El "ser" català i el "ser" anticatalà

 

El ser català i el ser anticatalà.

 

Al noticiari de  la ràdio  acaben de dir que un determinat partit polític espanyoliste  és anticatalà.  Què vol dir que “és anticatalà”? Per contestar aquesta pregunta ens hem de preguntar què és “ser” català. Què vol dir ser català? La pregunta planteja una qüestió filosòfica que ens porta a parlar del “Ser”. En català es fa servir també l’expressió “Ésser”.  

Jordi Pujol quan era President de la Generalitat de Catalunya va fer famosa la frase “és català qui viu treballa a Catalunya”. 

Això és veritat a mitges. A Catalunya hi ha gent que hi viu i hi  treballa i és i té sentiments catalanistes, però hi ha gent que hi viu i hi treballa  i és anticatalà. Quina altra definició tenim que respongui d’una manera raonable el fet evident del “ser” català? 

Les qüestions del “Ser” com a entitat   es debaten en el marc de la Filosofia i també en el marc de la Teologia. A mi la resposta em porta a una qüestió de caràcter espiritual. El “Ser” o “Ésser” totes les manifestacions  culturals humanes arreu del món i al llarg dels temps de la Història, el consideren el Creador  del Món i la Vida i l’anomenen amb diferents noms entre els quals trobem el nom de Déu. 

Així doncs: què és el “ser” català? El “ser” català és una “particularitat” del ”Gran Ser” creador de totes les coses? Qui va crear els catalans? Qui va crear als anticatalans? Cap a on ens portarà aquest camí de raonaments? 

El Marc Referencial dins el qual faig els meus raonaments l’anomeno “Marc Referencial Vernaclístic” i entenc el mot vernaclístic com a “lo natural, autòcton i propi de cada lloc”, allò que en filosofia se’n diu “el Genius Loci”. Es per això que al marc referencial vernaclístic també l’anomeno Marc Referencial Genuí o Marc Referencial Autoctoniste. 

Dins d’aquest marc referencial és on jo situo la dialèctica entre el  ser català i el ser anticatalà dins els referents del vernaclisme internacional i l’espanyolisme exclusivament castellaniste. Dins d’aquest marc referencial hi trobem dues concepcions de Déu. Una concepció, la vernaclista de caràcter plurilingüe i entén a Déu com a “Ser”. L’altra entén a Déu com a doctrinari  legislador monolingüe.

Continuarà......

Jordi salat

 

Bibliografia Recomanada:

Josep Trueta. L’Esperit de Catalunya

Francesc Pujols. Concepte General de la Ciència Catalana

Robert Lafont. Nosaltres, el poble europeu

Mossèn Dalmau. La Batalla per l'autodeterminació dins la Unió europea (1995). Espanyols per força(2002)

Mossèn Carles Cardó. Les dues tradicions Història espiritual de les espanyes (1977)

Jordi Ventura. Les cultures minoritàries europees (1963)