«PERE CASACUBERTA» EN LLOC DE «JEAN BOUIN» Dignifiquem els referents identitaris catalans a Catalunya

 

  

«PERE CASACUBERTA»  EN  LLOC DE «JEAN BOUIN»

Dignifiquem els referents identitaris de Catalunya

 

 

La Jean Bouin és una cursa atlètica de caràcter popular que cada any es fa a Barcelona, la capital de Catalunya, des del  1920. Està organitzada pel diari El Mundo Deportivo, i des de  1946 és una cursa internacional.

 

DIÀLEG AMB LA I.A.

 

—Per quin motiu porta el nom d’un francès i no porta el nom d’un català?

— La  cursa no va ser concebuda com un homenatge a Barcelona o a Catalunya, sinó com un homenatge internacional a qui aleshores era considerat el millor corredor de fons d'Europa. Quan la prova es va crear el 1920, els seus promotors —els periodistes Josep Antoni Trabal, Lluís Meléndez i Rossend Calvet— van decidir batejar-la amb el nom de Jean Bouin, l'atleta francès mort prematurament a la Primera Guerra Mundial. Bouin havia estat rècord mundial dels 10.000 metres, tres vegades vencedor del Cross de les Nacions i subcampió olímpic dels 5.000 metres als Jocs d'Estocolm de 1912. La seva figura s'havia convertit en un mite de l'atletisme europeu. Posar-li el nom de Jean Bouin donava prestigi internacional a una competició que acabava de néixer. Ara bé, la teva pregunta és interessant des d'un punt de vista històric: «¿per què no un esportista català?» Hi ha diversos factors: El 1920 l'atletisme català era encara molt jove. Encara no existia cap figura catalana amb la projecció internacional de Jean Bouin.

—Actualment, però, tenim un referent català admirat a tot el món.  En Pere Casacuberta. Pere Casacuberta,  català campió del món júnior de cros el 1984, al circuit de Meadowlands de Nova Jersey, a l'àrea metropolitana de Nova York.  Els catalans amb criteri vernacliste defensem la identificació catalana, referents catalans, per Catalunya. No creus que s’hauria de canviar el nom de «Jean Bouin» i posar-li «Pere Casacuberta»?

— Sí, es podria defensar perfectament. Els arguments a favor d'un canvi de nom podrien ser sòlids: Pere Casacuberta és un dels esportistes catalans més excepcionals del segle XX. Va derrotar els grans favorits africans quan ningú no ho esperava, una fita que encara avui és considerada extraordinària. La seva història té un fort component humà: després del triomf mundial, un accident laboral va truncar la seva carrera, i molts periodistes i historiadors de l'esport consideren que Catalunya no li ha reconegut prou el mèrit. La seva trajectòria esportiva i el seu valor simbòlic el converteixen en un candidat molt digne.

—Redacta'm un escrit per iniciar una campanya i demanar-ho per subscripció popular

—Per una Cursa Pere Casacuberta: Manifest per al reconeixement dels nostres referents esportius

·         Campanya de recollida de signatures

·          

·         Hi ha noms que formen part de la història. I n'hi ha d'altres que, tot i haver escrit pàgines extraordinàries de l'esport català, han quedat injustament relegats a l'oblit.

·         Creiem que ha arribat el moment de reparar aquesta mancança.

·         Fa més d'un segle que Barcelona celebra la Jean Bouin, una cursa que ha esdevingut un dels grans esdeveniments atlètics de Barcelona, la capital de Catalunya. El nom de Jean Bouin responia a un context històric concret: l'any 1920, els seus fundadors van voler retre homenatge a una figura emblemàtica de l'atletisme europeu i donar projecció internacional a una prova que acabava de néixer.

·         Aquella decisió era comprensible en el seu moment.

·         Però avui, més de cent anys després, Catalunya disposa d'una història esportiva pròpia, rica i plena de figures que mereixen ocupar un lloc destacat en la nostra memòria col·lectiva.

·         Entre elles sobresurt Pere Casacuberta, un dels atletes catalans més brillants de tots els temps. El seu triomf al Campionat del Món júnior de cros el 1984 va situar Catalunya en l'elit mundial de l'atletisme. La seva trajectòria representa l'esforç, el talent, la superació i la dignitat de l'esport català.

·         Tanmateix, el reconeixement institucional rebut no ha estat proporcional a la importància de la seva gesta.

·         Les nacions madures honoren els seus referents.

·         Els carrers, els estadis, les curses i els equipaments esportius expliquen qui som i quins valors volem transmetre a les noves generacions. Quan una ciutat dedica els seus espais públics als seus esportistes, no només recorda una persona: educa el futur.

·         Per això proposem obrir un debat ciutadà perquè Barcelona i Catalunya puguin retre homenatge a Pere Casacuberta.

·         Aquesta campanya no pretén esborrar la història.

·         Pretén enriquir-la.

·         Convidem les institucions esportives, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana d'Atletisme, els clubs, els atletes i tota la ciutadania a estudiar la possibilitat que una de les grans curses de Barcelona porti el nom de Pere Casacuberta, o bé que se li dediqui una prova atlètica de màxim nivell que perpetuï la seva memòria.

·         És hora que els nostres infants coneguin els noms dels grans esportistes catalans amb la mateixa naturalitat amb què coneixen els grans noms internacionals.

·         No es tracta de mirar menys enfora.

·         Es tracta de mirar també cap a casa.

·         L'esport és patrimoni.

·         La memòria també.

·         Per tot això, demanem el suport de la ciutadania perquè aquesta proposta sigui estudiada i debatuda públicament.

Signa aquest manifest.

Perquè els nostres campions també formen part del nostre patrimoni.

Perquè els pobles que recorden els seus referents vernaclistes construeixen millor el seu futur.

