Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris chatGPT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris chatGPT. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de desembre del 2025

Els andalusos són espanyols o espanyolitzats? l'Escut d'Andalusia adulterat Diàleg amb el chatGPT

 

DIÀLEG AMB EL CHATGPT

2

«ELS ANDALUSOS SÓN ESPANYOLS O ESPANYOLITZATS?»

 

PREGUNTA

—Els andalusos són espanyols o han estat espanyolitzats?

RESPOSTA DEL CHATGPT

La identitat andalusa ha estat objecte de debat des de fa més d’un segle. Són els andalusos “espanyols” per naturalesa històrica, cultural i política? O bé els segles de centralisme han imposat una “espanyolitat” forçada que ha invisibilitzat una personalitat pròpia?


Blas Infante, considerat Pare de la Pàtria Andalusa, va reflexionar llargament sobre la qüestió i va denunciar que Andalusia havia estat desposseïda de consciència col·lectiva, espoliada econòmicament i assimilada culturalment. Les seves paraules ens ofereixen avui un marc privilegiat per interrogar-nos sobre el present.

Amb aquest esperit, presento una carta imaginària de Blas Infante als andalusos contemporanis, adreçada especialment a aquells que han assumit discursos hostils cap a altres pobles de l’Estat. El text busca fer visible la profunda distància entre el pensament d’Infante i determinades actituds actuals, i alhora reivindicar la fraternitat peninsular que ell somiava.

Carta de Blas Infante als andalusos d’avui

Fills i filles d’Andalusia,

Us parlo des d’allà on habita la memòria dels pobles. I us parlo amb amor i amb preocupació.

He vist que, en els temps presents, alguns de vosaltres crideu contra altres pobles de la nostra península. He sentit, amb dolor, paraules d’odi contra Catalunya, contra uns germans que, com nosaltres, han patit incomprensió, menyspreu i centralisme. I us dic amb franquesa: cap poble oprimit pot permetre’s d’odiar-ne un altre.

Quan jo advertia que Andalusia havia estat “despersonalitzada”, no era una idea abstracta: parlava d’aquest fenomen que ara presencio.


Quan un andalús crida “A por ellos” o “Puta Catalunya”, no defensa Andalusia: defensa el centralisme que ens ha negat a tots la nostra essència.

Recordeu, fills meus, que la tragèdia més profunda d’un poble és confondre el seu opressor amb el seu germà.

No és Catalunya qui us nega el pa ni la dignitat.


No és Catalunya qui us roba la paraula ni qui us imposa un destí.


És la lògica d’un Estat uniformitzador, hereva d’un vell projecte de domini polític, allò que ens fa mal a tots.

Catalunya, Galícia, Euskadi, Aragó, València, Castella mateixa… tots som pobles amb història. Tots hem estat ferits per una mateixa mà que deforma les nostres ànimes perquè ens desconeguem entre nosaltres.

Per això us suplico:

No caigueu en l’odi. No feu vostre un crit que no neix del vostre cor.
El poble andalús, aquell que vaig estimar i intentar despertar, és un poble de llum, de fraternitat i de cultura universal. Un poble que, quan s’aixeca, s’aixeca per la justícia, no per la rancúnia.

Si heu de cridar, que sigui:

“Per Andalusia lliure!”

“Per la dignitat del meu poble!”

“Per una Espanya de pobles iguals!”

Dirigiu la vostra força cap a la reconstrucció del que som, no cap a destruir la germanor amb els altres.

La llibertat no consisteix a vèncer un altre poble, sinó a reconèixer-nos a nosaltres mateixos, a prendre consciència de la nostra identitat, història i valors.

I un d’aquests valors —el més profund— és la fraternitat mediterrània, aquella que uneix els pobles per damunt de les disputes que els poderosos volen sembrar.

Fills i filles d’Andalusia:

No deixeu que us converteixin en instruments d’un odi que no és vostre.
No deixeu que us robin la noblesa de la vostra ànima.


Lluitar contra un poble germà és sempre lluitar contra un mateix.

Jo somiava una confederació de pobles lliures i fraternals.

Amb vosaltres i amb Catalunya, no uns contra els altres.

