dimarts, 4 d’octubre de 2011

Desconstruir la catalanitat: el monestir de Sant Pere de Roda

Desconstruir la catalanitat: El monestir de Sant Pere de "Roda" ara dit "Rodes"

Aquest estiu de 2011 vaig publicar un escrit al meu Blog Vernacle sobre la cripta del Park Güell en el que denunciava la falsa interpretació que, al meu entendre, es fa del significat de la cripta.

Un cop publicat aquest escrit vaig anarme’n de vacances. Per una d’aquelles sincronies del Destí vaig anar a banyar-me a les platges rocoses del Port de la Selva a l’Empordà; lloc on, des de la platja es veia la majestuositat del monestir de Sant Pere de Rodes a dalt de la muntanya i a sobre d’ell la silueta del castell de sant Salvador. Abans es deia Sant Pere de Roda, ara li han posat en lloc de “Roda”, “Rodes” i es diu, doncs, Sant Pere de Rodes. Em pregunto: per quin motiu li han canviat el nom? A quina roda es referia el nom? Tenia alguna a veure amb altres topònims cm Roda de Ter o Roda Berà? Probablement si, però molts dels topònims de les terres catalanes han estat adulterats en diverses ocasions i el seu sentit original s’ha perdut. Talment sembla com si algun poder fàctic hagués volgut esborrar alguna cosa significativa; o millor dit, algun coneixement que es vol mantenir ocult. Tot sovint, em trobo amb que, certes explicacions oficials, avalades per autoritats acadèmiques, no són de fiar perquè no tenen cap mena de sentit.



El cas és que per la tarda, vaig pensar que seria bo fer una visita a aquest monestir que jo he visitat en moltes ocasions al llarg de la meva vida, amb la intenció d’ensenyar-li a la meva filla i parlar-li de la seva importància arquitectònica i en la vida espiritual de la cultura catalana. Li vaig explicar les teories de Deulofeu que, jo comparteixo, el qual considera que l’art romànic va néixer a Catalunya i en concret a aquest indret. Ara fa anys - li vaig dir -jo vaig visitar aquest monestir i vaig veure una imatge d’una verga com la Montserrat, que és una verge negra i té un simbolisme que ens ha estat amagat per determinats poders que no volen explicar-ho ; era una imatge feta de pedra i estava en el capitell d’una columna del claustre.
Tot fent la visita al monestir vaig comprovar que les columnes del claustre havien estat fetes de nou; es veien noves, però totes elles eren llises sense cap simbolisme.
On era aquella amb la verge romànica com la de Montserrat que jo havia vist en temps passats -vaig preguntar-me -?
Tot seguin l’itinerari indicat per les informacions turístiques anotades en unes plaquetes ficades en pedestals, vaig baixar unes escaletes i vaig entrar a un recinte que hi deia “ Cripta de la Mare de Déu de la Cova”
De cop,vaig trobar-me davant una columna que em va recordar la cripta que va dissenyar Gaudí al Park Güell de Barcelona i que va ser motiu del meu darrer escrit en el blog. En les dues columnes, curiosament i significativament, hi ha un forat.















Cripta de Nostra Senyora de la Cova del Monestir romànic de Sant Pere de Rodes.










Cripta del Park Güell de Barcelona. Foto: Jordi Salat




A l’escrit anterior feia una relació de la cripta del Park Güell i la cripta del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Sobre aquesta he de dir que és una cripta circular dita de la Nativitat o del Pessebre, amb un pilar central molt gros, on es venerava la imatge de la verge romànica de Nostra Senyora del Pessebre. Un nom relacionat amb el naixement. Néixer de dalt; de l’Esperit? Els monestirs dedicats a Sant Miquel, originalment, sempre tenen una imatge de una verge negra.







Cripta de Nostra Senyora del Pessebre. Monestir de Sant Miquel de Cuixà





Ena quest monestir va morir l’Abat Oliba, impulsor del romànic en els Pirineus l’any 1046. En aquella època el cristianisme sestava unificat; no hi havia església d’Orient (Bizanci, hel•lenística) i d’Occident ( Roma).

