divendres, 10 de setembre de 2010

La llegenda d'Otger Cataló i els 9 Barons de la Fama




En recordança de Joan Llarch, autor del llibre " La Catalunya Màgica" i " La Piràmide Iniciàtica" . Llegint algun dels seus llibres vaig assabentar-me de la llegenda d'Otger Cataló. D'això fa, en aquest 2010, 40 anys.






Quadre "Otger Cataló" de Claudi Lorenzale


Dedueixo d'aquesta llegenda que l'ideal d'Otger Cataló és la llibertat dels pobles originals - autòctons, congenials, naturals o vernacles-, perquè puguin viure en funció dels seus propis pensaments, sentiments i bona voluntat, a fi d'assolir la pau per mitjà de la seva confederació al servei d'uns coneixements científics, uns valors morals, i uns principis ètics, que els facin ser i sentir-se dignes

Jordi Salat

La Llegenda d'Otger Cataló



La mitologia tradicional catalana atribueix la re-fundació de Catalunya o Països Catalans a un personatge anomenat Otger Cataló.

Aquesta llegenda ens diu el següent:

El cavaller Otger Cataló, va sobreviure a l´escomesa sarraïna que va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers catalans havien mort. Només un va sobreviure malferit amagat a una cova de les muntanyes del Pirineus.

Va viure molt de temps sota la protecció de la seva tenda feta amb pell de cabra, atès tot el tremps pel seu gos gànguil, que li era fidel, li tenia afecte i diàriament li llepava les ferides de les que, poc a poc, s´anava guarint.

S´alimentava de les fruites silvestres i de la llet que li facilitava una ovella. En la mesura en que s´anaven guarint les seves ferides, Otger Cataló es dedicava a afilar les seves armes, amb el desig de tornar a guerrejar contra aquells invasors que tiranitzaven Catalunya. Polia el seu escut i afilava la seva daga.

El temps anava passant, mentre ell romania a la cova sota l'advocació d'una verge negra, fins que va veure un senyal en el cel i com ja s'havia recuperat tot el seu vigor, va agafar la seva banya de caça i amb el seu buf la va fer ressonar profunda i prolongadament de tal manera que volà la seva ronca crida per valls i muntanyes estenent-se per tota Catalunya, convocant als seus homes, els catalans fidels a la catalanitat, a la lluita per a restituir el marc polític perdut, l'harmonia trencada, la independència, la llibertat i el reeiximent del seu poble dins el marc de la realitat natural que li era pròpia.

El gos gànguil, interpretant la crida del seu amo, la Crida de l'Otger Cataló, va emprendre veloç i infatigable carrera fins que va trobar el primer home en la soledat dels agrestes paratges.
Amb els seus boixits, el fidel gos gànguil, li va fer entendre que volia que el seguís. L´home tot seguint el gos, fou conduït davant la presència d´Otger Cataló - alguns historiadors l’anomenen Príncep Otger Cathaló -, el qual li va donar el missatge que comuniqués als catalans que el moment de tornar a lluitar contra els sarraïns i recuperar la independència de la terra dels catalans i les nacions d’Hispània amb el seu caràcter genuïnament natural.

El missatger va anar a donar la notícia a les persones més prestigioses del llinatge català perquè agafessin les eines que tenien al seu abast.

Així va ser com, de nou llocs diferents, van acudir amb els seus hostes, els més aguerrits barons de la terra catalana amb el deler de reconquerir els territoris forasteritzats pels sarraïns.

Aquests nou cavallers, coneguts com a "Nou Barons de la Fama" foren els senyors de:

Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. Aquest 9 cavallers són coneguts com "Els 9 Cavallers de la Terra" o també "Els 9 Barons de la Fama".

Otger Cataló els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer fins alliberar-la del poder de la "mitja lluna" sarraïna que els havia imposat una cultura diferent de la que era la seva fe i el sentit de la seva Vida.



