Catalunya
i Califòrnia
Fotografies
identitàries:
Monument a Gaspar de Portolà a Pacifica (Califòrnia. USA)
fet per l’artista català Josep Maria Subirachs i el seu associat Francesc Carulla.
Foto: Xisca
Gelabert
Foto: Xisca
Gelabert
És una estàtua de 2,7 metres
a la ciutat de Pacifica, a California, esculpida per l’artista català Josep Maria Subirachs i
el seu associat, Francesc Carulla.
Es troba a primera línia de
la mar tocant Highway 1
donada a l'Estat de California per la Generalitat de Catalunya el 1988 quan n’era President el M.H.
Jordi Pujol Soley.
Highway
Una rèplica de l'estàtua va ser instal·lada a Arties, Val d'Aran (Catalunya).
El
fet de tenir la mateixa estàtua a Pacifica i a Arties ha fet que un dels col·laboradors d’Amics de Catalunya i
Califòrnia hagi tingut la idea de
celebrar-hi fer-ne punts de
trobada i organitzar-hi activitats culturals i comercials entre catalans i californians. Ens ja semblat una
bona idea i ho promocionarem fent les gestions que siguin al nostre abast.
La ciutat californiana de Pacifica està agermanada
amb el municipi català de Balaguer, a les terres de Lleida, on també hi
trobem un monument dedicat a la memòria de Gaspar de Portolà en una bonica
placeta a prop del riu des d’on es pot gaudir d’una bonica vista del poble i
del castell de Balaguer. Un castell, històricament molt interessant per la seva
relació amb el noble bel·lònida Jaume II
d’Urgell, relacionat
amb la sentència del Compromís de Casp i la història dels regnes de la Corona
d’Aragó i les seves arrels d’Occitània.
Gaspar de Portolà, era nascut
a Os de Balaguer, comarca
de La Noguera, a les terres de Lleida. També es
diu que era natural o originari del
municipi de Castellnou de Montsec. Era de família noble. Era baró de la Baronia de Casell Nou del
Montsec.
Aquest fet de ser noble el considero molt significatiu.
Alguns historiadors no ho fan constar en la seva biografia. Jo el considero un
noble bel·lònida i això comporta una identitat molt significativa, en sí
mateixa i per la relació que comporta
amb altres personatges també nobles bel·lònides, - com és el cas dels Comtes de Barcelona,
Guifré el Bel·lós
i les seves relacions amb els nobles bel·lònides del Comtat de Tolosa de
Llenguadoc
i el comtes Salomó i Bel·ló de Carcassona
a Occitània-, i les seves concepcions culturals, sobre els quals he parlat en
diversos dels meus escrits. Gaspar de Portolà era Baró de Montsec. Va fer de
soldat a l'exèrcit “espanyol” a Itàlia i Portugal.
Com a militar va ascendí a
capità el 1764. La seva presència a
l’exèrcit espanyol tenia alguna relació amb la seva identificació com a noble
català dels regnes de la Corona d’Aragó?
Cal tenir present que els
nobles del comtat de Pallars, emparentats amb nobles de l’altra banda dels
Pirineus, a Occitània, van tenir-hi
relació, significativa, en la sentència del Compromís de Casp (1412), la que va
comportar un canvi de dinastia i una canvi de mentalitat respecte de la
concepció cristiana.
Al castell de Balaguer, que és a prop del Castell Nou de Montsec, s’hi va
instal·lar, el bel·lònida català Jaume d’Urgell dissortat per la sentència en
contra seu haguda en el Compromís de Casp.
Dit tot això, em pregunto:
Gaspar de Portolà, es va ficar, a l’exèrcit,
perquè, com ha dit algun
historiador, “en un poble petit els qui
no tenien terres per conrear i no trobaven feina se n’anaven a
l’exèrcit o es feien capellans”? Jo no m’ho crec això malgrat
haver-ho llegit en algun llibre i haver escoltat que ho deia per una ràdio de Catalunya, i en
català, un acadèmic professor d’una Universitat de Catalunya.
Els fets històrics i
personatges històrics sovint són adulterats. Per altre banda, la identificació amb
lo bel·lònida actualment encara és
objecte d’ ostracisme. Què comporta lo bel·lònida? Jo penso que comporta
quelcom, una concepció de la Vida i el sentit de l’existència humana, que un
Mal Poder no vol que sigui conegut públicament. És tant censurat que ni es nota
que es sigui censurat, no es coneix; i, quan es diu, la gent, hi ha molta gent,
que no s’ho creu, no ho vol creure, no s’ho pot creure. La conversió, el canvi
de mentalitat, no es produeix fàcilment. És fa amb mecanisme lent i a vegades
no és fa en tota una vida.