Una de les adulteracions que s’ha fet en el llenguatge religiós de Catalunya ha estat canviar el nom de les icones de les verges trobades en coves - verges negres com la de Montserrat i Montgrony -, que sempre s’havien dit “Nostra Senyora” per dir-los “Mare de Déu”.

Això comporta una adulteració del significat ja que “senyora” va relacionada amb el “seny” i el seu aspecte masculí de “senyor”. Dir-los “marededéu” trenca aquesta filiació significativa o etimològica. En el cas de Nostra Senyora de la Mercè, patrona de Barcelona, l’adulteració és més greu ja que originalment era una verge negra, que actualment es presenta com una verge blanquejada i no es vol restituir en la seva forma original.
Acabada la visita al monestir , vaig entrar a la botiga de recordatoris -ara en diuen “souvenirs” mot francès, que ha substituït el català “recordatoris” amb el vist i plau dels acadèmics de la llengua catalana- amb l’esperança de trobar una postal am la imatge de la “Mare de Déu” de la Cova. O bé, el capitell que jo havia vist anys enrere amb la icona d’una verge, com la Montserrat i Montgrony ,feta escultura de pedra, ficada en el capitell d’una columna del claustre.

L’encarregada de la botiga va dir-me “aquí no hi ha hagut mai cap verge romànica”.
- Tenen una cripta dedicada a Nostra Senyora de la cova – li vaig preguntar- i no tenen cap imatge d’aquesta verge?
- No hi ha hagut mai cap verge –va dir, mirant als altres visitants que feien cua per comprar el tiquet d’entrada, com volen deixar clar que allí no hi havia hagut mai cap verge , malgrat el què jo hagués dit -.
Aquí – vaig pensar- em diuen que no hi hagut cap verge, i al Park Güell diuen que era una cripta dedicada a guardar cotxes de cavalls...Qui s’ho pot creure això? Qui ens està enganyant? Què ens estan amagant?

Un poder pervers, malèfic i anti-vernaclista, al llarg del segles, ha censurat, tergiversat i prohibit la catalanitat a Catalunya; ara, tinc la sensació de que ens trobem en un procés de desconstrucció. Un procés, en el que hi participen els mateixos catalans; i, entre aquests, alguns acadèmics (civils i religiosos catòlics) de l’estructura del poder.
Mentrestant, la major part del poble català – i de Catalunya-, ho deixar fer; perquè,o bé ho ignora, o bé, amb propaganda falsària, li han rentat el cervell i li han fet creure que és veritat, allò que no ho és. I si em pregunteu “què és allò que s’està traient o buidant amb aquesta desconstrucció?” Us diré que és “la substància”.

El contingut espiritual que omple i dona sentit transcendent a la vida. La dialèctica no consisteix en ser d’esquerres o de dretes; nacionalista o imperialista; capitalista o comunista; d’una religió o d’una altra; d’una ètnia o d’una altra...La dialèctica consisteix en “ser, o no-ser”.

A la botiga hi havia una vitrina amb llibres; vaig mirar per a veure si hi tenien el llibre d’Alexandre Deulofeu “Sant Pere de Roda. Importància, Història i Art”. El llibre on explica coses com: el monestir és una construcció dels voltants de l’any 610 relacionada amb el Papa Bonifaci IV ( pàg. 7 i 30); hi foren dipositades les relíquies de Sant Pere a una cova prop del monestir ( pàg.8); la construcció en forma d’opus spicatum ( forma d’espiga) té un simbolisme (pàg.11-12); el pensament del bisbe Fèlix d’Urgell i l’origen dels càtars; l’origen de l’art romànic ( pàg. 19) “amb Sant Pere de Roda – ens diu Deulofeu-, comença la cultura Occidental i una altra d’origen espiritual, seguint una corrent creadora que va d’Orient a Occident, partint de la cultura sumèria, iraniana, egípcia, grega, i finalment la cultura dita romànico-gòtica o Occidental que te el seu origen a Sant Pere de Roda”; “el sentiment religiós és per tant, el que dóna l’estil artístic”( pàg. 21); “la Bíblia de Sant Pere de Roda és un document molt important que es troba dipositada a la Biblioteca Nacional de París”(pàg.25);en el lloc de construcció del monestir hi hagué un temple pagà dedicat a la Venus Pirenaica ( pàg. 26). No hi havia el llibre de Deulofeu.
Deulofeu l’anomena “Roda” i no pas “Rodes” com se li diu actualment.

