Conferència i presentació del llibre VERNACLÍSTICA al monestir de Santa Oliva (Baix Penedès) 14 de Març de 2024
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
dimarts, 2 d’abril del 2024
La Vernaclística. Una Concepció Cultural Humanística i un Marc Referencial polític
Conferència i presentació del llibre VERNACLÍSTICA al monestir de Santa Oliva (Baix Penedès) 14 de Març de 2024
dimecres, 28 de febrer del 2024
Les quatre columnes de Montjuïc a Barcelona un referent català amb simbolisme hel·lenista i internacional
25 de Febrer de 2024
Les quatre columnes catalanes de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, construïdes per Josep Puig Cadafalch:
Història, Simbolisme i moltes coses més totes elles conjuntades dins del Marc Referencial de la cultura catalana, europea, hel·lènica i fenícia.
El 27/10/2000 un regidor de CiU, va demanar al plè de l'Ajuntament de Barcelona que es votés la seva restitució en resposta i en atenció a una carta que li vaig enviar sol·licitant-li que ho demanés. PP i PSC van votar-hi en contra. ERC es va abstenir...! Curiós, oi?
La Viquipèdia no ho explica, no ho he sentit a cap ràdio, diari ni televisió de Catalunya. Curiós, oi?
En parlo en la conversa que podeu escoltar
Conversa amb Jordi Salat moderada per Josep Maria Mas i Xavier Climent
en el programa Espai del Diumenge
Per escoltar-la podeu clicar aquest enllaç de sota:
Llibre editat el 2005
Segona edició en preparació per editar aquest 2024
Revisada i ampliada
dissabte, 15 de juliol del 2023
El pensament català i la construcció d'Europa : "Video 1" "Video 2" i "Video 3"
"El pensament català i la construcció d'Europa"
conferència feta per Jordi Salat
el 13-7-23 al Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí (Sant Joan d'Es Pi)
per veure i escoltar la conferència en tres videos:
1
Què vol dir “pensar”? Quins són els principis i valors del pensament català? Existeix un pensament autòcton català, un pensament troncal amb diverses arrels? Aquest pensament té una idea per construir Europa relacionada amb Agènor, rei de Fenícia, nació camita, pare d'Europa tal com escrigué Salvador Espriu en el llibre "Per a la bona gent"? en el poema "M'han demanat que parli d'Europa? Es cert que " El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il•lusos enterradors” tal com digué en el llibre Concepte General de la Ciència Catalana Francesc Pujols. Editorial Pòrtic (1982) Qui és l’enterrador que el vol enterrar des de fa segles? Per quin motiu el vol enterrar?
2
Té alguna relació amb personatges històrics? com: L'occità monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll, Gerbert d'Orlhac, Papa Silvestre II, conseller de l'emperador Ot II Ramon Llull "Ars Magna" Alexandre Deulofeu "Catalunya mare de la cultura Europea" l'Art Romànic "Simbolisme del colom i el do de llengües. l'Abat Oliba "La Pau i Treva" Antoni Gaudí Plantejo el pensament Vernaclístic sobre el que he escrit diversos llibres i dissenyat una bandera identitària que agermani a totes les nacions originàries - genuïnes o vernacles d'Europa i altres continents- i esmento la sintonia que hi ha entre el que jo penso i la idea del Vernaclisme que tenia Thomas More, canonitzat com a Sant i fet "Patró dels Governants i Polítics" tal com ho expressà en el seu llibre Utopia També ho relaciono amb el llibre de la Revelació o apocalipsi de Sant Joan. Aquest pensament vernaclístic en general i català en concret està relacionat amb la cultura del rei Fenici, de dinastia camita, Agènor, pare d'Europa.
3
El pensament català és la particularitat catalana del pensament universal, que compartim amb altres cultures humanístiques d’arreu del món? Unes cultures que també es volen enterrar i que també ressorgeixen al llarg dels segles?
Quina mena d'alè les fa rebrotar?
Aquest pensament conté un Ideal relacionat amb la construcció d’Europa?
Quin és aquest ideal?
Saps que Thomas More va parlar de vernaclisme en el seu llibre Utopia i que després d’haver estat jutjat i condemnat a presó i decapitat va ser canonitzat com a sant i convertit en Patró dels Governants i Polítics?
Podria ser la Via Vernaclísta el camí de la sobirania i reconeixement internacional de Catalunya?
Com es podria portar a la pràctica?
Quina previsió va fer Deulofeu per l’any 2029?
Europa redescobrirà el sentit de l’art romànic, en general i en concret el català, i amb ell la cultura bel·lònida i es retrobarà amb Agènor, el rei “camita” de Fenícia pare d’ Europa?
