dijous, 29 de maig de 2008

La descatalanització de la llengua catalana ( 3 )

"Evolució" , "destrucció" i "sabirització" d'una llengua, als Paisos Catalans, la llengua catalana.

Observo que, des que es parla de normalitzar la llengua catalana als Països Catalans, després d'anys (segles) de repressió i prohibició en el seu ús social per part de poders polítics espanyolistes, es fa, de forma subtil i sense que molts se n'adonin, una mena de descatalanització de la llengua catalana amb la tècnica de l'adopció de mots aliens i també amb la substitució de mots propis per altres que són estranys i per tant alienants.

D'altra banda, es produeix una "sabirització", això vol dir, derivat de mot "sabir", fer un lèxic a base de mots de diferents llengües alienes al lloc on es parla, llenguatge típic dels ports de mar on confluien diverses parles de mariners o gent que va de passada i que formen una pseudo-llengua anomenada "sabir" que no és una llengua sinó una barreja de mots de diferents llengues , caracteritzat per estar mancat d'un esperit propi.
El "sabir" permet comunicar-se però no facilita el fet de pensar, com ho fa una llengua que tingui el factor vernacle que li confereix el "geni del lloc".
Avui, la gent que va de passada ja no es troba solament en els ports de mar, sinó que es troba també en els aeroports plens de "yuppis" i en les oficines i despatxos de les empreses multinacionals. I, també en les societats multi-ètniques que vénen configurant-se amb els procesos migratoris tant accentuats sociològicament en els darrers anys. Ens estem "sabiritzant".

Exemple de paraules catalanes que han estat substituides per castellanismes. Alguns lingüístes encara ho justifiquen dient que són mots que vénen del llatí per a dissimular que s'agafen mots castellans per espanyolejar alhora que es menyspreen els mots d'arrels iberes de la llengua catalana que són més autòctons i vernacles que no pas els de les arrrels llatines, donat que el llatí, va ser una llengua dels ocupants de les terres catalanes i no pas dels autòctons, naturals o vernacles:

1.- "Taula" per "Mesa" (Castellà "Mesa")
2.- "Aturada" per "Parada" (Castellà " Parada")
3.- "Barreja" per "Mescla" (Castellà "Mezcla")
4.- "Entremig" per " Intermedi" (Castellà "Intermedio")
5.- "Got" per "Vas" (Castellà "Vaso")
6.- "Acabament" per "Termini" (Castellà "Terminar")
7.- "Batlle" per "Alcalde" (Castellà "Alcalde")
8.- "Botiga" per "Tenda" (Castellà "Tienda")
10.- "Llença't" per "Tira't" (Castellà "Tírate")
11.- "Menjable" per "Comestible" (Castellà "Comer")
12.- "Decanto" per "Inclino" (Castellà "Inclino")
13.- "Llogater" per Inquili"(Castellà "Inquilino")
14.- "Pair" per "Digerir" (Castellà "Digerir")
15.- "Desborar" (Català "Bora") per "Desbordar" (Castellà "Borde")En català, a Lleida i València, també es fa servir "Sobreeixir"
16.- "Mahonesa"(salsa de Mahó ( Balears. Països Catalans) per "Maionesa" (derivat del castellà "Mayonesa")
17.- "Picarols" per "Cascavells"(Castellà "Cascaveles")
18.- "Ruc" per "Burro" (Castellà "Burro")
19.- "Popes" per "Tetes" (Castellà "Tetas")
20.- "Trobada" per "Encontre"(Castellà "Encuentro")
21.- "Badejo" per "Bacallà" (Castellà "Bacalao")
22.- "Trumfes" per "Patates" (Castellà "Patatas")
23.- "Esmentar" per "Mencionar" ( Castellà "Mencionar")
24.- "Fer servir" per "Utilitzar" ( Castellà "Utilizar")
25.- "Salser" per "Salsero"(Català acabats en "er";castellà acabats en"ero")
26.- "Fuet" per "Coet" (Castellà "Cohete")
27.- "Davanter" per "Delanter" ( Castellà "Delantero"). Ho he escoltat en les retransmissions de partits de futbol, a TV3 i a Catalunya Ràdio.
28.- "Guixetes" per "Taquilles" ( Castellà "Taquilles")
29.- "Befa" per "Mofa" ( Castellà "Mofa")
30.- "Llaga" per "Úlcera" ( Casstellà "Úlcera")

