La identitats nacionals vernacles o genuïnes
i l’Ideal Nacional Català (1)
Aquest mes de Novembre de 2022 el reviso i el
refaig canviant el títol vell per un de nou: La identitats nacionals genuïnes i l’Ideal Nacional Català
Per quin motiu he fet aquesta adaptació i
relectura d’un article que vaig escriure ara fa uns quinze anys? Doncs, perquè
una persona que ha llegit el meu llibre DOTZE
Escriptures Heterodoxes editat el 2021, i que ha copsat el què jo vull dir
quan parlo de l’Ideal Nacional Català, m’ha aconsellat canviar el mot vernacles pel mot genuïnes. Quan li he preguntat per quin motiu. M’ha dit
que vernacles és un mot arcaic. Això-
m’ha dit- fa que molts lectors no acceptin o combreguin amb els teus escrits
perquè els semblaran cosa del passat i no copsaran l’actualitat del què estàs
dient. Ho he reflexionat i he recordat
que des de fa anys rebo molts correus de persones que s’identifica amb el meu
missatge sobre l’Ideal Nacional Català, i em recomanen canviar el mot vernacles per un altre. Quan els
pregunto el motiu em diuen perquè al Diccionario
Español han posat que les llengües vernacles són les llengües dels esclaus
de Roma i en parlen amb un sentit despectiu. Doncs, bé, vaig a fer la prova.
Reescric aquest article que vaig fer l’any 2007 i substitueixo el mot vernacles
pel mot genuïnes. Es fan vells els mots i perden sentit? Jo crec que no. Cal
canviar els mots que han adulterat per a recobrar el sentit original del què
es vol dir? Jo crec que no; a mi em sembla que cal reivindicar el sentit
original dels mots adulterats. Acabat de reflexionar-hi he decidit però fer la
prova i he canviat el mot vernaclisme pel mot genuïnisme. L’escrit que vaig fer
fa quinze anys, amb alguns afegits és d’actualitat. Tant actual que a vegades
he pensat que el temps no existeix; només
és un Instant en moviment; promogut o originat, per dues forces genuïnes. Ara
recordo que quelcom així ja ho deia
Zoroastre o Zaratrustra quan parlava
d’ Ohrmazd i Ahriman. Avui som a Novembre de 2022
ESCRIT FET L’ABRIL DEL 2007 REVISAT I REFET
AQUEST 2022
En el seu viatge a Marroc (Abril 2006) el
president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va anunciar un gir
en la política exterior catalana basat en potenciar els aspectes econòmics i deixar de cantó, els aspectes més identitaris i simbòlics. Aquesta línia ha estat
seguida posteriorment també en política interior per l'actual Govern de la
Generalitat de Catalunya encapçalat per "José" Montilla. Aquesta
actitud - el rebuig de les identitats pròpies de cada lloc que també anomeno
genuïnes - és una actitud que he observat en diversos polítics, catalans,
espanyols, europeus, americans i d'altres. Per què no es vol potenciar els
temes identitaris i simbòlics? Què passa amb les qüestions identitàries? Per
què no s’hi ha d’entrar? Potser que els polítics no volen entrar en la
dialèctica identitària a causa de que els votants estan dividits per la seva
identificació. A Catalunya, per extensió als Països Catalans o regnes de la
Corona d’Aragó, n’hi ha que es senten espanyols i n’hi ha que es senten
catalans. A tot el món s'observa un renaixement del nacionalisme genuïnista o
indigenista que queda escindit entre autoctonistes i forasteristes. A Irlanda
entre irlandesos i britànics o anglòfons. A Ucraïna entre ucraïnesos i
soviètics russòfons. A Occitània entre occitans (llengua d'oc) i francesos (
llengua d'oil). A Euskal Herria entre euskalduns (llengua euskera) i espanyols
(llengua castellana). La llista de nacions genuïnes podria fer-se molt
més llarga. A la premsa he llegit referències a Caledònia, Escòcia, Geòrgia,
Llombardia, Galícia, Còrsega, .....
Totes aquestes voluntats democràtiques de caràcter autòcton o genuí estan sotmeses
a un Marc Legal o Constitució que les condiciona, i a un medi social advers
compost per una població transplantada amb caràcter hostil i adversària, Marc
Legal que comporta una determinada mentalitat i concepció cultural adúltera i
antinatural feta a mida i conveniència dels poders dominadors. Es tracta d'un fenomen
internacional. Pel que fa referència a les poblacions trasplantades o
desterrades amb caràcter alienador i desnaturalitzador em pregunto: quin nom té
aquest fenomen de migracions amb caràcter desnaturalitzador o alienador? Quines
són les conseqüències social i culturals? És un fenomen característic dels poders imperialistes? És
un fenomen que es fa present en els
diversos sistemes polítics tant monarquies com a repúbliques? Ens hauríem de
preguntar: Qui vol dominar aquestes nacions políticament amb la cultura i llengües
que manifesten originalment com a emanacions genuïnes? D’on surten aquestes
emanacions? Hi ha un "poder"
que opera a nivell terrenal abastant tot el planeta Terra? Potser també
opera a un nivell còsmic interplanetari? Cal identificar aquest
poder malèvol i hostil amb les nacions,
llengües i cultures genuïnes. Sense identificar-lo no se'l pot combatre.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Les identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (2)