A cada lloc – deien- els éssers humans han de poder viure segons les pròpies lleis naturals per a reeixir-se en plenitud. Viure la Vida és fer realitat el propi món interior, el de l’Esperit del lloc que s’expressa per mitjà de la llengua del lloc o vernacla.

Els nou cavallers ajuntaren les seves espases, jurant davant l'altar de la verge negra anomenada Nostra Senyora de la Llet a Montgrony i juraren complir la seva paraula.

Aquests nou cavallers, van partir cap al combat, cadascú cap un lloc diferent, aconseguint la victòria més rotunda.

L'únic que va tornar a quedar ferit, fou l´Otger Cataló, aquesta vegada però, triomfador.
Otger Cataló, abans de morir, ordenà que el seu escut portés com a ornat, el símbol del gos gànguil perquè aquest animal havia donat testimoni de lleialtat incondicional i sense fi. (Alguns historiadors que segueixen paràmetres astrològics han dit que aquest gos simbolitza la constel·lació del gos o Stella Canis)


Otger Cataló va voler que el gos gànguil pintat al seu escut dugués un dogal d'or.

Aquest va ser un escut simbòlic de Catalunya des del segle VIII fins el segle X en que Guifré I el Pelòs va reinstaurar com a escut català l'escut dels quatre pals vermells sobre fons groc. ( Per alguns historiadors espiritualistes, ambdós, el gos i els quatre pals vermells sobre fons daurat, tenen el seu simbolisme respectiu corresponent al seu temps d’interiorització o d’exteriorització de l’ànima. Hi ha historiadors que atribueixen a Otger Cataló també l’escut dels quatre pals.)

Ambdós personatges, Otger i Guifré (Godofredo) duen noms gots o alemanys. Otger, en llengua germànica vol dir "Pàtria" si se'l fa derivar de "Otmaro"
Altres autors diuen que ve del germànic Autgard compost d'Audo que vol dir riquesa, i de gair que vol dir llança ( "Diccionari de noms de persona". Josep Mª Albaigés Olivart. Edicions 62)

Guifré, en llengua germànica vol dir "pau victoriosa". Otger també podria voler dir "Aquell que escolta la paraula", - en sentit espiritual-, derivat del grec "ot" que vol dir orella.

UNA INTERPRETACIÓ DE LA LLEGENDA

Podem relacionar aquesta llegenda amb la càbala i els seus misteris? Probablement si, ja que els quatre pals catalans també tenen un simbolisme iniciàtic: per determinat corrent cabalístic fan referència a les quatre lletres del nom de Déu -YHVH- que durant l'Edat Mitjana eren conegudes amb el nom de Tetragrammaton, amb els 4 elements de la Naturalesa i la Tetraktis de Pitàgores 1+2+3+4= 10 . També els quatre elements de la Naturalesa o els simbolisme dels quatre evangelistes del Nou Testament bíblic.
I, els nou cavallers es podrien relacionar amb els nou sefirot que configuren el diagrama de l'Arbre Sefiròtic - Arbre del Coneixement o Arbre de la Vida - que fan servir els cabalistes per les seves explicacions? Es probable que si. Cal tenir present, en favor de la resposta afirmativa sobre aquesta qüestió, que la càbala cristiana es va donar a conèixer a les terres dels Pirineus, pels voltants del segle IX; aquests temps, correspondrien als temps històrics de l'Otger Cataló.

OTGER CATALÓ UN MITE LLEGENDARI EUROPEU

La llegenda de l’Otger Cataló comporta unes relacions amb Alemanya, més enllà del fet que un dels seus cavallers es digués “Alemany”. I també amb Dinamarca doncs el mite nacional danès es Holger Danske ( Otger Danès) els qual alguns historiadors relacionen amb el català Otger Cataló.( Això podria donar a un agermanament entre Catalunya i Dinamarca)




Monument a Holger Danske a Dinamarca

Al llarg de la historia d'Europa hi ha hagut vegades en que un emperador alemany ha tingut un conseller català al seu costat. L'emperador Ot, va tenir a Gerbert d'Orlhac, monjo occità del monestir de Ripoll, que esdevingué Papa amb el nom de Silvestre II pels voltants de l'any 1.000.

