dimecres, 17 de setembre de 2008

Glossa 11 de Setembre de 1714

Glossa de l'Onze de Setembre de 1714 feta a l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll l'any 2008. Mil·lenari de l'Abat Oliba

Tal dia com avui, l’any 1714, Catalunya va perdre una batalla. Després de la batalla, holocaust, captivitat...Els catalans, però, vam conservar el somni; el nostre somni és la llibertat. El nostre somni és ser catalans.

No ha estat aquesta l’única batalla que em perdut: el 1936 amb Franco, vam perdre; el 1213 a la batalla de Muret defensant els càtars o cristians albigesos, vam perdre...Hi he reflexionat molt al llarg dels anys, tot cercant una explicació, tot cercant les causes dels conflictes, les causes dels fets...He arribat fins a la Bíblia, i en concret, i curiosament em vaig aturar al versicle 11 del capítol 9 del Gènesi ( una xifra 11 i 9 que recorda la de la Diada de Catalunya i també la de la caiguda de les Torres Bessones als EEUU). Què hi diu en aquest versicle? Doncs hi podem llegir que “ Jahvé va maleir a Cam i les seves nacions a ser esclau del seu germà Sem i les seves nacions (o Estats) per haver vist la nuesa del seu pare Noé” No vaig entendre mai aquesta maledicció, i, em preguntava : Déu, que és amor, bondat i saviesa, pot maleir a un germà i fer-lo esclau d’un altre? Seguint amb la meva recerca vaig descobrir que aquella “nuesa” de Noé no feia referència a un cos despullat sinó a un coneixement. I, aquest coneixement, aquesta saviesa és la que es posa de manifestat amb la cultura catalana en tant que cultura vernacla: originària del lloc on es manifesta. Som transmissors d’un coneixement i per això tenim tants enemics. Em vaig replantejar el concepte de Déu i vaig veure que en el món hi ha una misteriosa interpretació al voltant de la identitat del Jahvé de Moisès i la llei mosaica (Antic Testament) que no coincidia amb la identitat del Pare Celestial de Jesucrist les ensenyances cristianes ( Nou Testament). Vaig pensar que Catalunya i la cultura de llengua catalana, en tant que vernacla, té una missió que concerneix a tota la Humanitat: Discernir allò que és la Veritat d’allò que és la Falsedat. El filòsof Francesc Pujols, seguidor de les ensenyances cristianes de Ramon Llull, en parla en el llibre “Concepte General de la Ciència Catalana”

Avui, però, en aquest 11 de Setembre del 2008, any en el que celebrem el mil·lenari de la proclamació del comte Oliba, un home de pau, de fe, de saviesa, de testimoni de l’esperit català i de fidelitat a la pàtria catalana , vull fer una glossa de l’onze de Setembre de 1714 , no vull parlar de fets passats, vull parlar d’esperança present i futura. Per a fer-ho he escollit una poesia de Salvador Espriu extret del llibre “Per a la bona gent” titulada 11 de Setembre de 1714.

L’ONZE DE SETEMBRE DE 1714


Almenys ens han deixat
L’honor de caure sols.
En la desesperança,
Acceptem la foscor.

Demà retornarem
Al treball, a l’esforç.
Dreçats, hem de cavar
Als bancals de la por.

Aprofundim rars pous
Als orbs ulls de la mort.
Enllà d’aigües llotoses,
Terra bona, llavor.



Vull fer-ho, començant per on ell acaba, i el poema acaba dient:
«Enllà d’aigües llotoses,
terra bona, llavor»


Què han estat i què són les «aigües llotoses»?
Quina és aquesta «terra bona»?
Quina és «la llavor» ?

Està rebrotant aquesta llavor?

« El pensament català - ens digué Francesc Pujols - rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors»

Sabrem reconèixer aquest pensament quan rebroti?


Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Traductor