dijous, 14 de gener del 2016

La Catalunya adulterada Els noms dels carrers de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”

Diàleg amb Heliona (4/4)

Senyals Identitaris: 
Els noms dels carrers de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”


Davant del marc referencial de les quatre columnes que hi ha a la muntanya de Montjuïc de Barcelona s'hi ha fet la celebració del Cap d’any 2015. Ho han vist milions de persones per la televisió. Hi ha quelcom però que, malgrat haver-se vist, no s’ha posat de manifest. Resta amagat, adulterat, en el subconscient. 

Quin és el significat de les quatre columnes? Quina és la concepció cultural que representen? Quina és aquesta concepció cultural de la qual la catalanitat en forma part i n'és consubstancial?

Les quatre columnes tenen una concepció hel·lenística i fan referència a  la Tetraktis de Pitàgores? Fan referència a les quatre lletres del nom de Déu i estan relacionades amb una determinada concepció zodiacalística de la càbala?  Fan referència als quatre elements de la Creació: Aire, Aigua, Terra i Foc?
 
Al meu entendre, tenen una interpretació zodiacalista, representen els quatre elements de la naturalesa i tot el que he preguntat, té una interpretació segons la qual  tot està interrelacionat. Així és com jo ho interpreto. 

Mentre faig aquest  escric veig les celebracions de les campanades del Cap d’Any d’aquest 2015  a Barcelona, que donen per televisió  en el marc de Montjuïc on es troben les quatre columnes. 

A la retransmissió del cap d'any que fan per la Televisió de Catalunya (TV3) no hi vaig un rellotge però No hi veig el rellotge català que marca els quarts. 

Les columnes restituïdes, al meu entendre, però,  de forma incompleta i adulterada.  

Falten les victòries alades al capdamunt de les columnes i els nou rajos – cinc grocs i quatre vermells- projectant  amb raigs làser la senyera  - símbols identitari català, de la Corona d’Aragó amb significat universal - cap a dalt del cel.

Després del temps de destrucció que va patir Barcelona i Catalunya durant la darrera guerra, em pregunto si darrera d’aquella guerra hi podem trobar alguna relació amb l’actual guerra de Síria. A mi em sembla que la restitució que s’està fent, en aquest temps de democràcia controlada per un poder fàctic que manté la creença en una gran mentida mental, de forma adulterada i intencionadament. 

S'han restituït de forma tendenciosa amb la intenció de tapar el moviment que volia restituir-les de forma genuïna tal com volia Josep Puig Cadafalch el seu projecte arquitectònic per la muntanya de Montjuic de Barcelona?   Crec que si. Qui ho ha fet? Per quin motiu ho ha fet? Què ens han volgut amagar? Crec que ens han volgut tapar una concepció cultural catalanista que participa d'una concepció cultural universal la qual està relacionada amb el cristianisme hel·lenista i amb l'art romànic. A aquest poder el relaciono amb el catolicisme niceanià. El que va sorgir del Concili de Nicea. Relaciono aquests catolicisme niceanià amb  l'espanyolisme castellanista.

Des de fa anys que ens diuen que tenim règim democràtic, observo que no es restitueix la catalanitat amb el seu sentit genuí. Es posen coses en català. Però, no és el mateix "en" català que "català".

Un exemple el tenim amb els noms dels carrers, com és el cas de  Avenida de Aragón  que es va posar en castellà quan manava el règim espanyolista castellanitzador, i ara s’ha posat en català “Avinguda d’Aragó”. El seu nom havia de ser “Avinguda de la Corona d’Aragó” Un concepte geogràfic “Aragó” ha substituït un concepte polític “Corona d’Aragó” 

I això s’ha fet amb tots els carrers de l’Eixample que originalment  havien de ser relacionats amb la Corona d’Aragó: 

Regne de València i es diu València
Regne de Sicília i es diu Sicília
Regne de Provença i es diu Provença
Regne de Nàpols i es diu Nàpols
Regne de Mallorca i es diu Mallorca
Regne de Sardenya i es diu Sardenya
Regne de Còrsega i es diu Còrsega

El carrer “Casp” que avui fa referència a un referent geogràfic, la ciutat aragonesa de Casp, s’havia de dir “Compromís de Casp” un referent polític que fa referència a la successió  Marti l’Humà, rei català d’un estat sobirà, la Corona d’Aragó,  per un Trastàmara relacionat amb Castilla,  Ferran d’Antequera, ha estat censurat; despolititzat. 