Amb l'emperador Carles V el conseller va ser E.C.Agrippa, deixeble i seguidor del pensament filosòfic de Ramon Llull. El llibre més famós d’E.C.Agrippa porta per títol: "De Occulta Philosofia, De Vanitate scientiarum Declamattio, In Artem breuem Raimundi Lulii (Ramon Llull) commentaria et Tabula Abbreuiata, Oratinones et Epistolae".

REFLEXIONS


Tots ells formaven part d'un pensament cultural i polític, segons el qual, la pau a la Terra entre tots els éssers humans, havia de fer-se realitat quan s'establís un ordre universal basat en la concòrdia i l'harmonia entre la diversitat de les cultures i llengües amb identificació autòctones o vernacles. Tenia present aquella ensenyança bíblic que diu: "Déu va repartir els pobles per la Terra segons la seva llengua i costums".

Cada poble, doncs, té dret a un lloc, i és necessari que així sigui, en el que la seva ànima nacional pugui viure segons els dictats de l'Esperit i aquest Esperit es manifesta per mitjà de les diverses cultures vernacles.

Creien que la cultura del coneixement veritable es basa en l'observació dels fenòmens naturals. El seu pensament estava en la línia de Plató, Pitàgores, Galileu Galilei, Godescald, Ramon Sibiuda, Ramon Llull i altres pensadors de caire naturalista. Antoni Gaudí també ens ha deixat per escrit que la seva matemàtica i la seva geometria es basava en observacions de la naturalesa.

A aquest pensament jo l'anomeno "vernaclisme". Aquest pensament sempre ha estat present en la cultura del nacionalisme català i el seu concepte de nacionalisme, es pot considerar cristià ( dic cristià però no dic catòlic perquè el catolicisme és una interpretació del cristianisme que s'ha fet dogmàtica ) .

Aquest nacionalisme no és racista sinó espiritual en base a un concepte naturalista i científic de la divinitat. L'entenc en la línia del què Francesc Pujols en va dir "Pantologia" i Spinoza " Panteisme".

Donar a conèixer aquesta cultura, ha estat i és la missió dels Països Catalans, segons ens explica molt bé Francesc Pujols en el seus llibres i en concret en el titulat "Concepte General de la Ciència Catalana" i "La visió artística i religiosa d'en Gaudí".

La mitologia del Sant Graal s’associa als cavallers i entre aquests als que es relacionen amb la llegenda Otger Cataló.

Si analitzen la llegenda d'Otger Cataló, hi veurem que es fa referència a la xifra nou.
També van ser nou els cavallers que es van reunir a Casp per redactar el Compromís de Casp, en relació a la successió del rei dels catalans a la mort del rei Martí I l'Humà.

Aquest rei català, - segons ens diu l'historiador Pere Català i Roca en el llibre "Càtars i catarisme a Catalunya" escrit conjuntament amb Anna Mª Adroer i Tasis, a la pàgina 41, " uns documents datats el 1399 trobats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó ens diuen que (el Calze del Sant Sopar de Jesús i els Apòstols o Sant Graal) fou ofert a Marti I l'Humà pel prior del convent de Saragossa en una gran cerimònia i amb la presència dels nobles de la Cort. Després del 1399 , sabem que fou guardat a la capella del Palau Major de la Pl del Rei ( Saló del Tinell) de Barcelona, i el 1415 , en morir el capellà que que vetllava les joies i relíquies de la Capella Reial, el rei Ferran I "el d'Antequera" ( Trastàmara castellà) va manar el trasllat d'aquestes a la sagristia de la catedral ( de Barcelona) . Més tard, l'any 1437, el rei Alfons "el Magnànim" ( Trastàmara castellà) donà el calze ( Sant Graal) junt amb altres joies a la catedral de la ciutat de València on encara avui podem contemplar-lo"

La xifra nou - així com també el calze del Sant Graal i les verges negres - ho trobem en la llegenda o història de la fundació dels Templers.

