dissabte, 9 de maig de 2020

A Europa i a nivell internacional vivim un nou Renaixement


A Europa, i a nivell internacional,

vivim un nou Renaixement i es vol fer abortar amb lleis, jutges i tribunals
Mots,Llenguatge, Marc Mental, Concepte de Nació.


Dissabte passat, 18/4/2020, vaig veure un programa de televisió en el qual es feia una reflexió sobre la quantitat de vegades que el president del Gobierno de España havia pronunciat la paraula unidad en les seves intervencions en rodes de premsa des que es va decretar el Estado de Alarma al Estado Español, - España, en diuen-, amb motiu de la pandèmia del coronavirus-Covid19. Aquesta notícia va fer-me pensar en antigues consignes en tremps del règim polític, econòmic i cultural de Franco, com per exemple “la unión hace la fuerza”.  Considero que el mot unidad no és propi d’un marc referencial sanitari. És més apropiat parlar de cercar la causa i el remei que no la unidad.

També, m’han vingut al cap lectures de llibres que llegia ara fa uns quaranta anys en els quals es parla de la funció del llenguatge  com a creador de consciència i forjador de mentalitat. Vaig fer-ne diversos escrits i recordo que en un d’ells assajava el que en vaig anomenar “ la ciència ficció significativa” parlant de dues classes d’humans: els naturals o vernaclistes mentalitzats per l’Esperit o Alè als qual anomenava helionians, i  d’altra banda els malorols que eren mentalitzats amb consignes, falsedats, conceptes irracionals, buits d’esperit, sense alè, sotmesos a un rentat de cervell amb característiques adúlteres i sense criteri respecte per l’ésser de les coses que conformen la Realitat.

El missatge polític subliminal que comporta la paraula unidad en un espai polític on hi ha  persones que tenen la voluntat democràtica de separar-se d’un conjunt amb la definició del qual no es senten identificats és forjador de mentalitat. Aquesta mena de mots consigna formen part del llenguatge de mètodes que comporten  rentats de cervell i mentalitzacions amb finalitats d’aconseguir que la gent sigui massa, no poble, i sigui submisa al poder dominador.

En els discursos de polítics que volen la independència del poder espanyol també escolto la paraula unitat. La mateixa paraula es fa serveix per unir als catalans i als espanyols. Això ens porta a una pregunta: per què els catalans no es poden afegir a la unitat dins el marc referencial espanyol? La resposta és: perquè el marc referencial espanyol no inclou el factor de l’ésser català, la catalanitat, ja que només inclou el factor castellà, la castellanitat. 

Amb la resposta ens ve donada  una conclusió: només amb el testimoni i personificació de les essències identitàries es pot fer una unió harmònica; parlem doncs de conjunció. I, això a mi em fa pensar que hi ha un Mal Poder que vol desnaturalitzar. I una de les maneres de desnaturalitzar, és l’alienació o alienament: fer-nos estranys a nosaltres mateixos. O sigui, allò que Karl Marx en diu “enajenación o enajenamiento” quan els seus llibres són traduïts al castellà o espanyol.

La paraula unitat i unió sense identificació amb l’essencialitat que identifica a un grup és una parany. És una unitat que mata l’esperit o alè. És una paraula buida que comporta un llenguatge pervertit i sense substància.

He cercar un llibre que em va agradar molt ara fa uns anys i que es diu El llenguaje olvidado d’Erich Fromm i he rellegit uns quants fulls. També he rellegit un escrit meu publicat ara fa uns quants anys  amb el títol de  El llenguatge pot ser un parany  al servei del poder[1] que va tenir molts lectors en el seu moment.

He tornar a recordar aquella ensenyança hinduista “Déu va dir: Vull ésser molts” com un cant a la diversitat  de l’Ú , a la Creació, i no a la unitat que és una voluntat reduccionista i per tant que mata la Creació, atura el moviment. M’entendran, els qui em llegeixin, el què vull dir quan dic això que ara deixo escrit?:  L’Ú que s’obre és l’Universal, és la Vida; la Unitat que es tanca és la mort. Com més diversos som més únics som. Com més lluny som més a prop som de l’origen. 

L’Ú és l’Univers. La Unitat és una part de l’Ú. Sense diversitat no pot haver-hi unitat.

També he recordat haver llegit notícies a la premsa, des de fa un temps, però molt insistentment des de  eclosió del tema del Coronavirus–Covid 19 i la seva pandèmia, de polítics espanyolistes que demanen un gobierno con mando único centralizado. Algunes deien, en concret: exigimos al presidente Sánchez un mando único centralizado para toda España. Vet aquí els mots unidad i único presents en els discursos  sobre qualsevol tema, fins i tot en temes sanitaris com el del virus Covid-19.

I, no solament en el marc referencial espanyol, sinó que també l’he observat en el marc referencial europeu. Posar en el discurs referit al virus el mot único vol dir que es vol manar des de Madrid i es volen anul·lar les competències als territoris, regions i nacionalitats amb autonomia per a decidir.

Acabo de llegir a un article de premsa que un diplomàtic europeista alemany ha fet una crida dient: que no nos rompan Europa! I, al final ha afegit: ¡Viva Europa! 

M’ha fet venir al cap aquells crits del règim espanyolista de Franco i dels actuals franquistes que diuen: que no nos rompan España! I, acaben dient: ¡Viva España! 

Darrer d’aquestes manifestacions hi veig el mateix poder anti-vernacliste; un poder  instaurat en els estats constitucionalistes i les seves lleis hostils amb les nacions naturals i el seu esperit. És la mateixa lluita present en l’existència humana entre la llei escrita i l’esperit de la paraula viva. L’ensenyança cristiana diu “la llei mata, l’esperit vivifica” i hi ha polítics que es diuen demòcrates i cristians, fidels al Dogma Catòlic actualment imperant, que tanquen a la presó a cristians espiritualistes i es justifiquen amb lleis (injustes i irraonables).

I, també es demana reprimir i considerar ilegal, segons la Ley  Constitucional Española (LECE),  la voluntat de persones, i per tant poder tancar a la presó a aquells que desobeeixin o facin discursos demanant autodeterminació de les diverses nacions naturals i alliberament del marc legalment establert, tant a nivell polític i econòmic, com de la seva concepció mental sobre el què entenen per espanyolisme i l’espanyolitat.

Estats corruptes, amb les seves constitucions i marcs culturals mentals forassenyats neguen la identitat de les autèntiques nacions naturals o vernacles que amb la seva independència volen construir una Europa regenerada i naturalista. No trenquen, volen reformar amb bon criteri i concepció mental espiritualista i raonable allò que es va fer malament i ha degenerat. Vivim un nou Renaixement. I es vol matar amb lleis, jutges i tribunals.