dissabte, 13 de juny de 2020

Pandèmies, extraterrestres, Albir Senyor de Pirènia


Conspiracions extraterrestres. pandèmies, 
profecies,ficcions significatives, Història i una novel·la inacabada: 
Albir Senyor de Pirènia.

A darrera hora de la nit, mentre pensava en tot això que vaig escriure a l’article anterior “ Vivim un nou Renaixement  a Europa i a nivell Internacional“, quan ja estava disposat a anar-me’n a dormir, rebo un watsapp[1] d’un amic que em recomana escoltar un video de youtube.

És un d’aquest vídeos que parlen de  conspiracions extraterrestres que volen colonitzar la Terra i esclavitzar els Humans. He llegit moltes referències sobre aquesta  mena de videos  que alguns titllen despectivament de conspiranoics.

L’escolto. És parla en castellà. S’hi parla de uns extraterrestres que volen implantar implantar  una mentalitat servil als humans mitjançant el llenguatge i paraules clau.  Per poder dominar a la Humanitat, -diu el comentarista del programa -: los extraterrestres necesitan un mando único y un poder central, ja que en la Tierra, la diversidad de naciones y de lenguas les dificulta la dominación.

I, continua dient: la palabra unidad en sus discursos es una palabra trampa. I fa referència a altres paraules trampa relacionades també amb les religions i els poders religiosos i els seus tribunals. I, parla dels ummites que són uns extraterrestres amics dels humans que no estan d’acord amb la política d’aquests alienígenes colonitzadors i esclavitzadors d’humans i ens avisen i aconsellen però diuen que no poden intervenir amb accions de recolzament a la causa dels  humans o humanites que habitem la Terra. Donen consells però no ensenyen res. Denuncien el virus Covid-19 com un acte hostil, una guerra bacteriòloga feta  extraterrestres que volen esclavitzar als humans del planeta Terra, però no donen cap vacuna. Tot i que sembla que de química i biologia en saben molt.

I, jo torno a recordar llibres que vaig llegir ara fa uns quants anys, uns quaranta, i entre aquests un llibre sobre el planeta Ummo. Si. Fa molts anys que es parla d’extraterrestres. Pensava que ja no se’n parlava d’això i que s’havia demostrat la falsedat i un muntatge pervers. I, amb sorpresa veig que encara se’n parla. Han passat quaranta anys i talment sembla que no hi ha hagut avenços.

També  he recordat el llibre, que vaig llegir, també ara fa  més de quaranta anys, escrit per ex-sacerdot jesuïta nascut a Galícia, en Salvador Freixedo, titulat  Israel, pueblo contacto”.

En aquest llibre, és diu que Jahveh (Yavé o Jehovà)-personatge central de l’Antic Testament bíblic- era un extraterrestre que va fer-se passar per Déu. Un personatge que va afavorir a un poble escollit. No deia que fos el Senyor, o Déu, de tota la Humanitat. Deia que ho era només d’Israel, el seu poble escollit.
Jahveh va castigar al poble d’Egipte amb deu epidèmies o plagues, però no eren de coronavirus,-o potser sí, i els van donar un altre nom en funció del llenguatge del seu temps-. Sempre castigava, irat i enfadat, gelós i venjatiu amb aquells que no obeïen la seva Llei, i, per tant, es sortien del seu marc legal. Perquè va castigar a Egipte amb pandèmies? Doncs perquè volia que deixessin marxar al poble d’Israel i que aquest fos independent.

M’he fet plantejaments sense resposta sobre les possibles relacions podria haver-hi entre pandèmies i política. A la premsa se’n parla molt de la pèrdua de drets que poden comportar les lleis preventives dels virus. He buscat fer un puzzle[2] amb les pandèmies o plagues d’Egipte i les que hi ha hagut al llarg de la Història, fins a l’actual coronavirus Covid 19.

Podem trobar alguna mena de paral·lelisme entre les plagues d’Egipte i les pandèmies que ha patit i pateix la Humanitat? Aquelles plagues van tenir quelcom a veure amb la independència d’un poble que es sentia oprimit per un imperi. I Jahveh va castigar a l’imperi amb epidèmies fins que no va concedir la llibertat a Israel. I als altres pobles oprimits per imperialisme no els ajuda Jahveh- em preguntava jo ara fa més de quaranta anys-. I m’ho pregunto encara ara mateix. Actualment podríem trobar alguna mena de paral·lelisme?  També em pregunto: ens ho han explicat bé tot això?

