dimecres, 18 d’abril de 2018

L'Amfisbena de l'església romànica de Puig-reig, la serp de la cultura maia i la cultura zodiacalista



Aquest dilluns, 9 d’Abril de 2018, he fet un viatge a Puig-reig, un municipi català de la comarca catalana del Berguedà, situat  a dalt  d’un promontori sobre el riu Llobregat. Oficialment el nom significa "muntanya reial". He tingut  ocasió d’informar-me sobre els detalls de la seva història medieval relacionada amb l’Orde del Temple del Rei Salomó,  - els templers-  i la celebració festiva que es fa al poble amb aquest motiu històric. He visitat l’església romànica de Sant Martí  i he fet reflexions personals sobre el significat original del nom “Martí”. Segons una interpretació feta amb criteri zodiacalista,  el nom estaria relacionat amb el planeta “Mart”.

La presència de noms  que tenen una interpretació zodiacalista en l’art romànic és uns dels meus actuals motius d’estudi i recerca.


Roda crística zodiacal. Art romànic del Pirineu

A aquesta roda zodiacal s’hi veu a Crist en el centre identificat amb el Sol i els dotze apòstols correspondrien a les corresponents dotze cases zodiacals.
He recordat una recent visita a Tolosa de Llengua d’oc (Occitània),[1] on vaig visitar la Basílica de Sant Sernin – dit Saturnino i Sadurni en altres llengües- , un nom que fa referència al planeta “Saturn”. La interpretació zodiacalista de la llegenda de Sant  Serni o Sadurní, pot relacionar el planeta Saturn amb la constel·lació de Taure.  

Verge negra de Nostra Senyora de Taur. Església situada al costat de la Basílica de Sant Sernin o Saturni a Tolosa (Occitània)

He reflexionat sobre el significat  i l’etimologia del nom original del poble “ Puig-reig” i ho he relacionat amb noms germànics  o nord europeus com són “Puch” i “Rech”.[1] En una muntanya a costat de Puig-reig trobem el municipi de Berga. En alemany, “berg”, vol dir “muntanya”. Aquest noms també els trobem  relacionats amb Occitània. Els noms germànics van ser censurats pels  monjos que estaven al servei de Roma i en contra del Sacre Imperi Romano-Germànic, de tal manera que van fer derivar els noms del llatí i censurant el seu origen etimològic germànic o nord europeu; alguns historiadors en diuen gods, visigods o visigots.[2]  

A dins de l’església de Sant Martí de Puig-reig hi veig uns murals molt interessants. A més del mural que fa referència a l’Anunciació, en la que un àngel del Senyor diu a Maria que  tindrà un fill que serà Crist,  hi ha una part de mural on es veu una serp de dos caps. Pregunto què significa i em diuen que es tracta d’una figura anomenada amfisbena. No havia sentit mai aquest nom.


Alguns historiadors han relacionat aquest símbol zoomòrfic amb el catarisme, - em comenten- ja que els càtars seguien el llibre dels dos principis. Aquesta serp de dos caps podria  tenir relació amb aquest simbolisme dualista que exposa el llibre dels dos principis en que es basava la fe càtara. No havia sentit mai aquest nom d’amfisbena.

Consulto a Google i llegeixo: L'amfisbena és un monstre de la mitologia grega nascut del cap tallat de Medusa. És un rèptil serpentí de llarga cua que menja  formigues i té dos caps, un al cap i l’altre a la cua. Pot llançar  verí per matar les seves víctimes humanes. La seva aparença en el món de l'art va anar evolucionant fins a tornar-se un drac de dos caps, però disposat com un  cercle similar a l’Ourobouros. La llegenda afirma que protegeix l'embaràs de les dones. També s'ha utilitzat com a figura heràldica, habitualment representada com una serp alada i amb potes (com un drac) amb dues testes, l'una al cap i l'altra a la cua. A l'Edat Mitjana en trobem algunes representacions, de simbologia mariana, relacionada amb la Maria, mare de Crist,  probablement relacionades amb el catarisme.
La referència a la serp Ourobouros, em fa venir al cap el Park Güell  construït per Gaudí a Barcelona el qual, com ja he escrit fa uns quants anys, està relacionat amb aquesta serpentina constel·lació zodiacal. 
També em ve al cap la mítica serp de l’Edén.[1] Aquest símbol serpentí és considerat benigne o maligne segons diverses tradicions culturals. Sempre, però, va relacionat amb un coneixement.

