dimarts, 10 de novembre de 2009

Les 4 columnes de Montjuïc amb les victòries alades: Un símbol català amb arrels hel·lèniques

Actitud de censura d'alguns poders fàctics que no volen restituir  el sentit original del monument i el conjunt arquitectònic 












En què es basa l'Ajuntament de Barcelona al no voler restituir-les tal com havia dissenyat Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) les 4 columnes de Montjuïc, o sigui, amb les victòries alades al capdamunt?

El projecte de Puig i Cadafalch consistia en:

- Un conjunt arquitectònic hel·lenista ( En temps de Renaixença els mestres en Gai Saber, que organitzaven els Jocs Florals, eren cristians hel·lenistes. Tal és el cas, entre d'altres, de Josep Puig i Cadafalch i Jacint Verdaguer)

- Un Teatre Grec ( Actualment encara està conservat i encara es pot veure)

- Un recinte anomenat "Iberona" ( Actualment anomenat "Poble espanyol”)

- Un Palau de Saber Antic ( Actualment anomenat MNAC)

- Un pavellons amb noms d'oficis artesanals ( Actualment porten noms de nobles i reis espanyols)

- Nou raigs de llum - 5 grocs i 4 vermells - que sortint des de darrera del Palau del Saber Antic ( MNAC) es projectaven sobre la ciutat de Barcelona. ( Actualment aquest raigs són de color blau-lila - molt semblant al color de la bandera nacional de Castilla-)


- Quatre columnes d'estil jònic ( La cultura de la Jònia està relacionada amb Plató i Pitàgores. Tenen un simbolisme dins el pensament hel·lenista. Quatre columnes té el temple de la deessa Atenea Niké.

- Estàtues que representaven la victòries alades al capdamunt de les columnes.


Los quatre columnes, dins el marc hel·lènic i cristià, esdevenen un símbol català amb significat universal, un referent internacional, el significat del qual s'embranca i arrela la cultura catalana amb les més velles tradicions de la Humanitat, entre aquestes, des de la cultura grega fins a la cultua egípcia. Hi ha catalans, però, que no ho saben reconèixer. De quina mena és la seva mentalitat? Com és que tenen aquesta mena de mentalitat?

Durant l'Edat Mitjana, el rei de la Corona d’Aragó i Catalunya, Jaume I , va convertir aquest símbol dels quatre pals - conjuntament amb la creu i la icona d'una verge negra Nostra Senyora de la Mercè - amb el símbol de la catalanitat victoriosa. Va ser el seu «In Hoc Signo Vinces». Ell sabia el significat del símbol, el símbol era viu, arreu portava la victòria. L'Orde de la Mercè, fundada per ell, va escampar aquest simbols catalans per tot el món i a tot arreu eren acceptats. Encara avui es poden veure.Només cal entrar a google i cercar "merced" o "mercedes" per a veure-ho i veure el seu abast. No obstant això, no es coneixen ni s'expliquen els seus orígens catalans.Els mateixos catalans no els valoren com s'hauria de fer. A causa de què? De l'ignorància i d'una mentalització que no identifica el significat amb uns ideals.

La plantada de les 4 columnes de Puig i Cadafalch, que s’ha aprovat per part de l’Ajuntament de Barcelona, sense les victòries alades i sense explicar el seu simbolisme, condemnen Catalunya al fracàs. A continuar en la situació de derrota. Les victòries alades al capdamunt de les 4 columnes catalanes signifiquen Victòria de la Catalanitat. Explicar el seu significat és explicar l'Ideal Català. Sense l'arrel·lament amb el simbolisme hel·lènic, tal com havien fet els catalans, a més cristians, de la Renaixença, les 4 columnes seran uns ímbol mort.

És un simbolisme religiós que actualment els catalans ateus i agnòstics no volen reivindicar.
Quan ells senten la paraula cristianisme s'imaginen a "Franco sota Palio voltat de bisbes espanyols castellanistes"
Quan jo escric la paraula cristianisme hel·lenista m'imagino a Pitàgores explicant les quatre columnes que ell en deia la Tetraktis 1+2+3+4=10 i a Plató llegint el "Timeu". I, es clar, també l'evangeli cristià de Sant Joan. Avui, però, impera una meentalitat que tot això no ho enten com ha estat entés; per la qual cosa, aquest discurs que jo exposo, es ignorat i menystingut, mirat amb recel com anacrònic i a vegades considerat fora de seny.

Dels cristians albigesos o càtars, tant lligats a la història de Catalunya, ja es deia - i és diu - que eren cristians platònics.És molt important la seva concepció de la Divinitat. Tenien un Ideal per a Europa i una voluntat de fer una nació al voltant dels Pirineus. Aquest Ideal va perdre a la batalla de Muret.

Entendre un símbol es viure'l. Sense entendre'l és com si fós mort. L'Enteniment, tal com molt bé va explicar Ramon Llull per mitjà de la seva "Escala", és una qüestió espiritual. Avui, però, som en un periode de temps, dins el cicle de la Història en que s'està en trànsit , en el pont, entre els falsos profetes que van dominar-nos i els profetes veritables que han de venir; som es clar, en temps d'ateisme i agnosticisme. Potser per això, els símbols que recuperem delpassat gloriós, es restauren malament.

D’altra banda, construir les quatre columnes de Montjuïc sense les victòries alades és una manca de respecte a Puig i Cadafalch. Els promotors que han fet una campanya dient que volien fer un "Monument d'Homenatge als Patriotes catalans de tots els temps" no respecten la seva voluntat ni l’expressió del seu ideal artístic.
Josep Puig i Cadafalch no pensava en fer un monument als patriotes catalans quan va dissenyar les 4 columnes per Montjuïc dins un marc arquitectònic hel·lenista. Ell volia plasmar un ideal, una concepció espiritual, una creença, per la victòria de Catalunya i el reeiximent de la Catalanitat en un marc universal.

«No comprenguérem que l'organització de la Confederació aragonesa-catalana - ens diu Valentí Almirall - contenia un ideal»

(Valentí Almirall, referint-se a Catalunya, amb el títol de "Sa supeditació a Castella i pèrdua de sa personalitat" a la pàgina 55 del llibre "Lo Catalanisme" editat l'any 1886 amb motiu d'uns Jocs Florals)

Amb la construcció de les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc sense les victòries alades i sense la resta d’elements projectats per l'arquitecte que les va dissenyar en el conjunt arquitectònic de pensament hel·lenista, queda demostrat que hi ha encara uns catalans que no comprenen l'ideal català.