S’ha esborrat un referent històric. Tants anys que porten de democràcia – em pregunto- com és que  a Barcelona, la capital de Catalunya, no s’han ficat els noms  de l’urbanisme tal com han de ser-hi? No ho ha reivindicat cap partit polític? No ho ha reivindicat Òmnium Cultural? 

Podríem parlar també del nom de la patrona de Barcelona que avui es coneguda com a “Sant a Eulàlia” i no es restitueix el seu nom original que segons consta en el vitrall de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, era el de “Santa Eulària”. Dos noms amb significat diferents. El nom Eulària, desglossat “Eu- l’Ària” comporta una relació amb els cristians “arrians”, voldria dir “la bona arriana” i això ens porta a un cristianisme- l’albigès i càtar - i la lluita entre cristians arrians i catòlic niceanians sorgida en el Concili de Nicea.

Ells van fer l’església d’Amor, en oposició a l’església de Roma. El nom Amor es llegeix Roma llegit del revés.


Vitrall de Santa “Eulària” Santa Maria del Mar (Barcelona)


Baixada de Santa Eulàlia barri gòtic de Barcelona. A la placa de ceràmica sota la imatge es pot llegir un poema de Jacint Verdaguer on l’anomena “Santa Eulària” i no pas Santa Eulàlia”

Arquitectura i urbanisme són com un llibre de pedra, nous dòlmens i megàlits,  i tenen un significat, que ens senyala un camí envers la transcendència, que dóna sentit a la Vida, i un espai on viure el present. 

I, en el present, conflueixen els meus records del passat i anhels de futur en un sol temps, en una mentalitat amb arrels originals, les úniques arrels que ens podem fer créixer perquè són les que porten l’alè o saba de la Vida i per tant fan pensar. I, aquestes càbales que em faig, em pregunto: a qui li poden interessar?

Em ve a la meva memòria, el record de l’una obra de teatre de  Maria Aurèlia Capmany que es diu “L’Ombra de l’Escorpí”. Zodiacalment, Catalunya sembla ser que és Escorpí. Els escorpins, quan es veuen davant una situació d’adversitat dificultosa o de perill, s’autodestrueixen clavant-se el  seu fibló amb el seu propi verí. Estem fent això els catalans?

Escolto una entrevista a una persona de la CUP i sento que es defineix com a “ català, ateu, de l’esquerra independentista”. Recordo que així es va definir també una de les persones que va censurar-me, a mi i va esborrar de la història el meu protagonisme i tasca en favor de la restitució autènticament fidel i significativa de les quatre columnes de Montjuïc, amb les victòries alades, la senyera projectada cap el cel; i la meva lluita per  canviar el nom del MNAC per posar-li el nom que volia l’arquitecte constructor del projecte original, Josep Puig Cadafalch,  que havia de ser  “Palau de Saber Antic”. I,  sobre aquest “Saber Antic”,  i la seva cúpula que havia de tenir figuratives mitologies hel·lèniques.

No era això, companys, no era això......


A vegades, Heliona, penso que el diàleg amb tu, només serveix per seguir caminant pel Camí Interior. Cap al futur, l’origen sempre present. Avui, ho deixo escrit, segueixo caminant, sense companys de viatge, solitàriament. Sempre carregant l'esperança. L'esperança que es faci realitat allò que era, és i ha de ser.


Jordi Salat
2015

Nota: 
Això ho vaig escriure l'any 2015, avui que ho rellegeixo i reviso, som  al mes de Febrer de l'any 2024

diumenge, 27 de desembre del 2015

El Rellotge Català

L’HORA CATALANA

El rellotge que senyala el temps amb el sistema típicament català  dels quarts

 L’Ajuntament de Cardedeu ha estat el primer dels Ajuntaments catalans que ha instal·lat a la seva façana un rellotge que marca les hores amb el sistema dels quarts tradicional a Catalunya.

¿Seguiran l’exemple de l’Ajuntament de Cardedeu els altres Ajuntaments de Catalunya?


L’Ajuntament de Barcelona, no ho ha fet. L’Ajuntament de Badalona tampoc. No obstant a Badalona hi ha el Rellotge Català com a referent a dues esglésies de la ciutat.