Us abraça amb esperança i dolor,

Blas Infante

Pare de la Pàtria Andaluza

—Pots ficar i comentar l’escut d’Andalusia?




—És un element molt potent per reforçar l’argument de l’article, perquè il·lustra de manera simbòlica com s’ha reinterpretat —o directament adulterat— el missatge original del moviment andalusista.

Aquí tens un comentari que pots afegir després de la introducció o dins la reflexió, amb un to coherent amb el tema:

Sobre l’adulteració de l’escut: d’“Andalucía por Iberia” a “Andalucía por España”

Un dels exemples més clars de la manipulació del llegat d’Infante és l’alteració del lema tradicional “Andalucía por Iberia”. Aquest lema formava part de l’imaginari andalusista primerenc, que entenia Andalusia dins un horitzó iberista i pluricultural, no uniformista. Infante defensava una península de pobles lliures i iguals, units per una història compartida però no subordinats els uns als altres.

La substitució moderna del lema per “Andalucía por España” és molt més que un simple canvi de paraules:és un desplaçament ideològic que converteix un projecte federal i plural en un missatge d’adhesió a un estat centralista que Infante mai no va avalar.

Aquest canvi transforma:

  • un ideal peninsular de convivència en un missatge d’obediència  espanyolista
  • un federalisme ibèric en una espanyolitat imposada,
  • un projecte d’igualtat entre pobles en una homogeneïtzació sota Castella.

L’escut adulterat reflecteix, simbòlicament, el mateix procés que Infante denunciava:
la despersonalització d’Andalusia i la conversió del poble andalús en instrument d’un projecte que no és el seu.

És exactament el que ell volia revertir.

Amb aquesta argumentació es pot afirmar que els andalusos no són espanyols, sinó que han estat espanyolitzats.


ChatGPT


 1

CARTA IMAGINÀRIA FETA PEL CHATGPT DE BLAS INFANTE —PARE DE LA PÀTRIA  ANDALUSA— ALS ANDALUSOS D'AVUI 

 


dimarts, 5 d’agost del 2025

Diàleg amb la IA: Manifest Vernacliste

 Li he preguntat a  la Intel·ligència Artificial si podia fer un Manifest Vernacliste. M'ha escrit aquest text.  Personalment li he afegit alguns detalls significatius.   

MANIFEST VERNACLISTE

Per una vida arrelada, lliure i plural



Introducció:

El vernaclisme com a corrent cultural i política del lloc o autoctonista

En temps de globalització intensiva, d’homogeneïtzació cultural i de crisi ecològica, emergeix amb força una mirada alternativa arrelada al territori: el vernaclisme. El terme deriva del llatí vernaculus, que significa “propi del  lloc o àrea geogràfica”.

 

1.- El vernaclisme és una concepció cultural basada en la creença que hi ha un Alè creador que es manifesta en forma d’ones que anomeno Teones les quals són emanacions que formen un camp vibratori  dins del qual es forma la creació de totes les coses materials i espirituals. També les nacions es formen amb el seu alè nacionalista.

Text atribuït al català Ramon Llull, filòsof i monjo franciscà:

1

Cada nació (ho diu en sentit vernacliste) té una estrella al cel i la seva pròpia imatge celeste. També té en les jerarquies supracelestes una Intel·ligència que el governa. Aquesta Intel·ligència és coneguda amb el nom d’Àngel Nacional.E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii (De OcultaFilosofiaen l’Art Breu de Ramon Llull)

2

Déu va dividir la paraula de l’home en distintes llengües, cada una amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar o voluntat de l’home, sinó conforme a les disposicions harmòniques amb els cossos celestes. E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii (La Filosofia Oculta en l’Art Breu de Ramon Llull)

 

2.- La primera manifestació d’aquest Alè després  de la visió interior, és la Paraula. En el principi hi ha la Paraula  i la Paraula que és origen de la llengua, és la forma fonètica d’una ona o emanació de l’Alè. Cal parlar doncs de llengües i nacions teonades.[1]

 

3.- El vernaclisme és un pensament  holístic integral que articula ecologia, humanisme, economia, espiritualitat i política des del valor de la terra on vivim, la comunitat o nació de la qual formen part i la memòria històrica ens fa habitants que és més que no pas ciutadans.