El Mestre de Cabestany , dit així perquè era natural del municipi de Cabestany a la Catalunya Nord, és l’autor de la “desapareguda” portalada del monestir de Sant Pere de Rodes,antigament Sant Pere de Roda.

Aquest mot, “Roda” el trobem a diversos llocs de Catalunya, com és el cas de Roda de Ter , Roda de Berà o Barà.

A altres llocs, amb esglésies romàniques, també hi trobem el mot “Roda” :

La Roda (Albacete) , Roda a prop de Sevilla , Roda de Isábena , Roda de Eresma ...

Caldria preguntar-se el motiu pel qual en terres de parla castellana es fa servir el mot català “roda” i no pas el mot castellà “rueda”.

Per altra banda “La Mancha” , on es tgroba el municipi de La Roda Albacete, es un territori agregat a Castilla, des de fan uns anys, però antigament, no era Castilla; hi ha un zona de “La Mancha” – terra que va ser marc geogràfic de la novel•la “El Quixot” de Cervantes-, que porta noms aragonesos, i per tant d’influència catalana i valenciana. La Mancha de Montearagón I, cal tenir present que fins el polític Compromís de Casp (1412), a la Corona d'Aragó, la llengua oficial, era la catalana.

El mot “roda”, a quina “Roda” es refereixen”? Comporta aquest nom relacionat amb l’art romànic un simbolisme relacionat amb determinada concepció religiosa?
Vet aquí un dibuix del simbolisme de “la roda” segons la tradició hermètica universal.





La roda astrològica del Zodíac amb Crist en el lloc del Sol.Cristianisme gnòstic que relaciona el concepte de Déu en tant que "Pare Celestial" amb l'astrologia, tal com es diu al Nou Testament seguit pels cristians de Jesús, a diferència - i en contraposició- al concepte de Déu atribuït a Jahvé, com es diu a l'Antic Testament seguit pels judaics de Moisès?


L’art romànic va es va originar en aquest monestir i des d’aquí es va escampar per tota Europa – tal com explica Alexandre Deulofeu-? Les seves teories no són acceptades per les autoritats oficials; un acadèmic i a monjo d’una fraternitat religiosa catalana, em va dir que no podia ser que des de Catalunya hagués influït a Llombardia. No creia aquesta teoria de Deulofeu. No obstant, va acceptar que li va fer pensar i posar dubte la seva creença, el fet que els llombards tenien un mestre d’obres, el més admirat de tots, que es deia “Mestre de Cabestany”; Cabestany és un municipi català, que està a l’actual Catalunya Nord que es troba sota administració francesa; aquest municipi està tant a prop de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Pere de Rodes que podria anar-s’hi a peu.

Existeix una voluntat que vol convertir els monestirs que han estat centres d’espiritualitat en centres de turisme. L’important no és l’espiritualitat; ho és l’atractiu turístic. Vivim temps de prostitució; fet que comporta tergiversació i manipulació. Un gran engany i una sensació de buidor impregna les ànimes. A Catalunya, i probablement a altres llocs del món, a més de censura es produeix una desconstrucció.

