divendres, 1 d’abril de 2016

Discurs de Josep Puig Cadafalch del 1889 vigent el 2016

Discurs en la sessió inaugural de 

Josep Puig Cadafalch


com a President del Centre Escolar Catalanista de Barcelona

de l’any 1889-1990



“Som una veu del concert de pobles que ressusciten, com si hi hagués un sentit divinal senyalant l’hora de tornar a viure sobre la terra de les antigues nacionalitats, pàtries naturals, que havien format segles abans que l’artificialisme unitarista hagués creat les nacions modernes.

Es que els pobles no s’esborren per real ordre de sobre la terra.

Hi ha un encadenament en les idees tal que jo crec que el fet de la resurrecció de les antigues nacionalitats ( nacions naturals o vernacles) no és res més que una conseqüència dels caràcters del mètode científic aplicat modernament a totes les branques del saber.

Els caràcters dels pobles compleixen la llei que serveix en la zoologia i la botànica per formar les classificacions naturals.

Hi hagué un temps en que Europa volgué desconèixer que no està en ses mans lo forjar nacions i pobles; hi hagué un temps en que aquell uniformisme romà de tants segles enterrat va somoure la llosana de sa tomba i fou tret a la llum del dia; més disfressat com ridícol carnestoltes.

Fou llavors en què oblidant-se en totes les branques de l’activitat, la constitució natural dels pobles que anava fent l’Edat Mitjana, formant-se així de mica en mica les bases de la vera llibertat. Fou substituïda per l’artificialisme unitari de la tirania de les nacions ( Estats en diem actualment).

Llavors se volgué fer un sistema social deslligat en la història, com s’havia fet un bordissenc sistema artístic sense enllaç amb lo passat, sense descendir de ningú.
Veus aquí l’origen d’aquestes unitats nacionals que no ha fet la naturalesa .

Més per sort de la Pàtria, aquelles doctrines artificials, filles de l’apriorisme, passen ja de moda i la societat, sens adonar-se’n, sent la veu de la sang que li recorda sos pares i torna a voler la realitat en totes les branques de l’activitat humana.

La ciència en totes ses parts, vol ser experimental i d’observació; la literatura i l’art cerquen primer que tot la naturalitat i rebutgen les lleis d’acadèmia i d’escola; l’arquitectura torna a cercar en lo naturalisme constructiu la base de la forma com li buscà l’Edat Mitjana; i la sociologia emprèn lo camí de l’observació per guiar-se en los complicats problemes dels governs dels pobles, fomentant així l’escola històrica del dret contra la filosòfia ; tendències que porten al cap i a la fi al regionalisme, que és no més que l’escola naturalista en la constitució de les nacions.

Tal és lo camí que ha seguit la Renaixença en la nostra Pàtria.Començàrem fent catalanisme de vetllada literària, romàntic i platònic; començàrem enamorant-nos de l’avior, i era que tot això ens mostrava lo que som i lo que fórem per a poder demanar lo que volem ser.

Sicília, Catalunya i el rei de Jerusalem


MOSAIC AMB LES ARMES DEL REGNE DE SICÍLIA, AL PALAU REIAL DE PALERM
El rei català Pere II el Gran ( 1276-1285) alliberà els sicilians el 1282 del domini i la tirania dels francesos (Carlos d'Anjou). Va triomfar la "Revolta de les Vespres Sicilianes". Les armes de Sicília - Regne de Sicília - uneixen els quatre pals de Catalunya i Aragó i les àguiles imperials de la seva muller,l'alemanya Constança de Hohenstaufen. Frederic II Hohenstaufen era Rei de Jerusalem.
Arnau de Vilanova va dedicar "Allocutio Chistiani" a Frederic III . Frederic III de Sicília era fill de Pere el Gran d'Aragó i de Constança de Sicília, i germà, per tant, dels comtes-reis Alfons el Franc (II de Barcelona i III d'Aragó) i Jaume II el Just. La reina Constança de Sicília era filla del rei Manfred, que era fill natural de l'emperador Frederic II Hohenstaufen



Vet aquí el correu que m'ha enviat un amic que ha estat de vacances a Palerm, Sicília (Itàlia)


Estava de vacances a Palerm, quant donant-li un copd´ull a un planell de la ciutat vaig ensopegar amb una esglèsia anomenada Santa Eulalia dei Catalani. tot emocionat vaig localitzar-la al mapa i no era aquesta gaire lluny d´on érem. Tot cofoi vaig anar a cercar-la i la sorpresa va ser Monumental.
Un esglèsia preciosa, gens ostentosa del segle XIV dedicada a Sta Eulalia, amb l´escut de Catalunya i de Barcelona i 4 barres en forma de columna dórica!!!
Refeta i amb unes vidrieres hi havia escrit: " Instituto Cervantes. Enseñanza del español. Amb un parell de Ñ de com a mínim 2 metres cadascuna".


L´emprenyada que vaig agafar envcara em dura, hi havien uns quants rocs per allà solts i va anar d´un pèl que aquets no es dirigissin directament devant les esmentades blasfemies espanyolistes que esborren la presència i la identificació catalana falsejant la història fent creure que allò era "castellà" i no pas "català".
A més a més, han posat a la biblioteca el nom de Salvador Espriu,- xsense dir que era català -. Resulta que també era "español" !! En nom de l'espanyolisme, castellanegen i esborren la catalanitat Manipulen la identificació.





Sicília, actualment, està sota dominació política de l'Estat italià, però va haver-hi un temps en que era catalana. L'Emperador d'Europa, d'origen alemany, Frederic II Staufen en va ser rei.

Gerbert d'Orlhac - Papa Silvestre II- occitano català, monjo de Ripoll, i els catalans  Ramon Llull i Arnau de Vilanova van ser guies espirituals de religiosos alemanys.


Alguns historiadors relacionen Arnau de Vilanova amb els templers, l'alquímia i la càbala cristiana que jo anomeno "càbala abbahita" i diferencio de la "càbala jahvehita" que enfronta cristians i judaics.

Sicília és molt important per a entendre la història de Catalunya, de com és el cas de la dinastia dels Urgell dels qui es diu que tenien "sang reial" perquè eren descendents dels merovingis ( El que s'explica en el llibre de Dan Brown "El Codi da Vinci" com argument de novel·la, a la història de Catalunya es pot considerar com a fet real)

El rei de Sícilia era , en determinat temps,rei de Jerusalem. Aquest títol els corresponia els reis catalans - potser també degut a la seva "sang reial" relacionada amb descendència de Jesús i la Magdalena. ( S'en parla en el llibre "El Tudó i la Pedra. L'enigma de la sang reial del Casal de Barcelona" d'Arnau de Trevillac).

Tenia aquest títol el rei català en Martí I l'Humà? Cal tenir present allò que el prestigiós historiador, en Pere Català i Roca, sobre el calze del Sant Sopar, altrament anomenat "Sant Greal" ens deixà escrit:

 "L'any 713 fou dipositat al monestir de Sant Joan de la Penya . Hi seria guardat fins l'any 1399 (i aquí la llegenda enllaça amb la història)puix que uns documents datats d'aquell mzateix any i trobats a l'Arxiu de la Corona d'Arago ens diuen que fou ofert al rei Marti I l'Humà pel prior de Saragossa, en una gran cerimònia i amb la presència dels nobles de la cort. Després del 1399, sabem que fou guardat a la capella del Palau Major , de la Plaça del Rei de Barcelona i el 1415 , en morir el capellà que vetllava les joies i relíquies de la Capella del Rei, el rei Ferran "el Antequera" va manar el trasllat d'aquestes a la sagristia de la catedral. Més tard l'any 1437, el rei Alfons "el Magnànim" donà el calze , junt amb altres joies , a la catedral de València on encara avui poder contemplar-lo" ( "Càtars i catarisme a Catalunya" de Anna M. Adroer i Tasis i Pere Català i Roca ,Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1996 Pàgina 41)

El títol de rei de Jerusalem , a la mort del rei Marti I l'Humà sense descendència, va passar als Trastàmara castellans en el Compromís de Casp (1412) però en realitat la sang reial va continuar en Jaume II d'Urgell que va morir a Xàtiva assassinat , segons afirmen diversos historiadors , per uns sicaris al servei dels interesos polítics de "Castilla".

El títol de "reis de Jerusalem" , actualment, el tenen els "reis d'Espanya" i per això li donen tanta importància i volen castellanitzar el passat històric Sicília posant la "ñ" que identifica la castellanitat i treure la "ny" que identifica la catalanitat perquè volen ser reconeguts amb aquest títol de reis de Jerusalem i de fet el món s'ho creu i oblida o desconeix que era un títol català i no pas castellà o espanyol.