Serà la desintegració d’España un fet instantani que succeirà de cop o bé serà fruit d’un procés que ja ha començat Un procés al qual li he posat el nom de vernaclisme – genuïnisme, autoctonisme, originenisme -, que vol dir “lo que és propi de cada lloc” i considera que la llegua pròpia de la terra catalana és la llengua catalana?
Ho sabrem reconèixer?
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Notícia del 21-7-23
La FIFA i les banderes indígenes
La FIFA cedeix i permet que les banderes indígenes onegin per primera vegada al mundial d’Austràlia i Nova Zelanda
diumenge, 25 de juny del 2023
Cardona. El comte de Barcelona Borrell II i la Carta de població de Cardona
Monument al comte de Barcelona
el bel·lònida Borrell II a la
plaça de Cardona
A la plaça de la de Cardona hi ha
un monument dedicat a Comte Borrell II que és obra de Josep Maria Subirachs.
Estàtua
del comte Borrell II (930) fill de Riquilda de Tolosa de Llenguadoc ciutat del regne d’Aquitània
ara Occitània. Casat amb Letgarda que també era de Tolosa de Llenguadoc. Va
rebre la Carta de Poblament de Cardona atorgada pel seu avi Guifré el “Bel·lós”
parent del comte Bel·ló de Carcassona (Occitània) i de Salomó, comte de Narbona
(Occitània) ciutat on es troba la catedral dedicada a Sant Just i Sant Pastor
relacionada amb la basílica de Sant Just i Sant Pastor una basílica relacionada
amb els cristians arrians que també trobem a Barcelona.
Borrell II el primer independentista català amb arrels occitanes i la Independència de Catalunya[1]
Borrell II es va destacà per negar-se
a renovar el Pacte de Vassallatge amb el rei francès de la dinastia
capeta, Hug Capet després que aquest es negués a ajudar-lo a lluitar
contra els musulmans, per la qual cosa els seus comtats catalans passaren a ser
independents de Facto, ara
en diríem de forma Unilateral.
A part dels títols
comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de marquès i duc
de la Gòtia dux Gothicae (Borrelli ducis Gothicae) (971), així
com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania. Quan
arribà el decisiu any 987, quan Borrell II demanà auxili al rei franc Hug
Capet per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca
Richer el qualificà de duc de la Hispània Citerior, un títol que
Borrell II mai no utilitzà per a si mateix; davant la ineficàcia de l'auxili
franc el pacte de vassallatge quedà trencat. Vers el març del 988 Borrell
II s'intitulava gratia Dei hibereo duci atque marchiso («per
la gràcia de Déu duc ibèric i marquès») i hom no coneix cap precepte reial
franc per a la Gòtia posterior al 986. Això no obstant però, en tots els
documents de la Gòtia es continuaran datant els documents oficials
per la data del regnat dels reis francs —i no per l’Era Hispànica—, una
pràctica que continuaria fins que el llinatge dels comtes de Barcelona
esdevingueren reis de la Corona d’Aragó.[2]
Les guies i els guies de turisme oficials de Catalunya, ja des
de la seva formació acadèmica, no arriben a aquest nivell històric que
configura un Marc Referencial d’arrels occitanes. Aquest marc comporta
relacions amb la dinastia dels bel·lònides, el cristianisme arrià, els càtars,
les llegendes del sant Graal i la revelació “poliglota” vernaclista de
Pentecostès.....
Hi ha un filtreig o censura per part d'un poder fàctic que intervé en la formació acadèmica el qual condiciona i determina la mentalitat del poble català, els habitants de Catalunya i la identitat catalana, la identificació de la catalanitat i el seu reconeixement genuí? Jo crec que sí.
dilluns, 17 d’abril del 2023
El Papa Joan XXIII i la independència de Catalunya PACEM IN TERRIS
PACEM IN TERRIS
Avui 17/4/2023 m'ha sortit a Facebook un post meu
de l'any 2015 que diu el següent:
"ELPAPA JOAN XXIII i LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA"
Els catalanistes dels anys 60 volíem la independència de Catalunya i ens recolzàvem els nostres arguments en la encíclica PACEM IN TERRIS. Aquesta encíclica que donava veu a les llengües i nacions vernacles en tant que "originals i pròpies de cada lloc" i no pas "esclaves de l'imperi", va ser considerada "SUBVERSIVA" pels poders de L'ESPANYOLISME CASTELLANISTA i el RÈGIM DEL GENERAL FRANCO. Un règim que es considerava catòlic i no acceptava el què deia el Papa catòlic!
