dijous, 9 d’abril del 2020

Occitània, Catalunya i Anglaterra: Peterhouse College de Cambridge


REINES D’OCCITÀNIA, CATALUNYA I ANGLATERRA
I L’IDEAL ESPIRITUAL I MENTALITAT RACIONAL D’EUROPA

L’escut del Peterhouse College de  Cambridge


Escut del Peterhouse College
de la Universitat de Cambridge ( Anglaterra)



Una reina del Casal de Barcelona, Elionor de la Provença nascuda a Ais de la Provença (Occitània) el 1223 intervingué en la creació del Peterhouse College, el primer col·legi de Cambridge a Anglaterra, l’actual Universitat de Cambridge?



Extret del llibre "DOTZE Escriptures Heterodoxes":

Un fet històric significatiu i molt  important  relacionat amb la constitució d’Europa sobre la base d’una concepció espiritual i una  mentalitat racional que està per sobre dels interessos econòmics, on parlo dels personatges occitans i catalans presents a les monarquies europees, compromesos amb un Ideal d’Europa relacionat amb les catedrals, en tant que monument matriarcal i feminista. 
Aquest ideal, comporta una concepció zodiacalista del cristianisme que ha estat proscrita i adulterada per un Mal Poder que des de fa segles, i encara actualment, domina Europa amb els “seus” Estats hostils a les nacions naturals o vernacles que l’haurien de constituir i conformar. La seva concepció cristiana zodiacalista està en el mateix nom dels personatges, com és el cas d’ “Elionor” que ens porta a l’arrel “El” que és a les paraules originals pronunciades per “El Crist”,  Eli Eli Lemah Sabachtany

Jesucrist no es deia Jesucrist, ja que aquest mot “Crist” és un mot grec i Jesús vivia a Galilea, i allí es parlava arameu no s’hi parlava grec. 

Aquest mot, “Eli”, al meu entendre, té un sentit i missatge zodiacalista,  actualment adulterat per falsos profetes amb els seus falsos reis i falsos Estats nacionals  a diversos llocs del món, i també a Europa, els quals amb les seves lleis constitucionals volen fer creure el que no és. 

Cal descobrir el secret que porten les paraules dels mestres en Gaya Ciència,  la ciència del doble sentit i sentit hermètic dels trobadors occitans i el seu poètic sonet.

A més de Elionor de la Provença (1223-1291) parlaré també d’ una altra occitana que fou reina d’Anglaterra abans que ella i que va ser Elionor d’Aquitània (1122-1204) l’anomenada Reina dels Trobadors.

1154-1189

Elionor d'Aquitània (Bordeus1122 - abadia de Fontevrault1204), duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).



 1236-1272

Elionor de Provença (Ais de Provença v 1223 - AmesburyRegne d'Anglaterra 26 de juny de 1291), infanta de Provença i reina consort d'Anglaterra (1236 - 1272).



1509-1533

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares1485 - KimboltonAnglaterra1536), infanta de Castella i princesa d'Aragó, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533), va ser la primera esposa d'Enric VIII d'Anglaterra. Va lluitar perquè les dones angleses accedissin a l’educació. La relació entre Caterina i la cultura catalana va més enllà del simple coneixement de la llengua. 

Escut Caterina d’Aragó, comtessa del Casal de Barcelona 


Escut Ais de Provença (Occitània)


En el decurs de la seva vida va mantenir una intensa correspondència en català amb personalitats humanistes de l'època, de tota Europa on tenia lloc la Reforma del cristianisme amb Erasme de Rotterdam i Martí Luter entre d'altres. Amb Joan Lluís Vives March -una de les figures cabdals del humanisme europeu, hi va mantenir una estreta amistat, i el professor valencià va deixar testimoni escrit que la reina d'Anglaterra i ell eren “de la mateixa nació[


 
Jordi Salat












dimarts, 17 de desembre del 2019

"El Pessebre" de Pau Casals. Fem-ne tradició de Nadal al Temple de la Sagrada Família de Barcelona



TRADICIONS  CULTURALS EN LLENGUA CATALANA
AMB IDENTITAT NACIONAL I  SENTIT INTERNACIONAL

"El Pessebre" de Pau Casals 
Un Oratori de nadal català, amb sentit internacional

Aquest any 20121 des del 8 de Desembre tenim un estel  de dotze puntes a dalt d' una torre del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona dedicada a Maria.

Continuo reivindicant que es programi l'audició de l'Oratori El Pessebre de Pau Casals i  Joan Alavedra al Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona.




Per Nadal, s'escau de programar audicions musicals al Palau de la Música Catalana. Al llarg dels anys s'hi han programat l'oratori de Bach i l’oratori “El Messies” de Händel.
A diverses ciutats d'Europa és tradicional programar-hi un concert musical per nadal.
Alguns d'aquest concerts es retransmeten per televisió arreu del món amb grans audicions. Alguns d'aquest concert els he vist a la Televisió de Catalunya, la TV3 i altres televisions.

A mi em sembla que hauria de ser tradicional retransmetre des de Catalunya a tot el món per Nadal, l'Oratori  El Pessebre  amb música de Pau Cals i  lletra en català de Joan Alavedra. 
S'ha d'esperar a que Catalunya esdevingui independent de l'Estat del Reino de España per a fer-ho?




No sé si han programat l'oratori "El Pessebre" del català Pau Casals.



He pensat que seria testimoni de catalanitat i identitat vernaclística de Catalunya que s’instaurés la seva audició com una tradició nadalenca catalana a Barcelona.

Fer-ho al Palau de la Música Catalana seria un bon lloc. No obstant, també he pensat que podria fer-se en el Temple Expiatori de la Sagrada Família de Gaudí. Donaria un ressò internacional a la cultura en llengua  catalana i un referent  identitari de Catalunya al món.

El Pessebre, a  més a més de prestar-se a parlar del tema identitari religiós cristià,  però relacionat amb la concepció cristiana de la Tradició Johanita, pròpia dels regnes de la Corona d'Aragó i present en l'art romànic que és el que fa referència la celebració del Nadal, i les seves diverses interpretacions espiritualistes, zodiacalistes[1] amb afinitats amb determinades celebracions paganes i dogmàtiques que anteposen l’obediència a les lleis – interpretades sovint de forma adúltera, degenerada i hipòcrita per les autoritats eclesiàstiques oficials -  abans que el testimoni del pensament, sentiment i voluntat de  l’esperit que ens bateja a nivell personal i nacional, també es presta en el cas de Pau Casals a parlar del tema identitari català, l’exili, la República, - potser hauríem de parlar de la “República de l’Esperit en el cas cristià-, la situació política en el passat, en el present i en els ideals del futur que es vol construir. Un d’aquest ideals, la pau, relaciona parlament a la seu de la ONU seguint una tradició catalana que es remunta a l’Abat Oliba i la Pau i Treva.





 Jordi Salat
[1] El criteri  de la fe del cristianisme zodiacalista pagà, relaciona, pel que fa al Pessebre, el ruc amb el Sol i el bou amb la Lluna. El criteri de la Tradició Johanita basada en el Llibre de la Revelació de Joan que es diferent a la creença basada en la Tradició Jahvehita.  El llibre de la Divinitat  és  el Cosmos o Univers – el Pare Celestial- i la Natura o Mare Terra. El Pater i la Mater. La Tradició zodiacalista  es basa en el Nou Testament dels 12 apòstols, tants com mesos té l’any i tants com cases zodiacals hi ha en el cel. I, rebutja l’Antic Testament  ja que aquest  concepció de la Divinitat es diferent de la que comporta Jahveh i la seva Llei relacionada amb Moisès. Aquesta era la fe dels càtars o cristians  albigesos occitans i catalans. Podríem dir també, que era la fe dels nobles bel·lònides de la Corona dels regnes d’Aragó a diferència de la fe catòlica del cristianisme dogmàtic del reino de Castilla?