Malgrat enarborar símbols catalans, no porten la llibertat, la independència ni el reeiximent, perquè els exposen buidats de contingut, sense substància, sense vida, sense Esperit. ( I em consta que hi ha hagut actituds i fets lletjos que denoten una manca del sentit de l'ètica)


De l’Esperit ni no en volen ni parlar ( pel motiu que he dit abans). I, mentre prediquen la "recuperació de la memòria històrica", tot posant monuments a les tombes honorant els morts, hostiguen, ignoren, amaguen i no comprenen als vius que amb l'anima viva volen construir el futur.


Potser per això quan se'ls pregunta "com heu descobert aquestes columnes" ?

Contesten:"gràcies a que algú va trobar una fotografia"

Diuen "algú" No diuen mai el seu nom. Si el diuen és per calumniar-lo i fer-lo quedar malament. Què volen amagar? Què amaga o posa en evidència aquesta actitud? Volen recuperar la memòria històrica i amaguen el present.

« No comprenguérem que l'organització de la Confederació aragonesa-catalana contenia un ideal» ens explicà Valentí Almirall, l ’any 1886.

I ara, que som a l’any 2009.... Ho comprenem?

Algunes de les coses que s'han fet i com s'han fet en el tema de els 4 columnes de Josep Puig i Cadafalch, ja des del seu principi, es motiu de vergonya. En la part intel·lectual i en la part ètica. I en els silencis cobards dels qui en tenen coneixement.

Una vergonya més a afegir a les altres "pseudo-restitucions" que ens estan descatalantizant en català, tot posant coses catalanes sense el referent espiritual universal propi de la Catalanitat o fent-les a mitges per esborrar-ne el seu referent significatiu:

- El carrer "Compromís de Casp" s'ha quedat en "Carrer de Casp"

- l'Av. de la "Corona d'Aragó", s'ha quedat en"Avinguda d'Aragó

- Les "4 columnes amb victòries alades" s'han quedat amb "4 columnes"·



De la resta:

- Un recinte anomenat "Iberona" ( Actualment anomenat "Poble espanyol”)

- Un Palau de Saber Antic ( Actualment anomenat MNAC)

- Un pavellons amb noms d'oficis artesanals ( Actualment porten noms de nobles i reis espanyols)

- Nou raigs de llum - 5 grocs i 4 vermells - que sortint des de darrera del Palau del Saber Antic ( MNAC) es projectaven sobre la ciutat de Barcelona. ( Actualment aquest raigs són de color blau-lila - molt semblant al color de la bandera nacional de Castilla-)


No se'n parla.....

Es reivindiquen símbols de Catalunya mentre s'enterra, ignora, mensyprea i amaga la Catalanitat.

«Lo nostre pais es avui lo teatre d’una infernal orgia de negacions. Lo cansamet,la fatiga,l’escepticisme nos inpiren sols idees negatives. Fins en religió, prescindint del fanàtics, no trobarem més que indréduls o indiferents que neguen.(...) La questió es negar sempre. Se nega en religió; se nega en política; se nega en ciencia. Qualsevol idea o projecte positiu no troba altre acolliment que un cor de negacions. ( Valentí Almirall. «Lo Catalanisme»(1886)Pàgina 29)


« No comprenguérem que l'organització de la Confederació aragonesa-catalana contenia un ideal» ens explicà Valentí Almirall...

Aquesta manca de comprensió intel·lectual i dignitat moral va portar la decadència de Catalunya, que des de fa segles patim.

No comprenguérem ni comprenem....

«Vergonya, cavallers, vergonya» va dir el rei Jaume I ara fa més de 700 anys.

«Vergonya, senyors, vergonya» hem de continuar dient.


Incapaços de vèncer a l'enemic, l'auto-odi es manifesta en el fet de maltractar-nos entre nosaltres i allò que ens és propi ignorar-ho, negar-ho o exposar-ho malament.
A aquells que ho volen explicar, que exposen un pensament com a catalans, amb gelosia malaltisa, pròpia dels qui viuen sense esperit, el de la Veritat, la Bondat i la Bellesa, cal destruir-los - pensen els malalts- sense pietat, sense caritat ni perdó.

És evident que entre els patriotes del poble català hi ha qui pateix una malaltia,la malaltia dels pobles oprimits: negar-se a sí mateix; fer-se l'"harakiri".
Per altra banda, astrològicament, Catalunya és "Escorpi" . Potser per això es donen certs comportaments autodestructius: Quan l'Escorpí es veu encerclat per enemics, i en perill, es clava el fibló.

Quina mena de Catalunya estem construint? Albiro,però, temps de glòria més enllà de les coses malfetes que hagi fet, amb la mentalitat que es correspon amb el seu temps, aquesta generació.




Jordi Salat
josalort@hotmail.com


El pensament de Josep Puig i Cadafalch

Les 4 columnes

Les 4 columnes i la cultura hel·lènica. Frases de Josep Puig i Cadafalch

Les 4 columnes catalanes, els 3 pilars d'Europa, «l'Arbre» de Salvador Espriu i «la Mare de l'Univers» i Ll. M.Xirinacs


VAIXELL DE GRÈCIA DE LLUÍS LLACH

Si per les albes veieu passar un vaixell
besant les aigües del mar bressol dels déus,
feu-li senyal, que pugui veure on som
i caminar amb nosaltres cap al nord.

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó,
no penseu mai que ho hagi perdut tot,
que el poble sempre podrà inflar el velam
per guanyar onades fetes de por i de sang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,
que duus la pena i el dol que porta el meu,
vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro,
infla les veles que anem al mateix port.



