dijous, 14 de gener de 2016

Senyals Identitaris: El Rellotge Català

Diàleg amb Heliona (4/1)

Senyals identitaris: El Rellotge Català
                                                                                                                                           

Llegeixo a la premsa notícies que parlen de la celebració del Cap d’Any 2015 que es farà  a Barcelona i donaran per TV3, la Televisió de Catalunya. Em pregunto: Ho faran amb el rellotge català, aquest any? He recordat aquell escrit que vaig publicar ara fa més de quinze anys en el que posava de manifest  la necessitat de recuperar aquest referent identitari  català i posar-lo a les façanes dels ajuntaments, esglésies, Palau de la Generalitat de Catalunya, estadi del F. C. Barcelona, monestirs com el de Montserrat i Poblet entre altre llocs emblemàtics. I també, que aquest rellotge català fos present a les campanades de cap d’any a Catalunya. Hi serà aquest any 2015?
 A la fotografia de l’anunci  de hi vaig veure  les quatre columnes de Montjuïc,  que formaran part de l’escenari a on es faran activitats de las celebració. Vénen a la meva ment, en forma de record, les imatges d’aquella postal  que vaig veure al quiosc que es troba davant del Palau Robert, a la confluència de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia de Barcelona i que va ser l’origen d’una lluita per la seva restitució.  Tants anys de lluita! Cap reconeixement!. Vaig ser censurat malgrat ser aquesta troballa de la postal  l’origen de la tasca de restitució. Censurat per què i per qui,  – et pots preguntar Heliona-. Doncs, el per què, va ser per explicar el seu significat i la seva relació amb la  cultura hel·lènica – Tetraktis de Pitàgores i monument a Atenea Niké-, i també per especular sobre la seva relació amb  el Tetragramma de la càbala. Sobre els qui, he de dir que van ser unes persones que no volien que expliqués això ja que consideraven inapropiat. Curiosament aquestes persones que encapçalaven manifestacions demanant la recuperació de la memòria històrica amagada i adulterada pel  règim de l’espanyolisme que va subjugar Catalunya  i volgué anorrear la cultura  de llengua catalana durant segles, ara, em censuraven a mi tot dient “nosaltres som ateus i això que expliques comporta una religiositat” que no compartim. “No es poden restituir adulterant el seu significat i tergiversant el seu sentit “- el responia amb insistència-.  Quina mena de Catalunya estem reconstruint? – em pregunto encara ara-.  Com ho fem i amb quin criteri reconstruïm i reformem allò que va ser destruït i adulterat?

Postal que vaig comprar al quiosc de premsa, davant del Palau Robert de Barcelona i que va donar origen  a la meva tasca individualment al llarg de més de 10 anys i que encara no s’ha acabat perquè no s’ha fet la restitució completa adequadament


Jordi Salat