diumenge, 27 de desembre de 2015

El Rellotge Català i el Cap d'Any

L’HORA CATALANA

(El rellotge que senyala el temps amb el sistema típicament català  dels quarts)

 L’Ajuntament de Cardedeu ha estat el primer dels Ajuntaments catalans que ha instal·lat a la seva façana un rellotge que marca les hores amb el sistema dels quarts tradicional a Catalunya.
" Els catalans sempre vivim més avançats que els castellans perquè quan nosaltres ja som a dos quarts de vuit, ells encara són a "las siete y media" - deia l’avi Jeroni, un agricultor de Lleida que anyalment consultava el calendari del pagès de Fra Ramon dels Pirineus.
El mateix podem dir sobre el tema del canvi de segle. Pels catalans que tenim el sistema de quarts, el segle XXI comença a un quart d’una de la nit que va del 31-12-99 al dia del 1-1-2000. Per la cultura castellana, el segle XXI comença A partir de l’any 2001.
¿Seguiran l’exemple de l’Ajuntament de Cardedeu els altres Ajuntaments de Catalunya?
L’Ajuntament de Barcelona, no ho ha fet. L’Ajuntament de Badalona tampoc.
El mossèn de la parròquia de Sant Josep de Badalona sí que ho ha fet a la façana de l'església.


He anat a veure la façana de l’Ajuntament de Barcelona, i no hi he vist  el rellotge que mesura el temps amb el sistema dels quarts tradicional de Catalunya. Al meu costat hi havia un grup de turistes, que d’haver vist l’original rellotge, s’haurien assabentat de l’existència de la cultura catalana, i ajudaria a reduir el nombre de turistes que visiten Barcelona, i se’n tornen sense assabentar-se’n que existeix la catalanitat i Catalunya.

El rellotge de l’Ajuntament de la Capital de Catalunya, no marca les hores amb el sistema tradicional català.
¿Perquè no es catalanitza Catalunya amb els seus símbols i mites propis?
Les grans metròpolis, com més universals es fan, més reflecteixen en el seu urbanisme els senyals i símbols  de la seva pròpia identitat. Nova York, té l’Estàtua de la Llibertat. Paris, té la Torre Eiffel. Londres, té un rellotge anomenat "Big Ben".
 Tots els polítics i turistes que visiten la ciutat de Praga, van a veure el típic i llegendari rellotge de l’Ajuntament.
Barcelona, hauria de ser un mirall que reflectís la catalanitat, així es faria una capital digna dels catalans.
Aquests símbols facilitarien la integració dels nouvinguts doncs sabrien més fàcilment amb què s’han d’identificar. La catalanitat no és solament una qüestió de llengua. Es una qüestió de mites i símbols; de referents que senyalen el camí de l’existència als ésser humans. És, des del punt de vista funcional de la cultural, una manera d’integrar-se en la realitat.

"El rellotge esfèric que marca les hores amb el sistema dels quarts" tradicional de la cultura catalana, - conegut ja com "el rellotge català"-, hauria de ser un símbol de Catalunya, que estigués present en tots els seus municipis.

S’hauria de posar, sense complexos, el rellotge català, al Palau de la Generalitat, a l’ Ajuntament de Barcelona, en el parc de temàtica catalana "Catalunya en Miniatura", a les esglésies parroquials, com a Badalona ho ha fet el mossèn de Sant Josep al qual felicito públicament.
No puc felicitar però, als monjos del Monestir de Poblet, ni els monjos del Monestir de Santes Creus, ni els del Monestir de Ripoll, ni els monjos del  Monestir de Montserrat que passen per ser molt catalanistes, però no tenen ficat el rellotge català en els seus monestirs.
Tampoc puc felicitar al president del “Barça”, un club que vol ser més que un club perquè té la representació de la catalanitat en boca dels seus socis i simpatitzants, doncs no hi el rellotge català dels quarts a l’estadi i si vol ser un club amb simbologia catalana, ho hauria de tenir.

La llista de rellotges que mesuren el temps amb sistema foraster ficats a Catalunya, és molt llarga. S’hauria de promoure la catalanització dels rellotges de Catalunya.
La mesura, o senyalització del temps en el sistema català dels quarts, comporta tota una concepció cultural.
La comercialització d’aquests rellotges, a més a més, crearà llocs de treball i una font de riquesa local.
La comercialització de les coses autòctones fa venir diners de fora i fa rics als seus habitants. La comercialització de les coses forasteres, fa marxar diners a fora, fa rics als de fora i pobres als que són naturals del lloc.
¿Hi veurem un rellotge que senyali les hores en el sistema català dels quarts, tradicional de la cultura catalana en el telenotícies de TV3, la Televisió de Catalunya?
El rellotge que mideix el temps amb el sistema dels quarts, dóna imatge de catalanitat.
¿Sacrificarem una vegada més la representació de la simbologia catalana, justificant-ho amb el subterfugi de la pseudomodernitat d’un disseny “light”, indefinit i sense sentit, com ho han fet els responsables de la mascota olímpica dita “cobi” i del canvi de l’escut municipal per treure’n el simbolisme templer de la creu vermella sobre fons blanc, i el simbolisme cabalístic delsquatre pals?
L’alcalde de Barcelona, l’alcalde de Badalona, el president de la Generalitat, el president del F.C. Barcelona, el director general de TV3, els monjos de Montserrat, … i molts altres personatges catalans, haurien de fixar-se en l’exemple del mossèn de la parròquia de Sant Josep de Badalona i ficar als rellotges amb el sistema català dels quarts en els llocs i edificis que estan sota la seva responsabilitat.

El mossèn de la parròquia de Sant Josep de Badalona ha ficat el rellotge català en el campanar de la seva església, potser perquè, com a bon cristià, té present aquella ensenyança evangèlica que fa referència al respecte que han de manifestar els cristians pels símbols autòctons, entre aquests, els símbols i la llengua: ”Reconeixeran que sou els Meus deixebles – va dir Jesucrist -, perquè allà on anireu l’Esperit Sant os infondrà el do de llengües i tot arreu on sigueu parlareu en les llengües pròpies de cada lloc i respectareu els seus costums”
Gràcies i felicitats, mossèn, per haver conservat per Badalona un símbol català relacionat amb una qüestió tant científica com és la mesura del temps.
M’agradaria menjar-me els dotze grans o gatims de raïm de la propera nit de cap d’any, el cap d’any del 2000, escoltant les campanades d’un rellotge que mesurés el temps amb el sistema tradicional català dels quarts i que ho transmetessin per TV3 via satèl·lit.
                                                     
Jordi Salat
Escrit any 2000