Les 4 columnes a Grècia, Catalunya, EEUU i Argentina


La Columna de la Victòria de Berlin amb la victòria alada pròpia de la cultura hel·lènica

Les columnes hel·lèniques a Andalusia

Jordi Salat
josalort@hotmail.com


Traducció del català a l'anglès
Translation from catalan to english
 
Tuesday 10 November 2009 

The four columns of Montjuic with winged victories: A symbol with Catalan roots Hellenic Boat Greece Ship of Greece, do not let thunder sink, we blow the candles at the same port. Lluís Llach How does the City Council not wanting to return them as originally designed by Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) the four columns of Montjuic, ie, with winged victories at the top? The project consisted of Puig i Cadafalch: 


- An architectural Hellenistic lenista (At the time of the Renaissance masters Gai Saber, who organized the Floral Games were Christians Hellenistic lenistes. Such is the case, among others, by Josep Puig i Cadafalch and Jacinto Verdaguer) - A Greek Theatre (currently still preserved and can still be seen) - A site called "Iberona" (currently called "Spanish Town") - Learn An Old Palace (now called MNAC) - A homemade flags with names of professions (currently bear names of Spanish kings and nobles) - New light rays - 5 yellow and 4 red - that coming from behind the old Palace of Knowledge (MNAC) is projected on the city. (Actually these rays are blue-purple - very similar to the color of the flag of Castile) - Four Ionic columns (Culture of Ionia is related to Plato and Pythagorean. They have symbolism within lenista Hellenistic thought. The four columns is the temple of the goddess Athena Nike. - Statues depicting the winged victories at the top of the columns. The four columns within the Hellenic and Christian framework, become a symbol of Catalan with universal significance, an international benchmark, the root meaning of which s'embranca and Catalan culture with the oldest traditions of mankind, including those from of Greek culture to the Egyptian cultural. There is Catalan, but that does not know recognize. What type is your mindset? How is having this kind of mentality? 


During the Middle Ages, King of Aragon and Catalonia, James I, became the symbol of the four clubs - along with the cross and icon of a black Virgin Our Lady of Mercy - the symbol Catalanity victorious. It was his "In Hoc Signo Vinces." He knew the meaning of the symbol, the symbol was alive, took over the victory. The Order of Mercy, founded by him, this Catalan symbols spread throughout the world and everywhere were accepted. Veure.Només must still be entered in google and search for "Mercedes" or "Mercedes" to see it and view its scope. However, it is not known nor explained its origins catalans.Els same value as the Catalans should. Because of what? Of ignorance and an awareness that does not identify the meaning ideals. 


The planting of four columns Cadafalch Puig, which was adopted by the City Council without the winged victory and without explaining its symbolism, Catalonia condemned to failure. To continue in the position of defeat. The winged victory on top of four columns signify victory of Catalan Catalan. Explain the meaning is explained the Perfect Catalan. Without the root cheer the Hellenic symbolism, as the Catalans had, besides Christians, the Renaissance, the four columns will be about ímbol death. It is a symbolism that now atheists and agnostics Catalans do not want to claim. When they hear the word Christianity to imagine "under Franco Palio surrounded by Spanish bishops castilianist" When I write the word Christianity Hellenistic Pythagorean lenista imagine explaining to the four columns in which he said the Tetraktis 1 +2 +3 +4 = 10 and reading Plato "Timaeus". And, of course, also the Christian Gospel of St. John. Today, however, prevails that a meentalitat not understand how all this has been understood, so, I tell myself that this speech is ignored and despised, looked with suspicion and sometimes regarded as anachronistic, out of sanity. Cathar or Albigensian Christians, both linked to the history of Catalonia, as was said - and said - they were very important platònics.És Christian conception of the Divine. They had an ideal for Europe and a desire to make a nation around the Pyrenees. This Ideal lost the battle of Muret. Understanding is a symbol live it. Without understanding it is like death. Understanding, as well explained by Ramon Llull's "Scale" is a spiritual issue. Today, however, we are in a period of time within the cycle of history that is in transit on the bridge between the false prophets who dominate us and the prophets who have come true, we are clear , time atheism and agnosticism. Maybe this is why the symbols recover delpassat glorious restored badly. Moreover, constructing the four columns of Montjuic is a winged victories without disrespect to Cadafalch Puig. Developers have made a campaign saying they wanted to make a "Memorial Tribute to Patriots Catalans of all time" do not respect their will nor the expression of his artistic ideal. Josep Puig i Cadafalch not supposed to make a monument was designed by Catalan patriots when the four columns in Montjuic lenista Hellenistic architectural framework. He wanted to express an ideal, a spiritual concept, a belief, for the victory of Catalonia and the success of Catalan in a universal framework. "It recognized that the organization of the Catalan-Aragonese Confederation - Valentine says Admiral - containing a perfect» (Admiral Valentine, referring to Catalonia, with the title "His subordination to Castella and loss of his personality" on page 55 of the book "What Catalan nationalism" published in 1886 by reason of Floral Games) With the construction of the four columns of Mount Montjuïc Cadafalch and no victories without mating and other items designed by the architect that designed the architectural thought in Hellenistic lenista, demonstrated that there are still some Catalan Catalan understand not ideal. Despite flying Catalan symbols do not have freedom, independence or the success, because the exhibit flushes content, without substance, without life, without spirit. (And I know there have been ugly facts and attitudes that denote a lack of sense of ethics) From the Spirit neither spoke nor do not want (the reason I said before). And while they preach the "recovery of historical memory", and placing monuments honoring the dead in graves, hostiguen, ignore, hide and do not understand the living soul alive that want to build the future. Maybe that's why when asked "how you found these columns? Replied: "because somebody found a picture" They say "someone" never say his name. If the claim is to smear him and make him look bad. What they want to hide? What shows or hides this attitude? They want to recover historical memory and hide this. "It recognized that the organization of the Catalan-Aragonese Confederation contained a perfect" Valentine explains Admiral, the year 1886. And now we are in 2009 .... You understand? Some of the things that have been made and how the issue of the 4 columns of Josep Puig i Cadafalch since its beginning, is an embarrassment. In the intellectual and the ethical. And in the silence of those who have knowledge cobards. A shame to add more to the other "pseudo-refunds" that are descatalantizant Catalan, Catalan and placing things without reference to the universal spiritual self Catalanitat or making them half to delete your significant reference: - The street of Casp "remained in" Calle Caspe - Av. the "Aragon", remained in "Avenida de Aragón - The "four columns with winged victories" have been left with "four columns" · The rest: - A site called "Iberona" (currently called "Spanish Town") - Learn An Old Palace (now called MNAC) - A homemade flags with names of professions (currently bear names of Spanish kings and nobles) - New light rays - 5 yellow and 4 red - that coming from behind the old Palace of Knowledge (MNAC) is projected on the city. (Actually these rays are blue-purple - very similar to the color of the flag of Castile) Do not talk about ..... We claim as symbols of Catalonia bury, ignore, hide and mensyprea Catalanitat. "What our country today it plays a hellish orgy of denials. Lo cansamet, fatigue, skepticism us inpiren only negative ideas. Even in religion, aside from the fanatics will not find more than indifferent or denying indréduls .(...) The question is always denied. It refuses to religion in politics is denied, is denied in science. Any good idea or not is another project that foster a chorus of denials. (Valentine Admiral. "Lo Catalan nationalism" (1886) page 29) "It recognized that the organization of the Catalan-Aragonese Confederation contained a perfect" Valentine explains Admiral ... This lack of intellectual understanding and moral dignity brought the decline of Catalonia, who suffered for centuries. Not understand nor comprehend .... "Shame, gentlemen, shame 'said the King James more than 700 years ago. "Shame, sir, shame" we continue to say. Unable to defeat the enemy, self-hatred manifests itself in the fact that between us and mistreat us what we own is ignore it, deny it or put it wrong. To those who want it explained, thought that expose as Catalans, malaltisa lattice, typical of those who live without spirit, of truth, goodness and beauty, you must destroy them - think-patients without mercy, without charity or forgiveness. It is clear that among the patriots of the Catalan people who are suffering an illness, disease oppressed peoples: to deny oneself; to become the "Harakiri". Moreover, astrològicament, Catalonia is "Scorpio". Maybe that's why there are certain self-destructive behavior: When the scorpion is encircled by enemies, and endangered, thrusts the sting. What kind of Catalonia are building? Will, however, time of glory beyond malfetes things I've done with the mindset that corresponds with your time, this generation. Jordi Salat josalort@hotmail.com The thought of Josep Puig i Cadafalch The four columns The four columns and Hellenic culture. Phrases by Josep Puig i Cadafalch The four columns of Catalonia, the three pillars of Europe, "Tree" Salvador Espriu and "Mother of the Universe" and Ll. M. Xirinacs BOAT GREECE by Lluís Llach If you happen to see the sunrises ship kissing the sea cradle of the gods then you sign, you can see where we are and walk with us north. If it has not network or keel or rudder, do not ever think that you have lost everything, that people can always blow their sails to make waves made of blood and fear. Cry the same boat that my cries, that carry the pain and grief that my door, ship of Greece, do not let thunder sink, we blow the candles at the same port. The four columns in Greece, Catalonia, Spain and USA The Victory Column in Berlin with its own winged victory of Hellenic culture Hellenic columns in Andalusia Jordi Salat josalort@hotmail.com