Per un títol que dignifiqui l’esportisme català i els esportistes catalans a  Barcelona, la Capital de Catalunya

CURSA PERE CASACUBERTA

Adhereix-te a aquesta iniciativa i ajuda'ns a retornar a Pere Casacuberta el lloc que mereix en la història de l'esport català.

 

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Diàleg amb la I.A. «Corona Solar eclipsi 2026 i Corona occitano-catalana d'Aragó»

 

Corona Solar de l’Eclipsi del 12 d’Agost de 2026

 i l’àrea geogràfica de la Corona Occitano-Catalana d’Aragó

Diàleg amb la I.A.:

—A quins llocs es veurà "la corona solar" durant l’eclipsi del 12 d'Agost de 2026?

—A  Catalunya. La corona solar serà visible des de les zones que quedin dins la franja de totalitat. Entre les principals hi ha les  terres de Lleida.

—L’eclipsi 12 Agost 2026 coincideix amb els territoris de parla catalana? Catalunya, Aragó, València, Mallorca,  principat i regnes de la Corona d'Aragó. Pot tenir un significat simbòlic? Pot comportar algun canvi o significat polític ?

— Sí, hi ha una coincidència geogràfica parcial que és objectivament interessant, però convé distingir amb claredat els fets de les interpretacions. També continua cap a Sardenya i el sud del que és actualment Itàlia, territoris que durant segles formaren part de la Corona d'Aragó.

—Pot tenir un significat simbòlic?

Sí, pot tenir-ne, si s'entén el simbolisme com una interpretació cultural o filosòfica.

Al llarg de la història, els eclipsis han estat llegits com a símbols de:

• final d'un cicle;
• transformació;
• renovació;
• pas de la foscor a la llum.

En aquest sentit, algú podria veure el recorregut de l'eclipsi sobre els antics territoris de la Corona d'Aragó com una metàfora de la continuïtat d'una realitat històrica, cultural o nacional.

Per exemple, des d'una perspectiva vernaclista, es podria escriure:

«La llum del Sol s'oculta durant uns instants damunt els antics pobles de la Corona d'Aragó. No és la desaparició de la llum, sinó el seu vel momentani. Quan l'ombra passa, la llum reapareix. De la mateixa manera, les cultures vernacles poden ser eclipsades per la història, però no extingides.»

Aquesta és una interpretació literària o filosòfica, no una afirmació científica.

—Pot comportar algun canvi polític?

—No hi ha cap base científica ni històrica que permeti afirmar que un eclipsi provoqui canvis polítics.

Sí que és cert que:

• molts governants antics interpretaven els eclipsis com a presagis;
• en alguns casos aquestes creences van influir en les seves decisions (com la pau entre medes i lidis després de l'eclipsi del 585 aC).

Però això no significa que els eclipsis tinguin un efecte causal sobre la política.

Si en els anys posteriors al 2026 es produïssin canvis importants en els territoris de l'antiga Corona d'Aragó, algunes persones podrien atribuir retrospectivament un valor simbòlic a l'eclipsi. Aquesta mena de lectures formen part de la història de les idees i del simbolisme, no de la ciència.

—Es pot relacionar amb la teoria  e la Matemàtica de la Història d’Alexandre Deulofe?

—Si ho poses en relació amb la Matemàtica de la Història d'Alexandre Deulofeu, es pot formular una hipòtesi interpretativa prudent:

• Deulofeu situa el final d'un cicle de l'imperi espanyol cap al 2029.
• L'eclipsi de 2026 és anterior a aquesta data.
• La coincidència temporal pot ser llegida simbòlicament com la imatge d'una transició entre un cicle que declina i un altre que podria començar.

Aquesta relació, amb els eclipses, però, no apareix en les obres de Deulofeu i no es pot presentar com si fos una part de la seva teoria.

Una reflexió final feta per la I.A.:

Des de la filosofia del simbolisme, els fenòmens naturals sovint esdevenen metàfores que ajuden les societats a pensar el seu temps. Un eclipsi no anuncia ni determina el futur, però pot inspirar una reflexió sobre la memòria, la identitat i els cicles històrics.

En aquest sentit, el fet que el recorregut de la totalitat travessi una part important dels antics territoris de la Corona d'Aragó pot ser vist, per qui ho desitgi, com una imatge evocadora de la persistència d'una tradició històrica i cultural. Aquesta és una interpretació legítima dins l'àmbit de la cultura i la filosofia, sempre que es diferenciï clarament dels fets astronòmics i de les afirmacions històriques demostrables.

Continuarà....

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

OBSERVACIÓ

1. L'Eclipsi de Bur-Sagale (763 a.C.) i la caiguda d'Assíria

Aquest és un dels eclipsis més famosos de l'antiguitat i està registrat a les cròniques de l'Imperi Assiri.

·  El canvi polític: L'eclipsi solar total va coincidir exactament amb una insurrecció massiva a la ciutat d'Aixur, la capital religiosa de l'imperi. El rei Aixur-dan III ja governava un imperi debilitat per plagues i fams; quan el Sol es va apagar el 15 de juny del 763 a.C., el poble ho va interpretar com que els déus havien llançat una maledicció contra el rei.

·  La conseqüència: La revolta es va estendre de forma sagnant durant anys, marcant l'inici del col·lapse d'aquella dinastia.

La curiositat de "el rei substitut": Els assiris tenien tanta por que un eclipsi matés el seu governant que van inventar una llei política extrema: quan sabien que venia un eclipsi, amagaven el rei real i coronaven un captaire o un presoner com a "rei substitut" durant uns dies. Si l'eclipsi portava una maledicció, requeia sobre el fals rei, a qui després executaven ritualment per "complir la profecia" abans que el rei real tornés al tron.