Cristianisme protestant
i cristianisme catòlic. Reforma i Contrareforma religiosa del segle XVI i
Reforma i Contrareforma democràtica del segle XX a Europa. El factor castiñol i el castiñolicanista.
A
l’origen d’aquesta recerca, sobre l'escut que vaig veure a la catedral d'Aarhus a Dinamarca, hi he trobat l’emperador Maximilià d’Àustria
(1459-1519) el qual tingué un secretari, E.C. Agrippa, que ensenyava la
filosofia del català Ramon Llull, mestre de la Universitat occitana de
Montpeller i fins i tot li va dedicar el seu llibre més important:
De Occulta Philosofia, De vanitatescientarum, Declamatio, In
Artem Breuem Raimundi Lulii.
L’he vist editat en espanyol,
amb el títol de “ De oculta filosofia”.
Lo de In Artem Breuem Raimundi Lulii , que fa referència al català de
Mallorca, Ramon Llull, ho han posat. L’espanyolisme castellanista, que jo
anomeno “castinyolisme”, en moltes ocasions, esborra per omissió els referents
catalans i aragonesos de la Història.
I, si anem més als orígens, ens trobem que
l’emperador Ot i el seu fill Ot II, tingueren de secretari o assessor a
l’occitanocatalà, Gerbert d’Orlhac, Papa de Roma amb el nom de Silvestre II (931-1003)
I, abans, ens trobem amb la filla de Judith de Flandes, la princesa Guinidilda, esposa de Guifré I el Bel·lós ( Mal anomenat "Pelós o Pilós) de la nissaga dels bel·lònides, dels Comtes del Casal de Barcelona i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
I, abans, ens trobem amb la filla de Judith de Flandes, la princesa Guinidilda, esposa de Guifré I el Bel·lós ( Mal anomenat "Pelós o Pilós) de la nissaga dels bel·lònides, dels Comtes del Casal de Barcelona i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Els
emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic, d’Europa, tingueren assessors
culturals occitans i catalans.
Aquest eren cristians però amb una concepció cristiana entesa de manera diferent a la que fa creure un determinat dogmatisme en determinats moments al llarg de la Història, poders europeus constituïts a l’Estat Vaticà i a l’Estat d’España (entre d’altres estats), els quals han originat “reformes” i “contrareformes”.
Aquest eren cristians però amb una concepció cristiana entesa de manera diferent a la que fa creure un determinat dogmatisme en determinats moments al llarg de la Història, poders europeus constituïts a l’Estat Vaticà i a l’Estat d’España (entre d’altres estats), els quals han originat “reformes” i “contrareformes”.
El
fill de l’emperador Maximilià, Felip dit el Bell (1478-1506), es casa amb Joana
d’Aragó (1479-1555), comtessa del Casal bel·lònida de Barcelona filla de Ferran
II rei de la Corona d’Aragó i de Isabel reina de Castella, la qual esdevé arxiduquessa d’Àustria i reina de Flandes
La
seva filla, Isabel d’Aragó (1501-1526), noble bel·lònida del Casal de
Barcelona, arxiduquessa d’Àustria, es casa amb Cristian II rei de Dinamarca, i
esdevé reina de Dinamarca tal com hem exposat en el capítol anterior.[1] Amb la
qual es relaciona l’escut del fresc de la catedral d’Aarhus segons el meu
anterior escrit.
He
llegit que van preguntar-li a Carles V quin era per a ell el més important dels
seus títols, i va contestar que per a ell el més preuat era el de Comte del
Casal de Barcelona.
Aquest
títol, que és pròpiament bel·lònida, està entre els més valorats d’Europa, i jo
penso que està relacionat amb el títol de rei de
Jerusalem.
En el llibre “ Les dones en la nostra Història” de
Ferran Soldevila, llegeixo quelcom sobre les dones de Catalunya que
han estat casades amb reis i emperadors.
“ En aquests dies – ens diu Ferran Soldevila
a la pàgina 21 del llibre esmentat -, que Etiòpia ha arribat a ocupar
un lloc destacat entre els Estats africans, escau de recordar l’aventura que va
estar a punt d’ocórrer a Joana d’Urgell. Llavors Etiòpia era un país inconegut:
se n’explicaven les coses més fantàstiques. Una ambaixada del negus va arribar a
la cort d’Alfons V el Magnànim i va proposar-li ,entre altres coses, un doble
matrimoni. El d’una princesa etiòpica amb un germà d’Alfons V el Magnànim ,i el
propi negus amb alguna dona de la família reial: la víctima elegida fou Joana
d’Urgell”
És molt xocant això que un rei d’Etiòpia vingui a Barcelona per casar-se amb una princesa catalana.
Perquè
hi ha tantes dones occitanes i catalanes en la noblesa d’Europa
Els historiadors espanyolistes de parla castellana, els “castinyolistes”, presenten a Joana d’Aragó com a Juana I de Castilla, la Loca.
Boja
de gelosia pel seu marit- ens diuen els historiadors espanyolistes
castellanistes o “castinyols”-.
Però,
jo no crec que estigués boja, sinó que era una dona amb una mentalitat diferent
de la que imperava a Castilla. Jo
penso que al reino de Castilla la van
fer tancar a la presó per motius polítics i també religiosos. Qui ho va fer? Jo
penso que un poder que es perllonga al llarg de la Història, des de fa segles,
i que resulta complex de definir.
En
aquells temps de controvèrsia entre cristians protestants i cristians catòlics,
Joana d’Aragó, no era catòlica.
Per
la banda de la Corona dels regnes d’Aragó i com a comtessa de Barcelona, tenia
arrels occitanes. Això ens portaria a mentalitats de dones de la noblesa
bel·lònida relacionades amb els cristians càtars i els occitans de Tolosa de
Llenguadoc i a Carcassona. Potser tenia una mentalitat semblant a la que va
tenir Elionor d’Aquitània[3], o la Dhuoda,
un comtessa de Barcelona del segle IX també tancada i separada del seu marit.[4]
Per
altra banda, les enciclopèdies espanyolistes (“castinyoles”) quan la presenten,
anteposen el títol de reina de Castilla
per a castellanitzar la seva història. Va ser el regne de Castilla el
que es va incorporar al regne de la Corona d’Aragó amb el matrimoni dels seus
pares Isabel del regne de Castilla i
Ferran II de la Corona d’Aragó, que era una confederació de regnes. Per tant,
els títols més importants eren reina de la Corona d’Aragó i comtessa del Casal
de Barcelona més no pas el de reino de
Castilla.
Donat que l’escut que vaig veure a la
catedral d’Aarhus, relacionat amb Isabel d’Aragó reina de Dinamarca i el seu
germà Carles d’Aragó, emperador d’Europa i el seu fill Felipe II dit de España, té elements
corresponents a la Corona d’Aragó i el Casal bel·lònida de Barcelona, i
de la Isabel ja n’he parlat en el capítol anterior, ara parlaré dels dos
personatges: Carles d’Aragó, emperador d’Europa (Sacre Imperi Romà Germànic) i de
Felipe II dit d’España.
Els dos estan
relacionats amb la “Reforma o regeneració” i la
“Contrareforma” d’Europa.
Jordi Salat
Viatge a Dinamarca 1
https://vernaclistes.blogspot.com/2019/07/viatge-dinamarca-els-quatre-pals-la.html
Viatge a Dinamarca 2
Viatge a Dinamarca 2
https://vernaclistes.blogspot.com/2019/09/viatge-dinamarca-3-cirstofor-colom.html
Viatge a Dinamarca 4
Viatge a Dinamarca 4
Viatge a Dinamarca 5/1
CATALUNYA I FLANDES
Notícies recents a la premsa
1
Notícies recents a la premsa
1
Catalunya i Flandes s’alien per un referèndum acordat
Els seus presidents consensuen en una cimera una declaració on també es clama per la llibertat dels presos polítics catalans
Recomano aquest llibre de Joan Lluis Bozzo, amb pròleg del president electe del 1/10/2017 MH Carles Puigdemont sobre Egmont, obra de Goethe, musicada per Von Beethoven, ....
Planteja interessant reflexions sobre la dignitat i indignitat de poder polític a Catalunya, Flandes i Europa....
i el comportament d'un duc espanyol de Castilla, de cognom Alvarez de Toledo, el Duque de Alba
Planteja interessant reflexions sobre la dignitat i indignitat de poder polític a Catalunya, Flandes i Europa....
i el comportament d'un duc espanyol de Castilla, de cognom Alvarez de Toledo, el Duque de Alba
[1] No
confondre amb Isabel d’Aragó (1470-1498) filla de Ferran II d’Aragó i Isabel de
Castilla que fou reina de Portugal. Isabel d’Aragó reina de Dinamarca es filla
de la filla de Ferran II rei de la Corona d’Aragó i Isabel reina de Castilla:
Joana d’Aragó.
[2] Les dones catalanes i la Història de Catalunya. Blog Vernacle https://vernaclistes.blogspot.com/2011/07/les-dones-catalanes-i-la-historia-de.html
[3] Elionor d’Aquitània https://ca.wikipedia.org/wiki/Elionor_d%27Aquit%C3%A0nia
[4] Esposa de Bernat de Septimània, comtessa de Barcelona i Girona. https://ca.wikipedia.org/wiki/Duoda