dimecres, 23 de setembre de 2009

Catalunya «In Hoc Signo Vinces» 1




Una visita a l’Església de N.S. de la Mercè de Barcelona

El dia 2 de Setembre de 2009 vaig fer una visita a l'església de Nostra Senyora de la Mercè, Patrona de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya, amb la idea de continuar fent recerca per a demostrar que la icona de NS de la Mercè era una verge negra. La informació que hi he trobat m’ha resultat molt interessant. Pujant per l’escala que porta al cambril de la verge hi llegeixo la següent informació en un escrit posat a la paret :
L’any 1888 ( 21-10-1888) la imatge de N.S. de la Mercè va ser coronada.
L’any 1939 – Catalunya era sota el règim polític espanyolista de Franco – va ser restaurada. Era bisbe el murcià Miguel de los Santos Díaz de Gómara.
L’any 1963 la imatge fou sotmesa a un canvi de vestits.

«La fi de la guerra (1936) provocà una intensa castellanització de la diòcesi de Barcelona i una vinculació de part de l'alta clerecia al règim polític establert, principalment a través de l'administrador apostòlic i bisbe de Cartagena Miguel de los Santos Díaz de Gómara»

Aquesta ha estat la informació que he trobat a l'Enciclopèdia sobre aquest bisbe que l’any 1939 que va fer “restaurar” la imatge. Com era la imatge d’abans d'aquesta restauració?

La podem veure a la coronació de l’any 1888, ja que se’n va fer ressò la revista “La Hormiga de Oro” i va publicar-ne un dibuix que adjunto a continuació on es pot veure com era. En el dibuix es pot observar l’estètica de les verges negres com és el cas de la de Montserrat, però a més a més de l aimpressió visual, en el text s’esmenta que era “trigueña”. El diccionari diu que "trigueña" vol dir “morena”.


Li dic "nostra senyora" i no “marededéu”, perquè és com se li deia originàriament en català i per part dels catalans. Aquest mot de “senyora” deriva de "seny" igual que "senyor" i són mots adoptats per la llengua castellana com a "señora" y "señor". Això de dir-li "marededéu" va ser una manera subtil de distreure el significat que el mot "senyora" comporta. I, és clar, també el mot "nostra", doncs la "Mercè" es va aparèixer a tres catalans a Barcelona l'any 1218. És, per tant, una icona catalana. És “nostra”, dels catalans. Ara, li diuen “Mercè”, ni “marededéu” ni “nostrasenyora”, cosa pròpia dels temps de indefinició, buidor de contingut i significat.

Algun dia s'hauria de fer una representació teatral d’aquest fet que es va produir l’any 1218 pels voltants de la catedral barcelonina, a prop d’on per cert, també hi havia una església dedicada a una altra verge negra que era Nostra Senyora de Mont Sió. Una imatge relacionada amb els templers, Jerusalem o Urshalim, i el monestir de santa Caterina del Mont Sinaí.

L’aparició de Nostra Senyora de la Mercè o de la Gràcia a Barcelona, és un fet que té un significat al·legòric molt important i que també deu tenir relació amb el fet que la imatge que corona la catedral sigui santa Helena, la mare de l'emperador Constantí. Aquest emperador va fer famosa la frase IN HOC SIGNO VINCES. Es podria traduir dient : «Amb aquest senyal obtindràs la Victòria»
Quin era el signe o senyal que va veure l'emperador Constantí abans de començar a conquerir territoris i fer-se poderós a tot el món? Es diu que va ser una creu cristiana.

A Barcelona, ens diuen els historiadors i les llegendes, que un dels tres catalans a qui es va aparèixer la "senyora" de la «Mercè» - mot que vol dir "gràcia" -, va ser el rei d’Aragó, el català Jaume I . Aquest, com l'emperador Constantí, va ser un "conqueridor". Va ser protagonista d’una Catalunya sobirana com a Estat confederat dins d’Aragó, i amb la llibertat d’un Estat propi. Un Estat Confederal que s’anava escampant pel món amb un ideari basat en la bona voluntat, la idea de bé en la moral i una mentalitat raonable i científica de la que ens són exemple Ramon Llull i els savis d’aquells temps. Potser hauríem de parlar d’un altre personatge que va marcar l’inici de cicle l’any 800 i que va ser l’Abat Oliba i la difusió de l’art romànic des de Sant Pere de Rodes i Ripoll. Per a més informació remeto al llibre “La matemàtica de la Història d’Alexandre Deulofeu.