Hug de Payns per a fundar l'Orde del Temple del Rei Salomó es va reunir amb nou cavallers.

Reuneix nou cavallers com l’Otger Cataló, com en el Compromís de Casp.

Jo penso que no es deia "Payns" sinó "Pinós" i que seguia una línia iniciada quatre-cents anys abans amb l'Otger Cataló. Un dels cavallers que va acudir a la crida d'Otger Cataló, quatre-cents anys abans de constituir-se el Temple es deia Pinós. Les dues "crides" , la del Temple amb Hug de Payns o Pinós i la de la Fama amb Otger Cataló estan fetes amb la presència de nou cavallers.


Trobo que és significatiu. (En el cas del templers, Hug de Payns o Pinós per mitjà de Bernat de Claravall també està relacionat com l'Otger Cataló amb una verge negra i les dues estan relacionades amb una interpretació simbòlica que té quelcom a veure amb l'astrologia i la Via Làctia. Recordem que la Patrona de Catalunya és una verge negra Nostra Senyora de Montserrat com ho és la de Nostra Senyora de Montgrony.)

Avui dia les armes dels cavallers no són bèl·liques, - ni espases, ni bombes ni fusells -, avui dia som pacífics; les armes dels cavallers són els coneixements i la funcions dels cavallers són fer d'advocats, matemàtics, químics, físics, informàtics, empresaris, polítics,...?

Aquells lectors que vulguin aprofundir en el pensament de E.C.Agrippa, deixeble de Ramon Llull i conseller de l'Emperador alemany Carles V poden llegir el seu llibre més emblemàtic: "De Occulta Philosofia, De Vanitate scientiarum Declamattio, In Artem breuem Raimundi Lulii (Ramon Llull) commentaria et Tabula Abbreuiata, Oratinones et Epistolae".

En aquest llibre s'explica, fins i tot, com s'han d'organitzar les nacions d'Europa en funció de les seves identitats vernacles, que són les identitats relacionades amb les lleis basades en l'observació de la naturalesa i les seves configuracions astrològiques i a més, ens aportar interessant informació per a deduir les concepcions espirituals de la mentalitat nacionalista d'estil català que es pot trobar darrera la llegenda de l'Otger Cataló i els 9 Barons de la Fama (associats al culte a les verges negres) i darrera del dels 9 cavallers que van acudir a la crida d'Hug de Payns o Pinós i els 9 cavallers que van fundar l'Orde del Temple del Rei Salomó, ( els templers també van associats al culte a les verges negres com els barons de la Fama d’Otger Cataló) el caràcter d'una organització feta per a "crear un Estat dins dels Estats" quelcom que si es demostra que Hug de Payns, en realitat era el català Hug de Pinós com jo crec, tindria un sentit nacionalista igual com la llegenda d'Otger Cataló.

De fet alguns historiadors diuen que la Taula del Rei Salomó, és una mapa amb la configuració de les nacions vernacles de la Terra indicant un ordre nacionalista que s'hauria de restituir per instaurar la Veritat, la concòrdia, la pau i la justícia al món.

VA EXISTIR L'OTGER CATALÓ?


A la muntanya catalana de Montserrat, considerada per alguns el Sinaí dels catalans - per altres ho és el Canigó-, es trobava el Castell d'Otger Cataló.

Era a propp on es troba el santuari de la verge negra Patrona de Catalunya, Nostra Senyora de Montserrat.(Dic "Nostra Senyora" i no dic "mare de Déu" perquè és el nom amb el qual són esmentades i devocionades les verges negres durant l'Edat Mitjana en base al seu simbolisme iniciàtic o cabalístic).Estava situat a prop d´on es troba actualment l´ermita de Sant Miquel. Actualment està enderrocat.

Potser algun dia, en temps de renaixença, es restitueixi o s'hi faci un monument dedicat a conservar la seva memòria.

A vegades, tot llegint la llegenda d'Otger Cataló, i les notícies de la premsa que parlen de la situació de Catalunya i dels catalans, i de la insatisfacció de la nostra voluntat nacionalista, em pregunto: "Otger Cataló encara dorm guarint-se les ferides a la cova, o ha fet sonar la banya de la llibertat o bé som els catalans els qui dormim i estem sords"? O potser és que la majoria dels trasplantats a terres catalanes no tenen oïda per a oïr la "crida d'Otger Cataló", el so de la llibertat i el seu pensament lliure, reflex de la Veritat i de la bona voluntat nacional?



Jordi Salat
josalort@hotmail.com

Nota:
Els Pirineus era el regne de la Princesa Pirena, filla del rei Túbal-Caím rei dels pobles o nacions d’Hispània. Hispània era un concepte geogràfic i tenia el seu centre als Pirineus no a Madrid. Les llengües pròpiament hispàniques eren l'occità, l'èuscar i el català.


MÚSICA SOBRE L’OTGER CATALÓ COMPOSADA PER FELIP PEDRELL (1841-1922) GRAN COMPOSITOR NATURAL DE TORTOSA RECONEGUT I ADMIRAT A TOTA EUROPA

La "Marxa fúnebre d'Otger Cataló" de Felip Pedrell, es va interpretar en un acte de recuperació de la memòria històrica, el dia 16 de Juny de 2007 en el Santuari de Nostra Senyora de Montgrony.Aquesta obra feia més de 100 anys que no s'interpreta a Catalunya

"Marxa fúnebre d'Otger Cataló" de Felip Pedrell

Interpretada per la pianista Carme Rusiñol . Doctora en musicologia per la Universitat de Barcelona i grabada amb la col·laboració de Jordi Salat i Oriol Muñoz.


Informació de Felip Pedrell ( 1841-1922)

Felip Pedrell

Més Informació

Més Informació

Felip Pedrell conreà gairebé tots els gèneres musicals. D'entre les seues òperes destaca "I Pírinei", basada en la trilogia "Els Pirineus", de V. Balaguer, estrenada al liceu de Barcelona el 1902.

Una altra de les òperes importants del mestre Pedrell és «El comte Arnau", amb text de Joan Maraga.

Monestir de Montserrat i Felip Pedrell

Congrés internacional de música catalana

diumenge, 5 de setembre de 2010

1ª Diada d'Otger Cataló a Montgrony

9 de Setembre de 2010 Festa de Sant Otger

Presentació de “La Banya o Xofar de l’Otger Cataló”

Sota el lema de:

Veritat, Seny i Justícia,
Naturalitat, Bondat i Bellesa
Llibertat, Catalanitat i Solidaritat





El dia 9 de Setembre de 2010 a les 12 del migdia es farà la presentació del "La Banya o Xofar de l'Otger Cataló" en el cim de la muntanya que es troba sobre l’ermita de Nostra Senyora de la Llet o de Montgrony a la comarca del Ripollès. S’hi arriba pujant per les escales del Comte Arnau que es troben a la placeta de l’hostal-restaurant que hi ha al costat del pàrquing.





Escales del Comte Arnau que porten a l’ermita de la verge negra de Nostra Senyora de Llet o de Montgrony i al lloc on es van reunir Otger Cataló i els nou Barons de la Fama










Ens diu una vella llegenda que es remunta a fets passats en el segle VIII, que l'Otger Cataló va fer sonar una “banya o xofar” a la muntanya de Montgrony. A la seva crida van acudir nou cavallers anomenats Barons de la Fama. Tots junts van reconquerir Catalunya alliberant-la dels malèfics dominadors que la tenien oprimida.


Serrà un acte de recuperació de la memòria històrica catalana i del sentit al·legòric universal que es troba present en totes les llegendes genuïnes i autèntiques.
Es farà la presentació pública de “La Banya o Xofar de l'Otger Cataló" en un acte laic, però ple del sentit transcendent que s’ha de donar a la Vida, amb naturalitat i compromís nacionalment catalanista.