Avui, que som a l'any 2015, trobo que està de plena actualitat i a mi em sembla que els abats, bisbes i capellans de Catalunya haurien de reivindicar-ho a la Via Lliure de l'Avinguda Meridiana de Barcelona.
Avui que som 17/4/2023 en torno a parlar:
Què va ser a l'any 2015 la Via Catalana?
La Via Lliure, o Via Lliure a la República Catalana, va ser una concentració multitudinària que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana de Barcelona per l'Onze de setembre de 2015 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.[1] Va ser organitzada per la plataforma Ara és l'hora.
La concentració també va servir per a reivindicar els deu eixos bàsics d'una futura República Catalana: la justícia social i el benestar social, la democràcia, la diversitat, la solidaritat, la igualtat, l'equilibri territorial, la sostenibilitat, la innovació, la cultura i l'educació i l'obertura al món.[3]
L'organització va convidar una trentena de personalitats internacionals, entre les quals hi havia: Susan George, Kai-Olaf Lang, Irvine Welsh, Michael Keating, Michel Seymour, Bardo Fassbender, David Farell, Rogers Brubaker, Sebastian Balfour o Ben Page.[4]
La Via Lliure va tenir diverses rèpliques realitzades per la diàspora catalana durant els dies previs en diverses ciutats d'arreu del món: Amsterdam, Bangkok, Berlín, Berna, Brussel·les, Buenos Aires, Canberra, Dubai, Londres, Mèxic, Mont-real, Nova York, París, Santiago de Xile, entre d'altres.
Avui, quan ja han passat uns 8 anys des del 2015 al 2023, em continua semblant de plena vigència allò que es va dir ara fa uns 60 anys.
El vernaclisme és el camí que porta a la independència de les nacions com Catalunya com a nació i com a Principat dels regnes de la Corona d'Aragó i que també porta a la pau al món.
QUÈ DIU PACEM IN TERRIS l'Encíclica del Papa Joan XXII?
Pacem in Terris és una encíclica de Joan XXIII apareguda l'11 d'abril de 1963. Adreçada no solament als catòlics, sinó «a tots els homes de bona voluntat», va ser molt revolucionària en aquell moment. És una crida a la pau, basada «en la veritat, la justícia, l'amor solidari i la llibertat, no pas en la força de les armes». Joan XXIII hi propugnava, a més, la llibertat de religió i hi defensava els valors democràtics. Tot això en plena guerra freda i amb el món al caire d'una guerra nuclear. Va ser traduïda a moltes llengües.
L'encíclica va obrir el Vaticà als països de l'est, aleshores governats per règims comunistes, i va originar una ruptura als estats de règim nacional-catòlic, com Espanya, on les autoritats franquistes van censurar l'encíclica, que consideraven «subversiva». A Catalunya va influir en diversos col·lectius, sobretot del cristianisme progressista.
Avui, quan ja han passat uns 8 anys des del 2015 al 2023, em continua semblant de plena vigència allò que es va dir ara fa uns 60 anys. I ho torno a escriure:
" està de plena actualitat i a mi em sembla que els abats, bisbes i capellans de Catalunya haurien de reivindicar-ho " fent costat a les persones que es continuem manifestant a l'Avinguda de la Meridiana de Barcelona.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
MERIDIANA 2015
Via Lliure Avinguda Meridiana de Barcelona
MERIDIANA 2019 a 2023
dimarts, 22 de març del 2022
REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA
REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA
Llegeixo
dues notícies a la premsa d’avui 22 de Març de 2022 que parlen del tema de la
llengua.
Un
d’elles parla de l’edició d’un llibre
escrit per filòlegs catalans que, exposen que la llengua catalana, si Catalunya fós[1] una
república, tindria un millor reconeixement que no pas el que hi té dins d’una
monarquia com és el cas de l’Estat espanyol. Consideren que la llengua catalana
està maltractada dins la Monarquia
“española” i ens recomanen que, si volem un reconeixement de la llengua
catalana, en les pròximes eleccions votem a favor d’ una República Catalana.
Però,
una altra notícia sembla que ho contradiu.
L’altra
notícia, parla del president de la República francesa, Emmanuel Macron, el qual
ha dit que “accepta discutir amb els
independentistes de Còrsega que no s’identifiquen amb l’Estat de la República
francesa, sobre l’autonomia, si cessen
els aldarulls”. I, afegeix: “No hi ha
tabús, però la llengua de la República, és el francès”
La
llengua de la República de França és el
francès.
La
llengua del Reino de España es el
español.