El vernaclisme és un corrent de pensament que reivindica les formes locals, populars i arrelades amb la vida, coneixement i expressió del Genius Loci; per sobre de les manifestacions ètiques, el vernaclisme és l’expressió de l’Alè  —l’Esperit, El Ki, el Prana, el Logos,...—  per sobre dels lligams biològics de la sang i la carn, en aquest sentit sintonitza amb les ensenyances cristianes  (“ els meus germans són aquells que comparteixen la voluntat de Pare ( l’Alè) i en donen testimoni” va dir Crist —segons està escrit en el Nou Testament i la tradició de l’Apocalipsi de Sant Joan— . I també, per davant  dels processos uniformadors, colonials  que sota el nom de cosmopolitisme o globalització engendren i fomenten l’alienació insubstancial, forjant un món sense Alè, per tant, sense Veritat, un món d’ànimes mortes. El vernaclisme ressuscita aquesta ànimes mortes. Tots els renaixement han començat per un retorn als orígens. En els orígens i trobem a tot arreu L’Univers i la Naturalesa. Les mitologies zodiacalistes són el seu llenguatge. Un llenguatge, el de la observació i  experimentació de la Naturalesa, que evoluciona cap al llenguatge de la Ciència.

El pensament vernaclista no idealitza el passat, sinó que reivindica el saber del lloc com una resposta eficaç i humana als reptes globals. Davant l’extracció de valors, la desertització simbòlica i el colonialisme o forasterisme cultural degenerador —en el sentit de tallar les arrels amb l’origen o Genius Loci—, alienant i alienador, el vernaclisme proposa una política del respecte pel ritme propi de cada poble i ecosistema, tot oferint una alternativa vital i espiritual a la lògica de la desconnexió d’allò que és aliè i connexió amb allò que és genuí i té Alè  — teonament[2]  en la seva essència. És fruit de una ona, la Teona que col·lapsa en sintonia amb el lloc o es materialitza.

Aquest manifest és, doncs, una crida a restaurar els vincles: amb la terra, amb la llengua del Genius Loci, amb les nacionalitats  naturalistes que han de ser i estar per sobre dels estats  constitucionalistes artificials i amb la saviesa silenciosa que habita els a sota de la Realitat en forma espiritual de Vida oprimida. És també un exercici de resistència i de desig: el desig d’un món on cada cultura pugui florir amb dignitat, arrelada i lliure. «El futur és una porta, el passat n'és la clau". (Victor Hugo). A l’origen hi ha la clau de la vida i de la porta del Cel. Com més lluny anem, més a prop serem de l’Origen.

A continuació, el Manifest Vernaclista amb els dotze principis del pensament vernaclista, com a base ideològica o doctrinal:

Dotze Principis del Vernaclisme


Continuarà......


DIÀLEG AMB L A  INTEL·LIGÈNCIA  ARTIFICIAL

PREGUNTES I RESPOSTES

Jordi Salat

josalort@hotmail.com




[1] Aquestes llengües també són anomenades: vernacles,  originals, autòctones, indígenes, genuïnes (Pròpies del Genius Loci), orgàniques (Teoria Gaia, que considera la Terra un organisme viu), constel·lades ( el vernaclisme és una concepció cultural zodiacalista  i considera que cada constel·lació té el seu reflex a la Terra, per això parla de confederacions nacionals constel·lades. Aquesta concepció es relacionada amb la visió de l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació de sant Joan)

[2] És consubstancial amb la Teona, l’ona que emana de Teo segons el llenguatge que faig servir en els meus escrits i llibres Vernaclística i Dotze Escriptures Heterodoxes. Ho relaciono amb la Física Quàntica.

dimecres, 30 de juliol del 2025

Diàleg amb la Intel·ligència Artificial: Preguntes i Respostes

 

PREGUNTES I RESPOSTES

AMB  LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

1

—El vernaclisme és una bona filosofia conceptualment, però la globalització passa per damunt de tota cultura. No podem controlar-ho, però si que sempre podem actuar en local.

