dijous, 9 d’abril del 2020

Occitània, Catalunya i Anglaterra: Peterhouse College de Cambridge


REINES D’OCCITÀNIA, CATALUNYA I ANGLATERRA
I L’IDEAL ESPIRITUAL I MENTALITAT RACIONAL D’EUROPA

L’escut del Peterhouse College de  Cambridge


Escut del Peterhouse College
de la Universitat de Cambridge ( Anglaterra)



Una reina del Casal de Barcelona, Elionor de la Provença nascuda a Ais de la Provença (Occitània) el 1223 intervingué en la creació del Peterhouse College, el primer col·legi de Cambridge a Anglaterra, l’actual Universitat de Cambridge?



Extret del llibre "DOTZE Escriptures Heterodoxes":

Un fet històric significatiu i molt  important  relacionat amb la constitució d’Europa sobre la base d’una concepció espiritual i una  mentalitat racional que està per sobre dels interessos econòmics, on parlo dels personatges occitans i catalans presents a les monarquies europees, compromesos amb un Ideal d’Europa relacionat amb les catedrals, en tant que monument matriarcal i feminista. 
Aquest ideal, comporta una concepció zodiacalista del cristianisme que ha estat proscrita i adulterada per un Mal Poder que des de fa segles, i encara actualment, domina Europa amb els “seus” Estats hostils a les nacions naturals o vernacles que l’haurien de constituir i conformar. La seva concepció cristiana zodiacalista està en el mateix nom dels personatges, com és el cas d’ “Elionor” que ens porta a l’arrel “El” que és a les paraules originals pronunciades per “El Crist”,  Eli Eli Lemah Sabachtany

Jesucrist no es deia Jesucrist, ja que aquest mot “Crist” és un mot grec i Jesús vivia a Galilea, i allí es parlava arameu no s’hi parlava grec. 

Aquest mot, “Eli”, al meu entendre, té un sentit i missatge zodiacalista,  actualment adulterat per falsos profetes amb els seus falsos reis i falsos Estats nacionals  a diversos llocs del món, i també a Europa, els quals amb les seves lleis constitucionals volen fer creure el que no és. 

Cal descobrir el secret que porten les paraules dels mestres en Gaya Ciència,  la ciència del doble sentit i sentit hermètic dels trobadors occitans i el seu poètic sonet.

A més de Elionor de la Provença (1223-1291) parlaré també d’ una altra occitana que fou reina d’Anglaterra abans que ella i que va ser Elionor d’Aquitània (1122-1204) l’anomenada Reina dels Trobadors.

1154-1189

Elionor d'Aquitània (Bordeus1122 - abadia de Fontevrault1204), duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).



 1236-1272

Elionor de Provença (Ais de Provença v 1223 - AmesburyRegne d'Anglaterra 26 de juny de 1291), infanta de Provença i reina consort d'Anglaterra (1236 - 1272).



1509-1533

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares1485 - KimboltonAnglaterra1536), infanta de Castella i princesa d'Aragó, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533), va ser la primera esposa d'Enric VIII d'Anglaterra. Va lluitar perquè les dones angleses accedissin a l’educació. La relació entre Caterina i la cultura catalana va més enllà del simple coneixement de la llengua. 

Escut Caterina d’Aragó, comtessa del Casal de Barcelona 


Escut Ais de Provença (Occitània)


En el decurs de la seva vida va mantenir una intensa correspondència en català amb personalitats humanistes de l'època, de tota Europa on tenia lloc la Reforma del cristianisme amb Erasme de Rotterdam i Martí Luter entre d'altres. Amb Joan Lluís Vives March -una de les figures cabdals del humanisme europeu, hi va mantenir una estreta amistat, i el professor valencià va deixar testimoni escrit que la reina d'Anglaterra i ell eren “de la mateixa nació[


 
Jordi Salat












dijous, 13 de febrer del 2020

Egmont i Puigdemont (2)



L’Himne d’Europa, els soldats espanyols de Los Tercios de Flandes i el pensament català


Bandera d'Europa.
L’any 1971, l’Assemblea Parlamentaria del Consell d’Europa va decidir proposar com a Himne d’Europa una obra musical de de Ludwig van Beethoven i una poesia, una oda, de Friedrich von Schiller. Aquesta idea va ser suggeriment del comte austríac Richard Nikolaus Graf von Coudenhove-Kalergi el 1955. El 19 de gener de 1972 el Consell d’Europa va anunciar oficialment l’elecció d’aquesta música de von Beethoven i la poesia o vers de von Schiller  com a Himne d’Europa. El nom original de l’oda[1] composada per von Schiller l’any 1785 era  Ode An die Freiheit  que en català es tradueix per Oda a la Llibertat. Degut a un acte de censura, s’ha donat a conèixer com a Ode An die Freude que traduït al català vol dir Oda a l’Alegria. Perquè van canviar el nom Llibertat per Alegria? Com ho justifiquen? 




He llegit el següent: van posar Alegria en lloc de Llibertat, per ampliar el seu significat ja que encara que el destí dels humans és la Llibertat, el desenrotllament complet d’aquest destí desemboca en l’Alegria. Quan vaig acabar de llegir això, vaig pensar: i la gent s’ho creu això? I, vaig recordar a Erasme de Rotherdam, autor del llibre “Elogi de l’Estultícia” que vol dir Estupidesa, conegut a tot el món amb el títol també canviar per “Elogi de Follia”. No és el mateix ser estupiditzat que estar boig.  Es canvien noms per adulterar pensaments. 

Els pensament adulterats comporten mentalitat degenerades. La construcció d’Europa – i del Món- comença per les paraules amb genuïtat o sentit original, que fan bona la construcció. Cal anar amb compte amb les paraules. Els bons cristians diuen que Déu és la Paraula. L’Himne d’Europa, es diu que és l’expressió dels ideals de pau, solidaritat i llibertat.

Llegim a l’ Oda de Von Schiller, la lletra de l’Himne d’Europa[2], “tots els éssers beuen de la joia del pit de la Natura”. Els éssers catalans, els habitants naturals, de Catalunya i totes les terres de parla catalana, també hem begut i volem beure de “la joia del pit de la Natura”  que ens fa sentir lliures i  no volem beure de la llei de la Constitución española que actualment, i des de fa segles, ens fa sentir esclaus dominats per un mal poder.

I, no solsament els éssers humans de Catalunya, sinó tots els éssers humans que beuen del pit de la Natura, ciutadans de les nacions naturals i lleis naturals pensades per servir ideals, sobre la veritat, la bondat i la justícia, i no per servir com a esclaus les lleis constitucionals pensades per oprimir i privar de la llibertat i del reeiximent personal que dignifica.

Avui, mentre feia aquest escrit, he llegit una notícia:

A Madrid, la capital d’Espanya, aquest 31 de gener de 2020, els espanyols faran una escenificació, una  commemoració de Los Tercios de Flandes, una acció bèl·lica de les considerades pels flamencs europeus tropes d’ocupació espanyoles del segle XVI que van anar en una mena de “a por ellos!” contra estats europeus, de forma  semblant al que s’ha sentit cridar a alguns espanyolistes a Catalunya amb motiu del referèndum de l’1 d’Octubre de 2017. 

A Madrid, recordaran la batalla de Gembloux, que va tenir lloc el 31 de Gener de 1578, guanyada per les tropes espanyoles. Diversos eurodiputats espanyols, hostils amb la causa de Catalunya i amb el fet que Puigdemont sigui eurodiputat,  han manifestat el seu recolzament i exaltació.



Mapa de Països Baixos europeus sota domini espanyol

L’alcalde d’Anvers (Bèlgica. Flandes), Bart de Wever ha enviat una contundent carta de queixa a l’alcalde espanyol de Madrid, queixant-se d’aquesta glorificació de “la furia espanyola”, manifestant que “aquestes tropes de soldats espanyols eren temuts a Europa” per la seva maldat. Recorda que a principis de 1576 “van saquejar, violar i posar foc a la ciutat”.

Els espanyols que  escenifiquen i celebren aquests fets  històrics relacionats amb la condemna a mort del comte  flamenc Egmont, són els mateixos que volen jutjar per condemnar al president català Puigdemont.

En els dos casos, Egmont i Puigdemont, per voler-se independitzar d’Espanya.
Perquè es volien independitzar d’Espanya? La resposta és: pels mals que l’espanyolisme comporta i que, alguns d’ells, van quedar detallats a l’Edicte Acta Abjuració, de l’any 1581 a La Haia (Països Baixos).

Hi ha diverses classes d’holocausts. Europa, no n’oblidis cap. No en permetis cap sota cap disfressa, per molt que algunes es presentin com a demòcrates tot fent lleis que facin l’exercici de la democràcia quelcom  il·legal.

L’any 1992, hi havia una pancarta a  l’entrada d’un municipi de Catalunya que deia “Espanya presó de pobles”. Ara, any 2020, a molts municipis de Catalunya, s’hi pot veure una pancarta que hi diu “Llibertat presos polítics catalans”. Europa, escolta el que diuen els polítics catalans presents al Parlament Europeu, polítics als qual el poder espanyols vol jutjar com es va fer amb els polítics flamencs.



El científic europeista Heiner Heisenberg, al qual el català Salvador Dalí considerava un dels seus pares espirituals va escriure el següent :

Volem que la vida espiritual renaixi i torni a florir al nostre voltant, que a Europa neixin altra vegada els pensaments que determinen el ser de l’Univers. Volem que els nostre joves, a pesar del confús i tèrbol remolí dels fets del món extern, es sentin il·luminats per la llum espiritual d’Occident” ( “La imatge de la Naturalesa en la Física actual” Pàg. 56 Ed. Ariel 1.976)

Quina és la filosofia d’aquesta vida espiritual que ha de portar el renaixement  i reeiximent naturalista a Europa? El vernaclisme que comporta la confederació de nacions originàries – naturals o vernacles – que sorgiran i anorrearan  les constitucions dels estats actuals, la seva mentalitat adúltera i  la seva moral corrupta. Som dins uns estats en degeneració i és necessari regenerar, tornar als orígens. El nostre futur és als orígens.

Pere Duran Farell, un català, europeista, empresari i arqueòleg, va dir: "L'únic camí de la nova Europa és, n'estic convençut, el de la cultura de les cultures, el de les identitats autèntiques, integrades en un gran projecte comú de nova escala, molt més gran que les que han estat possibles en l'Europa de fins ara”. "El món té un gran dèficit d'esperit. L'explosió del món material ens ha confós”. Extret del llibre: "Què pensa Pere Duran Farell", de Joaquim Maluquer.

Escolto els discursos de diversos caps d’estats europeus, a França, Itàlia, Espanya i Alemanya que parlant de la seva por a que Europa es destrueixi amb les independències de les noves nacions, que com Catalunya, Euskadi, Còrsega, Occitània, Escòcia, Irlanda,  i d’altres despertades per l’Alè que es manifesta de forma natural en la voluntat dels habitants dels pobles originaris que reivindiquen sobirania nacional en llibertat.

Des del meu punt de vista, cultural i històric, penso que no destruiran Europa, sinó que la regeneraran i la constitucionalitzaran en funció de la mentalitat original i la Llei Natural.

Aquest és ideal vernaclista, que a més a més, també comporta una concepció cristiana regeneradora.  

Els ideal d’Europa es van concebre a criptes, ja des dels temps prehistòrics en els monuments de pedra, dolmens, menhirs, taules, continuant amb obeliscs, tholos hel·lènics i claus de volta de l’art romànic, capelles, esglésies, basíliques i catedrals. Tots ells amb referents zodiacalistes. Cal d’ells dedicat a Jahveh. A tots els altars el colom que representa l’Esperit Sant i el do de llengües. Els significat de tots ells ha  estat adulterats. 