Per això van batejar amb aigua portada del riu Jordà a la filla del princep Felip i la Letízia. Aquesta era una tradició dels reis de Jerusalem, i ho feien els catalans, sobretot els del Casal de Barcelona i d'Urgell. Es va fer amb el frei Jaume I, el qual va tenir molt a veure amb Sicília durant el seu regnat i en les croades a Terra Santa per a recuperar el Sant Sepulcre de Jerusalem.

El fet que hi hagin posat el nom de Salvador Espriu a la Biblioteca també té una lectura en aquest sentit: apropiar-se de la identitat d'un poeta que parlava de "Sefarad" , la "Hispània jueva" i escrivia poemes a més a més en clau cabalista com és el cas del poema "l'Arbre", referint-se a l'Arbre de la Vida.( Però van ser els castellans o espanyols castellanistes -  als quals anomeno "els espanyats" per a diferenciar-los dels "espanyols"  que són no-dogmàtics-,  els qui van perseguir i exterminar els jueus cabalistes de "Sefarad" i ara s'apropien per conveniència del seu llegat cultural tergiversant-lo o buidant-lo de contingut).

Hispània, el reialment del rei Tubal i la seva filla Pirena, no és Espanya. Hispània tenia la capital a Barcelona;España té la capital a Madrid.( Isabel de Castilla no parlava mai d'Hispània ni d'Espanya, perquè això pertanyia al Casal de Barcelona i d'Urgell, en aquell temps, fet el Compromís de Casp amb sentència en contra dels Urgell, ja en poder d'un Trastàmara, en Ferran de Catalunya i Aragó)

Els espanyols castellanistes ho tergiversen tot i s'apropien de coses que no els corresponen; sobretot de coses catalanes. Espanyolitzen per castellanitzar i tergiversar la Veritat. "Espanyatitzen"  que vol dir adulterar la identificació de l'espanyolisme amb mentides i falsedats. L' Espanyolisme és una qüestió de caràcter polític. L' espanyatisme és una qüestió de caràcter mental  neuròtic, adúlter i pervers.

Les filles de Jaume II d'Urgell, princeses, són unes dones molt importants perquè estan relacionades amb el rei de Portugal, Cristòfor Colom - català de Torroja de la Segarra i templer amb la missió de protegir els descendents de la "sang reial" i per tant de la "causa dels Urgell" ? -, i també perquè amb una d'elles es volia casar el negus, l'emperador d'Àfrica , rei d'Etiòpia, que va venir a Barcelona per casar-se amb una princesa d'Urgell a més de demanar "mestres d'obres" per a fer esglésies romàniques a Etiòpia.( Consultar llibre de Ferran Soldevila " Les dones de la casa d'Urgell" pàgina 18 )

Vet aquí la importància d'apropiar-se de Sicília, de la seva història i esborrar-ne la presència i titularitat catalana. Apropiar-se de la història de Sicília ho van voler fer els francesos amb els Anjou i ara els espanyols amb el Borbons. És sense cap mena de dubte molt beneficiós perquè ostentar el títol de "reis de Jerusalem" comporta un reconeixement i una autoritat internacional.

Si l'opinió pública i els polítics de l'ONU sabéssin que aquesta "sang reial" i el títol de "reis de Jerusalem" correspon al Casal de Barcelona i als Urgell de Catalunya, i a l avegada que estan emparentats amb nobles d'Aragó, d'Occitània,La Provença i altres terres pirineques, es podria generar, molt probablement i amb certesa, un corrent de simpatia internacional a favor de la causa independentista catalana i de la creació d'un Estat Català. El món hauria de saber que "España no és Hispània"
Hispània, tal com va deixar escrit Cristòfor Colom en la carta que va enviar al català de València Lluis de Santàngel, és la terra que va des de "Cotlliure, a Catalunya, fins a Fuenterrabia en Vizcaia"
D'aquí que li posés a la illa descoberta el nom de "Hispaniola" que és el dimunutiu de "Hispania" en llengua catalana, com "Cerdanyola" ho és de "Cerdanya".
Aquest "llenguatge referencial", però, no és tingut en consideració pels moviments polítics i culturals catalans.



Jordi Salat
josalort@hotmail.com