en d'altres escrits anteriors alguns arguments sobre el perquè es podria dir que el castellà és un dialecte del català en base als mots manllevats del català i del fet que l'iber i el llatí, que són presents en la formació de la llengua castellana, van entrar a Castilla pels Pirineus, Euzkadi i Catalunya, llocs on s'hi van parlar abans. Així ho testimonien els fets històrics.

Crec que hem de dir que el castellà és una llengua; però, que aquesta llengua, té molts mots d'origen català. No es pot dir, però, que és un dialecte perquè és molt difícil definir què és una llengua i què és un dialecte o un sabir.Una llengua és un art relacionat amb l'expressió dels pensaments, dels sentiments, de la voluntat i la percepció anímica que obté dels sentits, en funció del que se'n deia, i se'n diu: l'Esperit i Geni del lloc on habitem.

En aquest escrit s'exposen unes "característiques" que marquen "diferències" entre "ells" els qui parlen castellà i "nosaltres" els qui parlem català. Unes característiques significatives en relació a la manera de pensar i d'actuar.

Aquest escrit, amb el títol de "Curiositats lingüístiques", l'he rebut en un correu electrònic en el que es demanava que es difongués per donar-lo a conèixer i m'ha semblat oportú afegir-lo als meus escrits sobre aquesta temàtica lingüística:

Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta'
allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.


La sort màxima de la rifa és un masculí 'el
gordo'
, allà, i un femení, 'la grossa', aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols
destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui
'Mare (de Déu)'

Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer',
i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.

Ells, desvergonyits ho són del tot,
no tenen gens ni mica de vergonya, ja que diuen

sinvergüenzas', mentre que els corresponents
catalans són, només, uns 'poca-vergonyes'.


Com a mesura preventiva o deslliuradora,
ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.


Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en
tenim prou, com en tenim prou també amb un 'Bon dia' , ells diuen "Buenos dias""

Ells diuen "Buenas noches" nosaltres diem 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront
dels seus, múltiples buenos días' i 'buenas noches'
diaris.


Dels ous de gallina que no són blancs, ells
en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que
s'oposen habitualment parlant dels cabells de les
persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen
vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen
dues realitats tan diferents com és un mol·lusc
salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un
cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou,
rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí
'enraonem', és a dir, fem anar la raó.Vet aquí una de les dificultats de poder arribar a entendren's raonablement amb ells.

Ells per ensenyar alguna cosa a algú
'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels
conceptes polítics actuals, els uns basen
l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i
els altres sobre la sinistra'(esquerra).

Ells van a "tomar un café", nosaltres anem a "fer un cafè"

Tota una concepció del món, doncs,
s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la
llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu,
d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o
pitjor que altres.

No es tracta, en conseqüència, de
traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els
qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al
treball, no únicament canvien de llengua. També
canvien de punt de vista, de consciència i de mentalitat.

Ells diuen "ja estem aquí", nosaltres diem "ja som aquí".Ells s'hi estan, nosaltres hi som.


Nota:
El contingut d'aquest escrit l'he rebut en un correu electrònic sense identificar en el que es demanava que es donés a conèixer i difongués.

6 comentaris:

Vernacle ha dit...

Un altre detall del lleguatge:



La mostra més directe de compartir tendresa: 'els petons'

Ells, els castellans, els "donen"; nosaltres, els catalans "els fem"

Ells diuen "te doy o dame un beso" . Nosaltres diem "et faig o fes-me un petó"
En plural diuen, "démonos un beso". En català diem "fem-nos un petó"

En castellà es donen o es demanen com una possessió pròpia i es dona o be es nega.

Aquí es fan perquè és cosa de dos, compartida i volguda i que és cosa comuna dels dos només un instant, el que els dos decideixin.


M. Alfambra

Vernacle ha dit...

Una llengua, també ens ho ho diu el lingüista Ferdinand de Saussure, té un "continent" o forma i un "contingut" o "substància".

