dilluns, 19 de setembre de 2016

Què? Hi ha alguna pregunta que encara no s'hagi fet ningú?


Quan he llegit a la premsa el títol de l’escrit de Joan-Pere Viladecans “Preguntes a l’horitzó” ( La Vanguardia 2-IX-2016 Pàgina 19) m’ha vingut una pensada al cap: Hi ha alguna pregunta que encara s’hagi fet ningú?

A continuació s’han posat em marxa una sèrie de preguntes i reflexions: 

És la facultat de fer-nos preguntes el què distingeix un ésser humà d’un animal i dels altres éssers de la Creació?

D’on surten les preguntes que ens fem els éssers humans?

Surten i ens vénen de la sang que corre per l’interior del cos humà o bé vénen de l’aire que respirem i de les ones de l’éter còsmic que forma part de les constel·lacions zodiacals?
La pregunta és troba a l’origen de tota creació humana?

Qui sóc jo?
Què és el món?
Què és la Vida?
D’on vinc?
Què he de fer en aquest món?
Què hi ha després d ela mort física?
Existeix un Déu?
Què és el Mal?
Què és el Bé?
Què és la Veritat?
Què és la Indefinició?
Què és la Identitat?
Per quina causa uns éssers humans s’identifiquen amb i identitat  i altres s’identifiquen amb un altra?
Què vol dir viure la Vida?
Què hi ha després de la mort ?
Què és la Bellesa?
Què és l’Amor?
Quina diferencia hi ha entre informació i saviesa?
Què és l’Enteniment?
Què és una nació?
Què és un Imperi?
Què és la salut física?
Què és la salut mental?
Què és la cultura?
Què és una persona humana?
Què és l’Univers?
Què són els fenòmens dels  OVNI?

Mentre vénen a la meva ment preguntes i preguntes, em pregunto: Hi ha alguna pregunta  que encara hagi fet mai ningú?
Quines són les preguntes mai preguntades?

M’adono que després de les preguntes em vénen reflexions o deduccions “raonístiques” ( relacionades amb raonaments):  la societat humana amb informació però sense preguntes és propaganda, no és cultura, és rentat de cervell.

I, segueixo llegint noticies del diari; i penso  que ens estan transmeten propaganda que el que vol, no és donar testimoni de la Veritat que ens podria fer lliures,  sinó justificar un poder malèfic que ens vol tenir tindre i ens té  captius.

Llegeixo aquesta notícia del diari, avui que ja és 14 de Setembre relacionada amb la celebració de la Diada de l’onze de setembre. Vaig anar a la Diada de l’11 de Setembre  i vaig veure el què volíem milers i milers de persones: volíem la independència de Catalunya respecte de l’Estat Espanyol.

I em pregunto:

Qui ens vol captius de l’espanyolitat?
Qui no ens vol deixar ser catalans lliures?
Ser català a Catalunya no és el més natural del món?
A qui hem d’obeir a l’Esperit o a la Llei?

La Llei mata i l’Esperit vivifica, diuen els evangelis cristians, oi?
Qui i per quin motiu i per quina raó vol que als territoris catalans que són els de llengua natural catalana, s´hi parli llengua castellana amb la intenció de substituir la llengua catalana?
Aquesta substitució “alienística” no és quelcom anti-natural?
Hi ha una qüestió religiosa darrera del fenomen nacional català, contrària i adversa a la que pot haver-hi darrera l’espanyolisme que la vol anorrear?

S’hauria de parlar de “creuada” contra els catalans igual que es va parlar de creuada contra els occitans en temps dels cristians albigesos o càtars per part dels cristians catòlics  vaticanistes?
Hi ha una concepció cultural essencialment diferent darrera de l’espanyolisme i darrera del catalanisme?

Quines podrien ser aquests dues concepcions religioses?
Han estat ràdio i premsa catòlica la que ha fomentat l’odi contra tot “lo català” en els darrers anys i en altres èpoques  històriques?
Quina diferència hi ha entre ser cristià i ser catòlic?
Podrien ser els cristianisme hel·lenista a Catalunya  i el catolicisme vaticanista a Espanya?

Hi ha una qüestió  de fons de caràcter mental, potser religiosa, o només hi ha una qüestió de classe social, dominació depredadora dels recursos del territori conquerit  o un sentiment individual i col·lectiu?
Hi ha una espiritualitat que vol fer-se consciencia, mentalitat i realitat en el món material?

És el mateix un español  que un españado ?

Què he de fer perquè el  neologisme que he inventat  “espanyat” per a distingir d' “espanyol”  sigui útil per a discernir la Realitat del que està passant? 

Espanyol seria aquell que té un sentiment convencional sobre una idea  de identificació amb lo espanyol. 

Espanyat seria  aquell que s’ha cregut totes les mentides i falsedats que han escampat i fet creure amb els seus mitjans de difusió propagandístics els poders que volen tenir a la gent dominada i justificar les seves accions dominadores  amb lleis  injustes  i conceptes culturals  i històrics  adúlteres.

I, entre reflexió i reflexió, entre pregunta i pregunta,  em pregunto: d’on vénen les preguntes? 
Qui les envia? 
D’on surten? 
Hi ha alguna pregunta que encara s’hagi fet mai ningú?  
Per què  m’he fet aquesta pregunta? 
Em faré alguna pregunta més per anar allargant aquest escrit en dies  posteriors al dia d’avui i publicar-les en propers números d’aquest blog? 
Avui, ahir, demà...
Existeix el temps? 
Crec que continuaré fent-me preguntes!!


Jordi  Salat  Orteu