«Contra la Màquina» Paul Kingsnorth,
Premi Nobel «la faceta especial d'intenció divina»
i el llibre «Vernaclística»
He començat el dia
llegint el correu que m'ha enviat una persona que ha llegit el meu llibre
"Vernaclistica". Diu això:
«Hola Jordi. Ahir a la
nit estava llegint l'últim llibre d'en Paul Kingsnorth titulat "Contra la
Màquina" (vell eufemisme de modernitat i progrés) i en un punt comparteix
una cita del gran escriptor rus Alexander Solzhenitsyn. El seu clàssic "Arxipèlag
Gulag" és un dels grans antídots contra la infàmia del comunisme, ja el
deus conèixer. En el seu discurs d'acceptació del premi Nobel de literatura del
1970 va dir, entre altres coses, la següent. Al llegir-ho he pensat amb tu i el
Vernaclisme. Aquí tens la traducció:
“En temps recents, s'ha
posat de moda parlar sobre l'anivellament de les nacions, de la desaparició de
les races en el pot de la barreja de la civilització contemporània. Jo no estic
d'acord amb aquesta opinió, però la seva discussió és una altra qüestió. Aquí,
és just de dir que la desaparició de les nacions ens empobreix a tots no menys
que si tots els homes esdevinguessin semblants, amb una sola personalitat i una
sola cara. Les nacions són la riquesa de la humanitat, les seves personalitats col·lectives;
fins i tot la més petita de les nacions té els seus propis colors i porta en
ella mateixa una faceta especial d’intenció divina.”
Salut,
F. B.
Aquesta frase és de l'escriptor rus i Premi Nobel de Literatura Aleksandr Soljenitsin (Aleksandr Solzhenitsyn).
Pertany al discurs que va escriure per a la recepció del Premi Nobel de Literatura l'any 1970 (tot i que no el va poder llegir en persona a Estocolm fins a l'any 1974, quan va ser expulsat de la Unió Soviètica).
En el text original en rus, el fragment correspon al paràgraf on reflexiona sobre el paper de la literatura, l'art i la diversitat cultural de les nacions davant l'homogeneïtzació del món.
Aquest lector ha fet una
bona associació de pensaments; ha copsat el missatge del meu llibre. Em fa sentir
content poder trobar lectors com ell de tant en tant...Mentrestant espero el
temps en que "la gota d'aigua esdevingui el diluvi" que regeneri la
Terra i les nacions naturals vernaclistes retrobin la llibertat i el veritable
reeximent alliberades (també culturalment) del marc mental i polític del poder adulterista
i alienista que les han tingut i té captives i sota la Llei que ofega allò que fa referència a la «faceta especial d’intenció divina» de la seva arrel identitària.
M'agradaria rebre molts més correus com el d'aquest lector...
Soltjenitsin feia referència a l'homogeneïtzació anti-vernaclista protagonitzada per la URSS que imposava la llengua russa i la concepció cultural comunista i el seu Marc Legal. Jo també parlo de l'Espanya que imposa encara ara la llengua castellana i la concepció cultural del "catoliquisme dogmàtic" i el seu Marc Legal a la vegada que combat el cristianisme espiritualista que jo identifico amb aquesta «faceta especial d'intenció divina» la qual considero element essencial del vernaclisme que exposo en el meu llibre i els meus escrits en general.
La pluja ha començat...
He pensat fer un haikú i he fet aquest:
Gota a gota
veig núvols a dalt del cel
vindrà la pluja.
Després he pensat en demanar-li a la I.A. que em fes algun haiku relacionat amb el vernaclisme i li he demanat:
—Fes-me haikús relacionats amb el vernaclisme segons el que exposa Jordi Salat en el seu llibre "Vernaclística"
M'ha contestat això:
—El vernaclisme (o vernaclística) és un corrent de pensament filosòfic i polític impulsat per l'escriptor i gestor cultural català Jordi Salat, el qual defensa la identificació, protecció i sobirania de tot allò que és propi, natural i autòcton de cada territori.
A
diferència dels nacionalismes estatals o basats estrictament en l'ètnia, el
vernaclisme de Salat proposa que la identitat i els drets col·lectius neixen
directament del vincle profund entre la comunitat humana i la terra que habita.
Eixos
fonamentals del vernaclisme de Jordi Salat
·
La llengua vinculada a la terra: Per a
Salat, la llengua materna no prové només de la mare biològica, sinó de la
mateixa terra on es neix i es creix. Considera el català com la llengua
creadora i vertebradora de la realitat del seu territori històric.
·
Oposició a l'artificialisme: Critica
l'estructura dels estats moderns unitaristes per considerar-los construccions
artificials que asfixien les "pàtries naturals" i les cultures
vernacles originals.
·
Fonament espiritual i científic: El seu
pensament s'emmarca en una línia heterodoxa que connecta la tradició filosòfica
catalana (com la de Ramon Llull o Francesc Pujols) amb plantejaments de la
física quàntica (Planck, Heisenberg) i l'espiritualisme.
·
L'Europa de les Nacions: Defensa la idea original d'una
Europa construïda sobre la base de les seves comunitats vernacles reals,
lamentant que les institucions actuals hagin donat l'esquena a aquesta
pluralitat lingüística i cultural.
Salat ha
plasmat tota aquesta teoria en obres de referència pròpies com el seu llibre Vernaclística
i a través d'articles divulgatius a l'espai digital de difusió conegut com el Blog VERNACLE.
Tres haikus sobre el vernaclisme (Estructura 5-7-5,
sense rima)
Aquí tens tres composicions que sintetitzen
l'essència d'aquest pensament:
I. La
Llengua i el Territori
Parlar de la terra,
l'antiga veu del poble
neix de la soca.
II.
Contra l'Artifici
L'estat és mur,
la identitat és aigua
que lliure corre.
Aleksandr Issàievitx Soljenitsin
.jfif)