Aquesta "substància" (sub-estància) és l'esperit.

La qüestió és:

1.- Aquest esperit és intrínsec en la pròpia llengua amb independència del lloc on aquest es parla?

2.- Aquest esperit és intrínsec en la pròpia llengua però està animat en funció del lloc on aquesta llengua es parla?

3.- Aquest esperit és intrínsec en la pròpia llengua però està en funció de la ètnia que la parla?

El primer correspondria a una concepció de llengua amb vida pròpia, com a ens independent de qui la parli i del lloc on es parli. Existeix aquesta mena de llengua?

El segon correspondria a una concepció de llengua que és un ens lligat al lloc on es parla. S'anomena llengua vernacla o natural. També es pot anomenar llengua genial perquè es relacionada amb el Geni del lloc.

La tercera correspondria a una concepció de la llengua com a ens relacionat amb la raça o ètnia que la parla. S'anomena llengua ètnica o genealògica. Relacionada amb els gens, o sigui la sang i la carn, més que no pas amb l'esperit.

Vernacle ha dit...

Els espanyols tot sovint es pensen i expliquen que una llengua es universal perquè la parlen molts.

No és el mateix "ser universal" que "ser molts"

Allò que fa universal a una llengua és el fet de tenir "substàcia".

No és el mteix "ser molts" que ser "universals"

Segons el concepte de llengua vernacla o natural del lloc on es parla, a Catalunya, ( Països Catalans), la llengua que té substància és la catalana.
La llengua castellana no n'és verancla a Catalunya. Ho és a Castilla.
La llengua espanyola, és la llengua castellana amb un nom diferent. No és pas la llengua de tots com determinats poders imperialistes diuen i volen fer creure.

El factor vernacle, doncs, és el que fa a una llengua universal. Fa combregar "la part" amb "el tot".

Segons el concepte de llengua vernacla, a Catalunya (Països Catalans) parlant en català es pot arribar fins a l'infinit. Parlant en castellà, només fins a la constitució espanyola. Parlant en anglès, fins al despatx d'una multinacional.

Les llengües vernacles fan pensar,les no-vernacles fan obeïr.

Vernacle ha dit...

La llenmgua vernacla és la llengua dels ecolingüistes: És una ecollengua.

Parlar amb la llengua vernacla és donar testimoni i posar de manifest l'esperit del lloc on habitem. És fer-nos o realitzar-nos com a persones en "consonància" i com a "part integrada" en la naturalesa del lloc on habitem.
Això és ser persona i ser universal.

Vernacle ha dit...

Els càtars creien en Déu però deien que Jahvé no era Déu.

De Jahvé se'n parla a la Bíblia en l'Antic Testament i el seu personatge de contacte a la Terra és Moisès. El seu poble escollit és Israel.

Pels càtars, Déu era el Pare Celestial. Del Pare Celestial s'en parla a la Bíblia en el Nou Testament i el seu personatge de conctacte és Jesús el Crist. (Pels càtars Jesús era un àngel del Pare Celestial entès en sentit astrològic o potser també s'hauria de dir panteïste)

Si Jahvé no era Déu: Qui era doncs Jahvé ?
Qui eren els jahveïtes , servidors de Jahvé, que lluitaven fent guerres contra les nacions dels camites segons s'explica en determinats llibres de l'Antic Testament?

En quina llengua parlaven els jahveïtes? Quines llengües exterminaven i prohibien?

Perquè els feien la guerra a les nacions camites i no els permetien la seva independència nacional ni el seu reeximent?


Resposta:

Cal llegir la Bíblia Gènesi 9,1 -final i interpretar la "maledicció de Jahvé a les nacions de Cam. Fer una anàlisi de la Història sota aquest criteri.

La resposta l'ha de trobar tothom per sí mateix.

Anònim ha dit...

Recomano aquest blog http://www.toponimiacatalunya.blogspot.com/

Hi podreu llegir uns excel·lents escrit sota el títol de "El català no ve del llatí"