Banderes de Còrsega i Catalunya amb la bandera vernaclística i la bandera d'Europa
Sembla
ser que hi ha catalans que tenen falses esperances amb la República... A la República de França, igual com a la Monarquia
de España, hi ha una llengua pròpia a efectes oficials : la llengua
francesa a la República i la lengua española.[2] a la Monarquia.
Quin és
el marc referencial en el que la llengua catalana hi té un protagonisme
reconegut?
En el
meu llibre DOTZE exposo el marc referencial vernaclístic. N’hi ha algun altre?
Jo parlo d’aquest marc vernaclístic i històricament l’he vist en repúbliques i
en monarquies. Per tant la qüestió de la llengua no és una qüestió,
essencialment, de sistema polític sinó que és una qüestió, essencialment i
substancialment, de mentalitat cultural. I és en aquest sentit que,
posteriorment, ha de tenir una aplicació política; sigui en forma de república
o en forma de monarquia. He llegit coses sobre la monarquia del Comtat català
d’arrels occitanes de Barcelona a Catalunya, i dels regnes de la Corona
d’Aragó que fan pensar que tenien una mentalitat lingüística vernaclística i
descentralitzada.
Aquesta
mentalitat, la relaciono amb el marc cultural que tenia l’Europa del
Renaixement.
Aquells
que hagin llegit el llibre UTOPIA de Thomas
More, hi hauran llegit la importància que tenen les llengües vernacles.
Thomas More, ha sigut considerat “sant” per l’Església Catòlica i per l’Església
Anglicana, i fet Patró dels Governants i
Polítics” en general i en concret d’Europa. Com és que els governants i polítics
de l’Eurocambra no han assumit el seu pensament vernaclístic i han reconegut
les llengües vernacles d’Europa? Com és que hi ha polítics a Catalunya que, enganyats per la propaganda anti-vernaclística
fomentada pels imperialistes, encara
consideren les llengües vernacles com a llengües dels esclaus de l’imperi romà,
i no reconeixen que eren aquestes llengües vernacles les que parlaven quan eren
pobles lliures i donaven testimoni de la seva autèntica i natural identitat
nacional?
Continuarà REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA 2
" Documento Nacional de Identidad: España l'any 2020. Reino de España des del 2 d'Agost de 2021"
.jpg){kind=small}
Jordi Salat
NOTÍCIES
Notícies sobre Còrsega i Catalunya
[1]
Escric “fós” perquè discrepo de les
normes oficials que han tret una
accentuació de la llengua catalana que
jo considero necessària i significativa; escric,per tant, de forma “heterodoxament
correcta”. Fós per a mi vol dir “ temps del verb Ser”. Fos, sense accent vol
dir “ temps del verb fondre”. Fòs, vol
dir topònim d’Occitània.
[2] De fet lingüísticament la llengua anomenada francesa
és la langue d’oil i la llengua anomenada espanyola es la llengua castellana.
dijous, 10 de març del 2022
DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que em llegeix i escolta en català
DOTZERIES
Diàleg pluripersonal amb els lectors del llibre DOTZE, informacions complementàries i addicionals
2 Primera Part
Diàleg amb un lector basc, que em
llegeix i escolta en català
Aquest mes de Març de 2022, he rebut un correu
electrònic d’una persona que s’ha presentat començant el seu escrit en llengua euskara i que tot seguit m’ha continuat
escrivint en llengua catalana. Vet aquí el nostre diàleg.
M’ha dit:
Arratsalde on Salat jaun txoil agurgarria, nire izena Mikel da.(Bona tarda, senyor Salat, em dic Mikel)
Badakit
Euskara ikasi eta erabiltzen duzula baina biok Katalanez erosoago egongo
garelakoan nago.(
Espero
que em pugui disculpar les faltes orotgràfico-gramaticals que pugui tenir.
He llegit treballs seus, he sentit conferències seves i
segueixo el seu Blog Vernacle. Admiro molt el que fa encara que em costi comprendre
tot, quan el sento o llegeixo haig de rumiar o tornar a llegir però m'entren
ganes de saber més.
El
que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic.
He
llegit a Maria Montessori que l'hi dona moltíssima importància a
l’"Educació Còsmica" i educar per a la pau; a Teillard de Chardin i
m'agrada la seva visió de l'amor fora del "romanticisme sucrós" que
se l'hi dona avui dia. De gent actual segueixo molt an Asisko Urmeneta, un
altre que com vostè busca les raons i arrels de les coses més enllà de "el
que sabem fins ara", de fet va ser gràcies a ell que vaig saber sobre
Alexandre Deulofeu, també segueixo a la Toti Martínez de Lezea amb una
bibliografia molt ampla.
Després
de d'aquest camí en comtes de tenir més seguretat en el que sé m'adono que el
que sé és ben poc i em sento bastant perdut.