Tinc present l’observació rebuda també fa anys, sobre la distinció  que havia de fer entre els jueus del regne de Salomó, i els jueus del regne de Judà. Van dir-me que el títol del llibre esmentat hauria de ser “Judà, Pueblo Contacto” i no pas “Israel, Pueblo Contacto. I ho he relacionat amb la maledicció de Noé (Gen. 9:25). I, ho he percebut al llarg de la Història de la Humanitat entremig de les guerres, epidèmies, amb les confrontacions culturals, lingüístiques i polítiques.

Aquest text em planteja la qüestió de l’origen i identificació dels virus: són un fenomen de la Naturalesa, un fenomen artificial fet pels humans a un laboratori amb la combinació de productes químics o ones electromagnètiques,  o una creació d’un Ésser Creador? És identificable aquest Ésser Creador amb Jahveh? Segons l’autor de l’esmentat llibre, no. Segons els cristians albigesos, no. Els cristians albigesos o càtars deien que Jahveh, de qui parla l’Antic Testament, no era Déu, deien que Déu era el Pare Celestial, de qui parla el Nou Testament, i que no són el mateix. La concepció que tenien del Pare Celestial era zodiacalista, de manera que els quatre evangelistes eren els quatre elementals de la Creació: aigua, aire, terra i foc. I, els dotze apòstols eren les dotze cases zodiacals. Amb aquest criteri llegien l’evangeli de Sant Joan, l’Apocalipsi o llibre d ela Revelació.

Hi ha coses, sobre això relacionat amb Jahveh a una banda i Pare Celestial a un altra,  que encara no les he vist amb total claredat i tinc dubtes sobre les conclusions a les que he arribat. Aquesta distinció forma part del meu llenguatge i el seu marc referencial.

I, ho deixo escrit i aplicat als Regnes de la Corona d’Aragó i les seves llengües, als quals considero salomonites o del regne d’Israel. I, aplicat al reino de España y la lengua española, al que considero esdresita o jahvehita del reino de Judá-.
La Ley de Jahveh està per sobre de la voluntat del poble. La Ley de España està per sobre de la voluntat del poble.

Aquest llenguatge l’he compartit i he comprovat  resulta difícil de copsar. Està dins d’un marc referencial desconegut i adulterat malèficament.

Què està passant a Europa on són els europeus identificats amb els valors de l’Humanisme i la democràcia de l’Esperit Universal i el Logos dels grecs?

Quina mena de poder mana al món? Quina mena de poder mana a Europa? En moltes coses em recorda al Mal Poder que es relaciona amb la malèfica Inquisición española i en temps de Felipe II de España (segle XVI) va hostilitzar l’Humanisme que amb l’erasmisme i luteranisme i d’altres humanistes volien la Reforma d’Europa i va portar la guerra amb els anomenats Tercios de Flandes per considerar que pertanyia a España.

Pot dir-se que va ser Felipe II  de España (1527-1598) i els seus companys de catòlics flamencs qui en el segle XVI, temps de la Reforma d’Europa, va traslladar la Cort de Valladolid relacionada amb l’Epanya d’arrels occitanes i la Corona d’Aragó i el cristianisme gnòstic i zodiacalista dels arrians i va posar-la a Madrid per a fer néixer l’Espanya amb arrels castellanes i catòliques amb una nova concepció cultural?

La meva pregunta pot sorprendre a molts lectors del meu escrit. Deixo una data per a reflexionar-ho: En el segle XIII, Luis de la Cerda (1291-1348), un occità, és conegut com a Luis de España. Era natural de La Mota de Ròse, un municipi occità de La Provença. Allí no s’hi parlava castellà, s’hi parlava occità provençal.[3]Parlaré més abastament d’aquest tema en el meu article “Espanya regenerada és Aragònia”. Aquella realitat  geogràfica, cultural, religiosa, social i política que estava relacionada amb la dinastia Bel·lònida i “els Països Bel·lònides”, dels quals,  els anomenats Països Catalans.[4] [5][6]

Algú m’ha dit que a Europa mana l’Opus Dei. I potser a nivell internacional també. I, algú m’ha dit que el catolicisme de l’Opus Dei és comparatiu i familiar amb el catolicisme dogmatista de Felipe II de España. Un altres m’han dit que qui mana és un poder jueu. Darrera del judaisme i del catolicisme hi ha un dogmatisme jahvehita, el qual considera Jahveh  com a Déu. Hi ha una altra concepció del cristianisme que considera que no és així. N’he parlat anteriorment? Podem analitzar la política actual dins d’aquest marc referencial? Jo ho estic intentant fent un puzzle des del Gènesi 9.25 i la Maledicció de Noé contra les nacions camites. Catalunya, i amb ella, els regnes de la Corona d’Aragó serien camites?