Ens diu la llegenda de l’Otger Cataló que amb el so de la banya o xofar es senyala el començament d’un cicle de llibertat per a Catalunya i els catalans.
En aquest acte, volem convertir l’ensenyança mítica de la llegenda en fets gloriosos de la nostra Història. Tal i com va preveure Alexandre Deulofeu segons “La Matemàtica de la Història”, en el segle XX es desvetlla una espiritualitat nacionalista de caràcter vernaclista i comença un nou Cicle Històric que es desenrotllarà paulatinament a nivell planetari tot configurant un ordenament polític internacional basat en les característiques originals, congenials, naturals o vernacles de les nacions de forma que esdevindrà el tret identitari característic del segle XXI: Catalunya i la terra catalana és una d’aquestes nacions. Així doncs, tenim un lloc en el món, i en aquest lloc, hi hem de ser: Hem de ser, el ser que som. El nostre marc referencial autènticament apropiat és la Confederació Internacional de les Nacions Vernacles – Naturals, Congenials, Originals, Genuïnes -.

















La banya o xofar de l’Otger Cataló

Nota:
A la foto de la banya o xofar de l’Otger Cataló hi he posat una senyera. Quan trobi una banderola amb l’estelada, també la hi posaré.


ALTRES TRADICIONS RELACIONADES AMB SO DE LA BANYA O XOFAR



Un rabí fa sonar el “shofar” en una festa nacional a Israel










Un basc fa sonar la banya al cim del Mont Gorbeia en una festa nacional a Eukal Herria







La banya o xofar és un instrument musical relacionat amb la victòria, la llibertat i, una de religiositat espiritualista i una concepció raonablement científica – no dogmàtica ni jeràrquica - que forma part de la cultura catalana i de la cultura internacional. Trobem la banya o xofar i el significat del seu so musical associat a la llibertat, en la tradició d’Euskal Herria i en la d’Israel. És també una tradició jueva. Cal tenir present que durant l’Edat Mitjana, la capital catalana de Girona, on hi havia l’anomenada “Escola de l’ànima”, era considera la “Mare d’Israel”.

Veure informació sobre el “ shofar” o Xofar a la Viquipèdia

El que serà considerat “ La Banya o Xofar de l'Otger Cataló" després de l'acte que es celebrarà a Montgrony, s'ha fet portar expressament des d'Israel

Es farà en aquest dia 9 de Setembre de 2010 perquè és un dia històric ja que coincideixen dos fets en el mateix temps:

1.- El dia 9 de Setembre festa de Sant Otger
2.- Aquest any casualment el dia 9 de Setembre coincideix amb la festa jueva de la Roix ha Xanà . En aquesta diada jueva durant la pregària del matí es toca el xofar, el qual crida els jueus a la introspecció i meditació.

Jordi Salat

l'Acte consistirà en:

1.- Presentació del Xofar de l'Otger Cataló
2.- Lectura d’un text commemoratiu
3.- El cantautor Jordi Yuste interpretarà una cançó




Com s’arriba al “Santuari de la verge negra de Nostra Senyora de MONTGRONY”

dimecres, 14 d’abril de 2010

La vernaclística: Sòcrates, el concepte de llengua i la necessitat de parlar català als Països Catalans (2)


2


Així ho pensaven també els cristians gnòstics i arrians, i rebutjaven el valor de les llengües forasteres, anti-naturals i merament etnocentristes que s’imposen, a vegades per convencionalismes i per la voluntat de migracions forasteristes manipulades per poders que són contraris a la cultura vernacla, el pensament, la concepció cultural i l’ordre nacionalista que aquesta comporta.

D’aquí ve l’ensenyança evangèlica que els cristians celebren per la Pentecosta, per recordar el “do de llengües” que l’Esperit Sant “infón” als que prediquen la Veritat en nom de Jesucrist. Aquesta ensenyança cristiana la va tenir molt present l’Església Catòlica en els anys 60, en els temps del Papa Joan XXIII. Actualment, no és així. Hi ha hagut una adulteració de l’ensenyança genuïnament cristiana.