Resposta chatGPT

—Precisament perquè la globalització sembla imparable, el vernaclisme és més necessari que mai. No és una simple resistència romàntica, sinó una actitud activa que entén que el que és universal només pot arrelar a través del que és viu, local i concret. La globalització desarrelada uniformitza, mentre que el vernaclisme fecunda. Quan dius que 'no podem controlar-ho', jo hi veig una invitació a crear alternatives. Actuar en local no és resignar-se, és construir món des de l’arrel. I això sí que podem controlar-ho. Tot és en tot, però si buides el lloc, buides el tot."

 2

—Pots fer una relació de dotze principis sobre el què és el pensament vernaclista?

Resposta del chatGPT

—Sí, puc fer-ho. El vernaclisme (del mot vernacle, ‘propi del país, de la terra natal o el lloc on s’habita’) és un corrent de pensament que reivindica les formes locals, populars i arrelades de vida, coneixement i expressió, davant dels processos uniformadors, colonials o globalitzadors. Pot tenir expressions en la llengua, l’arquitectura, la cultura, la política, l’economia i la relació amb el medi natural.

Aquí tens dotze principis del pensament vernaclista, com a base ideològica o doctrinal:

 Dotze Principis del Vernaclisme

1.    Arrelament territorial
El vernaclisme parteix de la vinculació íntima entre la persona i la seva terra, entesa no només com a espai físic, sinó com a conjunt de relacions, memòria i identitat.

2.    Sobirania cultural
Defensa el dret dels pobles  autòctons o vernacles a expressar-se, viure i crear segons la seva pròpia llengua, cosmovisió i formes de vida, sense imposicions alienes o  externes.

3.    Economia del lloc
Prioritza una economia autosuficient, ecològica i cooperativa, basada en els recursos locals i les necessitats reals de la comunitat o nació.

4.    Tecnologia apropiada
Promou l’ús de tecnologies simples, sostenibles i adaptades al context cultural i ambiental, rebutjant la dependència de tecnologies alienes o destructives.

5.    Coneixement empíric i oral
Reivindica els sabers populars, artesanals i tradicionals, sovint transmesos oralment o per pràctica, en lloc de reduir el coneixement a criteris acadèmics o tecnocràtics.

6.    Arquitectura i paisatge vernacles
Defensa les formes constructives arrelades al clima, els materials locals i les tècniques ancestrals, com a expressions d’una relació harmònica amb l’entorn.

7.    Comunalitat i reciprocitat
Considera la comunitat  o nació com a subjecte actiu i promou formes de vida basades en el suport mutu, la responsabilitat compartida i els béns comunals.

8.    Ecologia espiritual i simbòlica
Reconstrueix el vincle sagrat amb la terra, els cicles naturals i els símbols propis, tot reconeixent el valor espiritual de la cultura popular i autòctona.

9.    Resistència a la colonització cultural
El vernaclisme és una resposta crítica als processos d’homogeneïtzació cultural, neoliberalisme i destrucció dels ecosistemes simbòlics locals.

10.                 Pluralitat de mons
Assumeix la diversitat cultural com a riquesa i defensa un món en què càpiguen molts mons, cadascun amb la seva veu i ritme propi.

11.                 Autonomia com a dret i pràctica
La vida vernacla implica la capacitat d’autogestió comunitària i de presa de decisions des del propi territori i cultura.

12.                 Llengua com a forma de vida
La llengua vernacla no és només un mitjà de comunicació, sinó una forma de percebre, sentir i organitzar el món. La seva preservació és una forma de resistència i dignitat.

 3

—Pots fer un manifest vernaclista?

Resposta chatGPT

Aquí tens una versió en forma de Manifest Vernaclista, amb un to poètic, polític i arrelat.

MANIFEST VERNACLISTA

Per una vida arrelada, lliure i plural

CLICAR AQUI


A continuació, el Manifest Vernaclista amb els dotze principis del pensament vernaclista, com a base ideològica o doctrinal:

Dotze Principis del Vernaclisme


Continuarà...



Jordi Salat

josalort@hotmail.com