diumenge, 23 d’agost de 2020

Gregori i el colom

 

Gregori  i el colom

la pesta, l’arcàngel  i  l'égregor del cant gregorià 

 les llengües vernacles i les llengües colonials (1)



 

Gregori

Gregori va néixer a Roma, l’any 540, era fill del senador Gordià i de  Santa Sílvia. Nomenat  prefecte de Roma, important càrrec dins la jerarquia del poder romà[1] als 25 anys, va deixar el seu càrrec i distribuí la seva riquesa entre els pobres i va fer-se monjo benedictí.

L’any 590 fou escollit Papa de Roma i va promoure reformes relacionades amb un retorn als conceptes originals del cristianisme recuperant el caràcter espiritualista en detriment del caràcter autoritarista de la jerarquia dels bisbes, el clero dogmàtic i les seves creences no raonables en general.

Va sistematitzar els rituals i els cants sagrats instituint el cant que porta el seu nom el cant gregorià.

Va confirmar l'autoritat civil del Papa, consolidant-ne el poder temporal a partir de les terres administrades per l'Església, l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.

Establí relacions diplomàtiques amb diversos estats europeus: va aconseguir que el rei visigot Recared del  Regne de de Toledo que estava relacionat amb el Regne de Tolosa de Llenguadoc a (Occitània).[2] [3] [4]es convertís del cristianisme arrià al cristianisme catòlic. 

Aquesta conversió, penso jo, no va ser perquè Recared canviés la fe arriana per la fe catòlica, sinó perquè amb les reformes del Papa Gregori, l’Església Catòlica de Roma va recuperar les essències del cristianisme original i el seu espiritualisme. Això ho explicaré més endavant quan parli de la llegenda del colom del Papa Gregori, símbol del cristianisme espiritualista o de l’Esperit Sant i el do de llengües, el concepte Déu com a Pare Celestial propi del Nou Testament i també del pensament de Sant Pau,  i diferent del jahvehisme de l’Antic Testament que considera Déu a Jahveh.

 

Es definia com a Servus servorum Dei (Servent dels servents de Déu). Morí a Roma el 12 de març de l’any 604

 

Una llegenda apòcrifa[5]  que alguns historiadors consideren està  basada en el mite d’Èdip,[6]  ens parla d’un infant nascut d’un home i una dona que eren germans bessons i que per tant, en engendrar-lo, havien comès incest.

La mare, quan va néixer, el ficà en un cistell i el deixà a la platja perquè el mar se l'endugués, però fou trobat per un pescador que el crià com a fill seu.

Als sis anys, entrà en un convent, però en marxà per fer vida militar. Amb el temps, passà per molts llocs i arribà al lloc on havia nascut i s'hi casà amb la reina, vídua, que era, sense que ningú ho sabés, la seva mare.

Quan van descobrir el nou incest, Gregori marxà i féu penitència durant disset anys, fins que fou elegit papa.

La llegenda ha inspirat la novel·la Der Erwählte (L'elegit) de Thomas Mann

 

L’ epidèmia de Pesta a Roma

Quan  Gregori accedí al papat, una greu epidèmia de pesta assolava Roma. Gregori va fer fer processons a  Santa Maria la Major[7] per demanar la fi de la plaga, però la reunió de gent n'incrementà els contagis.



Quan, finalment, la pesta s’acabà, es diu que la gent va poder veure l’arcàngel Sant Miquel embeinant la seva espasa sobre el mausoleu d'Adrià[8], indicant que s’havia acabat.

A partir de llavors, l'edifici rebé el nom de Castel de Sant’Angelo

("castell del Sant Àngel") i s'hi col·locà una estàtua de l'arcàngel.

 



  Un dia, al Papa Gregori, el colpí veure con eren venuts joves anglosaxons al mercat d'esclaus i els va comprar per convertir-los al  cristianisme; convertits, va fer que tornessin a la seva terra per evangelitzar-la, convertint-los en els pioners de la cristianització de les Illes Britàniques. Els esclaus, de bell aspecte, va fer que Gregori en digués: "No angles, sinó àngels haurien d'ésser anomenats" (Non Angli sed Angeli).

 

La llegenda del colom del Papa Gregori




Una tradició que es troba en manuscrits a partir del segle ix diu que Gregori dictava els seus càntics a un monjo que els copiava; els dos estaven separats per una cortina. Quan dictava, Gregori alternava moments de dictat amb altres de silenci; el monjo, encuriosit, va mirar per veure què feia el papa quan callava i veié que un colom blanc, posat a la seva espatlla, dictava els cants a cau d'orella de Gregori: eren, doncs, cants inspirats per l'Esperit Sant.

