dimecres, 1 de gener de 2014

PARLEM DE CRISTÒFOR COLOM I LA SEVA CATALANITAT 3/4



Blasó de Sainte Colombe, nom afrancesat de Santa Coloma. Relacionat amb Montesquieu, nom afrancesat del municipi occità, en català Montesquiu.



El Dr. Luís de Ulloa va esmentar, en el seu llibre, Cristòfor Colom fou català, editat en francès a París l’any 1927,  en el capítol IV, sota el títol  de Colom a Islàndia i Groenlandia,  el següent: “ al globus terrestre de Frisius Mercator, del 1537, hi ha en una inscripció, el  pilot anomenat “Joan Scolom”. A mí aquest nom em fa pensar que podria ser  la transcripció feta  del català salat, “Es Colom”; una manera de dir “En Colom” en la parla pròpia del Pirineu, portada posteriorment a Balears, el català que es coneix com a català salat la qual fa servir l’article “Es” i “Sa”.


Hi ha teories sobre això? Hi ha diverses teories

Efectivament hi ha diverses teories. Jo treballo sobre la conjectura de que Colom  tenia família a “Torroja” de la Segarra i que  aquests eren originaris de la zona del Rosselló a l’altra banda dels Pirineus. En concret,  investigo la família càtara del Castell de Sò o Olleta de Conflent.  Família noble, de cristians càtars, emigrada a Mont Sò, actualment anomenat “Monzón” en llengua castellana o espanyola. Un castell, aquest, relacionat amb els templers catalans i de llengua catalana,  que pel riu Ebre anaven a navegar a la mediterrània, per Tortosa i Tarragona,  i amb el rei català de la Corona d’Aragó, en  Jaume I, un rei relacionat amb el culte a la verge negra, Nostra Senyora de la Mercè.


 Castell Templer de Mont Sò ara anomenat “Monzón” en espanyol.

 Molts historiadors accepten que Colom tingué un parent que era del Pirineu, la Gascunya,  i es deia “Cazesnove Couloun”. A Bordeus hi he trobat el cognom Colom en diversos alcaldes de la ciutat.

Investigo les migracions occitanes que van venir a Catalunya després de la corada contra els albigesos o càtars al segle XIII. També investigo un monjo de Lleida que es digué Ferrer Colom i que  té dedicat un altar lateral  a la Seu Vella de Lleida i a un dels  viatgers que va anar en el segon viatge de Colom i que es deia Antoni Ferrer i era cavaller hospitalari del Castell de l’Espluga Calba. Un dels propietaris del castell fou Pere de Carcassona.  Aquest nom, Carcassona, és el nom d’una famosa i bonica ciutat occitana.

Castell de l’Orde dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem. L’Espluga Calba. Lleida. Catalunya Un cavaller, Antoni Ferrer, acompanyà a Colom en el segon viatge, l'any 1493 i s'instal·là a Colòmbia.


 Castell dels Ducs de Cardona. Cardona. Catalunya

També investigo la nissaga dels Ducs de Cardona  que tenien un castell a la Floresta de les Garrigues i la seva  relació amb el municipi de Bellpuig,  a les terres de Lleida. Els ducs de Cardona, els Folch de Cardona, van ser Virreis d’Amèrica, o sigui Nueva Granada o Gran Colòmbia. Estaven “vinclejats” amb  l’Infant Fortuna. Aquest Infant,  va acompanyar  a Colom, al costat del rei Ferran II d’Aragó, pels carrers de Barcelona, en la arribada del seu viatge l’any 1493. Quan Colom va desfilar per Barcelona aclamat pel poble català,  per celebrar el seu retorn de les Antípodes; anava muntat a cavall al costat de Ferran II, i a l’altre costat hi anava l’Infant Fortuna. La família dels Folch de Cardona s’haurien d’investigar més a fons dins els paràmetres “colomians”, o sigui, relacionat amb Colom. A la ciutat valenciana de Gandia hi tenien un palau. Un es digué Lluis de Cardona i Enríquez. Aquest cognom, Enríquez, el trobem present entre les persones que van tenir tractes amb Colom.