Quina Catalunya s’està desconstruint? Quina Catalunya s’està construint? S’ha perdut l’enteniment de les coses? S’ignora que s’ha perdut aquest enteniment? En el monestir de Montserrat hi ha un monument dedicat a l’Escala de l’Enteniment de Ramon Llull fet per Subirachs. Vaig anar a la botiga del monestir a comprar una postal d’aquest monument. No n’hi havia cap; no en tenien. Ara fa uns anys van voler fer-nos creure que la imatge de Nostra Senyora de Montserrat, “la Moreneta”, era blanca! Qui ens està enganyant? Què ens estan amagant?

Jordi Salat
Agost 2011

8 comentaris:

jaquemot.cat ha dit...

Mare de Déu! (puc dir-ho així?) quin article!
La majoria de catalans som uns descreguts, anticleicals. Mira la història recent. Però això no vol dir descatalanitzar, si bé és cert que els noms catalans religiosos ( catòlics) es perden. Els famosos renecs fins i tot dir 'adéu', el 'sant cristo gros'. Dir "verge Maria, quin disbarat!, misses dites, maria santíssima, etc.
En temps dels ibers, segle VI a.n.e. (abans nostra era) o sigui "abans de Crist". vingueren uns grecs procedent de l'illa de Rodes ( que vol dir ROSES) i van fundar un enclau per comerciar, no del tot colonitzar, al lloc que actualnet es diu així Roses.
Per evocar el lloc del monestir, els dirigents de l'església el van anomenar amb la paraula grega: Rodes procedent de la forma llatina 'Rodae'.

Les altres Rodes ( de Ter i de Berà) ve de "rodar" "donar volta" el riu o el camí.

Salut vernacle, que la Iunstir ibèrica, deessa de la vida i de la mort, ens segueixi protegint tal com demanaven els escrits.

Per cert, a l'Espluga de Francolí faran una representació a la cova on hi haurà una cerimònia ibèrica. És un audio-visual en el qual jo dono la veu a un encisador. Ja et comunicaré la data.

Antoni Jaquemot

Daniel Solano ha dit...

Simplement, un article excel·lent, Jordi.

Vernacle ha dit...

Amb la actitud i mal criteri de la comissió que està decidint a L'Ajuntament de Pals, també a l'Empordà, s'està vivint un altre exemple de " desconstrucció de la catalanitat" ja que volen posar "bastons o estaques" a l'escut del poble de Pals enlloc dels "quatre pals" que és el senyal reial i nacional de Catalunya.

Veure enllaç:

http://cathalonia.wordpress.com/2011/09/23/la-ridicula-proposta-descut-de-la-vila-de-pals/

Veure comentari d'Eva Sans:

De manera increïble, aquesta "comissió d'investigació" sostè entre d'altres coses, que allò que es troba esculpit a les pedres de la vila, són Pals ( d'aquests que van clavats a terra, com les estaques...) - que és el que han representat. Segons aquests "experts", les imatges dels escuts esculpits com no acaben rectes, al·leguen que no són BARRES ! Doncs em sap greu perquè no voldria ofendre ningú però , allò esculpit en la pedra s'acomoda a la forma - si és un escut representat- a la forma arrodonida que té l'espai on estan esculpides però això per una banda no és una base per negar que són les BARRES REIALS i per altra, la vila de Pals com moltes altres viles de Catalunya era una vila Reial amb una Cort Reial com bé sabem- per les darreres troballes del port de Pals al S.XV amb el segell sigil·logràfic d'aquesta CORT REIAL. A Pals en voler legalitzar l'escut, li adjudicaran estaques per amagar la seva naturalesa de VILA REIAL . Aquestes tres barres són les que identificaven a Pere el Gran. Us enrecordeu del reportatge de TV3 sobre les restes del rei ? Doncs sembla que tot i que moltes viles el posseïen també -com fou el cas de Palamós- la vila de Pals, amb el nou Consistori vol enterrar definitivament tot allò que pugui ser d'interès científic o històric ..

Vernacle ha dit...

