divendres, 28 de març de 2008

Dialèctica del Marxisme ( segle XX ) i dialèctica del Deulofeunisme ( segle XXI ) (1)


Vaig passar-me tota la meva època universitària, anys 60, parlant de les idees de Karl Marx (a més de Herbert Marcús i Sigmund Freud) i tota l'estona era present en el nostre llenguatge allò que se'n digué i se'n diu "marxisme".
Va ser de forma autodidacta que vaig descobrir a Alexandre Deulofeu ( 1903-1978) ( A les escoles franquistes no s'ensenyava. Ara, en aquesta etapa de "democràcia condicionada" que vivim, malgrat que les competències en ensenyament depenen de la Generalitat de Catalunya tampoc s'ensenya) I, el vaig descobrir precisament tot llegint un article de premsa en el que es parlava de la predicció de futur que fa Deulofeu en el seu llibre "La pau al món per la matemàtica de la Història" referint-se a la dissolució de l'URSS confederació de nacions lligades amb el pensament marxista.


Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut sobretot per la seva anàlisi de la Història en termes de lluita de classes, resumida en l'encapçalament del Manifest Comunista: "La història de totes les societats és la història de la lluita de classes". Marx va creure que el fracàs del capitalisme era inevitable en detriment del comunisme.

Deulofeu, va tractar una gran varietat de temes i és conegut sobretot per la seva anàlisi de la Història resumida en el seu llibre "Matemàtica de la història" : Les civilitzacions tenen un temps de naixement, maduració i decadència que marquen cicles històrics. Deulofeu va creure que a partir de l'any 1800 el renaixement de les nacions naturals o vernacles era inevitable en detriment dels imperis representats pels Estats.

El pensament de Karl Marx, conegut amb el nom de marxisme, es basa en la dialèctica del principi del capital i del principi del treball.
El pensament d'Alexandre Deulofeu es basa en la dialèctica del principi imperialista i del principi nacionalista.

La dialèctica entre dos principis la trobem sempre i arreu del món al llarg de la Història del pensament humà. La filosofia oriental ens parla de la dialèctica del principi Yin i la del principi Yang. El Yin, principi femení, que correspondria al nacionalisme i al treball. El Yang, principi masculí, que correspondria a l'imperialisme i al capitalisme. També la trobem en Zoroastre ( F. Nietzche en va escriure un llibre “Així va parlar Zaratrustra”) el qual ens parlava de la dialèctica entre els principi de la Llum ( Ormuz) i el principi de la Foscor (Ariman) . El mateix Jesucrist, parla del principi del Bé i del principi del Mal.

Ara, però, no és moment d'establir comparances entre pensaments humans sinó d'exposar com el pensament de Deulofeu resulta que és de gran actualitat. Per què? Doncs, perquè entre altres motius, en el pensament de Deulofeu, hom pot trobar-hi el llenguatge que ha de portar a la llibertat nacional i el reeiximent nacional de Catalunya i per extensió a la reunificació dels territoris catalans actualment esquinçats i usurpats.
Crec que aquesta llenguatge deulofeunià és el que haurien d'adoptar els polítics catalans per alliberar-se del llenguatge adulterat i pervers en els que es troben condicionats i alliberant el llenguatge català s'alliberaria Catalunya.

Malauradament encara hi ha gent que no distingeix entre llengua i llenguatge. Llenguatge són les paraules que fem servir i el significat que donem a les paraules que diem. Per exemple: La paraula independència dita per un espanyol castellanista o per un català té una interpretació diferent. Això explica que a Madrid, hi pugui haver espanyols castellanistes que demanin la independència del Tibet respecte de la Xina i no demanin la independència de Catalunya respecte d'Espanya. Uns diuen" : "No és el mateix. Altres diuen : "D'això ni parlar-ne". El problema està en el llenguatge.

Aquest dies he estat6 rellegint el llibre "Catalunya i l'Europa Futura" editat per Alexandre Deulofeu l'any 1934 ( en segona edició el 1978 per Editorial Emporitana, amb pròleg d'Antoni Rovira i Virgili) que em va regalar el seu nét i bon amic Juli Gutiérrez Deulofeu, i novament m'ha fet sentir entusiasmat per tantes i tantes coses que hi diu, prediu i raona per mitjà de la dialèctica basada en el principi imperialista i el principi nacionalista. Ell, en diu també "instint imperialista" i "sentiment nacionalista". Fa un estudi del fets històrics agafant l'any 800 com a equador i des d’aquí, que ell considera Edat Mitjana, se'n va enrera cap a la Edat Antiga i endavant cap a l'Edat Moderna, l'entrada de la qual situa pels voltants de l'any 1500.

