Escut dels Comtes d'Urgell
Escriu J.B. Xuriguera al llibre “L’Altra cara de la Història de Catalunya” pàg.26 -: " La casa de Barcelona tingué por de la casa d´Urgell i perdé moltes energies per a limitar l’acció dels prínceps de les valls del riu Segre. Les dues cases tenien visions diferents, punts de vista contradictoris, i sobretot, llurs interessos eren totalment oposats. Els lleidatans miraven en profunditat cap a l’interior de la península ( potser per això el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV es casà amb Peronella: per a barrar el pas als comtes d’Urgell i evitar la seva expansió cap a terres d’Aragó).Els comtes de Barcelona miraven cap al mar. La casa de Barcelona, impedí que la casa d´Urgell es desenvolupés d´acord amb les seves possibilitats.
"Alguna vegada he pensat - continua dient J.B. Xuriguera Op. Cit.- que potser hauria convingut més a Catalunya d’establir la capitalitat de la nació a l’interior, a Lleida per exemple. La terra ferma dóna un recel, una inquietud, que no dóna el mar el qual, al contrari, dóna el somni tranquil i una confiada liberalitat. En aquell cas, Catalunya s’hauria eixamplat necessàriament per tots els costats i hauria tret més partit de les terres d’enllà dels Pirineus".
La lectura d’aquest llibre m’ha fet plantejar una sèrie de qüestions, entre aquestes, preguntar-me: ¿Ha estat Barcelona una bona capital de Catalunya? ¿Ha fracassat Barcelona com a capital nacional de Catalunya? ¿S’ha quedat en capital regional? La lectura del llibre de J.B. Xuriguera m’ha fet tenir una visió de Lleida com a Capital Natural dels Països Catalans.
ELS IL·LERGETES
La finalitat política dels comtes d’Urgell, des del comte Ermengol I fins el comte Ermengol VIII, era reconstituir "Il·lèrgia" o potser “Pirènia”, la terra dels il·lergetes i altres pobles ibers confederats, una terra que abastava el que avui s’anomenen Països Catalans, i provablement Euskal Herria i Occitània, abans que la conquerissin els diversos invasors, entre aquests els sarraïns, que volien esborrar tot senyal d’aquella cultura que la representava: Una cultura naturalista amb una concepció platònica i pitagòrica de la Divinitat que va convergir en un cristianisme Hel·lènic, dit Albigès, enfrontat al cristianisme dit Roma o el Vaticà.
L’Emperador Carles el Calb, alemany nascut a Frankfurt (Alemanya) l’any 823, dóna al comte Guifré I d’Urgell l’autorització per a emprar "els quatre pals vermells sobre fons daurat", que és un símbol cabalístic que fa referència a “les quatre lletres del nom de Déu".
Guifré era nebot de Salomó. Aquest nom, és un nom jueu, derivat de "Shalom", que vol dir "pau". Això vol dir que podem trobar "sang jueva" en la nissaga dels Urgell. Ara bé, el que cal discernir és si aquesta sang jueva és semita o camita sobre la base de la interpretació d'allò que es diu a la Bíblia Gènesi 9 sobre la maledicció de Jahvé castigant als camites a ser esclaus dels semites i l aconcepció cukltural al voltant de la concepció de la Divinitat que això comporta. L'Antic Testament parla de Jahvé i Moisès. El Nou Testament parla de el Pare Celestial i Jesús.
Aquest símbol dels quatre pals vermells sobre fons daurat o groc es “restaurat” per Guifré d’Urgell i es converteix en la bandera nacional de Catalunya, escut de la Casa de Barcelona i conjuntament amb l’escacat, en escut dels comtes d’Urgell.
(Algunes enciclopèdies, erròniament, diuen que va ser Lluis el Pietós qui va donar els quatre pals com a senya lnacional a Guifré el Pelós. O potser, ho diuen de mala fe, al voler atribuir a un francès i no a un alemany el fet per diverses qüestions polítiques i de fe catòlica o protesant que s'hi poguéssin troben darrera).
Els quatre pals els trobem ja presents a la cultura egípcia entesos com a representació de les quatre forces o elements de la Creació. Després es va dir que eren les quatre lletres del nom de Jahvé – YHWH- però això no és tant clar. ( Jo penso que els quatre pals estan relacionats amb els quatre elements de la Creació i no crec que Jahvé fos el Creador. Els càtars, cristians albigesos i hel·lenistes tampoc ho creien).
Segons explica la llegenda i la història de Guifré d’Urgell, el Pelós ( "Pelós" vol dir "pelut" i dels reis peluts ja se'n parla a la Bíblia) els quatre pals foren senyalats per la mà de Carles el Calb a l’escut de Guifré. La mà es present com a símbol diví damunt el cap dels emperadors. La mà és també un símbol “hermètic”.
La ma característica de l'art romànic dels Pirineus.
LA LLISTA DELS COMTES D’URGELL
Guifré I d’Urgell.(840-897). Senyofre I. Borrell I. Ermengol I (992-1010). Ermengol II (1010-1038).Ermengol III (1038-1066).Ermengol IV (1066-1002)( Introduí a Provença la dinastia catalana. Els jueus seguint la llei d’Esdres només es casaven entre ells). Ermengol V. Ermengol VI (Fundà la ciutat de Valladolid i la poblà amb homes de la comarca de la Noguera de Lleida (2). A l’escut heràldic de Guifré", hi podem veure l’estrella de David. A l’escut heràldic de "Sunyer", fill de Guifré, hi podem veure també l’estrella del Rei David, juntament amb una campana. Ambdós símbols, són símbols relacionats amb la càbala jueva. Camita o semita? Aquesta és una qüestió important.
Ramon Berenguer IV es casà amb Peronella - jueva de la Casa d’Aragó ( els jueus només es casen entre ells seguint la norma d’Esdres basada en la Llei donada per Jahvé a Moisès en el Sinaí), i va unir el regne d’Aragó i Catalunya, a la branca de la Casa de Barcelona.
Amb aquest casament, Ramon Berenguer IV va barrar el pas a les aspiracions i a la política del comte Ermengol VI de la Casa de Lleida. Després del comte Ermengol VI, va venir Ermengol VII i Ermengol VIII( 1184-1208). La filla d’aquest, Aurembiaix, va pactar amb Jaume I el Conqueridor els furs reials per Lleida, substituint els anteriors furs comtals. Així es va fundar legalment LO REGNE DE LLEIDA, diuen alguns historiadors, mentre d'altres,ho neguen i diuen que el regne de Lleida el van fundar els àrabs. Qui va fundar Lo Regne de Lleida,no va fundar també Lo Regne de València? I, aquest no va ser Jaume I?
Aquest fet ens demostra que pels comtes d’Urgell, i els seus descendents, Lleida era un lloc important - crec que degut a determinismes de caire naturalista basats en les ensenyances de la Tradició Astrològica Antiga per ser lloc de poder natural on consideraven hi havia d’haver poder polític. Geogràficament és la capital catalana més equidistant de Barcelona, Tarragona, València, Girona, Saragossa, Tolosa de Llengua d'Oc, Marsella i Perpinyà.
Penso que aquells que volien constituir una nació sobirana alvoltant dels Pirineus, havien dibuixat geogràficament el diagrama de tal manera que els Pirineus n’eren l’espina dorsal i ciutats com Lleida, Saragossa, Provença, Marsella, Barcelona, Tolosa de Llenguadoc, València i d’altres, n’eren punts de trobada que dissenyaven alguna forma relacionada amb constel·lacions astrals.
Potser tingués raó l'historiador Joan Baptista Xuriguera quan va escriure en el llibre "L'altra cara de la Història de Catalunya" :
"Alguna vegada he pensat que potser hauria convingut més a Catalunya d’establir la capitalitat de la nació a l’interior, a Lleida per exemple. La terra ferma dóna un recel, una inquietud, que no dóna el mar el qual, al contrari, dóna el somni tranquil i una confiada liberalitat. En aquell cas, Catalunya s’hauria eixamplat necessàriament per tots els costats i hauria tret més partit de les terres d’enllà dels Pirineus"
Va ser llegint aquest magnífic llibre que se'm va acudir pensar que el destí de Catalunya seria molt diferent si "Lleida fos declarada la capital natural dels Països Catalans". Potser escriuríem la història de llibertat que no hem pogut escriure.
Jordi Salat
Escrit l'any 1995
Revisat l'any 2009
4 comentaris:
El teu escrit em fa pensar que mirar enrere per pensar el que hagués pogut ser i no va ser, te un sentit, que és inspirar el nostre present, amb la idea de continuar construint el nostre futur.
Penso que mai és tard per a que Lleida es converteixi en una capital. El que està clar, és que una capital d'un país no pot centralitzar-ho absolutament tot.
En els circuits interns dels primers ordinadors, hi havia un xip principal que s'anomenava i encara s'anomena Unitat Central de Procés, i que actúa com una Capital de tot el sistema, centralitzant tots els processos. Però avui, i cada dia més, veiem com altres xips adquireixen progressivament més potència, arribant al punt que Xips que tenien funcions molt secundàries, considerades menys importants (com el motor de gràfics), han acabat tenint més potència que el mateix Processador Central!. Que ens ensenya això?, que la vida evoluciona organitzant-se de forma modular i en xarxa. L'arbre cabalístic ho presenta molt clarament: cada sèphira és una capital que connecta amb altres capitals, i formen totes plegades un arbre, una identitat.
Barcelona és i serà capital de moltes coses, però hi ha coses amb les quals Barcelona no pot tenir competència, per diferents raons, tant geogràfiques com socials. Lleida ha de trobar les seves competències, especialitzar-se en allò que li és natural.
Jordi Berenguer
www.laclosca.cat
L'any 1995,quan vaig escriure aquest article per una revista de Barcelona, vaig estar analitzant la situació de les ciutats tot cercant el dibuix de l'Arbre de la Vida que fan servir a la càbala, però no vaig trobar la ubicació dels municipis, que vaig situar al voltantdels Pirineus, que el configurés.
Després, assessorat per un arquitecte, ho he cercat tot seguint el mapa tel·lúric de les línies Hammer.
L'últim estudi el vaig fer situant la sefirah de Tifereth a Solsona. Però no trobat les altres 9 ciutats que configurin l'Arbre de laVida.
També ho vaig fer sobre els llocs relacionats amb monestirs famosos com Sant Pere de Rodes, Montserrat, Santes Creus...., i llocs de culte a verges negres. Fins ara no ho he trobat.
En el tema de les 4 columnes parlo de l'Arbre de la Vida i s'hi pot veure el dibuix.
http://vernaclistes.blogspot.com/search/label/4%20columnes
Trobo interessant i significatiu que hagis fet una associació amb l'Arbre de la Vida tot llegint el meu escrit.
Jordi Salat
És evident que Catalunya (Països Catalans) és conformada per dos elements: l'element oriental i l'element occidental. L'element oriental té tres grans capitals (Perpinyà-Barcelona-Palma) i quatre capitals regionals (Girona, Vic, Manresa, Tarragona). L'element occidental també té tres grans capitals (Lleida-València-Alacant). La qüestió és conjugar aquests elements. L'element oriental té més força demogràfica i dinamisme econòmic, però també troba elements de subjecció i submissió. L'element occidental té també molts problemes en el sector meridional. Lleida pot jugar un important paper en complementar les metròpolis del litoral. Per això ha de saber jugar en positiu la seva capitalitat. Ja és llàstima que hagin mutilat la Diòcesi de Lleida, però és que Lleida no ha treballat prou la seva capitalitat.
Publica un comentari