 Gregori, l’égregor i  el cant gregorià

Gregori, ja com a Papa Gregori I el Gran, va sistematitzar els rituals i els cants sagrats, instituint el cant gregorià.

El cant gregorià és un tipus de música monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí. és propi de la litúrgia cristiana i que s'origina en l’alta edat mitjana.

La denominació de cant gregorià es deu al fet que aquest tipus de cant és atribuït al Papa Gregori com una evolució del cant ambrosià.[9]  El text era, doncs, la raó de ser del cant gregorià.

 

El cant gregorià s'escriu sobre el  tetragrama és a dir, sobre quatre línies;  no es feia  sobre el pentagrama, cinc línies, com es fa actualment.

El fet que el text del cant gregorià sigui en llatí, podria interpretar-se com a una contradicció respecte  al simbolisme atribuït al colom en la tradició cristiana i en concret a la llegenda de Gregori,  en el sentit de representar el do de llengües i per tant el plurilingüisme en funció de la vernaclitat o autoctonitat de les diverses llengües pròpies de cada lloc o territori. Ens ho expliquen bé tot això les enciclopèdies?

 

Del cant gregorià a mi m’ha interessat des de sempre l’égregor. Égregor és un concepte propi de l’ocultisme o hermetisme que ve a representar una forma de pensament  o ment col·lectiva, una entitat psíquica capaç d’influir benèficament en un grup de persones, en qualsevol àmbit, ja sigui un convent de religiosos, una empresa o a nivell nacional i imperial.

Entenc l’égregor com una idea que atreu i harmonitza les diverses idees particularitats magnèticament esdevenint una entitat global. En certa manera és consciència compartida. Ho relaciono amb el pensament de C. G. Jung. Un égregor és generat per una poderosa corrent de pensament col·lectiu, quan un gran nombre de persones es concentren juntes sobre el mateix ideal. Moltes vegades he pensat que a l’actual moviment sobiranista que es viu a les terres catalanes i de llengua catalana els manca un égregor. L’esperit del grup. Potser per això no acaben de reeixir. Connectats entre sí es vibra amb la mateixa longitud d’ona  amb un voltatge suficient pel ressorgiment de l’esperit de grup o nacional.

De la música gregoriana, el text és important, però l’égregor jo entenc que encara ho és més.

En un proper escrit faré reflexions sobre el simbolisme del colom al llarg de la Història; ara, però,  voldria deixar-ne constància d’una que he fet relacionada amb l’epidèmia :  En el segle VI, epidèmia de pesta a Roma. En el segle XXI, epidèmia Coronavirus de la Covid 19, a la Terra. Han passat més de mil anys...Les qüestions essencials són les mateixes? Jo crec que sí. Ens cal retrobar un llenguatge que ha estat adulterat i ocultat? Jo crec que sí. La llegenda del colom del Papa Gregori, ens parla d’aquest llenguatge amb Substància relacionat amb les llengües vernacles o autòctones que un mal poder vol substituir per llengües colonials sense Substància? Jo crec que sí.

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com

 

Continuarà...

Amb reflexions històriques i filosòfiques, i representacions del colom al llarg de la Història com és en les esglésies romàniques del Pirineu,  la llegenda del rei Clovis batejat amb un oli d’una ampolla baixada de  dalt del cel per un colom, el bateig de Crist en el riu Jordà de Leonardo da Vinci on es veu un colom dalt del cel, el colom  darrera de l’Altar Major de la Basílica de Sant Pere del vaticà i  el colom que va enviar Noé després del Diluvi Universal i que va tornar amb una branca d’olivera, tot fent-ne una lectura literal i una lectura hermètica que treurà el vel per deixar veure un hipotètic sentit ocult, si se’n fa una lectura com a llegenda.

Música Gegoriana que he escoltat mentre escrivia aquest escrit

https://www.youtube.com/watch?v=OLsSan9koAU

https://www.youtube.com/watch?v=VSVw4hHZb9o


[3] Regne de Tolosa de Llenguadoc(Occitània) https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Tolosa

[5] Segons  la Història  acceptada i feta creure pels poders dominants, sense fonament històric. En aquest cas s’hauria d’explicar el sentit al·legòric o hermètic. Però, no es fa. No obstant, jo crec que el té. Se li ha de trobar.

[8] Emperador de Roma  Adrià https://ca.wikipedia.org/wiki/Adri%C3%A0

Cap comentari: