dissabte, 7 de maig del 2022

Escut municipal de Badalona: Imatge genuïnament catalana o imatge adúlterament descatalanitzada?

 

ESCUT MUNICIPAL GENUÍ DE BADALONA

Imatge genuïnament catalana o Imatge adúlterament descatalanitzada

El primer referent identitari que vaig veure quan vaig arribar a Badalona per a quedar-m’hi a viure va ser l’escut municipal. Em va sorprendre que només tingués dos pals vermells enlloc de  quatre que representen la identitat catalana. La identitat per a mi és un factor molt important ja que, per a mi,  representa l’Humanisme: els ésser humans tenen com a un dels atributs identificar-se amb un referent que comporti un ideal i esperit, podem dir-ne també un alè vital. Sense un referent identitari els éssers humans no són poble, són massa en el sentit que li dóna Sigmund Freud.[1] I, en tant que massa, sempre manipulada i esclava captiva d’un poder que la domina mentalment.

 


Tot mirant l’escut municipal  de Badalona vaig preguntar-me: L'actual escut de Badalona, reflecteix la identitat catalana de la ciutat? Amb quin criteri s'ha de fer un escut dels pobles i les ciutats catalanes? S'hauria de posar els quatre pals identitaris catalans a l'escut de Badalona? Potser tenia els quatre pals catalans originalment i es va canviar per a treure-li la identificació catalana?  I, vaig recordar que s’havia volgut fer quelcom semblant, treu els quatre pals, a l’escut municipal de Barcelona.

Vaig posar “escut de Badalona” a Google i vaig trobar aquestes imatges:


 

Amics de Badalona http://badamics.blogspot.com/2009/10/lescut-de-badalona-num-25-2003.html

Així doncs, l’escut  de Badalona sí que portava els quatre pals com a referent català.

 


 


 

Pel que fa referència al quarter de les ones blaves llegeixo el següent:  L'origen dels quarters locals, les ones blaves sobre argent, és  l’escut de la família  Gualbes, que va enllaçar amb els  Santcliment, senyors de Badalona.




Escut noble família Gualbes a Església de Santa Maria del Mar a Barcelona (Catalunya)





 

Escut noble família Gualbes a Església de Sant Just i Sant Pastor a Barcelona (Catalunya)




Continuo llegint informació i em trobo la següent:

Abans de l'aparició de l'actual escut, al segle XIX  Pasqual Madoz, al seu Diccionari Geogràfic, descrivia l'escut de Badalona de la següent manera:

 

«Tiene esta villa por armas un escudo cuartelado, en primero y cuarto, en campo de oro, cuatro barras sangrientas, y en segundo y tercero, en campo de plata, cuatro fajas ondeadas de azul»



El  1912 l'Ajuntament va contractar a Lluis Domènech Montaner per tal d'esbrinar quin era el veritable escut de la ciutat, per la qual cosa l'arquitecte va dur a terme un estudi  AVUI PERDUT, que va resultar en l'actual disseny de caràcter modernista. El nou escut va ser aprovat per l'Ajuntament l'any  1914.

 

En reiterades ocasions s'ha demanat la reforma de l'escut de la ciutat, que sempre s'ha refusat des del consistori, que té la màxima potestat quant als canvis dels símbols locals. Tanmateix, tant dels àmbits polítics com també personalitats de l'àmbit cultural, com  Joan Soler Amigó, han defensat l'actual escut, que és el que hi ha hagut sempre. 

 

El 1997 l'assumpte va quedar pendent del  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 

No em puc creure, ara per ara, que Lluis Domènech i Montaner, que valorava la presència identitària dels quatre pals com així  en va deixar constància en al Palau de la Música Catalana, fes un estudi amb aquest error referencial que adultera la identificació catalana.  Per altre banda,  trobo significatiu que aquest estudi,  que es diu que ell va fer, avui s’ha perdut... 

I doncs, si no es pot consultar el seu estudi perquè s’ha perdut, com poden afirmar-ho amb tanta contundència davant l’aparent contradictorietat?

Pel que fa referència al comenta de defensa de l’est actual que diu “és el que hi ha hagut sempre”, la informació que exposo al llarg de l’escrit i que he trobat al web dels Amics de Badalona, ho contradiu de forma evident.

Així, doncs, faig una crida als badalonins per a promoure una campanya per a restituir l’escut  municipal de Badalona amb  el seu referent dels quatre pals vermells sobre fons daurat.  

I, també a explicar quin és el seu simbolisme universal que va relacionat amb els quatre elements de la Creació: aire, aigua, terra i foc, així com tot el pensament filosòfic que comporta. Un pensament que configura una identitat que té el seu marc referencial també en la Psicologia,  l’Humanisme i el nacionalisme humanista. Dins del marc referencial vernaclístic la identitat  és dignitat.

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

 

dijous, 14 d’abril del 2022

Una interpretació heterodoxa de la Història en funció de dues tradicions bíbliques originades en la Maledicció de Noè.


Conferència 

"Una interpretació heterodoxa de la Història en funció de dues tradicions bíbliques" originades en la Maledicció de Noè (Gènesi 9:25) i presentació del llibre "DOTZE"

A càrrec de Jordi Salat 

a la sala d'actes de l'Associació Plural 21 de Barcelona

veure

VIDEO DE LA CONFERÈNCIA 


La conferència va fer-se el 18 d'Abril de 2022, Dilluns de Pasqua, Dia de la primera Lluna Plena del cicle zodiacal després de l'Equinocci de Primavera. En el Zodíac occidental, l' Equinocci de Març senyala l'inici del Cicle Astrològic  on el Sol transita les DOTZE divisions en parts iguals de 30 graus de l'Eclíptica que comencen i acaben en el signe d'Àries, l'Anyell, primer signe del Zodíac el qual representa l'inici de la Creació. En la cultura camita, és el dia de la la deessa Astarteh, la Senyora del Cel, esposa de Baal, representat zoomòrficament en la figura d'un bou o toro, considerat el Senyor del Cel. 

En el llibre DOTZE, s'hi parla de la influència d'aquestes tradicions, la jahvehita i la baalita (considerada també com a johanita si es fa una lectura zodiacalista del llibre de la Revelació o Apocalipsi com fa l'autor) que es relaciona amb la identitat i identificació de les nacions de llengües i cultures vernacles al llarg de la Història.

S'hi fa referència al cas del nacionalisme català i dels regnes bel·lònides de la Corona d'Aragó. En el llibre s'explica que Peronelha d'Aragó, era de la nissaga bel·lònida, era la hereva representant del testimoni de la Flor de Lys. 

La seva mare, l'occitana reina Agnès de Peitieu (1105-1159) esposa del rei Ramir II el monjo, i per tant reina de la Corona d'Aragó  està enterrada a la mateixa abadia que l'occitana Elionor d'Aquitània, reina dels trobadors, reina de Anglaterra i de França,  i mare del rei Ricard Cor de Lleó, també enterrat a aquesta abadia anomenada Abadia de Fontevrault (Occitània)

Aquestes arrels antigues estan relacionades amb les branques actuals de l'Arbre de la Història.

Els fets històrics actuals, en general, i en concret els fets històrics viscuts a Catalunya amb el referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 i la posterior actitud de rentar-se les mans i no defensar la causa democràtica nacional i vernaclística catalana enfront la imposició alena a la voluntat del poble català que es justifica dins el marc legal constituït per España, ha posat de manifest que hi ha un poder per sobre de les democràcies  en general i de les democràcies europees en concret.

Està relacionat amb les dotze monarquies d'Europa? Està vigent i continua la lluita pel poder pel domini i control de les mentalitats humanes entre les dues tradicions bíbliques presents al llarg de la Història? Qui té el poder en aquest món? Podeu escoltar la conferència on se'n parla tot fent referència a les muses, heliconíades o deesses: Clio, Urània i Gea, de la mitologia hel·lènica.



veure

VIDEO DE LA CONFERÈNCIA 

Una interpretació heterodoxa de la Història en funció de dues tradicions bíbliques originades en la Maledicció de Noè


i presentació del Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes



              



Jordi Salat

Blog Vernacle

josalort@hotmail.com