Parlant d'imperis decadents i de nacions renaixents, a la pàgina 188 ens diu: " La persecució contra les nacionalitats sotmeses fou terrible - referint-se a les que estan sota el domini jacobinista, imperial o centralista, de França durant la guerra del 1789 o Revolució Francesa ( Occitània, Euskadi, Catalunya, Bretanya, Borgonya,....)Gregoire vol que es desarreli les llengües VERNACLES" .(Escriu vernacles amb majúscula tal com ho he reproduït)


Caigut doncs imperialisme d'esquerres que va representar el marxisme i en procés de desintegració els seus "Estats" tot renaixent les nacions naturals o vernacles, caient l'imperialisme de dretes que va representar el capitalisme i en procés de desintegració els seus Estats tot renaixent les nacions naturals o vernacles, ....Entren en el segle XXI en el que m'ha semblat bé de denominar "deulofeunisme" que és el criteri que ens ha de portar a una vella mentalitat renovada per l'espiritualitat i reinterpretada, més enllà de hipocresies i dogmes sense seny, a una consciència de la Veritat basada en la fe, la raó i la solidaritat. Com diu Deulofeu, el deulofeunisme, ens pot portar a la pau de la Humanitat, políticament, per mitjà d'una Confederació Universal feta sobre la base de subconfederacions de nacions naturals o vernacles. Amb el criteri deulofeunià, Catalunya i per extensió els Països Catalans, és una nació vernacla. España, és un Estat imperialista. Quan Franco va entrar victoriós a Barcelona acabada la guerra del 1936, ho va fer cridant: Por el Imperio hacia Dios! Quin imperi i quin Déu? – em pregunto -. I si fos fals aquell concepte de Déu que amb els imperis ens vam imposar?

Deulofeu era republicà, i el deulofeunisme, comporta una confederació de nacions vernacles i no un imperi de Estats que creen un marc legal en el que es permet a un poble dominar altres pobles i subjugar-los impedint-los de ser tal com són. En nom de l’imperialisme espanyols s’ha volgut castellanitzar als catalans i això és anti-natural. Totes les religions del món diuen que “ens hem de conèixer a nosaltres mateixos i ser com som” .

El ser s’ha de basar en la vernaclitat que emana de geni del lloc, els orígens ve de geni, i fa una raça i no una ètnia. Això vol dir parlar amb la llengua vernacla i no amb la llegua materna. Hi ha una gran perversió dels conceptes de raça i ètnic per culpa del llenguatge adulterat. I, també del concepte de llengua vernacla que s’ha fet creure que era la llengua dels esclaus de Roma i no la llengua del Geni del Lloc.
El deulofeunisme comporta un nou concepte de Déu, basat, pel que fa als cristians, en les ensenyances de Jesús explicades al Nou Testament ,més que no pas, en les amenaces de Jahvé relacionades en l'Antic Testament.

El deulofeunisme podria ser la base de la mentalitat del segle XXI, europea i mundial.
Continuaré comentant, reflexionant i fent deduccions a partir dels seus textos en propers escrits.

Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Traductor


Nota:
Informació sobre Alexandre Deulofeu
http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Deulofeu

Informació sobre Karl Marx
http://ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Marx

3 comentaris:

Vernacle ha dit...

Segons Deulofeu, la Llei de la matemàtica de la Història ens diu que l'any 2029 Espanya es desintegra.

Sumant-li a la data de 1479 , que per a Deulofeu representa l'inici del cicle imperialista espanyol, els 550 anys que dura el cicle ens dóna la data del 2029

Cada temps, dintre de l'evolució de la Humanitat té el seu senyal: imperialista o unitarista i nacionalista o fragmentari.

La Història és quelcom biològic. I, quan diu això, em recorda les teories Gaia de James Lovelock el qual afirma que "la Terra és un organisme viu"

No és una qüestió de bons i dolents, sinó una qüestió de "ser" o "no ser" . Basant el "ser" en qüestions espirituals.

La renaixença de les nacions, era per a Deulofeu, una qüestió espiritual.

Ara, sembla que vivim en temps laics i ateus i això no s'acaba d'entendre.

La situació que ara vivim també l'explica Deulofeu com una fase de transició.

Anònim ha dit...

He llegit notícies a la premsa que parlen de voluntats polítiques catalanes que s'han fixat la data del 2014 per a fer un referendum sobre la independència de Catalunya per l'any 2014.

Deulofeu ens parla del 2029 com a data que clou "un procés natural"
biològic de desintegració.

Un procés que els catalans el començaran a pensar abans. Molts ja hem començat a pensar-ho, i cada dia que passa en serem més

Aquest pensament anirà evolucionant cap uns paràmetres espirituals com així és en tota "renaixença" com així va començar a ser enla Renaixença catalana.

La transició postfranquista, potser no s'ha embrancat encara en aquell brot d'arbre que encara és viu perquè li cal un llenguatge renovat.

Jordi ha dit...

Llegeixo sovint el seu bloc i el trobo d'allò més interessant. Vaig llegir fa temps algun llibre del senyor Deulofeu i em va impactar. Ànims senyor Salat!