Quin va ser el signe que va veure el rei Jaume I? Si recuperem aquell signe o senyal recuperarem la nostra llibertat, reeiximent i sobirania nacional?

Quin va ser aquell senyal o signe, el “nostre IN HOC SIGNO VINCES?

La resposta està en el simbolisme de Nostra Senyora de la Mercè.
Els simbolisme de Nostra Senyora de la Mercè, comença pel nom “senyora” i “nostra”. Després vénen els seus atributs que són:

- Era representada per una icona de verge negra.
- Una creu blanca sobre fons vermell.
- Els quatre pals vermells sobre fons daurat o groc.

El rei català d’Aragó, Jaume I, sant Pere Nolasc i sant Ramon de Penyafort, van constituir l’Orde de la Mercè, amb aquest signe català, els mercedaris es van escampar per tot el món (només cal entrar a un cercador d’internet per comprovar-ho, malgrat que arreu diuen que són senyals identitaris catalans) Una ordre que tenia com a objectiu “alliberar als oprimits”

És curiós: I mentre escrit això escolto per la ràdio que hi ha una manifestació a Barcelona d’unes entitats catalanes que reclamen el “dret a decidir”, la “llibertat nacional” per a Catalunya i una altra notícia parla de la voluntat de fer una consulta el proper dia 13 de Setembre 2009 sobre la independència de Catalunya respecte d’Espanya la qual es vol prohibir, per la qual cosa s’ha nomenat un Advocat de l’Estat Espanyol per a debatre si la consulta és legal en funció d’allò que diu i permet o no permet la Constitució espanyola. I jo penso: Va haver-hi un temps en que Nostra Senyora de la Mercè era “Advocata Nostra”. Ara, però, som en temps en que, d’una banda, hi ha “falsos profetes que han tergiversat el sentit de les paraules, l’art i totes les manifestacions espirituals”, fins i tot les que es manifesten per mitjà de la voluntat del poble sotmès a la Llei i el seu marc legal; i de l’altra banda, la de les persones que amb «seny» diuen en llenguatge negativista «no és això» i «diguem no» mentre es proclamen agnòstics i ateus sense redescobrir “allò espiritual i veritable” que hi ha amagat sota les mentides que ens han imposat i volgut fer creure “falsos profetes” i poders malèfics.

Aquests poders malèfics amb la veritat ens enganyen perquè en tergiversen el sentit; no obstant crec que només amb la Veritat aconseguirem ser lliures. Cal redescobrir l’autèntic sentit de les manifestacions espirituals. Si els catalans fóssim nacionalment independents potser tot seria més fàcil. Què ha de fer-se primer: Fer-nos independents dels qui no ens deixen ser com som; o ser com som i fer-nos independents de la mà de la Veritat restaurada en el seu veritable sentit original?
Resulta paradoxal que una cultura, la catalana, que ha donat al món una icona, Nostra Senyora de la Mercè o Gràcia, alliberadora dels oprimits, es manifesti demanant llibertat per decidir. Hi que hi hagi milions de catalans que es sentin en una situació opressiva de dependència d’un poder que no la deixa sentir-se lliure. Perquè no ens allibera a nosaltres, els catalans que volem la independència d’Espanya i el seu marc legal així com un reeiximent espiritualment català, la Nostra Senyora – em pregunto -. Era la seva simbologia el nostre IN HOC SIGNO VINCES en temps de Jaume I. I, ara, ho és o no ho és? Perquè si i perquè no?

El catalans podríem dir aquest ha estat el nostre IN HOC SIGNO VINCES ( No obstant, he de deixar constància de que sempre se m'ha fet estrany que la creu mercedaria sigui «blanca sobre fons vermell» ja que Jaume I era templer i com a templer feia servir la creu «vermella sobre fons blanc» que és com la de sant Jordi tant simbòlicament identitària en allò que fa referència a la catalanitat)

En la meva visita a l’església de N.S. de la Mercè, vaig adonar-me que darrera de la imatge, en una mena de petita habitació darrera del cambril, hi havia el següent:
1.- A l'esquerra, una placa de bronze on es veia la imatge de Nostra Senyora de la Mercè, l'escut mercedari que consisteix en una creu i els quatre pals que identifiquen Catalunya, el temple de la Sagrada Família i la imatge del fundador de l'Opus Dei amb una inscripció que hi deia "sant Josemaría Escrivà de Balaguer" pregant a la verge.
2.- A la dreta hi vaig veure una bandera dels requetés amb dues cintes que eren, una la bandera catalana i l'altra la bandera espanyola. El requetè fou l'organització paramilitar del carlisme creada a principis del segle XX. L'ús més antic del terme "requetè" correspon al Tercer Batalló de Navarra, denominat del Requetè, el 1835, durant la Primera guerra Carlina.
Què significa que hi hagi aquests referents carlins i de l’opus dei aquí? - vaig pensar -. Nostra Senyora de la Mercè està relacionada amb Barcelona, Catalunya i amb els catalans Jaume I, sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort, als quals es va aparèixer l'any 1218 i el seu missatge va ser relacionat l'alliberament de captius.

Quins són els referents identitaris catalans? S’han apropiat poders aliens dels referents identitaris catalans i n’han esborrat o canviat el sentit? Sabem reconèixer els referents catalans?

Mentre escrit aquest ratlles, milers de catalans es manifesten demanant la llibertat nacional per Catalunya. Es posa de manifest una voluntat. S’ha de posar de manifest una ètica. S’ha de posar de manifest un ideal. Amb les tres «gràcies» esdevindrà la victòria.

Observo que a sota de la icona de la verge hi ha un relleu escultòric on es veuen dos àngels aguantant un escut amb els quatre pals vermells sobre fons groc. Tenen algun simbolisme religiós els quatre pals vermells sobre fons groc?

Recordo haver-los vist en vitralls, com és el cas de l’església de Sant Just i sant Pastor de Barcelona ( on per cert l’altar es presidit per una verge negra com la de Montserrat) i en els capitells del claustre del monestir de Pedralbes. Va ser un senyal religiós el que vam adoptar els catalans com a ensenya política des de Guifré el Pelós fins a Jaume I ?

