dissabte, 4 de gener de 2014

PARLEM DE CRISTÒFOR COLOM I LA SEVA CATALANITAT 4/4

És cert que el port de Palos d’on van sortir les caravel·les era Pals de Girona?

Penso que  és possible,  que podria haver sortit  alguna nau i que anés fent escales tot baixant costa avall,  a Barcelona, a Tarragona,  a Tortosa,  a València,  i “ Palos” de la Frontera. Aquest municipi actualment andalús, “Palos”, podria ser un topònim català “Pals” castellanitzat. Cal tenir molt present que a Palos de la Frontera,  en el segle XIII (  uns dos-cents anys abans de 1492)   un monjo franciscà, català de València, que es deia Pasqual, va portar a Palos de la Frontera la imatges de la patrona de Barcelona, Nostra Senyora de la Mercè, la qual va ser rebuda amb aclamacions populars.  Això vol dir que ja hi vivien catalans de Barcelona.



Verge Negra de Nostra Senyora de la Mercè a Jerez de la Frontera.

 A Huelva, també hi trobem a Nuestra Señora de la Cinta, que és de Tortosa. Un altre lloc relacionat amb Colom. Tinc un escrit  en el meu Blog Vernacle, en el que ho explico amb més detall. Es pot llegir a: Blog Vernacle

 Les verges negres tenen relació amb el templers i el culte a la deessa Asherah- Astarté, Isis, Nut-. Els mites originals de les terres que avui han estat castellanitzades amb el nom d’Andalusia, tenien un alte nom autòcton o vernacle. Entre aquest mites, el de Gàrgoris, i el seu fill Hàbidis, estan relacionats amb les abelles. Les abelles estan relacionades amb el culte a Isis, Astarté i Asherah. Els templers volien restituir una mentalitat. Blanca de Castilla, com a regent de França, va propiciar la destrucció dels templers i la seva concepció cultural. Tot ha estat adulterat. El mètode castellanitzador  emprat per l’espanyolisme, ha instal·lat  l’adulterisme. S’ha fet una closca amb un gran engany, i, als humans conquerits, se’ls ha tancat a dins. Descobrir la veritable identitat de Colom, comporta el trencament  d’aquesta closca.

Colom és un cognom català? Pot ser d’un altre país?

Aquest mot, “Colom” , és  català. Que jo conegui, no es troba a cap altra llengua que no sigui la catalana. Podria tenir quelcom d’occità si es confirma l’antiguitat i lligams catalans dels Colom de Bordeus i amb els Santa Coloma, afrancesats com a Sainte Colombe.

Pots dir quatre o cinc raons històriques irrefutables per les quals Colom hauria de ser català i no genovès?

Raons, de les quals, hom pot  deduir que Colom era català:


1.- Hi ha un document en que figura la signatura escrita així “Colom”. Un nom exclusivament català
2.- Per navegar s’havia de tenir coneixements d’astronomia, matemàtiques, desxiframent de cartes de navegar....Això requeria molts estudis. El Colombo genovès no tenia estudis, era un botigues de una botiga de teixits. En aquells temps,  els teixidors no  tenien aquest tipus d’estudis.
3.-  L’equip de persones que es va rodejar Colom, eren catalans.
4.- En el segon viatge, sortit des de Barcelona, es va emportar amb ell a Bernat de Bohil, i els monjos del monestir de Montserrat, que eren  catalans.
5.- El seu millor amic i home de confiança,  era un tal Miquel Ballester, “català de Tarragona” segons consta  en un escrit.

Només amb aquestes dades ja podem deduir, si pensem. La gent però, tot sovint,  no ho vol pensar; només vol creure allò que li diuen les autoritats acadèmiques. A vegades les autoritats acadèmiques són els vigilants de la closca.

Planifesfei  del cosmògraf portugés, Domingo de Teixeira ( 1573)
Mapa d’Amèrica amb banderes catalanes.




Bandera de Castilla. Aquesta bandera no s’hi veu en el mapa de Teixeira. Sí que s’hi veu la catalana de la Corona d’Aragó. Que és també la de La Provença i els Comtes de Barcelona.

Com és que en la història oficial encara no es reconeix la teoria que Colom pugui ser català?

