dilluns, 28 d’octubre de 2013

L'Enigma de l'Orant de Sant Quirze de Pedret 1 ª part

L’enigma de l’Orant de Sant Quirze de Pedret  (1ª part)



J.- Sobre la història de l’església de Sant Quirze de Pedret, dins el comtat de Berga i la jurisdicció del bisbat d'Urgell, té uns orígens molt poc documentats. La primera notícia del lloc és de l'any 983, que surt esmentat Pedret com un dels dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, en la seva acta de consagració i dotació (Et in Pedredo masos .II., cum terras et vineas). El 20 d'octubre del 983 es consagrava l'església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà; el levita Francó donà a aquesta església un alou amb les seves cases, horts, vinyes i totes les seves possessions i una església, el nom de la qual és esborrat en el document, situada al comptat de Berga, a la muntanya de Pedret i al lloc de Nesplosa (...cum ipsa ecclesia sancti... qui est in comitatu Bergitano, in monte Petreto in locum vocitatum Nesplosa).

E.- Què diu, que es va esborrar el nom?

J.- A què et refereixes?

E. A això que has dit: “una església, el nom de la qual és esborrat en el document”

J.- Sí, això és el que diu la informació històrica que he trobat.
E.- També m’ha cridat l’atenció això altre: “  el levita Francó”. A què es refereix quan diu “levita”?

J.- No ho sé. En el diccionari hi he trobat això:  Israelita de la tribu de Leví, dedicada especialmente al culte religiós. Els levites podien ser sacerdots i ajudants de la  liturgia.

E.- I, el nom “Sant Quirze”? Qui era aquest “Quirze”?

J.- El mot “quirze” podria derivar de “quer” que vol dir “pedra”. Això encaixaria amb el fet que orogràficament el lloc està relacionat amb la pedra i que el seu nom que l’acompanya “pedret” és un diminutiu de “pedra”.  Podria ser un exemple de sobre posicionament de noms com passa amb la “Vall d’Aran”. “Vall”  és un mot que vol dir el mateix que “Aran”. Aran vol dir “vall” en èuscar o llengua basca. Referent al sant, al personatge, no ho sé. Deuria ser important ja que a Catalunya tenim Sant Quirze de Pedret, Sant Quirze de Safaja,  Sant Quirze del Vallès i Sant Quirze de Besora.

E.- I, has trobat informació sobre qui era aquest Quirze que, venerat coma Sant?

J.- He cercat informació i he trobat això: “Festivitat 16 de Juny. Ens sap greu però no tenim més informació sobre aquest sant. Si en tens qualsevol dada i ens vols ajudar envia'ns un email a santoral@llaurado.info”.
Quan he cercat amb el seu nom en italià, “Quirico” he trobat altres esglésies com és el cas de San Quirico d’Orcia a la Toscana. M’he assabentat que les seves relíquies són a Wavre ( Flandes). He trobat una ermita dedicada a San Quirico que es troba a la Rioja. A Navarra, en el municipi anomenat Uribarri-Kuartango hi ha una església  romànica del segle XII-XIII,  de San Quirico i Santa Julita. Al municipi català de Durro hi tenen una església on hi havia  un retaule que ara es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona.

 E.- Hi ha una  llegenda,  la qual té una explicació arquetípica de comportament humà, que ens parla d’un nen anomenat Quirze, nascut a Licaonia o Licaonya. Com ja saps, les llegendes,  es fan historia quan algú les encarna i testimonia amb la seva vida personal.  Aquest nen, era fill de Santa Julieta.   Els dos van ser torturats pels soldats de Roma, per negar-se a renegar de la seva fe cristiana. El significat de  “Quirze”, alguns historiadors, el fan derivar del grec “ Kyriakos”


Santa Julieta es torturada en presència del seu fill Quirze
pels soldats romans que acaben matant-los als dos.
Pintura església de Ternate ( Llombardia)

J.- Aquí hi ha alguna cosa que no m’encaixa: com es pot fer sant a un nen de tres anys, a aquesta aquell que diu, no ha tingut us de raó? I, tant important va ser amb tres anys, com perquè  es dediquessin al seu culte,  tantes esglésies dedicades al seu culte a diversos nacions d’Europa? Com a llegenda, en sentit al·legòric, comporta una ensenyança? El fet, és que,   els romans, els volien “romanitzar” i ells, els licaonians, es van mantenir fidels a la seva  fe, que probablement anava lligada a la seva identitat nacional, eren ciutadans de Licaonia o Licaonya. Això em recorda les actituds de tots els imperialistes que volen anorrear identitats vernacles o originals del lloc on són naturals. Això de “romanitzar” em fa recordar d’allò que va dir el ministre espanyol, Wert, sobre  la necessitat, vista des de determinats poders de Madrid,  d’“espanyolitzar”  als nens catalans. Per cert, on és  i què és Licaonia o Licaonya? Se li pot trobar algun paral·lelisme entre la romanització dels licaonians i l’espanyolització dels catalans? Shakespeare en sabria fer una bona obra de teatre amb aquest arquetip.

E.- Licaònia era una gran regió a l'interior d'Àsia Menor, al nord de la muntanya Taure. Es limita a l'est amb Capadòcia, al nord per Galàcia, a l'oest amb Frígia. En el segle I  a.C. va ser annexionat a Galàcia i posteriorment fou convertida en una província dins l’imperi de Roma.

J.- Sobre la història, de Sant Quirze de Pedret, no podem assegurar que aquesta fos l'església de Sant Quirze de Pedret, car el document ha perdut aquest fragment, però si ho fos, Sant Quirze no tindria aleshores caràcter parroquial. El 20 de Març de 1168 el bisbe de la Seu d'Urgell, Arnau de Preixens, consagrava l'oratori de Sant Miquel i Sant Víctor de Pedret a precs de Bertran d'Avià, fundador i dotador de l'oratori; aquest fundador havia de donar anualment, per quaresma, una lliura de cera als bisbes d'Urgell.
Aquesta església, que feia un segle que havia estat profanada i abandonada, fou retornada al culte el 6 de setembre de 1964. Avui l'església només té culte, el dia de la festa anual, i depèn de l'església parroquial de Berga. La conservació del monument depèn de l'Ajuntament de Berga, en virtut d'un acord sotscrit entre el bisbat de Solsona i aquest ajuntament, que vinculava Pedret al Museu Comarcal de Berga. 
L'any 1989 s'inicià la segona i definitiva restauració.   Pel que fa al programa iconogràfic de les pintures de Pedret, constitueix, sens dubte, el conjunt de temàtica apocalíptica[1] de pintura mural més extens i complex de Catalunya. Cicle apocalíptic que pertany a la família europea, amb antecedents immediats a la Bíblia de Rodes[2]. Acompanyen i es relacionen amb el cercle apocalíptic de l'absis central, la decoració de les absidioles: la paràbola de les verges prudents i les nècies, com al·legoria de les ànimes de l'església universal, tema vinculat al Judici Final[3]. La presència de l'església entronitzada, es relaciona amb la iconografia de l'altra absidiola, la càtedra de St. Pere i el col·legi apostòlic. La riquesa i varietat temàtiques, juntament a l'elecció excepcional de certes imatges, situen Pedret entre les obres més importants fetes a Catalunya durant el període romànic.  (Text: Catalunya Romànica Volum XII)

E.- Quin és el seu significat, quin és el seu missatge?

J.- Allò que crida més l’atenció és la imatge de l’Orant, l’ésser humà,  i la figura de l’animal o animals que s’hi poden veure representats.

E.- La paraula “orant” per definició vol dir “persona que està  en actitud d’oració”. La paraula “or” en llengua hebrea vol dir “llum” ; o sigui que, orant, també  es podria traduir  com “il·luminant-se”.  En el dibuix s’hi observa tres elements: un animal, un cercle, que podria ser una serp mossegant-se la cua,  i una figura humana. 

J.- L’animal, segons “la versió oficial”  diu que és la que s’explica als visitants i en els fulletons turístics diu que és un«paó» i és diu que el seu simbolisme fa referència a la “immortalitat”. 




E.- A mi em embla que podria ser un colom. Un colom hi tindria sentit ja que està relacionat amb l’Apocalipsi, llibre escrit per Sant Joan Evangelista i faria referència als dons de l’Esperit Sant, en concret al do de llengües.

J.- Jo hi veig un colom. No obstant, t’he de dir que he fet una enquesta entre diverses persones i el resultat ha estat divers, malgrat que majoritàriament, la gent hi veu un «colom» i no pas  un «paó».   De fet,  tal com tu dius, té  més sentit que sigui un colom  ja que és un animal que es troba a les esglésies  romàniques dels Pirineus i arreu d’Europa on n’hi ha,  i per tant a les de Catalunya. L’església de sant Quirze de Pedret, és una església romànica. La simbologia del colom fa referència a l’Esperit Sant i per tant a la Pentacosta i el do de llengües que infon l’Esperit Sant.