Quin significat religiós té aquest senyal? La resposta que jo he trobat, és que representa les quatre lletres del nom de Déu, enteses com a forces de la Naturalesa en la línia que ho explica Plató en el “Timeu” referint-se als quatre elements que són: aire, aigua, terra i foc. És aquest el secret del IN HOC SIGNO VINCES? Cal redescobrir el secret i donant-lo a conèixer i restituint-lo en el seu veritable significat, s’esdevindrà la restitució de la sobirania nacional catalana, el reconeixement internacional de la seva identitat i l’admiració i respecte per haver-lo donat a conèixer a tota la Humanitat? Si fos així, es complirien les previsions o profecies de Francesc Pujols i Alexandre Deulofeu de cara al segle XXI. Abans, però, del canvi de mentalitat, i això també es profecia o previsió, hi haurà d'haver hagut una regeneració moral de la societat catalana.

En el segle XIII-XIV, aquest símbol català, amb Jaume I el Conqueridor conqueria el món. En el segle XXI també ho pot fer. Comença un nou cicle.

divendres, 31 de juliol de 2009

La Història, Catalunya, Espanya i Europa segons Deulofeu

Gràfica del 1er. cicle nacionalista de Catalunya.


La Història – ens diu Alexandre Deulofeu -, és un procés biològic, i per tant natural, que es manifesta en forma d’ona de caràcter espiritual, el qual segueix unes pautes matemàtiques en funció del temps i en funció de l’espai geogràfic. Els arguments de Deulofeu estan basats en la pròpia observació dels fets històrics.

A més a més, les dades han estan comparades amb les prediccions deduïdes a partir de les proporcions matemàtiques i desxiframent dels jeroglífics amb que estan fetes les piràmides d’Egipte, en concret, ell parla de la Gran Piràmide .

En el pensament de Deulofeu hi trobem quelcom de profètic. Aquestes pautes matemàtiques, que determinen les civilitzacions, diguem-ne “matemàtiques deulofeulianes”, són les següents:

- Una civilització dura 5100 anys.
- Cada civilització té tres cicles de 1.700 anys ( 1.700 x 3 = 5.100 )
- Cada cicle té dos sub-cicles. Un de 650 anys i un de 1.050 anys ( 650 + 1.050 = 1700)
- El període de 650 anys correspon a un temps de fragmentació nacionalista creadora.
- El període de 1.050 anys correspon a un temps de unificació imperialista en el que la cultura s’escampa però no es crea.

El nacionalisme crea. L’imperialisme, s’apropia de les obres creades pels nacionalismes.No té esperit, fa lleis. Els imperis tenen diversos sub-cicles que oscil·len més o menys entre 500 i 550 anys.( Posem 500 + 550 = 1050)

Deulofeu va calcular que l'imperialisme espanyol va iniciar-se l'any 1.479 amb l'asumpció del poder per part dels Reis Catòlics ( Ferran de Catalunya i Aragó i Isabel de Castella i Lleó) i acabaria l'any 2029 ja que aquesta és la xifra que dóna la matemàtica de la Història: 1.479 + 550 = 2.029

Deulofeu va preveure fets històrics com la desintegració de l'URSS i la reunificiació d'Alemnya amb la caiguda del mur de Berlin.

Això, per a molts estudiosos del pensament deulofeulià, és una demostració de que la matemàtica deulofeuliana de la Història és una veritat observable i per tant científica.

El cicle o procés de la Història té diverses fases tot alternant «nacionalisme o temps de fragmentació» i imperialisme o temps de unificació»

Les fases són:

1.- Aristocràcia Sacerdotal de caire religiós.
2.- Aristocràcia de la riquesa. Burgesa
3.- Democràcia
4.- Decadència

El procés segueix el cicle de la Vida: Neix, creix, fructifica i mor. Després, com si també l’Esperit tingués la seva primavera, torna a renéixer.

Els fets que exposa Deulofeu en el seu llenguatge matemàtic, també es poden explicar per mitjà del llenguatge mitològic. Els mites egipcis d’Osiris, Isis i Horus , i els mites grecs de Dionisos, Apol·lo i Demèter tenen també els seus processos cíclics.

Quan el procés arriba al seu període de decadència, es forja un nou sentiment religiós i el cicle torna a començar per segona vegada. El segon procés també s’acaba i després torna a començar un tercer. Finalitzar el tercer cicle, acabats els 5.100 anys, la civilització es mor. Durant aquest procés, l’Ona Creadora és manifesta a uns llocs concrets de la geografia. La que Deulofeu ha estudiat es desplaça d’Orient cap a Occident. Els seus estudis els fa sobre Sumer, Egipte, Grècia, Roma i altres cultures.

La seva obra són 15 volums agrupats sota el títol de «La matemàtica de la Història». Un dels volums, el setè, està dedicat a Catalunya i es titula « Catalunya mare de la cultura europea»

El reeiximent i renaixement d’una nació que ha estat oprimida dins d’un imperi durant el temps corresponent del seu cicle d'unificació, ens diu Deulofeu que sempre va acompanyat d’un sentiment religiós.

«La caiguda de les civilitzacions no és a causa de la destrucció dels pobles que la van produir, sinó a causa de la seva degeneració Quan aquestes es troben dins la seva fase de vitalitat, l’anhilament és superficial i les ciutats ressorgeixen” ( “ Les cultures irano-sumèria-caldea, hitita i egípcia” Volum novè de la Matemàtica de la Història d’A. Deulofeu. Ed. Maig 2005. pàg. 256)

Ara, malgrat tot, som en temps en el que domina l’ateisme i l’agnosticisme. Els vells símbols religiosos han estar tergiversats i es desconeix el seu significat transcendent. Són, per tant, ignorats pel poble. En el seu moment es retrobarà el veritable sentit. Ara diem «no és això, això no és». En el seu moment direm «és això, això és»
« De 1962 a agost de 1967. Gestació del que serà el Gran final dels Finals. L’economia mundial trontollarà en els països de les dites monedes fortes. El valor de l’or es posarà en discussió. L’església cristiana es fraccionarà per tendències, entre els que pensen com a vells i el que pensen com a joves. Un Concili intentarà evitar l’enfonsada total i un Papa viatjarà cridant al corral les ovelles que no hi tornaran. Perquè l’esperit s’ha allunyat de la ment de l’home i la vocació religiosa ja no és en els cors, puix l’èxtasi espiritual ha estat substituït per la intoxicació amb enervants, fenomen que anirà en augment incontrolable. D’aquí que la bellesa de la música serà substituïda pel tam-tam dels tambors sensuals i primitius. Perquè els valors morals i espirituals s’estan enfonsant. Les barbes crescudes, seran símbol de rebel·lia» ( pàgina 188 Op. Cit.)