Després de veure aquest mapa de Teixeira, no entenc  com encara poden haver-hi historiadors que diguin que “ Para Castilla y León, América descubrió Colón”. Les  referències han estat adulterades pels poders polititzats per l’espanyolisme imperialista i castellanitzador. Un exemple són quadres com aquest, on hi han fet posar la bandera de Castella y Lleó,manipulant- la Història que fa palesa, fa evident, el quadre del portuguès Teixeira, fet el 1573; o sigui, uns quants segles abans del fatídic 1714, una de les dates que va comportar, l’anihilament de tot “lo català”, i  la castellanització de la Història relacionada amb Catalunya i la Corona d’Aragó.




Jo penso que  el motiu és perquè això comporta el reconeixement de Catalunya com a nació i Estat, i també perquè hi ha uns drets sobre Amèrica que podrien descobrir coses que es volen amagar a nivell polític. També tenim  els motius de l’Estat Vaticà, com és que no han fet “sant" a Colom essent l’evangelitzador cristià  més gran de la Història?  Cal recordar que Colom, segons digués el seu fill, era “joaquimita”. Joaquim de Flor, conegut com a “Fiore” tot i que era de Calàbria i la seva llengua autòctona o vernacla era el calabrès i no el llatí del Laci) fou considerat heretge cristià per determinat poder vaticanista.

La forma d’escriure de Colom dóna alguna pista?

Si, però no està exempta de dubtes. Escrivia Colom o bé tenia un escrivà? Cal observar que el seu “Diari de a bord” està escrit en tercera persona. Es refereix a Colom, dient “el” Almirant  en tercera persona. “El Almirante”, en la versió que ens ha  arribat castellanitzada, ja que talment sembla que es va perdre  el primer Diari de a Bord,  donat  per Colom a Ferran II de Catalunya i Aragó quan va trobar-se amb ell a Barcelona, el 1493, en arribar de les “Antípodes”, - Colom parlava  d’Antípodes” no parlava d’Amèrica-.

Quin paper té la guerra civil catalana en la història de Colom?

Tot fa pensar que  després  del Compromís de Casp,  la família Colom es va posar a la banda dels Urgell  catalans, i no pas a la banda dels Trastàmara castellans. Donat que  un Trastàmara va ocupar el tron de Catalunya, els Colom va quedar al que ara en diríem a l’oposició. Això, vol dir que van quedar a fora del poder.  I, aquest fet comporta una colla de conseqüències adverses.

En el tema de Colom hi ha interessos de la corona castellana i hi ha intervenció de la censura?

Sí. Es van apropiar de la gesta i dels beneficis materials derivats del fet d’haver instaurant un ordre “colonialista” depredador i genocida, destructiu dels pobles, nacions, cultures  i llengües autòctones, originaries o vernacles del Continent que van dominar.  La censura va prohibir dir la veritat. Va permetre amagar les malifetes que van fer i tergiversar-ho tot adulterant-ho tot per a justificar els seus robatoris. Colom va ser empresonat per castellans, gent de Castilla i de parla castellana. Colom, en tant que franciscà, no podia ser autor  ni permetre que es fessin les malifetes que es van fer amb els indígenes.


Quina és la importància que Colom sigui català a part de descobrir la veritat?


Conèixer la Veritat sempre és important. L’autèntic missatge cristià diu que “la Veritat ens farà lliures”.  Darrera de la Veritat hi ha un sentit de la vida i un ordre nacionalista internacional basat en uns valors i principis, una concepció cultural. Cal recordar que Colom tenia molt present la “Immaculada Concepció”, tret característic dels franciscans, això vol dir quelcom sobre una mentalitat neta de mentides i fal·làcies. Valors que  tenen en la Veritat la seva essència i raó de ser. La Veritat comporta  un ordenament nacionalista. Catalunya – digués Francesc Pujols- és la pàtria de la Veritat.  Aquest dies del mes de Novembre de 2012,  en que ens trobem en campanya electoral, a  Barcelona, capital de Catalunya s’escolten moltes veritats;  en canvi, a Madrid, capital d’Espanya s’escriuen moltes mentides. La Veritat és important perquè sense la Veritat no hi ha res.


