divendres, 31 de juliol de 2009

La Història, Catalunya, Espanya i Europa segons Deulofeu

Gràfica del 1er. cicle nacionalista de Catalunya.


La Història – ens diu Alexandre Deulofeu -, és un procés biològic, i per tant natural, que es manifesta en forma d’ona de caràcter espiritual, el qual segueix unes pautes matemàtiques en funció del temps i en funció de l’espai geogràfic. Els arguments de Deulofeu estan basats en la pròpia observació dels fets històrics.

A més a més, les dades han estan comparades amb les prediccions deduïdes a partir de les proporcions matemàtiques i desxiframent dels jeroglífics amb que estan fetes les piràmides d’Egipte, en concret, ell parla de la Gran Piràmide .

En el pensament de Deulofeu hi trobem quelcom de profètic. Aquestes pautes matemàtiques, que determinen les civilitzacions, diguem-ne “matemàtiques deulofeulianes”, són les següents:

- Una civilització dura 5100 anys.
- Cada civilització té tres cicles de 1.700 anys ( 1.700 x 3 = 5.100 )
- Cada cicle té dos sub-cicles. Un de 650 anys i un de 1.050 anys ( 650 + 1.050 = 1700)
- El període de 650 anys correspon a un temps de fragmentació nacionalista creadora.
- El període de 1.050 anys correspon a un temps de unificació imperialista en el que la cultura s’escampa però no es crea.

El nacionalisme crea. L’imperialisme, s’apropia de les obres creades pels nacionalismes.No té esperit, fa lleis. Els imperis tenen diversos sub-cicles que oscil·len més o menys entre 500 i 550 anys.( Posem 500 + 550 = 1050)

Deulofeu va calcular que l'imperialisme espanyol va iniciar-se l'any 1.479 amb l'asumpció del poder per part dels Reis Catòlics ( Ferran de Catalunya i Aragó i Isabel de Castella i Lleó) i acabaria l'any 2029 ja que aquesta és la xifra que dóna la matemàtica de la Història: 1.479 + 550 = 2.029

Deulofeu va preveure fets històrics com la desintegració de l'URSS i la reunificiació d'Alemnya amb la caiguda del mur de Berlin.

Això, per a molts estudiosos del pensament deulofeulià, és una demostració de que la matemàtica deulofeuliana de la Història és una veritat observable i per tant científica.

El cicle o procés de la Història té diverses fases tot alternant «nacionalisme o temps de fragmentació» i imperialisme o temps de unificació»

Les fases són:

1.- Aristocràcia Sacerdotal de caire religiós.
2.- Aristocràcia de la riquesa. Burgesa
3.- Democràcia
4.- Decadència

El procés segueix el cicle de la Vida: Neix, creix, fructifica i mor. Després, com si també l’Esperit tingués la seva primavera, torna a renéixer.

Els fets que exposa Deulofeu en el seu llenguatge matemàtic, també es poden explicar per mitjà del llenguatge mitològic. Els mites egipcis d’Osiris, Isis i Horus , i els mites grecs de Dionisos, Apol·lo i Demèter tenen també els seus processos cíclics.

Quan el procés arriba al seu període de decadència, es forja un nou sentiment religiós i el cicle torna a començar per segona vegada. El segon procés també s’acaba i després torna a començar un tercer. Finalitzar el tercer cicle, acabats els 5.100 anys, la civilització es mor. Durant aquest procés, l’Ona Creadora és manifesta a uns llocs concrets de la geografia. La que Deulofeu ha estudiat es desplaça d’Orient cap a Occident. Els seus estudis els fa sobre Sumer, Egipte, Grècia, Roma i altres cultures.

La seva obra són 15 volums agrupats sota el títol de «La matemàtica de la Història». Un dels volums, el setè, està dedicat a Catalunya i es titula « Catalunya mare de la cultura europea»

El reeiximent i renaixement d’una nació que ha estat oprimida dins d’un imperi durant el temps corresponent del seu cicle d'unificació, ens diu Deulofeu que sempre va acompanyat d’un sentiment religiós.

