diumenge, 28 d’agost de 2016

BLANQUERNA I BLAQUERNA Diàleg amb Heliona 6/1.1

Diàleg amb Heliona 6/1

Originalitat i degeneració dels mots o paraules: 
BLANQUERNA I BLAQUERNA.
BOHU I TOHU.
YHWH i IHOA
6/1.1
BLANQUERNA I BLAQUERNA.

Reflexionava sobre els mots o paraules que incorporem en els diccionaris, que conformen les llengües que parlem i escrivim,  tot passejant pel Parc de Can Solei de Badalona, un mati de primavera, en un dia “solell”. El nom d’aquest parc, “Solei”, és un nom original?- vaig preguntar-me -.
Què vol dir? Està ben escrit? Quina és l’autoritat que pot dir si un mot  està ben escrit o no ho està? Amb quin criteri es basen els arguments?
El mot Solei deriva del mot original Solell. Aquest mot voldria dir lloc  on hi toca el Sol o dies en els que llueix el  Sol i la llum dels seus raigs omplen l’espai. També l’he trobat escrit com a  en cognoms catalans  en la forma de Soley. Quina ha de ser la grafia original : Solei, Solell o Soley? A mi em sembla que hauria de ser Solell. L’acabament en “ll” és un acabament català genuí derivat d’una paraula mare que és el Sol. Una llengua, l’entenc, com una xarxa de camins fets amb mots que tenen una paraula mare i de la qual se’n deriven els correlatius.  Ramon Llull, en seu Art, en parla d’aquesta mena d’ articulació lingüística amb el mètode dels correlatius: Amor, Amar, Amant, Amatent, Amorós,...



Llull va aportar unes bases raonables a la composició de una llengua i va fer-ho amb la llengua catalana. Ramon Llull no va parlar mai castellà, o sigui espanyol.   També s’hauria de tenir present que Llull parlava àrab i que va ser un àrab de religió sufí , Abu-Hàmid al- Ghazali, el seu , podríem dir-ne “guia” o “mestre” en qüestions teològiques (Jo distingeixo les qüestions teològiques de totes les religions de les qüestions jahvehítiques  - Moisès i les Taules de la Llei de Jahveh - que pertanyen només a l’Antic Testament bíblic).
Però, de l’adulteració i degeneració del “llullisme”[1] en parlaré més àmpliament en propers escrits. Ara, parlaré de l’ adulteració que s’ha fet d’una de les seves obres més emblemàtiques i significatives, la que  Ramon Llull va titular  “Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna són fill”.
Aquesta obra literària tant significativa, s’ha conegut amb el nom de “Blanquerna”. I ara  també s’ha editat amb el títol de “ Romanç d’Evast i Blaquerna”  i  “Blaquerna”.
Li han tret la “n” i li han tallat  la “correlació” amb “Blanc”.
Qui ho ha fet i per quin motiu han canviat el nom del  “Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna són fill”.de Ramon Llull?



El mot “Blanc” – al qual ja se li havia tret la “h”-, doncs era “Blanch”-, el trobem  en noms  de personatges també literaris catalans d’origen valencià com “Tirant lo Blanch”,  noms propis de personatges històrics com és el cas de “Blanca”, o topònims com “Blancafort”, “Montblanch”,  o “Les Borges Blanques”, i en cognoms  com “Blanch” o “Blancher”


S’ha volgut justificar amb un document que s’ha trobat a París on està escrit “Blaquerna” sense “n”. Es sabut que la fonètica parisenca no pronuncia la “n” quan és davant la “q”.
 És com si ara ens diguessin que s’ha trobat un document a  Madrid on està escrit Sabadel  – amb “ela” final-, i ens fessin canviar el nom del municipi català que es diu “Sabadell” – amb “ella” final-. Es sabut que  la fonètica madrilenya no pronuncia la “ll” a final de paraula.
I, a més a més, ens volen fer creure que aquest nom “Blaquerna” – sense “n”-, fa referència a una divinitat de Turquia, que es femenina “Santa Maria de Blaquerne. ( A sobre,  de l’església ortodoxa de Bizanci, quan Llull està relacionat amb l’església de Roma). Com potser això, si el llibre de Llull parla de “Blanquerna” com a personatge masculí?  Això no té sentit.

El títol original del llibre de Ramon Llull era: “Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna són fill”




A més a més,  s’ha degenerat en el títol que, ara, en noves edicions, es diu “Romanç d’Evast i Blaquerna”.

Amb el mot "Romanç" (usat en l'expressió despectiva: aneu a fer romanços, no em vinguis amb romanços) es rebaixa vilment i se l'hi treu seriositat a un dels llibres filosòfics i teològics més importants de l'edat mitjana. Ramon Llull li  li va posar el títol de  "Llibre" no va dir-li "Romanç"

Com s’ha pogut acceptar un disbarat així?! 
Qui ho ha fet? Quins acadèmics ho han acceptat? 
Això, no és degeneració? 

 Al meu entendre, sí. S’està adulterant, i degenerant  coses emblemàtiques i significatives de la cultura catalana per desvirtuar el seu sentit original i per a descatalanitzar la catalanitat? Jo crec que sí. Qui ho fa? Aquesta és una qüestió que tractarem més endavant. 


Ara, però, he de dir que ja es va adulterar i degenerar quan es van canviar adúlterament per a degenerar la idea original, els noms de llocs on hi havia cultes pagans zodiacals durant l'Edat Mitjana. I, també abans. I, com podreu llegir en el següent escrit, "Tohu i Bohu" l'adulteració i degeneració comença des del mateix origen en la traducció de la Bíblia. 

Jordi Salat Orteu




[1] Escric “llullisme” derivat del català “Llull”. No faig servir el mot “lul·lisme· derivat del llatí “Lulio”. Considero que les correlacions s’han de fer a partir del mot original en el sentit vernacle. Escriure Raimundo Lulio en lloc de Ramon Llull és una manera de descatalanitzar el mot original.


5 comentaris:

Vernacle ha dit...

Això és el què hi posa a Enciclopèdia Catalana:
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0010446.xml
"Barri de Constantinoble, prop del Corn d’Or i de l’extrem septentrional de la ciutat, que constituïa la regió XIV.
Hi residí la cort imperial bizantina des del s XII. En destacava l’església de la Mare de Déu de Blaquernes. El nom inspirà segurament el nom lul·lià de Blanquerna"

Per el meu enteniment, no té sentit que Ramon Llull posés el nom femení d'una verge a un personatge masculí.
Per altra banda, aquest personatge llullià, va ser papa de l'església de Roma. No té sentit que li posés el nom d'una icona de l'església de Bizanci, "bizantina"

Vernacle ha dit...

El Palau de Blanquerna (en grec: Βλαχερναί; en turc: Tekfur) foren el conjunt de palaus, esglésies i residències dels emperadors bizantins que es trobava radicat al nord-oest de la ciutat de Constantinoble. Originàriament el districte era fora de les muralles de la ciutat i es caracteritzava per haver-hi una font. Pulcària, al segle V, hi inicià la construcció de diverses esglésies, tasca que fou continuada per Justinià I. El 627, les Muralles de Constantinoble foren ampliades per protegir aquest districte després del Setge dels àvars.[1] El setembre del 1303, al Palau Blanquerna, Roger de Flor es casà amb Maria de Bulgària. El conjunt palauenc esdevingué la residència dels emperadors bizantins des del 1081 i fins a la Caiguda de Constantinoble el 1453, tot que el Gran Palau de Constantinoble es continuà usant per a les gran cerimònies.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_Blanquerna

Vernacle ha dit...