Jordi Salat


Nota: Reviso aquest escrit el Desembre de 2013, i durant tots aquests mesos que han passat, les mentides del espanyols castellanistes, han continuat  a la premsa, ràdio i televisió. Ara s’hi ha afegit els negacionistes que es neguen a acceptar la veritat, en general, i en concret la que s’exposa al Museu “ El Born” de Barcelona sobre els fets de 1714. Va dir-me un pagès del Ripollès, “El dia que es conegui la Veritat, Espanya desapareixerà, perquè els espanyols es moriran de vergonya”.  Potser es per això que no poden acceptar-la. Psicològicament, mantenir la fal·làcia el gran engany, és el seu mecanisme d’autodefensa. Descobrir la identitat de Colom, comporta trencar aquesta closca construïda per l’espanyolitat adulterista que manté captivats a milions d’éssers humans. La  Constitució  política de lleis fetes pels adulteristes, ens fa ser esclaus. La Veritat ens farà lliures.








dimecres, 1 de gener de 2014

PARLEM DE CRISTÒFOR COLOM I LA SEVA CATALANITAT 3/4



Blasó de Sainte Colombe, nom afrancesat de Santa Coloma. Relacionat amb Montesquieu, nom afrancesat del municipi occità, en català Montesquiu.



El Dr. Luís de Ulloa va esmentar, en el seu llibre, Cristòfor Colom fou català, editat en francès a París l’any 1927,  en el capítol IV, sota el títol  de Colom a Islàndia i Groenlandia,  el següent: “ al globus terrestre de Frisius Mercator, del 1537, hi ha en una inscripció, el  pilot anomenat “Joan Scolom”. A mí aquest nom em fa pensar que podria ser  la transcripció feta  del català salat, “Es Colom”; una manera de dir “En Colom” en la parla pròpia del Pirineu, portada posteriorment a Balears, el català que es coneix com a català salat la qual fa servir l’article “Es” i “Sa”.


Hi ha teories sobre això? Hi ha diverses teories

Efectivament hi ha diverses teories. Jo treballo sobre la conjectura de que Colom  tenia família a “Torroja” de la Segarra i que  aquests eren originaris de la zona del Rosselló a l’altra banda dels Pirineus. En concret,  investigo la família càtara del Castell de Sò o Olleta de Conflent.  Família noble, de cristians càtars, emigrada a Mont Sò, actualment anomenat “Monzón” en llengua castellana o espanyola. Un castell, aquest, relacionat amb els templers catalans i de llengua catalana,  que pel riu Ebre anaven a navegar a la mediterrània, per Tortosa i Tarragona,  i amb el rei català de la Corona d’Aragó, en  Jaume I, un rei relacionat amb el culte a la verge negra, Nostra Senyora de la Mercè.


 Castell Templer de Mont Sò ara anomenat “Monzón” en espanyol.

 Molts historiadors accepten que Colom tingué un parent que era del Pirineu, la Gascunya,  i es deia “Cazesnove Couloun”. A Bordeus hi he trobat el cognom Colom en diversos alcaldes de la ciutat.

Investigo les migracions occitanes que van venir a Catalunya després de la corada contra els albigesos o càtars al segle XIII. També investigo un monjo de Lleida que es digué Ferrer Colom i que  té dedicat un altar lateral  a la Seu Vella de Lleida i a un dels  viatgers que va anar en el segon viatge de Colom i que es deia Antoni Ferrer i era cavaller hospitalari del Castell de l’Espluga Calba. Un dels propietaris del castell fou Pere de Carcassona.  Aquest nom, Carcassona, és el nom d’una famosa i bonica ciutat occitana.

Castell de l’Orde dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem. L’Espluga Calba. Lleida. Catalunya Un cavaller, Antoni Ferrer, acompanyà a Colom en el segon viatge, l'any 1493 i s'instal·là a Colòmbia.


 Castell dels Ducs de Cardona. Cardona. Catalunya

També investigo la nissaga dels Ducs de Cardona  que tenien un castell a la Floresta de les Garrigues i la seva  relació amb el municipi de Bellpuig,  a les terres de Lleida. Els ducs de Cardona, els Folch de Cardona, van ser Virreis d’Amèrica, o sigui Nueva Granada o Gran Colòmbia. Estaven “vinclejats” amb  l’Infant Fortuna. Aquest Infant,  va acompanyar  a Colom, al costat del rei Ferran II d’Aragó, pels carrers de Barcelona, en la arribada del seu viatge l’any 1493. Quan Colom va desfilar per Barcelona aclamat pel poble català,  per celebrar el seu retorn de les Antípodes; anava muntat a cavall al costat de Ferran II, i a l’altre costat hi anava l’Infant Fortuna. La família dels Folch de Cardona s’haurien d’investigar més a fons dins els paràmetres “colomians”, o sigui, relacionat amb Colom. A la ciutat valenciana de Gandia hi tenien un palau. Un es digué Lluis de Cardona i Enríquez. Aquest cognom, Enríquez, el trobem present entre les persones que van tenir tractes amb Colom.