Quan va anar a Califòrnia, va
ser el 1767 i va ser-hi amb el càrrec de
Governador de la Baixa Califòrnia. Va ser el primer Governador. Qui li va fer anar? Va anar-hi com a cap
militar amb soldats de l’exèrcit que servia al rei Carlos III. Aquest rei es
conegut com a rei d’Espanya, però abans havia estat rei del regne de Nàpols i
del regne de Sicília que havia heretat seguin el fil històric del rei Carlos I
dels regnes de la Corona d’Aragó que era de Flandes. El seu escut no era
l’escut del que avui coneixem com a España. El seu escut reial era aquest:
Escut del rei Carlos III dit de España a les enciclopèdies espanyoles.
Al seu escut s’hi veuen els quatre pals vermells sobre fons daurat o groc referents de la identitat natural pròpia de Catalunya i de la llengua caalana, i els regnes de la Corona d’Aragó i també altres referents de diverses nobleses d’Europa. Es pot observar que aquest
escut no correspon a l’escut d’
España. Hi ha l’escut del reino de
Castilla, però no està sol, sinó que hi ha altres regnes, com el del català
Casal de Barcelona que governava els regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó i
també s’hi veu els escuts d’altres regnes europeus.
La moneda que es feia servir com a intercanvi comercial en el temps del seu
regnat era aquesta:
Moneda d’or dels temps de rei
Carlos III, dit de España
Una pregunta que considero
interessant i significativa: perquè aquest rei, que va imposar la llengua
castellana, ara dita es lengua española a
tots el diferents regnes que regnava, es presentat només com a rei de España i se li diu el mejor alcalde de Madrid?
Perquè no s’explica res de
les més que probables raons per les quals el seu avantpassat Felipe II va
traslladar la capital dels “regnes hispànics que eren els de la Corona d’Aragó,
de Valladolid a Madrid va fer-ho per una qüestió de hostilitat envers la fe dels cristians
protestants -erasmistes i luterans- que havien establert un focus important a
Valladolid? S’hauria d’explicar millor que les Corts dels
regnes de la Corona d’Aragó tenien un caràcter itinerant, no centralista com ho
és la Corona de España des de Felipe
II. Aquesta dinastia originària del Nord
d’Europa és la que va espanyolitzar els regnes de la Corona
d’Aragó a Hispània i Amèrica? Aquest
dinastia originària del Nord d’Europa va portar una concepció cristiana
catòlica que prioritzava l’autoritat la llei dogmàtica dels bisbes de Roma
hostil amb la concepció cristiana espiritualista del testimoni de l’Esperit
Sant per sobre de la llei de Jahveh? No
va fer España va espanyolitzar, que
és molt diferent. Amb el nom d’España
va tapar i adulterar una Realitat autòctona vernaclista i va alterar
l’estructura política confedera que hi havia per fer-ne una de centralista que
ha fet el seu centre a Madrid i en la llengua castellana que ha anomenat lengua española fent creure que és la lengua de todos per a anorrear les
llengües autòctones territorials o vernacles que són significativament valorades
pel cristianisme espiritualista que les reivindica com a do de llengües de
l’Esperit Sant, i així ens ho va recordar, desprès de segles de haver-se
menystingut i amagat o pervertir, el Concili Vaticà II.
Aquest context és necessari
conèixer-lo per entendre el sentit que té
la Història en el món dels
arquetips o ideals, més enllà dels esdeveniments que la configuren en el món de
l’espai i el temps.
A Gaspar de Portolà el van
enviar a la Baixa Califòrnia perquè
volien expulsar els jesuïtes. Perquè volien expulsar els jesuïtes? Hi havia una
qüestió de concepció religiosa, dominació política i interessos econòmics en el
fons d’aquesta expulsió?
Amb qui va anar-hi? Va
anar-hi, amb frares franciscans majoritàriament de parla catalana naturals de
les terres dels regnes de la Corona d’Aragó, i també, amb la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya.
De “Catalunya” es deien, no es deien de “España”.
Donat que com podem veure a l’escut
del rei Carlos III hi ha referents de diversos regnes d’Europa, hem de dir que quan Karl V, va heretar els regnes de la Corona d’Aragó, i es convertí en Carles I,
amb ell va portar molts europeus a la Cort que estava en aquells temps a
Valladolid. D’aquí ve la presència del europeus en el comerç amb Amèrica, per
mitjà de la Companyia d’Índies fundada el 1623. En el fons dels esdeveniments
històrics, hi ha raons polítiques que tenen un factor religiós i també un
factor econòmic o comercial.
Hi trobaríem factors religiosos i econòmics en el
fons de la campanya de desprestigi que
actualment hi ha a Califòrnia i Amèrica, contra personatges com Cristòfor Colom i Junípero Serra, ambdós
franciscans?
Jo penso que sí. Igual que es va expulsar els jesuïtes potser algun vol
expulsar els franciscans. D’ adulteristes
de la Història n’hi ha hagut al
llarg de tots els temps i n’hi ha també actualment. Tots els europeus que van
anar a Amèrica van maltractar els indígenes?
Jo crec que hi havia gent de bona
fe, amb bones idees o males idees, però interessada en fer coses bones; i
gent sense escrúpols de mala fe
interessada en fer-se rica més que no pas en fer el Bé.
Personalment em sento
identificat amb les cultures autòctones vernaclístiques que tenen referents zodiacalistes en les seves
mitologies originals i les cultures precolombines, les tenen i per tan, les
admiro i defenso i crec que hi ha un cristianisme espiritualista amb una
interpretació zodiacalista que s’hi pot identificar i una catolicisme dogmatista
basat en part en la tradició jahvehista de l’Antic Testament que li és
hostil. Cal saber-ho discernir per a fer
una lectura verídica dels esdeveniments
de la Història i una lectura filosòfica
del seu sentit mundà i transcendent.
L'any 1769, un
contingent sota el comandament del capità català de Guissona, també de terres
de Lleida, Pere Fages Beleta va participar en l'expedició d'en
Gaspar de Portolà a l’Alta Califòrnia. Com a responsables de la seguretat són
presents en les descobertes de San Diego Monterrey i San Francisco. El
1771 va fer una nova expedició a la Badia de San Francisco i hi va establir
un presidio o parada de refresc per a posteriors exploracions,
al voltant de la qual es formaria la ciutat de Sacramento, actualment capital
de Califòrnia. Fomentà l'agricultura i la ramaderia, impulsà obres de conducció
d'aigües, concedí terres a colons, taxà el preu dels productes agrícoles,
reglamentà la cria de bestiar, promogué el comerç del cuir i afavorí la
implantació de petites indústries amb la presència d'artesans per compartir amb
els indígenes.
L’any 1767, Gaspar de
Portolà, va er proclamat Governador Les
Califòrnies - la Baixa i l’Alta-, la qual cosa el va convertir en el primer
Governador de Califòrnia.
Va establir-se a la ciutat de
San Diego i Monterrey. Una expedició va sortir de La Paz en les naus San Carlos i San Antonio. I a continuació van sortir dues expedicions per terra
en que Gaspar de Portolà anava acompanyat per Fra Ginebre o Junípero Serra, un lleidatà i un
mallorquí, del Principat dels comtes bel·lònides de Catalunya i del regne de
Mallorca, terres que figuren en els regnes de la Corona d’Aragó on es parlava i
es parla en llengua catalana.
Moltes escoles, associacions
culturals, llocs històrics, topònims, parcs i avingudes de Califòrnia
recorden el seu noms i la memòria de Gaspar de Portolà i el seu amic fidel
Ginebre Serra (Junípero, nom
castellanitzat).
Municipi que porta el nom de Gaspar de Portolà a California
Portola Valley (California)
L’any 1776 va ser nomenat Governador de Puebla ( Mèxic). L’any
1785 va tornar al seu país, a Lleida (Catalunya) L’any 1786 va ser nomenat
tinent del rei de la plaça i castell de Lleida. Quan va morir, l’11 d’octubre
de l’any 1786 va ser enterrat a l’església de Sant Pere Apòstol de la ciutat de
Lleida.
Jordi Salat
catalunyaicalifornia@gmail.com
Amics de Catalunya i Califòrnia
https://catalunyaicalifornia.wordpress.com/
https://jordisalat.wordpress.com/
Nota:
Miquel
Constançó de Barcelona (1739) – Mèxic (1814) fou l’enginyer, cartògraf i
cosmògraf català que va formar part de l’expedició d’exploració de l’Alta
Califòrnia liderada per Gaspar de Portolà i Ginebre (Junípero)Serra.https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Constan%C3%A7%C3%B3