A mi sempre m’ha semblat incoherent aquella ensenyança bíblica d’una determinada tradició religiosa que fa creure que Déu castigués a Adam i Eva per voler tenir coneixement, que és el que els oferí la serp. “Déu ens va crear per a ser ignorants?- em preguntava jo quan a l’escola m’ho ensenyaven i volien fer-m’ho creure segons aquella tradició que presenta la serp com a maligna  -.
La roda zodiacalista, és present també a la cultura grega, hindú, egípcia, i d’altres cultures arreu del món. Aquesta roda, la que identifico en relació amb topònims com Sant Pere de Roda (mal anomenat en plural actualment “Rodes”), Roda de Ter, Roda de Isábena, Roda de Berà, entre d’altres.
A mesura que les reflexions i associacions d’idees em porten a  fer especulacions, sorgeixen paral·lelismes que em fa establir relacions curioses i sorprenents. A la gent que ho llegeixi, penso que se’ls farà molt estrany com se m’ho fa a mi. Tal com em surt, ho deixo escrit. A més, analitzar les mitologies i llegendes amb criteri zodiacalista resulta heterodox i gens habitual. Molts acadèmics ho desacrediten i s’hi mostren críticament adversos i hostils.
La conversa amb uns amics que m’acompanyen va derivar cap al tema dels topònims de la comarca. Vaig comentar que el municipi, actualment anomenat “Cercs” el trobava incoherent i que a mi em semblava que hauria de ser S’Erchs. Em confirmen que antigament es deia Serchs. Respecte del municipi veí  actualment anomenat Balsareny, comento que al meu entendre hauria de ser Bal s’Areny. El nom Areny el trobem a Arenys i Areny com a nom propi i amb significat propi. Parlem també del topònim pirinenc Baquèira, lloc de rierols,  el qual jo relaciono amb l’alemany Bach, que vol dir “rierol”. Observo el nom  d’un altre lloc veí anomenat Espunyola, i penso que originalment d’heuria ser Es Punyola. Recordo altres municipis com  Sant Joan Despi, originàriament, Sant Joan d’Es Pi i  Sant Just Desvern originàriament Sant Just d’Es Vern i em pregunto si la nova grafia ha conservat el sentit dels noms i amb els noms, la identificació amb el significat cultural que se’ls va donar en origen. Hi ha significats zodiacals en els noms originals. Representen els noms d’arbres com “Es Pi” i  “Es Vern” cultes a divinitats paganes relacionades amb concepcions culturals zodiacalistes? Crec que si. Alguns lingüistes,  per a justificar certs canvis en les grafies dels topònims, diuen que les llengües “evolucionen”; no obstant jo a aquest fenomen no li dic evolució, li dic “degeneració”  que vol dir “tallar les arrels amb el origines i el significat amb sentit natural i raonable,així com també en molts casos els anomeno “adulterisme” ja que es produeix una adulteració el significat. S’adultera un llenguatge de manera que queda esborrat el sentit de les paraules. Es perd la visió de la Realitat original. Estan aquestes concepcions relacionades amb la serp en general i en concret amb la serp i el seu simbolisme? Crec que sí
I, tot reflexionant i mirant l’amfisbena  em vénen al cap imatges de serps , amb sentit simbòlic, presents a altres cultures que tenen un referent zodiacalista.  Una d’elles és la cultura grega, més ben dit,la cultura hel·lènica, tenint en compte que el mot “hel·lènica” deriva del mot Helios que vol dir Sol.


[1] Per cert, em pregunto: qui va dir-ho que la serp era malèfica? La resposta que em ve al cap és que va ser la tradició cultural jahvehítica. No pas la del Nou Testament, la del Pare Celestial que era “abbahítica” ( Abba vol dir Pare en llengua jueva “camita”.  Recomano llegir la Bíblia, el`Gènesi 9: 25- final i reflexionar sobre la Maledicció de Noé a Cam, pare dels camites al qual va condemnar a ell i les seves nacions a no tenir sobirania política)
Una altra és la de Mitra i el mitraisme.
Un altra és la d’Egipte
A l’església de Sant Martí de Puig-reig, hi he descobert l’amfisbena, i, hi he fet aquestes reflexions i associacions d’idees.
Tal és el cas de l’associació que hi he fa també amb la serp de la cultura maia. Li consulto a un amic i em contesta: jo no m’atreviria a dir-ho. 
I, també relacionat amb la cultura maia, tenim un calendari que és una mena de roda zodiacalista.
Mentrestant  penso en tot això, em pregunto per les probables i hipotètiques relacions que poden tenir entre elles,tot i les distàncies entre la cultura catalana i la cultura maia. Noto que una força interior em fa sentir ganes d’autocensurar-me i em frena les ganes d’escriure aquestes especulacions per por al què dirà la gent que em llegeixi;  són especulacions que fins i tot a mi em sorprenen; em pregunto quina mena de mecanisme interior  a les meves neurones em fa fer aquestes associacions d’idees.I penso en el marc de la cultura zodiacal. La cultura que es troba a l’origen de totes les cultures dels diferents nacions i pobles humans.
En la cultura maia, la serp té diverses representacions relacionades amb iniciacions o bateigs que es podrien considerar una mena de naixements espirituals. En són un exemple les anomenades Gucumatz, Kukulkán, Coo Dzavui i Quetzalcóatl.
Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica precolombina que va existir des del segle XII al segle XVI. Els asteques van parlar la llengua nàhuatl. El terme asteca en nàhuatl significa "algú que ve d'Aztlan".
En náhuatl Aztlán  significa “lloc de les garces” ( 'aztatl', ‘"garzas", i tlan, "locatiu"). És un lloc mític. Una mena de Paradís de l’Edén.


I, també relacionat amb la cultura maia, tenim un calendari que és una mena de roda zodiacalista.


En la cultura maia, la serp té diverses representacions relacionades amb iniciacions o bateigs que es podrien considerar una mena de naixements espirituals. En són un exemple les anomenades Gucumatz, Kukulkán, Coo Dzavui i Quetzalcóatl.
Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica precolombina que va existir des del segle XII al segle XVI. Els asteques van parlar la llengua nàhuatl. El terme asteca en nàhuatl significa "algú que ve d'Aztlan".
En náhuatl Aztlán  significa “lloc de les garces” ( 'aztatl', ‘"garzas", i tlan, "locatiu"). És un lloc mític. Una mena de Paradís de l’Edén.
Mentrestant  penso en tot això, em pregunto per les probables i hipotètiques relacions que poden tenir entre elles,tot i les distàncies entre la cultura catalana i la cultura maia. Noto que una força interior em fa sentir ganes d’autocensurar-me i em frena les ganes d’escriure aquestes especulacions per por al què dirà la gent que em llegeixi;  són especulacions que fins i tot a mi em sorprenen; em pregunto quina mena de mecanisme interior  a les meves neurones em fa fer aquestes associacions d’idees.I penso en el marc de la cultura zodiacal. La cultura que es troba a l’origen de totes les cultures dels diferents nacions i pobles humans.


Jordi Salat

josalort@hotmail.com



[1] Aquest mots existeixen  encara ara i es poden trobar referències a google. Has estat traduït a vegades com “Puig” i “Reig”. També es pot trobar “Pich” d’on derivaria  “Piqué”.
[2] Cal recordar que un monjo occità que va estudiar al monestir de Santa Maria de Ripoll, Gerbert D’Orlhac, el Papa Silvestre II va ser diferent; aquest era conseller de l’emperador  germànic Ot II que era de Flandes.



[1] Annexionada a França després de la creuada contra els cristians albigesos o càtars ( segle XIII-XIV) actualment  anomenada  en langue d’oil o francès: Toulouse