«El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors» ens digué Francesc Pujols, gran deulofeulià i amic personal de Deulofeu. Que ningú es pensi que el pensament català rebrotarà del materialisme ni de l’ateisme i l’agnosticisme. Deulofeu ho explica molt bé: El procés biològic de la Història té un despertar espiritual.
Com serà aquesta espiritualitat del segle XXI?

Mentre la llavor creix...Llegeixo a Salvador Espriu:

Giravoltem penjats als braços
dels arbres secs del pensament.
Res no s'entén. Un vent dolent
ens va escanyant amb parats llaços

El vell arbre va caure
no pels anys. l'Abatien
destrals de cims, a penes
baixos graons que duen
per laberints





Jordi Salat

Nota:
Per a més informació recomano la lectura del llibre « Alexandre Deulofeu . La matemàtica de la Història» de Juli Gutiérrez Deulofeu Ed. Llibres de l'Índex http://llibresindex.com/llibresindex/

divendres, 6 de març de 2009

Cristòfor Colom, Gorriti, Catalunya i Navarra: «monasterio de Cataláin» (2)


Al marge de totes aquestes consideracions, hi ha un altre fet que s’explica en el llibre d’Ander Izagirre «Cuidadores de mundos», i en concret, s’explica al capítol que porta per nom «El enigma romànico de la Valdorba» que resulta molt interessant. Valdorba, és una vall.

En primer lloc fer constar la toponímia de la qual s’ens parla.Per exemple el topònim «Valdorba».(En èuscar no existeix la «v» i ho escriuen «Baldorba»; resulta curiós ja que en èuscar "vall" es diu "haran". No sé perquè li diuen «Baldorba» i no li diuen «Harandorba»)

Aquest topònim...Té algun significat en llengua èuscar? Té algun significat en llengua castellana? Té algun significat en llengua catalana? En llengua èuscar a l’espai geogràfic que designa una vall, se’l denomina amb el mot “haran”, en llengua castellana se’l denomina amb el mot «valle» i en llengua catalana se’l denomina «vall». Trobo significatiu el fet que en èuscar es digui "Baldorba", ja que en èuscar no hi ha la lletra "v" i no li diguin "Haran Orba".
Aquest mot de «Valdorba» o «Baldorba», doncs, de quina llengua prové? El fet etimològic i també el fet que en el llibre s’esmenti, com ja he dit abans, migracions de catalans i occitans, em fa pensar que pot derivar del mot català «vall». El primer que em pregunto és: Tindria algun sentit en llengua catalana la denominació de «Vall d’Orba”?
Mentre ho pensava, abans de fer una afirmació que potser podria ferir alguna sensibilitat i amb molta cura de ser fidel a al Veritat i no pas a cap passió de fanatisme etnocentrista, vaig recordar un fet: Quan vaig comprar e llibre, al fullejar-lo, em va cridar l’atenció un nom: «monasterio de Cataláin». Ara, torno a fullejar el llibre cercant aquestes paraules i trobo, a la pàgina 180, el text següent: « El taller de Bearne fué un fichaje estrella de Sancho VI el Sabio, el monarca que transformó el primitivo reino de Pamplona en el pujante reino de Navarra. Para poblar i reforzar sus territorios más expuestos(...)recuperó viejos caminos como los que unía Sangüesa con Estella a través de Valdorba y los dotó de servicios ( pueblos, monasterios, hospederias, templos). Así, activó un tráfico intenso de comerciantes, viajeros y peregrinos. Consta que el monasterio de Cataláin servía diez mil raciones anuales a los caminantes jacobeos» I, continua dient: « El rey otorgó privilegios a los nuevos pobladores judíos y francos para que colonizaran el valle». Els "francos" eren occitans, catalans i gascons.

Ara, sí que, quan he llegit que hi havia un monestir amb el nom de “Cataláin” se m’ha acudit de pensar, i a més, m’atreveixo a dir que el topònim navarrés de «Valdorba», més que probablement prové del català « Vall d’Orba».

I, també he recordat que el «Bearn» és una àrea geogràfica, la qual durant l’Edat Mitjana, estava vinculada, ètnicament, culturalment i políticament, a Catalunya i Occitània. En certa manera, també prodríem aprofundir les seves relacions amb la Gascunya, àrea de llengua èuscar. Actualment aquesta àrea està soterrada i pertany a l’administració de França. Els referetns s'han anat esborrant, en moltes ocasions,premeditadament i per exterminar una realitat, que a més a més, de política, tenia una característica vernacla. O sigui que, era el testimoni de l'Esperit del Lloc. Allò que els romans en digueren: El Genius Loci.Hi havia un «Coneixement», i unes llengües naturals, pròpies del lloc : iber, èuscar, occità i català, que amb el pas del temps sota domini aliè, francès ( llengua d'oil) i espanyol (llengua castellana), s'ha anat esborrant i oblidant fins el punt que desconeixem els codis del seu llenguatge i no entenem el poc simbolisme que queda encara, més a menys ben conservat. D'aquest «Coneixement» en va sortir l'art romànic.

I, aquí, torno a recordar-me de Cristòfor Colom i allò que d’ell es diu sobre una relació familiar amb uns gascons anomenats «Casanova Coullon o Colom» i la família “Bertrand” i els Santa Coloma, avui anomenats «Sainte Colombe». Tot això ho trobo de prou interès com per continuar esbrinant.


Jordi Salat
josalor@hotmail.com

dilluns, 2 de març de 2009

Colom, Llull, Ulloa i la càbala cristiana

Cristòfor Colom, Ramon Llull i Luís de Ulloa

En el llibre que Luís de Ulloa ( Lima 1869 - Barcelona 1936) va editar l’any 1927 amb el títol de “Cristòfor Colom fou català” hi ha un capítol, en concret el IX en el que sota el nom de “Colom i el llull·llisme” es parla de Ramon Llull, del viatge de Llull en la nau d’un mariner de cognom Colom, de la inspiració llull·lliana en l'Almirall Colom, del simbolisme en la càbala ( pàgina 91), la propagació de la fe cristiana i redempció del Sant Sepulcre.

Tots aquests temes estan relacionats amb Colom, i resulten molt interessants a l'hora de cercar quina era la seva mentalitat i la seva "cultura materna", la de al seva “nació”; en concret: la de la seva nació vernacla i la seva fe espiritual.