Cal retornar a retrobar el sentit original. El camí, passa per la llibertat de les nacions originals o vernacles d’Europa. Això vol dir refer i per refer, desconstituir els Estats adúlters i corruptes i el seu marc legal, geogràfic i conceptual. Hi ha un poder que vol fer creure que això és delicte. No és delicte, és fer camí cap a la veritable llibertat i la pau al món.

Alguna vegada he pensat que s’hauria de convocar una manifestació de banderes de nacions vernacles a la plaça de Sant Pere de l’Estat Vaticà. Doncs, la sobirania de les nacions vernacles  és també una qüestió cristiana. I, el Papa s’hauria de pronunciar al respecte amb un discurs.

El vernaclisme està relacionat amb el do de llengües nacionals naturals que segons els evangelis és una característica del fet de ser cristià, ja que Crist ho va instituir dient: us reconeixeran com a cristians o deixebles Meus, perquè tindreu do de llengües. No va dir res d’una llengua universal. Va parlar de llengües de cada lloc o territori. Va parlar del factor natural i no pas del factor dogmàtic, sigui de Fe o Constitució de lleis i marcs legals.

La confederació de les nacions vernacles  és un factor per assolir la solidaritat i la pau del món com digué Alexandre Deulofeu, autor del llibre Catalunya Mare de la cultura europea dins els llibres de la Matemàtica de la Història fent referència  a les nacions vernacles,  també és una qüestió cristiana.


El vernaclisme està relacionat amb el do de llengües nacionals naturals que segons els evangelis és una característica del fet de ser cristià, ja que Crist ho va instituir dient: us reconeixeran com a cristians o deixebles Meus, perquè tindreu do de llengües. No va dir res d’una llengua universal. Va parlar de llengües de cada lloc o territori. Va parlar del factor natural i no pas del factor dogmàtic, sigui de Fe o Constitució de lleis i marcs legals.  L’Himne d’Europa no parla de l’obediència a cap llei constitucional de cap estat, i menys, si aquesta és injusta i antinatural. 

L’Himne d’Europa és lexpressió dels ideals europeus de llibertat, pau i solidaritatJo, hi afegeixo, la vernaclitat, que és l’originalitat, la seva essència, la seva naturalitat emanada del pit de la Natura de la qual parla von Schiller en la seva Ode an die Freiheit, traduïda al català, Oda a la Llibertat. Aquest no crec que fossin els ideals dels soldats espanyols que van anar amb Los Tercios de Flandes. Vigila Europa! Compara què van fer els soldats espanyols a Flandes en el segle XVI, quan era rei d’Espanya Felipe II  i que està passant a Catalunya en aquest segle XXI....

Jutgeu per vosaltres mateixos, que no jutgi ningú per vosaltres. Defenseu i doneu testimoni dels humanistes i celestes ideals europeus.

Jordi Salat (12/2/2020)

Notes:

Madrid reviu Los Tercios de Flandes.

Puigdemont, Comín i Ponsatí al Parlament Europeu

Clara Ponsatí al Parlament Europeu relaciona l’Espanya del segle XV amb Hitler.
https://www.diaridegirona.cat/catalunya/2020/02/13/ponsati-diu-que-hitler-inspirar/1029029.html



[2] L’Himne d’Europa és composat per Ludwig Van Beethoven, el mateix compositor que va composar Egmont, l’ obra de Von Goethe sobre la repressió d’Espanya a Flandes.  L’Himne d’E$uropa està basat en l’Oda  de  Johann Christoph  Friederich Von Schiller, amb el titol de Oda a la Llibertat (Oda an die Freiheit) però “un censor” li va fer canviar el nom i posar-li Oda a l’Alegria ( Ode an die Freude)


[3] Exèrcit espanyol Los Tercios de Flandes https://ca.wikipedia.org/wiki/Ex%C3%A8rcit_de_Flandes