Pel que fa a Catalunya i a la llengua catalana, s’ha fet un " Nou Diccionari" en el qual s´ hi han inclòs nous mots "acceptats" com a catalans. ¿Amb quin criteri s’ha fet aquesta selecció? ¿Amb el criteri de Cràtil o amb el criteri de Hermògens?

A mi em dóna la impressió que s’ha fet amb el criteri d’Hermògens. S’han agafat uns mots per convenció social i s’han acceptat molts vocables derivats de llengües forasteres, com la llengua francesa, la llengua anglesa i de la llengua castellana, - talment com abans s’havia fet amb la llengua llatina i la llengua grega -, per l’ ús social que se’n fa, més que no pas pel seu caràcter científicament natural, com hauria estat el de les combinacions matemàtiques i valors numèrics de la càbala, cas d’haver-se aplicat el criteri de Cràtil, i també, al meu entendre, el criteri de Ramon Llull.

Com podem comprovar per les coses escrites, el tema de l’actitud lingüística que han d’adoptar els ciutadans fa anys que es vol justificar per mitjà de la filosofia i la religió. Els filòsofs, amb Sócrates al capdavant, actualment uns 2.480 anys, ja es plantejaven el tema del “bilingüisme”.

Els filòsof volien i volen trobar una raó per a convèncer que els ciutadans parlin en una llengua vernacla com és el català als Països Catalans o una llengua forastera convencional.

Si observeu la realitat, veureu que les llengües vernacles – pròpies de cada lloc o tiferèthiques -, són llengües que fan pensar.

Les llengües no-vernacles, són llengües que no fan pensar, només fan obeir, perquè són les llengües imposades pels poders que volen dominar als pobles conquerits i imposar una cultura que no els permeti pensar a fi que es converteixin en els seus esclaus.

I, perquè a tothom li quedi clar, doncs és molta la presència en el món de la mala voluntat que tergiversa el sentit de les paraules, vull deixar constància de que: als Països Catalans, la llengua vernacla – natural, tiferèthica, autòctona, pròpia de l’Esperit o Geni del Lloc, la llengua creativa, és la llengua catalana.

Els indicis que trobo en els estudis de la física quàntica i en concret en la Teoria de les Cordes, que té molt present la importància de les vibracions en la composició del món material, em fan pensar que en aquest segle XXI, seran els científics els qui recomanaran parlar en les llengües vernacles, i per tant als Països Catalans, en català.


La ciència vernaclística demostrarà, probablement amb formules matemàtiques, que la consciència vernacla és un nivell evolutiu superior a la consciencia ètnica. El pensament platònic de Cràtil, ─el que ja professaven els cristians albigesos o càtars i Ramon Llull─ guanyarà al pensament aristotèlic d’Hermògens.

Les noves descobertes científiques probablement comportin un nou mapa de la geografia internacional. La ciència vernaclística reconeixerà la identitat vernacla dels Països Catalans i el seu espai propi dins del conjunt universal.

Acceptaran els polítics el dictàmen dels científics i canviaran el marc de referència legal i els nous paràmetres



Jordi Salat
josalort@hotmail.com

Article escrit l’any 2004
Revisat el 12 d’Abril de 2010

La vernaclística: Sòcrates, el concepte de llengua i la necessitat de parlar català als Països Catalans (1)




1

Podríem definir la llengua com un conjunt de signes i sons que serveixen per a mantenir contacte amb el món de les idees o de l’Esperit i per a la comunicació amb la naturalesa i entre els éssers humans. A aquest conjunt de signes i sons, hom li atribueix un caràcter natural o convencional. De base autòctona o vernacla i de base genealògica o etnocentrista.

Sòcrates, el filòsof grec nascut a Atenes l’any 470 abans de Crist, o sigui , ara, any 2010, fa 2.480 anys, ens explicà en un dels seus llibres el diàleg mantingut per Hermògens i Cràtil sobre el tema de la llengua amb la qual s’havia de parlar: El concepte de llengua.

Hermògens, opina que les paraules tenen un significat convencional. L’ús social és el que fa una llengua.