Ens diu, l'historiador peruà, Luis de Ulloa:


« No és la influència exclusiva , diguem-ne directa, de Llull, sinó la del llull·llisme, la que cal cercar en Colom» ( Pàgina 92)

«Observem – fent referència a l'enigmàtica signatura de Colom - de seguida la forma triangular, derivada probablement del llull·llisme, i que expressa, sens dubte, el concepte de la Santíssima Trinitat, una altra de les devocions de Llull i Colom» ( Pàgina 113).

« Cal tenir en compte que la imaginació i la psicologia medievals es prestava perfectament a totes aquestes fantasies, barrejant de vegades el misticisme amb la càbala» ( Pàgina 114)

« Jo m’inclino a creure que la interpretació onomàstica familiar predominava sobre la merament religiosa, en l’esperit de l’al·ludida signatura de Cristòfor Colom». (Pàgina 115)



Cal remarcar la gosadia i la valentia d’Ulloa pel fet d’esmentar la càbala com un dels factors ha tenir en consideració a l’hora d’estudiar la figura i el pensament de Cristòfor Colom.

Va fer-ho l’any 1927, i avui, 2009, passats 82 anys després, el tema de la càbala encara fa por de esmentar-lo degut a prejudicis, tergiversacions i malentesos. Quan jo parlo de la càbala, igual que quan parlo de la devoció a les verges negres, un altre dels factors relacionat amb Cristòfor Colom ( Nostra Senyora de Sió, Nostra Senyora de Montserrat, Nuestra Señora de la Cuevas) ho faig dintre dels paradigmes de la cultura hel·lènica; tinc en compte el “Timeu” de Plató: «Hi ha tres gèneres: Allò que s’esdevé, allò esdevingut, allò la imitació del qual fa que neixi el que s’esdevé. És natural que allò que rep es compari amb la Pare, el que s’imita amb el Pare i la naturalesa d’entremig amb el Fill» M’agradaria que , explicat això, s’estalviïn malentesos sobre quina és la meva religiositat.

I, sobre quina era la religiositat de Colom. Colom, es va fer enterrar amb l’hàbit franciscà. Això és molt significatiu. Ramon Llull també era franciscà. El Papa català de València, que hi havia a Roma dirigint la Cristiandat l’any 1492, era franciscà. En el Compromís de Casp, els defensors del català comte Jaume II d'Urgell, eren franciscans. Els defensors del castellà "Fernando de Antequera, el Trastámara" eren dominics. Uns i altres discutien sobre la vinguda i la identitat de l'Anticrist. Colom es va posar "Cristo-Ferens" amb lletra "X" ( Xristo-ferens)

A mi em sembla que el tema de la càbala en la mentalitat de Colom, com molt bé apuntà Luís de Ulloa, és un tema sobre el qual cal fer-ne més estudis.

Però, ha de ser ,al meu entendre, una càbala basada en el concepte de Déu del Nou Testament bíblic i no pas amb el concepte de Déu de l'Antic Testament bíblic. Colom era franciscà no era rabí.
Els franciscans, en tant que cristians, creuen que Déu era el Pare Celestial del qual parla Jesús en el Nou Testament. Els rabins creuen que Déu és Jahvé de qui parla Moisès a l'Antic Testament. a mí em sembla interessant estudiar la càbala de l'Azriel de Girona. Perquè la seva concepció de la Divinitat és naturalista, com la de Plató en el Timeu.

El concepte de divinitat del Nou Testament, en tant que «Pare Celestial», guarda relació amb la definició que es fa de la divinitat al Timeu de Plató, la Tetraktis de Pitàgores i el Panteisme d'Spinoza.

Recordem que els càtars o cristians albigesos ja afirmaven que el Jahvé de Moisès no era Déu; Déu, deien , és el Pare Celestial de Jesús. Jahvé i Pare Celestial no és pas el mateix. Només cal llegir allò que diuen Esdres d’una banda i Sant Joan de l’altra per adonar-se’n.

Després de llegir allò que és diu a la Bíblia, Gènesi 9-11 on s'explica que Jahvé va maleir a Cam i les seves nacions a viure sota el domini del seu germà Sem i les seves nacions, em sembla important distingir entre els cabalistes naturalistes o hel·lenistes i els cabalistes no-naturalistes. Entre els jueus, distingir entre aquells que són semites, aquells que són camites i els que són jafethians.

Pels hel·lenistes el Tetragramma o quatre lletres del nom de Déu, són les quatre forces de la Naturalesa: Aigua, Terra, Aire i Foc. Pels judaics, el Tetragramma o 4 lletres del nom de Déu són les lletres YHVH, del nom de Jahvé. Jahvé, ens diu la Bíblia, viatja en un “núvol fosforescent de nit i grisós de dia”...
La concepció hel·lènica i cristiana, o sigui del Nou Testament, de la Divinitat no accepta aquesta interpretació com a literal.
El judaisme, si. Fa una interpretació literal de l’Antic Testament i basant-se en Jahvé i Moisès, fa seguidisme de la “llei mosaica” enfront dels cristians que segueixen el Nou Testament, Jesús i el Sermó de la Muntanya. Actualment hi ha una gran confusió ja que a partir5 de determinat Concili, s’ha fet una fusió de «Jahvé» i «Pare Celestial» i s’ha imposat oficialment que els dos noms signifiquen el mateix.
Hi ha, però, una tradició cultural que no accepta aquesta imposició dogmàtica i actua de forma discreta i soterrada.

I si Cristòfor Colom, està relacionat amb la mentalitat de la càbala cristiana i hel·lènica, com apunta Luis de Ulloa en el seu llibre, la de Sant Joan Baptista, Sant Joan Evangelista (Apocalisis i Anticrist) i Sant Pau, quan diu «Cal tenir en compte que la imaginació i la psicologia medievals es prestava perfectament a totes aquestes fantasies, barrejant de vegades el misticisme amb la càbala» ( Pàgina 114) »

Per aquest camí, el del seu pensament, també es pot demostrar la catalanitat de Cristòfor Colom. Si no es troben proves, cal buscar raons. El tema comporta una concepció del món, una concepció de la Divinitat, una ordenació política i un reconeixement de les autèntiques nacions que durant segles han estat submergides sota la closca d'Estats que es justifiquen en la mentida i en allò que no és de Veritat. Parlo de les nacions vernacles i dels Estats no-vernacles.


Jordi Salat