En parlo en els meus escrits. El meu llenguatge, també comporta paraules clau. Però no vull que siguin paranys, voldria que fossin portes que permetin entrar dins la veritable realitat.  En el món es reinstaurarà la pau, deien el filaletes, els seguidors de Alétheia,[7]  va dir un filòsof d’Alexandria,[8] fins que no es doni testimoni de la veritat, perquè no hi ha religió més autèntica que la Veritat.

Un dels mals de l’actual societat és la manca de l’adequada facultat humana del discerniment per discernir el què és de veritat del què no és de veritat.[9]
Acabat d’escriure aquest escrit, he recordat vivències del meu passat personal relacionades amb el tema dels ovnis i extraterrestres experimentat durant el temps que vaig estar, com ara, de confinament; aquell, però, va no va ser com el d’ara, col·lectiu pel coronavirus de la Covid 19, aquell va ser personal i per tuberculosi i durant nou mesos.

Llegint la Bíblia, vaig anar omplint unes fitxes amb les referències que parlaven de Jahveh a l’Antic Testament i les que parlaven de Pare Celestial en el Nou Testament. Anys després,vaig tenir una vivència amb sis persones més, en el Pla de la Calma, en el Montseny.  Ho vaig explicar i al comprovar els judicis hostils i la incredulitat de les persones a les que ho explicava, vaig deixar  de parlar-ne.

Anys després, quan es va estrenar la pel·lícula Close Encounters Of the Third Kind (Trobades del Tercer Tipus, en castellà traduïda com Encuentros en la tercera Fase) de l’americà amb arrels jueves Steven Spielberg, algunes d’aquelles persones van posar-se en contacte amb mi amb actitud més d’admiració, atenció i interès per la meva experiència personal. Alguna cosa deuria deixar en la meva ànima l’experiència perquè, vint anys desprès,  el mes de desembre de l’any 1988, quan jo en tenia 39, vaig començar a escriure una novel·la a la Revista La Tortuga, número 26, de Caldes de Montbui, amb el pseudònim d’Oriol Estelona, amb unes il·lustracions fetes per l’amic i artista Antoni Font, que ara, que n’acabo de complir 71,  he rellegit novament i m’ha sentir dins d’una atmosfera misteriosa on la meva ànima  plena d’entusiasme en els anys vint, es troba ara, plena de reflexions en els setanta, i plena de preguntes i plantejaments de qüestions que sempre està presents i que a vegades penso que potser siguin eternes i ja eren aquí abans que hi hagi vingut jo al néixer. I, si fa segles que ens les plantegem i no s’ha trobat resposta, potser sigui que no n’hi ha.

 I, aleshores, que s’ha de fer? Viure sense pensar? No puc. Sense pensar, no em sentiria viu. Sóc part de la Gran Experiència de la Vida. El meu Destí, ara em porta pel camí de la Reflexió, en el futur potser em porti pel de la Acció o el de la Contemplació. Suposo que al final de tot s’hi troba la Plenitud. Mentrestant, tot és en moviment. Cicles històrics, ara l’Alè es manifesta, crec que es un “Renaixement” que ens porta als orígens que es troben al final del camí.


Revista La Tortuga núm. 126 Desembre 1988


Revista La Tortuga núm.127 Febrer 1989


Revista La Tortuga núm. 128 Maig 1989


Revista La Tortuga núm. 128 Maig de 1989

En aquesta novel·la inacabada, parlava d’una catàstrofe que afectava  a Europa i convertia la Península Ibèrica en un arxipèlag i d’un ermità del Pirineu que al igual que la Bíblia ens diu que va passar amb Samuel, investia a l’Albir com a Senyor de Pirènia, que era una mena de confederació de nacions naturals i escampava una mentalitat a nivell internacional que comportava un nou ordenament nacionalista a nivell mundial. Hi havia la intervenció d’uns extraterrestres i una interpretació del tema Ovni. No sé si profèticament, el temps ho dirà. Crec que no. Deuria ser ficció, ja que han passat 33 anys i no ha passat res del què explico ni tant sols he acabat d’escriure la novel·la.

La ficció, deuria tenir també alguna efecte subconscient, quelcom relacionat amb una de les visites que vaig fer al Teatre-Museu Gala-Dalí de Figueres. Vaig quedar captivat per aquells quadres de Salvador Dalí en el que parla de la teoria de les catàstrofes de René Thom. I també del quadre sobre  Perpinyà centre del món. Perpinyà és originalment i vernaclísticament catalana, ara incorporada a França. Segons dalí,  la considera centre del món perquè quan hi ha hagut  les catàstrofes derivades del moviment dels continents terrestres, Perpinyà va ser l’únic punt que no es moure; a aquest fenomen Dalí li troba un significat molt important i significatiu.