BADALONA 
L'ÚNICA CIUTAT  DE CATALUNYA ON  PODEM VEURE 
EL RELLOTGE CATALÀ
A LA FAÇANA DE L'ESGLÉSIA


Església de la Parròquia de Sant Josep



Església de la Parròquia de Sant Josep




Església de la Parròquia de Nostra Senyora o Mare de Déu de la Salut


He anat a veure la façana de l’Ajuntament de Barcelona, i no hi he vist  el rellotge que mesura el temps amb el sistema dels quarts tradicional de Catalunya

Al meu costat hi havia un grup de turistes, que d’haver vist l’original rellotge, s’haurien assabentat de l’existència de la cultura catalana, i ajudaria a reduir el nombre de turistes que visiten Barcelona, i se’n tornen sense assabentar-se’n que existeix la catalanitat i Catalunya.

El rellotge de l’Ajuntament de la Capital de Catalunya, no marca les hores amb el sistema tradicional català.

¿Perquè no es catalanitza Catalunya amb els seus símbols i mites propis?

Les grans metròpolis, com més universals es fan, més reflecteixen en el seu urbanisme els senyals i símbols  de la seva pròpia identitat. Nova York, té l’Estàtua de la Llibertat. Paris, té la Torre Eiffel. Londres, té un rellotge anomenat "Big Ben".

 Tots els polítics i turistes que visiten la ciutat de Praga, van a veure el típic i llegendari rellotge de l’Ajuntament.

Barcelona, hauria de ser un mirall que reflectís la catalanitat, així es faria una capital digna dels catalans.

Aquests símbols facilitarien la integració dels nouvinguts doncs sabrien més fàcilment amb què s’han d’identificar. La catalanitat no és solament una qüestió de llengua. 

Es una qüestió de mites i símbols; de marc referencial que senyala un sentit de la Vida. És, des del punt de vista funcional de la cultura, una manera d’integrar-se en la realitat.

"El rellotge esfèric que marca les hores amb el sistema dels quarts" tradicional de la cultura catalana, - conegut ja com "el rellotge català"-, hauria de ser un símbol de Catalunya, que estigués present en tots els seus municipis.

S’hauria de posar, sense complexos, el rellotge català, al Palau de la Generalitat, a l’ Ajuntament de Barcelona, en el parc de temàtica catalana "Catalunya en Miniatura", a les esglésies parroquials, com a Badalona ho podem veure a l'església de Sant Josep i a la de Nostra Senyora o Mare de Déu de la Salut.

Potser també s'hauria de fer  al Monestir de Santa Maria Poblet,  al de Santa Maria de les Santes Creus, al de Santa Maria de Ripoll, al de Santa Maria de Montserrat  i altres monestirs catalans.

Potser també s'hauria de fer amb el rellotge  del Camp Nou a l'estadi del F. C. Barcelona, un club que es considerat més que un club perquè té la representació de la catalanitat en boca dels seus socis i simpatitzants.

La mesura, o senyalització del temps en el sistema català dels quarts, comporta tota una concepció cultural.

La comercialització de les coses autòctones fa venir diners de fora i fa rics als seus habitants. La comercialització de les coses forasteres, fa marxar diners a fora, fa rics als de fora i pobres als que són naturals del lloc. Si posem "rellotge català" a internet trobarem que ja s'està comercialitzant i amb molt d'èxit.

¿Hi veurem un rellotge que senyali les hores en el sistema català dels quarts, tradicional de la cultura catalana en el telenotícies de TV3, la Televisió de Catalunya?

¿Sacrificarem una vegada més la representació de la simbologia catalana, justificant-ho amb el subterfugi de la pseudomodernitat d’un disseny “light”, indefinit i sense sentit?

Qui o què fa que alguns catalans rebutgin els referents identitaris propis de la Catalanitat? Ens estan construint una Catalunya sense catalanitat? Ens estan construint una Catalunya amb catalans descatalanitzats?

L’alcalde de Barcelona, l’alcalde de Badalona, el president de la Generalitat, el president del F.C. Barcelona, el director general de TV3, els monjos de Montserrat i molts altres personalitats representatives de Catalunya em sembla que haurien de fixar-se en l’exemple  de les esglésies de Badalona.

M’agradaria menjar-me els dotze grans o gotims de raïm de la propera nit de cap d’any, el cap d’any del 2000, escoltant les campanades d’un rellotge que mesurés el temps amb el sistema tradicional català dels quarts i que ho transmetessin per TV3 via satèl·lit.
                                                     
Jordi Salat
Escrit any 2000, revisat el 2021, revisat l'any 2023...