Mural habitual a les esglésies romàniques dels Pirineus
S’hi veu el colom i les llengües de foc infoses als apòstols de Jesús.

En cap església de Catalunya, que jo sàpiga, no hi ha cap “paó”. L’animal típic i característic  de les esglésies romàniques, és el colom. D’altra banda, el colom, està relacionat amb l’evangeli de Sant Joan i l’Apocalipsi i es troba a les piles baptismals.  El “colom” és el símbol al·legòric  del que  s’anomena “el bateig de dalt” . Del “fet de néixer de dalt” en  parlen els cristians tot referint-se al passatge de la Bíblia en la que se’ns diu que, al ser preguntat Jesucrist  pels Apòstols sobre com serien reconeguts els cristians quan anessin  a predicar pel món,   els va respondre: L’Esperit  Sant  us infondrà el do de llengües i tot arreu hi  parlaren en les llengües pròpies de cada lloc. 

Aquest any, per la Festa de la Pentacosta ens ho ha recordat el Papa de Roma, recuperant, al meu entendre,  el missatge evangèlic del Concili Vaticà II. Extret de la Homilia del Papa Francesc, el dia 19 de maig de 2013: “Estimats germans i germanes. Contemplem i revivim en la litúrgia l’ efusió de  l’Esperit Sant que Crist ressuscitat va vessar sobre l’Església... I , tot fent referència a Sant Lluc ( Fets dels Apòstols 2,1-11)  ens  continua dient:  “Van  començar a parlar en altres llengües, cadascú oeix  parlar als Apòstols en la seva pròpia llengua. Tothom experimenta quelcom nou, que mai havia passat: Els oïm “parlar” en la nostra llengua nadiua””

Aquest mot que ha emprat el papa Francesc: llengua nadiua,  al meu entendre, fa referència a la llengua pròpia de cada lloc. A aquesta llengua territorial és anomenada també llengua vernacla. No diu llengua materna, diu llengua nadiua. De llengües maternes en el sentit de mare que ens ha parit, a les terres catalanes, n’hi ha moltes, però de llengua nadiua – original, natural o vernacla- només n’hi ha una: la llengua catalana. El símbol d’aquesta ensenyança cristiana celebrada per la Pentacosta, en el murals de les esglésies romàniques, i en tota la cristiandat,  és el colom.
Església de Sant Quirze de Pedret ( Berguedà.Catalunya)




Jordi Salat

Continuarà....




[1] Aquesta temàtica està relacionada amb el llibre “Apocalipsi” (Revelació) de Sant Joan Evangelista .Aquest llibre era el que tenien com a lectura habitual els càtars o cristians albigesos.
[2] El manuscrit conegut com a Bíblia de Rodes és obra dun monjo de l'escriptori del monestir  de Ripoll (probablement entre els anys 1010-1015, època enque el Papa de Roma era Gerbert D’Orlhac , monjo del mateix monestir amb el nom de Silvestre II). Actualment és a la Biblioteca Nacional de França (París), ms. llatí 6. Aquesta Bíblia fou adquirida al final del segle XI pel monestir  també català  de Sant Pere de Rodes, el qual fou espoliat per les tropes franceses a la fi del segle XVII. El manuscrit passà a les col·leccions reials de França i més endavant a la Biblioteca Nacional de França. Allí fou dividida i enquadernada en quatre volums de grans dimensions (505 x 345 mm). Ambdós còdex, Bíblia de Sant Pere de Rodes i Bíblia de Ripoll que es troba a la Biblioteca del Vaticà, obres manuscrites del primer quart del segle XI, han estat l'admiració dels historiadors de l'art, dels amants de la literatura cristiana antiga i de la iconografia judeocristiana, tardoromana i carolíngia; obra d'artistes ben dotats i sovint genials. Són un monument de l'art religiós català de l'alta edat mitjana.
[3] Cal recordar en aquest sentit la tradició cultural catalana de “El Cant de la Sibil·la”


1 comentari:

Mercè Alegria ha dit...

Gràcies per tota aquesta informació. L'orant em fascina i m'acompanya des de fa trenta anys: el meu pare és fill de Solsona i al Museu Diocesà el vaig descobrir. Jo en l'ocell i veig un Au Fènix (també símbol d'immortalitat, com el paó)... I en l'orant i veig la forma de la creu egípcia, l'ankh, també símbol d'immortalitat. Què en penseu?