Es podria analitzar matemàticament l’actual pandèmia del coronavirus,  la Covid 19, com a catàstrofe dins el marc de la Teoria de les Catàstrofes René Thom? – em pregunto- i no em ve cap resposta-. Es podria analitzar matemàticament dins el marc dels cicles de la Matemàtica de la Història d’Alexandre Deulofeu, amic de Dalí, i essent aquest admirador de les seves teories? – em pregunto i no em ve cap resposta-.

No em ve cap resposta, però si que m’ha vingut un pensament al cap, a mena de pregunta, mentre posava punt final a aquest escrit; he pensat:  perquè no continues la novel·la i deixes anar la imaginació tot tornant a donar vida literària a l’Albir, el Senyor de Pirènia?



[1] Whatsapp ( què tal? com anem? com va tot?)
[2] No trobo el significat que vull expresar en el mot català  “trencaclosques”
[3] Cerda, és topònim i un cognom present a Occitània i a Catalunya: Cerdà (Sardà), Cerdanya, Cerdanyola, Cerdana (Sardana)
[4][4][4] Loís de la Cerda, l’occità de La Provença, fou enterrat a Sant Giles a La Provença (Occitània). Fou senyor de Puerto de Santa Maria (Huelva) , ciutat relacionada amb “Cristòfor Colom” i està relacionat amb els comtes de Medinacelli. Diu la història oficial que “Colón” ( Cristòfor Colom, en català) va estar sis anys hostatjat a casa dels Medinacelli a terres de l’actual Andalusia mentre esperava ser rebut pels reis a Valladolid ( rei Ferran II de la Corona d’Aragó i Isabel del reino de  Castilla) després de presentar-se – segons s’explica oficialment-: “al Monasterio franciscano de la Ràbida vestido con su hàbito de terciario franciscano” i parlar amb el monjo anomenat Antonio de Marchena. A l’escut de la ciutat de Marchena (Andalusia) encara ara s’hi pot veure l’escut dels quatre pals vermells sobre fons daurat corresponents a la Corona d’Aragó.(Igualment a  la ciutat d’Almeria (Andalusia) A les terres, actualment d’Andalusia, relacionades amb Louis de la Cerda en el segle XIII s’hi parlava occità i les altres llengües de la Corona d’Aragó, tal és el cas del català. En quina llengua parlava “Colón”(Cristòfor Colom) amb els franciscans i amb els ducs de Medinacelli? Va ser Felipe II de Espanya, qui després de traslladar la Cort de Valladolid a Madrid, en el segle XVI, va prohibir l’occità i el català i va imposar el castellà. Diuen que van prohibir el “mossàrab”, oficialment, però es va prohibir el català i l’occità i també el basc propis dels regnes de la Corona d’Aragó. També s’hi relaciona la Batalla de las Navas de Tolosa que va tenir lloc a prop de l’actual Jaén (Andalusia). El nom de Tolosa es relaciona amb la capital d’Occitània: Tolosa de Llengua d’oc (I el de la ciutat de Tolosa del regne de Navarra, també).Felipe II de España va prohibir l’occità i el català i el basc peruqè estaven relacionades amb una concepció cristiana diferent de la que es va imposar amb la llengua castellana tot anomenant-la española. Per altre banda el mot espanya, és un mot occità. Prova és que el va utilitzar, l’occità provençal Louis de la Cerda.Amb Felipe II de España i el trasllat de la Cort a Madrid, es va formar una “casta amb un espanyolisme castellanista” que ha estat hostil a totes les Reformes culturals i polítiques que comportaven un canvi de mentalitat. Jo entenc que la regeneració, la tornada als orígens, comporta la descastellanització espanyolista, i tornar a l’occitanització espanyolista amb un altre nom. Per això parlo de Països Bel·lònides i d’Aragònia.
[6] Els quatre regnes d’Andalusia estaven relacionats amb la Corona d’Aragó abans d’estar-ho amb el regne de Castilla? D’aquí vindria el culte a la verge negra occitana Nostra Dona de Rocamador a Sevilla. https://es.wikipedia.org/wiki/Cuatro_reinos_de_Andaluc%C3%ADa

[8] El Papa Borja, valencià conegut a Roma com a “il  Catalani”,  es va posar de nom Alexandre VI com a Papa  per la seva afinitat amb la cultura hel·lenista? És la cultura hel·lenista afí , com la de Cartago, amb la cultura camita?
[9] Les fake news fan molt de mal. La Veritat és atribut de la Divinitat; la Falsedat és atribut de lo Diabòlic.

Cap comentari: