dimecres, 18 de desembre de 2013

L’actual Europa està donant l’esquena a les nacions, llengües i cultures vernacles 2//3

- En quina llengua pensava Sant Tomàs d’Aquino?

Primer s’hauria de dilucidar què vol dir “pensar” i que vol dir “parlar”. Jo entenc que les llengües que fan pensar són les que estan en comunió amb el geni del lloc, l’alè de la terra,  el Ki de l’Univers, en diuen els taoistes; això és el que jo identifico també com  l’alè d’ Asherah, la Senyora Reina del Cel de la cultura camita d’Ur de Caldea, o la Nut i Isis d’Egipte. Aquesta concepció de la divinitat es relacionada amb la concepció hermètica de les verges negres, anomenades originàriament nostra senyora o en francès notre dame. Aquestes verges negres, són un fenomen aparegut en temps de construcció de catedrals, des del segle VIII fins al segle XV, i sempre reivindicant el valor essencial del lloc, com es fa vernaclísticament amb les llengües del lloc.  Actualment aquesta temàtica ha estat adulterada i encara ara es fa creure a les persones que la negror d’aquestes verges és cosa del fum de les espelmes. Això és fals. Aquesta  característica, de “llengua del lloc”,  a Catalunya i els Països Catalans de la Corona d’Aragó, només la té la llengua catalana i les seves varietats dialectals, i està relacionada amb l’iber, abans que amb el llatí.  Sobre en quina llengua pensava Sant Tomàs d’Aquino, només puc dir allò que em permet posar de manifest el nivell dels meus estudis actuals. Aquino és una població del Laci, ens diuen les enciclopèdies, però no especifiquen que,  al segle XIII, en temps de Tomàs de Aquino, nascut 1225 al castell de Rocasseca aquella terra no era italiana ni s’hi parlava italià. Va viure, en unes terres sota influència de noblesa germànica, el Regne de Sicília (1130) i Regne de Nàpols, dos regnes que, posteriorment, sense trencar lligams amb els germànics que hi eren nobles habitants del lloc, van estar relacionats amb la Corona d’Aragó, la qual,  tenia com a oficial la llengua catalana. Posteriorment va ser annexionada al que ara es coneix com a Itàlia. Dominació germànica dels Hohenstaufen (1194-1266). Dominació catalana del Casal de Barcelona i d’Urgell,  Corona d’Aragó ( 1282-1442).  El rei català, Pere el Gran, es casà amb la germànica Hohenstaufen, Constança  de Sicília (1247-1302). Constança de Sicília, fou enterrada a la catedral de Barcelona.
Tomba de Constança de Sicília a la catedral de Barcelona

 Els dos reialmes, Sicília i Nàpols, estaran separats fins el  1442  quan el  Alfons el Magnànim, que ja no era del Cas de Barcelona, sinó que era de Castilla, un Trastàmara,  conquerirà el Regne de Nàpols i provocarà el naixement del Regne de les dues Sicílies, passant els seus territoris a formar part de la Monarquia Catòlica.

En aquells temps a Aquino no es parlava llatí. Per tant, la seva llengua vernacla no era el llatí. Sant Tomàs, de fet, era un noble de família germànica, lligat a la dinastia dels Hohenstaufen, molt relacionats amb el Casal de Barcelona i els  Urgell catalans. 


Escut d’Armes del Regne de Sicília. Àguila dels Hohenstaufen germànics  i quatre pals catalans del Casal de Barcelona


Una dada interessant és que l’antic escut d’armes dels Aquino porta la senyera. Per tant, podria ser que els orígens d’aquest personatge hagin estat manipulats, com tants d’altres de la nostra història. Aquest personatge, Sant Tomàs de Aquino,  podria tenir vincles amb Catalunya que han estat esborrats.  Ens diuen que va escriure llibres en llatí, però en realitat els va traduir al llatí. De quines llengües  va traduir i posar en llatí? Aquesta és la qüestió  per esbrinar quines són les llengües realment vives i creadores.



Escut del Regne de Nàpols (1442-1816) amb els quatre pals catalans de la Corona d’Aragó



No era Itàlia era Corona d’Aragó i la llengua oficial era el català

D’altra banda, la tomba de Sant Tomàs d’Aquino, es troba a Tolosa de Llenguadoc, a Occitània, on es parla llengua d’oc com a llengua vernacla. Actualment ha estat afrancesat i s’hi parla oficialment francès o sigui langue d’oil.  En aquell temps no s’hi parlava francès, o sigui, langue d’oil.


Tomba de Sant Tomàs d’Aquino. Conventdel Jacobins de Tolosa de Llenguadoc ( Occitània)