«La caiguda de les civilitzacions no és a causa de la destrucció dels pobles que la van produir, sinó a causa de la seva degeneració Quan aquestes es troben dins la seva fase de vitalitat, l’anhilament és superficial i les ciutats ressorgeixen” ( “ Les cultures irano-sumèria-caldea, hitita i egípcia” Volum novè de la Matemàtica de la Història d’A. Deulofeu. Ed. Maig 2005. pàg. 256)

Ara, malgrat tot, som en temps en el que domina l’ateisme i l’agnosticisme. Els vells símbols religiosos han estar tergiversats i es desconeix el seu significat transcendent. Són, per tant, ignorats pel poble. En el seu moment es retrobarà el veritable sentit. Ara diem «no és això, això no és». En el seu moment direm «és això, això és»
« De 1962 a agost de 1967. Gestació del que serà el Gran final dels Finals. L’economia mundial trontollarà en els països de les dites monedes fortes. El valor de l’or es posarà en discussió. L’església cristiana es fraccionarà per tendències, entre els que pensen com a vells i el que pensen com a joves. Un Concili intentarà evitar l’enfonsada total i un Papa viatjarà cridant al corral les ovelles que no hi tornaran. Perquè l’esperit s’ha allunyat de la ment de l’home i la vocació religiosa ja no és en els cors, puix l’èxtasi espiritual ha estat substituït per la intoxicació amb enervants, fenomen que anirà en augment incontrolable. D’aquí que la bellesa de la música serà substituïda pel tam-tam dels tambors sensuals i primitius. Perquè els valors morals i espirituals s’estan enfonsant. Les barbes crescudes, seran símbol de rebel·lia» ( pàgina 188 Op. Cit.)

«El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors» ens digué Francesc Pujols, gran deulofeulià i amic personal de Deulofeu. Que ningú es pensi que el pensament català rebrotarà del materialisme ni de l’ateisme i l’agnosticisme. Deulofeu ho explica molt bé: El procés biològic de la Història té un despertar espiritual.
Com serà aquesta espiritualitat del segle XXI?

Mentre la llavor creix...Llegeixo a Salvador Espriu:

Giravoltem penjats als braços
dels arbres secs del pensament.
Res no s'entén. Un vent dolent
ens va escanyant amb parats llaços

El vell arbre va caure
no pels anys. l'Abatien
destrals de cims, a penes
baixos graons que duen
per laberints





Jordi Salat

Nota:
Per a més informació recomano la lectura del llibre « Alexandre Deulofeu . La matemàtica de la Història» de Juli Gutiérrez Deulofeu Ed. Llibres de l'Índex http://llibresindex.com/llibresindex/

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Francesc Pujols, amic de Deulofeu i en la línia del pensament de la teoria de " la matemàtica deulofeuliana de la Història" va escrirue el següent al diari "El Diario Gráfico" l'any 1928:

« I si contra el partit catòlic, que és el que té la majoria intel·lectual i la minoria popular, i contra el partit evolucionista i materialista hi ha d'haver la ciència catalana, fundada al segle XIII, contra el famós partit de l’europeïtzació de Catalunya, que avui impera, hi ha d'haver el partit de la catalanització del món, per les raons que nosaltres vam dar al "Concepte general de la ciència catalana", que demostren clarament fins allí on ha arribat o podria arribar la nostra pàtria en el camí de la catalanització del món, que dit així sense preàmbuls, sembla una exageració i un programa descabdellat, i dit per peces menudes i especificant-ho tal com s'ha d'especificar, denota que aquestes paraules no solament se poden dir amb tota la boca sense por de fer un paper ridícul, sinó que es poden escriure sense tremolar, com a lema de Catalunya, damunt les quatre barres de sang de la bandera catalana, com les primeres notes dels Segadors, que és el nostre himne nacional, s'escriuen damunt del pentagrama, perquè si ells, o sigui els del partit contrari, diuen i repeteixen que volen la universalització de Catalunya per mitjà de la cultura europea, nosaltres al crit de visca Catalunya, els respondrem, no solament amb tota la barra, sinó amb les quatre barres de la nostra bandera, que anem a la universalització del món per mitjà de Catalunya, i si tots hi posem el coll, podrem dir i repetir, respecte d'aquestes qüestions aquelles paraules finals del programa de la Unió catalanista, que es van fer cèlebres i que parlant de la llibertat de Catalunya deien: «això volem, a n'això anem i a n'això arribarem sense trigar gaire», perquè estem segurs que si catòlics, ateus, tradicionalistes i internacionalistes, i altres companys que volen defensar llurs programes emmanllevats a l'estranger, defensant-los més que dogmàticament mediten, una mica, i reflexionen, ni lluita hi haurà, perquè davant de la ciència universal catalana, tots es posaran a la raó i vindran amb nosaltres, i si per un cantó els catòlics amb el Bisbe i els capellans al davant, veuran que ha arribat l'hora de deixar-se de catolicismes, els ateus materialistes que diuen que tot és matèria i que morta la cuca mort el verí i mort el gos morta la ràbia, volent dir que després d’aquesta vida ja no hi ha res més, obriran els ulls i veuran que fins ara han perdut el temps i tots plegats en comptes d'acceptar les primeres idees que troben, se posaran a estudiar com nosaltres i com que entre tots ho hem de fer tot, mirarem que Catalunya, en comptes d'anar a la cua de les altres nacions repetint el que els altres diuen, sigui el que ha d'ésser segons indica la història de la nostra ciència, que és llarga i gruixuda i que els qui tinguin gust de llegir-la veuran que explica de sobres com i de quina manera Catalunya, no solament ha de rebutjar els ideals que ens vénen de fora, que són falsos de cap a peus, sinó que com he dit i repetim per acabar, és l’única nació del món que pot dar la veritat a les altres que faltades com n'estan la necessiten com el pa que mengen, i que és un toc d’atenció que des de la nostra modesta esfera dem als catalans, que mentre el temps passa i la mentida balla, ronquen com uns porcs, adormits com un soc, amb el cap damunt de coixí de l’error, a l'ombra dels ideals forasters com els pagesos que fan la migdiada a sota les oliveres que es planten al mig de la vinya, que és una comparació que a més de semblar-nos molt exacta ens servirà per acabar aquest article d'una manera arrodonida».

Francesc Pujols
El Día Gráfico, 1918

Anònim ha dit...

“Els analfabets del s. XXI no seran pas els qui no saben llegir ni escriure, sinó els qui no saben aprendre, desaprendre i re-aprendre”


Alvin Toffler, nat 1928, assagista científic nordamericà de Prospectiva, autor del llibre “El xoc del futur”.

Anònim ha dit...

“Poques persones són capaces d’expressar equanimement opinions que diferesquen dels prejudicis de llur ambient social. La major part de la gent és fins i tot incapaç de formar tals opinions” “Els esperits lliures sempre han trobat oposició violenta de part de les mediocritats que no copsen quan algú no se sotmet irreflexivament als prejuís heretats ans fa un ús honest i valent de la seva intel·ligència”


Albert Einstein,1879-1955, científic judeoalemany, Premi Nobel de Física del 1921.

Vernacle ha dit...

Harold Bloom, jueu-americà considerat el crític literari més influent del món, guardonat amb el Premi Internacional Catalunya de l'any 2002, va ser entrevistat per parlar del seu llibre «La religión americana» per «La revista Integral» Agost 1997, núm. 212, pàgina 32,33,34, i va dir el següent:
Pregunta:

«El siglo XXI serà un siglo eminentemente religioso en contraste con este siglo tan político que hemos vivido?»

Resposta:

« Me preocupa mucho. Predije en el "Canon Occidental" que volveríamos a una Era Teològica. Y veo dos hebras de ese mismo hilo.Uno de ellos es lo que està pasando en Irán, por ejemplo, y también en algunas corrientes de los Estados Unidos.También hay un fenómeno extraño que es muy difícil de entender para los críticos españoles...Es el efecto del fenómeno de lo políticamente correcto: Una forma de controlar el pensamiento que ha destrozado los estudios literarios serios en las universidades anglo-americanas. Es algo difícil de entender en España, sobre todo porqué se carece del sentido de la multiculturalidad»