The Blakhernai Palaces, known today as Tekfur Palace, was built by the Byzantines in the 12th century and used as an imperial residence until the Conquest of Constantinople in the 15th century. The palace complex was built next to the city walls at the ancient Blakherna district, in todays Egrikapi neighborhood near Kariye (old church of St. Savior in Chora). The area was one of the seven hills of the old city. The cellars of the palace, known as Anemas Dungeons, were also built next to the walls a little bit further north, just near Ivaz Efendi Mosque.
During the Byzantine period, Tekfur palace was also known as Constantine Porphyrogenetus Palace. It was a pavilion of the Blakhernai Palace complex. The pavilion had three floors with a wooden roof and wooden floors, and was used by the emperor during his visits to the Theotokos church where the mantle of Virgin Mary was kept. The pavilion was enlarged during the reign of Manuel Komnenos I in the 12th century and became a summer residence for the Byzantine emperors.
After the Conquest of Constantinople until today, it was named as Tekfur palace and was used as a storage, stable, bottle blowing factory, ceramics atelier, and so on.
Today, one can see the façade of the Tekfur palace and the remains of four walls. It has a rectangular plan. Outer walls, arches and window frames of the palace are decorated with stones and bricks. If you follow the walls to the direction of the Golden Horn, you can reach to the Anemas Dungeons as well. At the moment these tunnels and halls are being cleaned so it's not open to the public, it can be visited only by a special permission.
Hope to see you soon in Istanbul.
- See more at: http://greatistanbul.com/tekfur_palace.html#sthash.YbU8Ax6g.dpuf
http://greatistanbul.com/tekfur_palace.html

Vernacle ha dit...

Traducció google:
Els Palaus Blakhernai, coneguts avui com Tekfur Palace, va ser construït pels bizantins al segle 12 i s'utilitza com a residència imperial fins a la conquesta de Constantinoble al segle 15. El complex del palau va ser construït al costat de les parets de la ciutat a l'antic barri Blakherna, en l'actual barri de Egrikapi prop de Kariye (antiga església de Sant Salvador a Chora). La zona va ser una de les set turons de la ciutat vella. Els soterranis del palau, conegut com Anemas Masmorres, també van ser construïts al costat de les parets una mica més al nord, just al costat de la mesquita Ivaz Efendi.
Durant el període bizantí, palau Tekfur també era conegut com Constantí Porphyrogenetus Palace. Era un pavelló del complex Blakhernai Palace. El pavelló tenia tres plantes i disposa d'un sostre de fusta i terres de fusta, i va ser utilitzat per l'emperador durant les seves visites a l'església Mare de Déu, on es va mantenir el mantell de la Mare de Déu. El pavelló va ser ampliada durant el regnat de Manuel Comneno I al segle 12 i es va convertir en una residència d'estiu dels emperadors bizantins.
Després de la conquesta de Constantinoble fins avui, va ser nomenat com el palau Tekfur i va ser utilitzat com un dispositiu d'emmagatzematge, estable, bufat de les ampolles de fàbrica, ceràmica taller, i així successivament.
Avui en dia, un pot veure la façana del palau Tekfur i les restes de quatre parets. Té una planta rectangular. Les parets exteriors, arcs i marcs de les finestres del palau estan decorats amb pedres i maons. Si segueix les parets a la direcció de la Banya d'Or, es pot arribar a les Masmorres Anemas també. De moment aquests túnels i passadissos estan sent netejats pel que no està oberta al públic, es pot visitar només per un permís especial.
Esperem veure't aviat a Istanbul.
- Veure més a: http://greatistanbul.com/tekfur_palace.html#sthash.YbU8Ax6g.dpuf

Vernacle ha dit...

https://en.wikipedia.org/wiki/Church_of_St._Mary_of_Blachernae_(Istanbul)

Saint Mary of Blachernae (full name in Greek: Θεοτόκος των Βλαχερνών (pr. Theotókos ton Vlachernón); Turkish name: Meryem Ana Kilisesi) is an Eastern Orthodox church in Istanbul. The little edifice, built in 1867, got the same dedication as the shrine erected in this place in the fifth century which, until its destruction in 1434, was one of the most important sanctuaries of Greek Orthodoxy.[1]

Traducció google:

Santa Maria de Blanquerna (nom complet en grec: Θεοτόκος των Βλαχερνών (PR Theotókos tona Vlachernon); nom turc :. Meryem Ana Kilisesi) és una església ortodoxa de l'est a Istanbul. El petit edifici, construït el 1867, té la mateixa dedicació que el temple erigit en aquest lloc al segle V, que, fins a la seva destrucció en 1434, va ser un dels santuaris més importants de l'ortodòxia grega. [1]