A Europa, i a nivell
internacional,
vivim un nou
Renaixement i es vol fer abortar amb lleis, jutges i tribunals
Mots,Llenguatge, Marc Mental, Concepte de Nació.
Dissabte
passat, 18/4/2020, vaig veure un programa de televisió en el qual es feia una
reflexió sobre la quantitat de vegades que el president del Gobierno de España havia pronunciat la
paraula unidad en les seves intervencions en rodes de premsa des que es
va decretar el Estado de Alarma al
Estado Español, - España, en
diuen-, amb motiu de la pandèmia del coronavirus-Covid19. Aquesta notícia va
fer-me pensar en antigues consignes en tremps del règim polític, econòmic i
cultural de Franco, com per exemple “la
unión hace la fuerza”. Considero que
el mot unidad no és propi d’un marc
referencial sanitari. És més apropiat parlar de cercar la causa i el remei que
no la unidad.
També,
m’han vingut al cap lectures de llibres que llegia ara fa uns quaranta anys en
els quals es parla de la funció del llenguatge
com a creador de consciència i forjador de mentalitat. Vaig fer-ne
diversos escrits i recordo que en un d’ells assajava el que en vaig anomenar “
la ciència ficció significativa” parlant de dues classes d’humans: els naturals
o vernaclistes mentalitzats per l’Esperit o Alè als qual anomenava helionians,
i d’altra banda els malorols que eren
mentalitzats amb consignes, falsedats, conceptes irracionals, buits d’esperit,
sense alè, sotmesos a un rentat de cervell amb característiques adúlteres i
sense criteri respecte per l’ésser de les coses que conformen la Realitat.
El
missatge polític subliminal que comporta la paraula unidad en un espai polític on hi ha persones que tenen la voluntat democràtica de
separar-se d’un conjunt amb la definició del qual no es senten identificats és
forjador de mentalitat. Aquesta mena de mots consigna formen part del
llenguatge de mètodes que comporten rentats de cervell i mentalitzacions amb finalitats d’aconseguir que la gent sigui
massa, no poble, i sigui submisa al poder dominador.
En
els discursos de polítics que volen la independència del poder espanyol també
escolto la paraula unitat. La mateixa paraula es fa serveix per unir als
catalans i als espanyols. Això ens porta a una pregunta: per què els catalans
no es poden afegir a la unitat dins el marc referencial espanyol? La resposta
és: perquè el marc referencial espanyol no inclou el factor de l’ésser català, la
catalanitat, ja que només inclou el factor castellà, la castellanitat.
Amb la
resposta ens ve donada una conclusió:
només amb el testimoni i personificació de les essències identitàries es pot
fer una unió harmònica; parlem doncs de conjunció. I, això a mi em fa pensar
que hi ha un Mal Poder que vol desnaturalitzar. I una de les maneres de
desnaturalitzar, és l’alienació o alienament: fer-nos estranys a nosaltres
mateixos. O sigui, allò que Karl Marx en diu “enajenación o enajenamiento” quan els seus llibres són traduïts al
castellà o espanyol.
La
paraula unitat i unió sense identificació amb l’essencialitat que identifica a
un grup és una parany. És una unitat que mata l’esperit o alè. És una paraula
buida que comporta un llenguatge pervertit i sense substància.
He
cercar un llibre que em va agradar molt ara fa uns anys i que es diu El llenguaje olvidado d’Erich Fromm i he
rellegit uns quants fulls. També he rellegit un escrit meu publicat ara fa uns
quants anys amb el títol de El llenguatge pot ser un parany al servei del poder[1]
que va tenir molts lectors en el seu moment.
He
tornar a recordar aquella ensenyança hinduista “Déu va dir: Vull ésser molts” com un cant a la diversitat de l’Ú , a la Creació, i no a la unitat que és
una voluntat reduccionista i per tant que mata la Creació, atura el moviment.
M’entendran, els qui em llegeixin, el què vull dir quan dic això que ara deixo
escrit?: L’Ú que s’obre és l’Universal,
és la Vida; la Unitat que es tanca és la mort. Com més diversos som més únics som. Com més lluny som més a
prop som de l’origen.
L’Ú és l’Univers. La Unitat és una part de l’Ú. Sense
diversitat no pot haver-hi unitat.
També
he recordat haver llegit notícies a la premsa, des de fa un temps, però molt
insistentment des de eclosió del tema
del Coronavirus–Covid 19 i la seva pandèmia, de polítics espanyolistes que
demanen un gobierno con mando único centralizado. Algunes deien, en concret:
exigimos al presidente Sánchez un mando único centralizado para toda España. Vet
aquí els mots unidad i único presents
en els discursos sobre qualsevol tema,
fins i tot en temes sanitaris com el del virus Covid-19.
I,
no solament en el marc referencial espanyol, sinó que també l’he observat en el
marc referencial europeu. Posar en el discurs referit al virus el mot único vol dir que es vol manar des de
Madrid i es volen anul·lar les
competències als territoris, regions i nacionalitats amb autonomia per a
decidir.
Acabo
de llegir a un article de premsa que un diplomàtic europeista alemany ha fet
una crida dient: que no nos rompan Europa! I, al final ha afegit: ¡Viva Europa!
M’ha fet venir al cap aquells crits del règim espanyolista de Franco i dels
actuals franquistes que diuen: que no nos
rompan España! I, acaben dient: ¡Viva España!
Darrer d’aquestes manifestacions
hi veig el mateix poder anti-vernacliste; un poder instaurat en els estats constitucionalistes i les
seves lleis hostils amb les nacions naturals i el seu esperit. És la mateixa lluita
present en l’existència humana entre la llei escrita i l’esperit de la paraula viva.
L’ensenyança cristiana diu “la llei mata, l’esperit vivifica” i hi ha polítics que
es diuen demòcrates i cristians, fidels al Dogma Catòlic actualment imperant, que
tanquen a la presó a cristians espiritualistes i es justifiquen amb lleis (injustes
i irraonables).
I,
també es demana reprimir i considerar ilegal, segons la Ley Constitucional Española (LECE), la voluntat de persones, i per tant poder
tancar a la presó a aquells que desobeeixin o facin discursos demanant autodeterminació
de les diverses nacions naturals i alliberament del marc legalment establert,
tant a nivell polític i econòmic, com de la seva concepció mental sobre el què
entenen per espanyolisme i l’espanyolitat.
Estats
corruptes, amb les seves constitucions i marcs culturals mentals forassenyats
neguen la identitat de les autèntiques nacions naturals o vernacles que amb la
seva independència volen construir una Europa regenerada i naturalista. No
trenquen, volen reformar amb bon criteri i concepció mental espiritualista i
raonable allò que es va fer malament i ha degenerat. Vivim un nou Renaixement. I es
vol matar amb lleis, jutges i tribunals.
