diumenge, 20 de març de 2011

Adulteracions: La Guitarra Catalana




La guitarra catalana o la guitarra espanyola?

J.- Avui he visitat la secció de guitarres del Museu de la Música de Barcelona que es troba a l’edifici de l’Auditori. M’he fixat en un escrit que diu el següent: «J. Tinctoris. atribueix l'origen de la guitarra als catalans»

He cercat a Viquipèdia :

Johannes Tinctoris ( 1435-1511) va ser un compositor flamenc i un teòric de la música del Renaixement. Els seus escrits van influenciar a compositors i d'altres teòrics de la música renaixentistes. Com la majoria dels intel·lectuals de l'època, Tinctoris s'interessà per tots els àmbits del coneixement i va ser clergue, poeta, matemàtic, i home de lleis; alguna font documental el descriu fins i tot com un pintor consumat.

E.- Sempre trobem que es fa referència a aquest instrument musical de la guitarra clàssica, presentant i anomenant-la “guitarra espanyola”. Ara resulta que és un instrument musical d’origen català. Una altra cosa que s’han apropiat els espanyols! Vivim dins una gran closca mental feta a base de falsificacions, tergiversacions i mentides.

J.- Les adulteracions són moltes i de diversa índole. La Realitat ha estat alterada de forma malèvola.

E.- I, què es pot fer?

J.- Fer ús de la Raó

E.- De què serveix aquesta actitud – ser raonables-, quan els malèfics fan ús de la Força?

J.- I..., un cop aconseguida la Victòria amb l’ús de la Força, constituir un marc legal dins del qual és el Mal qui domina la situació...

E.- Mentre hi pensem, Jordi, et sembla que escoltem una cançó?

J.- Escull-la tu, Eliora. Quina cançó et sembla d’escoltar en aquest moment?

E.- Una de les cançons de guitarra que més m’agraden i que forma part de la meva selecció personal és una que es coneix amb el nom castellà de “Romance Anónimo” . En algunes gravacions que he trobar a internet, en concret al YouTube , fins i tot el presenten com a “Spanish Romance”

J.- Moltes vegades, quan una cosa es presenta com a “anònima” en la cultura espanyola de llengua castellana és per amagar que el seu autor va ser català .

E.- Vols dir que aquesta composició musical era catalana?

J.- A mi em sembla que encaixa amb les característiques de la tradició musical catalana. I, si a més, resulta que la guitarra és un instrument musical d’origen català....

E.- Escoltem-la. I després , si et sembla bé, escoltem-ne dues més: «El noi de la mare», i «Llàgrima» de Tàrrega

J.- Aquesta de Tàrrega, «Llàgrima» és una de les que van ensenyar-me a tocar quan anava a classe de guitarra; la tocava quan tenia 15 anys. Com ha passat el temps; ara ja en tinc més de 60!

E.- Creus que et farà sentir la mateixa emoció?

J.- És, probablement, la cançó per a guitarra més interpretada de tota la història de la música, i per guitarristes de totes les èpoques i de tot el món. Potser hauriem d'anomenar-la "La Romança Anònima Catalana"... Escoltem-la.

La Romança Anònima Catalana

E.- Trobem informació a diversos llocs i diverses enciclopèdies

Informació a Viquipèdia

la Guitarra

J.- No diuen, però, que la guitarra és un instrument originari català. L'espanyolisme castellanista ho amaga o tergiversa; unes vegades per esborrar la identitat catalana, altres vegades per apropiar-s'ho i donar a creure a l'opinió que són fruit de la cultura de llengua castellana ( "espanyola" en diuen ells) quan en realitat són fruit de la cultura de llengua catalana.

E.- En aquesta web es parla de "Romanç Anònim Català" Algú que fa honor a la veritat

Romanço Anònim Català Jocs Prohibits

Jordi Salat

3 comentaris:

Anònim ha dit...

HI va haver un temps en el que quan es parlava d'Espanya es feia referint-se als regnes de l'antiga Hispania. En aquells mateixos temps el Regne, amb majúscules, era la Corona Catalana-Aragonesa, el més conegut, respectat i temut de tots. Els pobles d'en fora de la península, quan feien referència a Espanya, es referien principalment a aquest Regne. És per aquest motiu no ens hauria d'estranyar gens que aquest instrument s'anomeni Guitarra Espanyola i sigui alhora un invent català...

L'apropiació de la 'marca' Espanya, per part dels castellans, va ser més tardana, però és un assumpte que donaria per escriure més d'un llibre...

Anònim ha dit...

La British Encyclopaedia con la guitarra, tampoco lo duda: instrumento
inventado en una parte de lo que se conoce actualmente como España, o sea en Catalunya i Valencia ( Corona de Aragón), y muy bien fundamentado por lo que se expone a continuaión, a partir del siglo XVI, inspirado en uno árabe.

La quinta cuerda la puso Vicente Espinel.
Pero y la sexta?, gran
secreto.., (había guitarras/vihuelas de 6 cuerdas en España en el
s.XVI, Alonso Mudarra, etc...

La lengua de los trovadores fue el provenzal-catalán, se estuvieron
celebrando juegos florales en Nápoles, con gran asistencia de poetas y
trovadores que componían trovas en esa lengua tan nuestra, quién mejor
que un trovador para ponerle esa sexta cuerda?

Alfonso X, en Castilla, había prohibido las “trovas” de amor en castellano.

En cambio en Alemania está perfectamente documentado que Jacob Auguste
Otto de Jena copió en 1790 la guitarra de 5 cuerdas traída de Italia
en 1788 por la duquesa Amalia de Weimar, añadiéndole una sexta cuerda,
por orden del Capellmeister Naumann de Dresden, pero de nuevo, secreto
absoluto sobre el primero que la usó…,

aunque no debe andar muy lejos
de la tierra de Fernando Sor (Cataluña) y de Francisco Tàrrega
(Valencia) que fueron los que la elevaron a la categoría de
instrumento de concierto.

Sebastià ha dit...

Pensem què els espanyols sempre s'apropien del què és de Catalunya, i en diuen no pas de Catalunya sinó que hi diuen espanyol!
Així podem veure la Cuina Catalana o la Cuina Basca, ells els interessa dir cocina espanyola per al menys tenir alguna presència al món que d'altra manera no la tindrien...
Com la baralla Catalana, com es diu a França però què els espanyols els interessa dir baraja espanyola...
Potser ens cal més referents al mig d'Europa i no pas els mals referents madrilenys.
Comencem per ser conscients del nostre Poble i de la nostre Identitat, lluitem per ser Catalans i siguem conscients de què som Catalans!