Escrit a, secció Opinió, "Cartes al director". Diari "El Punt Avui"
5/10/11 de Kary Salat i Clara Pallarès

"Sant Pere de Rodes, el nostre patrimoni"

Al final d'una recent visita al magnífic monestir romànic de Sant Pere de Rodes, volem manifestar la nostra indignació i malestar i, consegüentment, realitzar la nostra queixa pels fets que tot seguit exposem:
El recinte era utilitzat com un ampli parc lúdic amb els corresponents crits, corredisses, destrosses, xivarri, etcètera. Alhora, no vàrem poder fer ús de la instal·lació del servei de cafeteria que, malgrat estar oberta al públic, no podia ser utilitzada pel visitant per haver-hi un esdeveniment privat. Tanmateix, a més, vàrem constatar una manca d'autoritat i impotència del personal del recinte davant les queixes dels visitants, sense poder evitar aquesta desagradable situació.
El motiu dels fets fou la celebració d'un convit de casament a la cafeteria/restaurant d'aquest recinte. Pensem que tots els ciutadans som responsables del patrimoni cultural, històric i arquitectònic del nostre país i que aquest monestir, un element molt significatiu d'aquest patrimoni, pot quedar malmès, tant en la seva fisonomia arquitectònica com en el respecte en la seva visita. En aquest sentit, dins d'aquest respecte i responsabilitat en el seu bon ús, cura i manteniment, no entenem com estaments al servei del visitant i ciutadà permeten i concedeixen l'explotació de determinats serveis en llocs on és molt important el bon ús, respecte i manteniment del nostre patrimoni històric sense que hi hagi un rigorós control.
Manifestem la nostra indignació per tal que es posin totes les mesures adequades per mantenir en perfecte estat tot el recinte d'aquest meravellós monestir i que, alhora, el visitant i ciutadà hi pugui trobar l'harmonia que aquest emblemàtic indret es mereix.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/-/460287.html

Anònim ha dit...

Me'n recordat de l'alfabet hebreu, el qual hom escriu de dalt a baix, com allò inspirat per Déu de dalt a baix, davalant o naixer de dalt. Talment con la columna central que veiem a la foto. O la forma de la volta catalana, com di fos una paràbola i amb un focus en terra.
Potser l'escriptura antiga catalana, també té aquesta forma de dalt a baix, o si més no de roda.

Vernacle ha dit...

Benvolgut anònim:
L'alfabet hebreu s'escriu de dreta a esquerra.
El xinés, antic, s'escriu de dalt a baix.
La llengua catalana s'escriu d'esquerra a dreta.
Ara bé, l'iber, que és en la base del català, no ho sé. Ho preguntaré.

Penso que en els orígens, s'ha de cercar un sentit astrològic.

Totes les esglésies romàniques tenen una "cripta", jo penso que és etimològicament l'origen de "escriptura"
En català salat, "es" és un article masculí"
Amb l'article masculi "el" voldria "el criptura"
No obstant sempre ho he vist considerat com a femení, "la escriptura"......

Anònim ha dit...

Potser no m’he sabut explicar, vull fer menció a la caligrafia, l’alfabet hebreu, les lletres hom les escriu de dalt a baix (escriptura clàssica) desprès els textos sí són de dreta a esquerra, i això vull dir, la caligrafia antiga sembla que les lletres comencen de dalt i facen una roda.
Ara per ara, tenim un munt de caligrafies, cercant, però una forma estètica o pràctica (rapidesa, compresió…)
Els bascos van crear-se fa poc una caligrafia pròpia, tanmateix, els catalans no cal inventar-ne cap, si més no recuperar les nostres arrells.

La Xusquipedia ha dit...

Interessant article i molt interessants comentaris, nosaltres també seguirem les pistes de les vostres propostes, que compartim plenament. Hem fet un bloc, per redescobrir la nostra història: http://xusquipedia.blogspot.com.es/ i també hem publicat un article sobre el pelegrinatge jubilar al monestir de Sant Pere de Rodes: http://xusquipedia.blogspot.com.es/2014/06/el-pelegrinatge-sant-pere-de-rodes.html i segurament actualitzarem amb més dades inspirades pel teu article, enhorabona.