Verges Negres de Catalunya: Torres de Segre

 VERGES NEGRES DE CATALUNYA

Torres de Segre (Lleida) Nostra Senyora de la "Carafumada"?

La visita a les Terres de Lleida per a veure la floració dels arbres fruiters d'Aitona i Alcarràs, ens ha portat una sorpresa. Hem descobert una "verge negra" al municipi de Torres de Segre (Lleida).

Les verges negres no són negres pel fum de les espelmes, sinó per un altre concepte que es basa en una concepció religiosa relacionada amb una interpretació gnòstica del Nou Testament bíblic, segons al qual el negre representa la nit, Crist el Sol i els 12 apòstols les 12 constel·lacions zodiacals.

Aquesta tradició religiosa comporta una concepció cristiana que ha censurada pel cristianisme oficial que es basa en la traducció de la Tradició de les Sagrades Escriptures el Papa Dámaso en el segle IV i en en temps de l'emperador Constantí quan es va fer una tria de textos dividint entre canònics i no canònics.

Aquesta interpretació cristiana de caràcter gnòstic està relacionada amb la religiositat egípcia de la deessa negra Isis i Horus i la religiositat mesopotàmica de la deessa Astarteh i Baal coneguts com a Senyora del Cel i Senyor del Cel.

Les verges negres són presents a tota Europa i pensem que constitueixen una ruta de turisme cultural històric i religiós molt interessant per a descobrir la identitat de les nacions naturals - genuïnes o vernacles - d'Europa.

Aquesta verge negra de Torres de Segre es deia "Nostra Senyora de la Carasumada" ara li diuen "Mare de Déu de la Carrassumada". A les terres de Lleida, "sum" fa referencia al fum. Sumada, voldria dir fumada. El mot xemeneia a Lleida es diu Ensumania.

El seu nom original era Nostra Senyora de la Carafumada? Atès que era negra, això tindria sentit.

GOIG

Puig sou en aquesta altura

De tots los fiels venerada,

Siau nostra protectora,

Verge de Carasumada.

Devall de una verda planta,

Molt semblant al Romaní.

Enllaç al goig

Reflexió:

Observeu què diu Wikipedia. No fa cap menció a la verge negra. Perquè no s'esmenta?

Dir, com és diu a Wikipedia, que "la Mare de Déu de la Carrasumada" és "un conjunt d'església i masía" no és la resposta adient.

Mare de Déu Carrasumada

Les verges negres estan relacionades amb els templers. Hi haugueren templers a la terres on ara tenim a Torres de Segre?

La resposta és si.

El 1227 Ramon de Cervera vengué per 9.000 morabatins d'or el castell i la vila de Torres de Segre i els seus drets sobre la séquia de Torres als mercaders llenguadocians Hug de Blumat, Pere Clavell i Guillem Hug de Tolosa. El condomini de les tres famílies passà per diverses mans fins que fou adquirit pel bisbe d'Osca Jaume Sarroca (fill natural de Jaume I), el qual deixà el castell i drets als templers (en el seu testament del 1289, amb l'obligació de pagar 3.000 sous jaquesos al monestir de Poblet).

Els templers establiren la comanda de Torres, que a l'extinció de l'orde (1317) passà als hospitalers, els quals integraren la comanda en el Gran Priorat de Catalunya i de la qual adquiriren la jurisdicció alta i baixa (civil i criminal) el 1357. Hi hagué sovintejats problemes entre la paeria de Lleida i els comanadors (templers i hospitalers) de Torres per qüestió dels drets sobre la séquia.

Aquest detall històric, és important per relacionar-ho amb el fet que era negra i el seu simbolisme com totes les verges negres relacionades amb els templers:

"Els templers establiren la comanda de Torres, que a l'extinció de l'orde (1317) passà als hospitalers, els quals integraren la comanda en el Gran Priorat de Catalunya"

Per explicar per quin motiu és important parlarem del culte que va instaurar el rei Salomó en el Primer Temple de Jerusalem, quan va treure el Tabernacle de Jahveh i va fer venir arquitectes del regne camita d'Hiram per instaurar un altre culte, el culte a Astarteh i Baal. En els llocs relacionats amb els templers i amb Sant Miquel hi trobem verges negres.

NOTA HISTÒRICA SOBRE TORRES DE SEGRE

Torres de Segre protagonitzà un famós esdeveniment del catalanisme lleidatà: un grup de patriotes organitzaren (1900) una expedició fluvial (en una barca presidida per la bandera catalana) Segre avall, amb Frederic Renyé i Viladot, Manuel Roger de Llúria, Salvador Revés, Joan Bergós, Enric Arderiu i Manuel Espluga, que feren abrandats discursos als pobles per on passaren; a Torres es feu un acte polític i literari a l'ermita de la Mare de Déu de Carrassumada. El governador José Martos O'Nealle prengué represàlies (desterrà Arderiu a Huelva) i hi hagué mítings multitudinaris organitzats per Solidaritat Catalana.

Viquipèdia

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Escut municipal de Badalona: Imatge genuïnament catalana o imatge adúlterament descatalanitzada?

 

ESCUT MUNICIPAL GENUÍ DE BADALONA

Imatge genuïnament catalana o Imatge adúlterament descatalanitzada

El primer referent identitari que vaig veure quan vaig arribar a Badalona per a quedar-m’hi a viure va ser l’escut municipal. Em va sorprendre que només tingués dos pals vermells enlloc de  quatre que representen la identitat catalana. La identitat per a mi és un factor molt important ja que, per a mi,  representa l’Humanisme: els ésser humans tenen com a un dels atributs identificar-se amb un referent que comporti un ideal i esperit, podem dir-ne també un alè vital. Sense un referent identitari els éssers humans no són poble, són massa en el sentit que li dóna Sigmund Freud.[1] I, en tant que massa, sempre manipulada i esclava captiva d’un poder que la domina mentalment.

 

Tot mirant l’escut municipal  de Badalona vaig preguntar-me: L'actual escut de Badalona, reflecteix la identitat catalana de la ciutat? Amb quin criteri s'ha de fer un escut dels pobles i les ciutats catalanes? S'hauria de posar els quatre pals identitaris catalans a l'escut de Badalona? Potser tenia els quatre pals catalans originalment i es va canviar per a treure-li la identificació catalana?  I, vaig recordar que s’havia volgut fer quelcom semblant, treu els quatre pals, a l’escut municipal de Barcelona.

Vaig posar “escut de Badalona” a Google i vaig trobar aquestes imatges:

 

Amics de Badalona http://badamics.blogspot.com/2009/10/lescut-de-badalona-num-25-2003.html

Així doncs, l’escut  de Badalona sí que portava els quatre pals com a referent català.

 

 

 

Pel que fa referència al quarter de les ones blaves llegeixo el següent:  L'origen dels quarters locals, les ones blaves sobre argent, és  l’escut de la família  Gualbes, que va enllaçar amb els  Santcliment, senyors de Badalona.

Escut noble família Gualbes a Església de Santa Maria del Mar a Barcelona (Catalunya)

 

Escut noble família Gualbes a Església de Sant Just i Sant Pastor a Barcelona (Catalunya)

Continuo llegint informació i em trobo la següent:

Abans de l'aparició de l'actual escut, al segle XIX  Pasqual Madoz, al seu Diccionari Geogràfic, descrivia l'escut de Badalona de la següent manera:

 

«Tiene esta villa por armas un escudo cuartelado, en primero y cuarto, en campo de oro, cuatro barras sangrientas, y en segundo y tercero, en campo de plata, cuatro fajas ondeadas de azul»

El  1912 l'Ajuntament va contractar a Lluis Domènech Montaner per tal d'esbrinar quin era el veritable escut de la ciutat, per la qual cosa l'arquitecte va dur a terme un estudi  AVUI PERDUT, que va resultar en l'actual disseny de caràcter modernista. El nou escut va ser aprovat per l'Ajuntament l'any  1914.

 

En reiterades ocasions s'ha demanat la reforma de l'escut de la ciutat, que sempre s'ha refusat des del consistori, que té la màxima potestat quant als canvis dels símbols locals. Tanmateix, tant dels àmbits polítics com també personalitats de l'àmbit cultural, com  Joan Soler Amigó, han defensat l'actual escut, que és el que hi ha hagut sempre. 

 

El 1997 l'assumpte va quedar pendent del  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 

No em puc creure, ara per ara, que Lluis Domènech i Montaner, que valorava la presència identitària dels quatre pals com així  en va deixar constància en al Palau de la Música Catalana, fes un estudi amb aquest error referencial que adultera la identificació catalana.  Per altre banda,  trobo significatiu que aquest estudi,  que es diu que ell va fer, avui s’ha perdut... 

I doncs, si no es pot consultar el seu estudi perquè s’ha perdut, com poden afirmar-ho amb tanta contundència davant l’aparent contradictorietat?

Pel que fa referència al comenta de defensa de l’est actual que diu “és el que hi ha hagut sempre”, la informació que exposo al llarg de l’escrit i que he trobat al web dels Amics de Badalona, ho contradiu de forma evident.

Així, doncs, faig una crida als badalonins per a promoure una campanya per a restituir l’escut  municipal de Badalona amb  el seu referent dels quatre pals vermells sobre fons daurat.  

I, també a explicar quin és el seu simbolisme universal que va relacionat amb els quatre elements de la Creació: aire, aigua, terra i foc, així com tot el pensament filosòfic que comporta. Un pensament que configura una identitat que té el seu marc referencial també en la Psicologia,  l’Humanisme i el nacionalisme humanista. Dins del marc referencial vernaclístic la identitat  és dignitat.

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

 

---

[1]Psicologia de les masses i anàlisi del jo  https://ca.wikipedia.org/wiki/Psicologia_de_les_masses_i_an%C3%A0lisi_del_jo