Cràtil, opina que les paraules tenen un significat natural, amb això vol dir, relacionat amb la naturalesa. Un significat en sí mateixes; "per sé" o "en relació amb l’Ésser Creador" , “Déu” o la “Divinitat”.

L’opinió de Cràtil és propera al concepte de llengua que tenia el filòsof català Ramon Llull quan ens diu, segons deixà escrit E. C. Agrippa en el seu llibre "De Occulta Philosofia, De vanitate scientarum, Declamatio, In Artem Breuem Raimundi Lulii commentaria et Tabula abbreuiata, Orationes et Epistolae" Capítol LXXIV Correspondència de les lletres amb els signes celestes, el següent:

«Déu va dividir la paraula de l’home en distintes llengües, cadascuna amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar o a voluntat de l’home, sinó conforme a la disposició harmònica dels cossos celestes»

Jesucrist també va deixar ensenyat que “els cristians serien identificats perquè, l’Esperit Sant els infondria el do de llengües i parlarien amb la llengua natural, vernacla o pròpia de cada lloc. L’Església cristiana celebra aquesta ensenyança el dia de Pentecosta. Iconogràficament està representada per les llengües de foc sobre els cap dels Apòstols de Jesús.

La tradició de la càbala catalana i cristiana, tal com jo l’entenc, fa distinció entre “llengua yesòdica” o genealògicament ètnica i “llengua tiferèthica” o vernacla que vol dir autòctona, pròpia de l’Esperit o Geni dels Llocs ( “Genius Loci” en deien els romans)

La càbala entesa com a tradició cultural naturalista o panteista diu que la llengua és un eina que ens posa en contacte amb l’esperit Creador, està determinada per unes lleis matemàtiques i unes vibracions pel que fa referència als sons, relacionades amb les vibracions que constitueixen els àtoms de la matèria i, per tan, la naturalesa, el món.

Atribueix a cada lletra un valor numèric i construeix les paraules i el discurs lingüísticament per mitjà de combinacions alfabètiques fetes matemàticament. Això vol dir que si una paraula es perd, és pot recuperar per mitjà del seu valor numèric.

El primer acte de la Creació, després del pensament, va ser la pronunciació d’una paraula: Déu va dir:" Que sigui", i el món material es va fer realitat. “Déu ─ens diuen els cristians, especialment els gnòstics─, és el Verb, la Paraula”.

El pensament d’Hermògens encaixa amb el pensament d’ Aristòtil i el dels universalistes que prediquen una llengua única per a tota la humanitat, acceptada de forma convencional per tothom a tot arreu.

El pensament de Cràtil encaixa amb el pensament de Plató, segons el qual, les paraules tenen el seu origen en el món de les idees, explicat en el mite de la caverna.

El pensament de Plató, i també Pitàgores, encaixa amb el de la càbala i el pensament d’aquells naturalistes que prediquen el valor de les llengües naturals autòctones de cada lloc, les llengües vernacles, que es distribueixen pel món en funció d’unes coordinades astrològiques. Els cristians albigesos o càtars, en el tema de la llengua eren considerats platònics i per això parlaven en la llengua del lloc, occità i català quan els frares dominics fundats pel Domingo de Guzmán de Castilla, amb el recolzament del Vaticà de Roma, els volien imposar el llatí.


Jordi Salat
josalort@hotmail.com

divendres, 8 de gener de 2010

El simbolisme de les 4 columnes



Les 4 columnes al Temple de la deessa Atenea Niké. Atenes (Grècia)









Les 4 columnes a Barcelona (Catalunya)

Monument construit per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch com a part d'un conjunt arquitectònic hel·lènic a la muntanya de Montjuïc de Barcelona l'any 1919








Les 4 columnes a la Casa Blanca. Washington Districte Columbia. EEUU.










Les 4 columnes a La Casa Legislativa de La Ciutat de la Plata (Argentina)














Quin és el simbolisme d'aquest monument?







Més informació:

Les 4 columnes i la cultura hel·lènica



Jordi Salat
josalort@hotmail.com