L'alternativa a la "sabirització" i l'"alienació" que comporten la manca d'esperit creador, està en la "vernaclització" que ens retorna a l'Esperti Universal que es manifesta per mitjà del Geni del LLoc o Genius Loci. Als Països Catalans, vernaclització és catalanització. En tant que part del fet vernacle, els catalans som molts més milions que no pas els espanyols, doncs, la llengua espanyola, no és vernacla.( La llengua castellana, si, però a Castella; l'espanyol no és llegua vernacla a cap lloc que estigui basat en paràmetres naturals)



Jordi Salat
josalort@hotmail.com

3 comentaris:

Anònim ha dit...

"Contador"(d'aigua, llum, etc.) que deriva del català "comptador" en castellà s'hauria de dir "cuentador" del castellà "Cuenta" ( El mateix podem dir de "contar" que s'hauria de dir "cuentar")
No vé del llatí i si ve del llatí, cal tenir present el llatí es va parlar abans a Catalunya que a Castella.

Una altra paraula catalana que fan servir els castellans és "fila". Haurien de dir "hilera"

Anònim ha dit...

DALTÒNICS DE LA LLENGUA



Jaume Fàbrega



A casa, la meva àvia de Vilavenut, el Pla de l’Estany, monolingüe catalana i no il·lustrada (era pagesa) només usava la paraula capolar per indicar el que ara en diem “picar carn” (i derivats com “picadora”, etc.) “Picar”, en el meu parlar, vol dir “pegar” (com diuen a Barcelona) una persona. Capolar era preceptiva, per exemple, quan es matava el porc i es capolava la carn, quan feia la pilota i capolava la carn amb la mitja lluna, etc. Els lingüistes ens diuen que capolar és la paraula correcta (i altres derivats, com capoladora).

En un dels llibres de gastronomia que he publicat, i en el qual utilitzava aquest terme, els serveis de correcció me’l varen canviar, adduït que no s’ entenia! M’he trobat altres vegades amb casos semblants. Haig de dir, no obstant això, que no he estudiat mai formalment català (sóc, doncs, autodidacte), però sempre he mirat d’aprendre’n més i més, ja que la llengua m’emociona i m’entusiasma –a través dels seus diversos parlars– i obtenir-hi el màxim de competència... Cosa que a vegades m’ha servit de ben poc: des del TERMCAT, per exemple, no han fet cas d’algunes propostes meves (en el camp del lèxic de cuina), crec que molt més encetades que algunes de les que proposen: hi ha serveis lingüístics que encara fan servir l’horrorós i incorrecte “xarrup” per sorbet. Altrament, com se sap, la Corpo és, cada cop més, una màquina destructiva del català; en els programes de gastronomia hi he sentit “olora” (cal de l’espanyol “huele”), “catar” o “cata”, “provar” (ja ningú tasta), barrica (occitanisme, però vingut de l’espanyol), “bodega” (els de vins es veu que beuen a dins d’un vaixell), “cuit” per bullit i moltes altres barbaritats, pagades i sostingudes amb diner públic. L’encarregat de “cuines” de TV3, tot i que sap parlar el català (que, no obstant, deu trobar poc fi) només escriu en espanyol (incloent-hi el seu blog; i signa, quan no cal·laborava a l’Avui, on havien de traduir els seus articles, a la castellana manera). Actualment, aquest mateix diari, té una col·laboradora que també, ara i adés (segons el mitjà), transvesteix el seu nom i no sap ni un borrall del català escrit. Heus aquí, doncs, que no pas solament Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Canal 33 o TV3 menyspreen la llengua catalana, sinó també alguns mitjans escrits i editorials. En qualsevol país, els periodistes o col·laboradors que no coneixen el lèxic especialitzat en la pròpia llengua –estem parlant d’emissores públiques–, i que menyspreen tan obertament la llengua catalana (cada dissabte ho podem comprovar), serien acomiadats a l’acte: acceptaríem un guàrdia urbà daltònic? Doncs en aquest país tenim daltonians de la llengua, que cobren una picossada per una feina mal feta.

Anònim ha dit...

"peresa" derivat del castellà "pereza", en lloc del català "mandra"

"souvenir" derivat del francès "souvenir" en lloc del català "recordatori"