M'agradaria
saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que
hem de tornar a regenerar. Moltes gràcies per tot. Mila-mila esker(Moltes mercès).Mikel
Li
he contestat
Arratsalde on, Mikel, eskerrik asko nire idatziak irakurtzeagatik,irakurri nire bloga eta entzun nire hitzaldiak. Katalanez ondo idazten duzu. Katalunian bizi zara? Katalana ikasi duzu? duela urte euskara pixka bat ikasi nuen....(Bona tarda, Mikel, gràcies per llegir els meus escrits, llegir el meu bloc i escoltar les meves xerrades. Escrius bé en català. Vius a Catalunya? Has après català? Vaig aprendre una mica de basc fa anys....)
M’ha fet sentir molt content rebre el teu correu. Em planteges unes qüestions molt interessants. Abans de respondre voldria saber una mica més de tu. He rebut correus de persones amb falsa identitat. Laster arte, Mikel
M’ha dit
Molt
bones senyor Salat i gràcies per respondre’m. Doncs soc Basc, visc a Vitòria
i tinc 39 anys, vaig estudiar magisteri
a Girona; vaig fer màster en educació Montessori. Als seus escrits hi vaig arribar mentre
buscava informació sobre els càtars, Occitània, Catalunya. Llavors em va agradar allò dels zodíacs dels pobles
i m'agradaria a aprofundir i ja que hi som doncs saber el que vostè pensa sobre
el poble basc en aquest sentit. No sé si és prou amb això o necessita alguna
cosa més. Moltes gràcies de nou. Mikel
Li he contestat
Kaixo Mikel, arratsalde
on (
Tinc aquesta resposta al teu primer correu:
Hori esaten didazu: (Em dius això)
2.-Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé me n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut.
3.-M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar.
Trobo que són qüestions molt interessants.
He trobat el meu lloc en el món?
Primer m’he de trobar a mi mateix, conèixer-se a un mateix és essencial.
Després has de tenir alguna facultat o quelcom que estiguis
preparat per a fer-hi, per encaixar en la Realitat com a ésser actiu, com a
part d’un conjunt.
Pensant en tot això es plantegen molts preguntes:
Com definir i identificar el
factor vernaclístic
Com identificar el lloc
Com percebre o entendre i
combregar amb el significat còsmic
He trobat un referent en el que anomeno vernaclisme, que vol dir allò que uneix un lloc amb quelcom espiritual o còsmic. Una mena de comunió entre persona, lloc i alè vital o esperit. Probablement el mateix que el budistes en diuen Prana i els xinesos en diuen Tao. I, crec que la llengua és un vehicle de comunió i de comunicació per mitjà de la que rebem idees, podem dir: ens omplim interiorment amb quelcom que ens fa trobar “el sentit” i “el significat” de les coses dins el marc de l’espai i el temps. Es per això que jo parlo de llengües vernacles o territorials ( i no pas de llengües maternes, minoritàries, etc.)
Sobre la segona qüestió Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé e n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. Jo a vegades he tingut i a vegades encara tinc, aquesta sensació i això que ara ja tinc 72 anys. Això que tu has fet de escriure’m a mi, jo també ho he fet i ho faig, i escric a persones amb les que he llegit i escoltat quelcom que m’ha semblat podia ser-me d’interès i m’hi sentia identificat. Espero que puguem mantenir un diàleg enriquidor!
Sobre la tercera qüestió M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. La meva visió del nostre lloc, basc i català ( i de totes les nacions naturals o vernacles), dins el marc referencial de l’Europa dels Estats, és negativa ja que no hi poden créixer, la llavor que ens identifica no hi troba la terra adequada. Les seves lleis constitucionals ens resulten hostils i no en són terra fèrtil per la nostra espiritualitat,- el nostre Prana, el nostre Tao, la nostra Particular Substància Universal-, són tot el contrari. Quan ho focalitzo en el marc del vernaclisme, aleshores sí que hi veig que podem “ser-hi” com a part de la confederació universal de les nacions vernacles o naturals. Fa anys que es parlava de l’Europa de les Regions, entenent per regions les nacions vernacles o naturals. Actualment no conec cap polític que en parli. Ni tampoc cap intel·lectual ni periodista. Fa temps que espero un partit polític a les eleccions europees, que ho reivindiqui i que utilitzi aquest llenguatge. El vernaclisme que jo exposo des de fa molts anys, crec que és el camí que tornant als orígens comportarà obrir la porta del futur. Laster arte (Fins aviat)
Segona Part
Per a llegir Dotzeries 2 Segona Part clica a:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)