Un passat que és present. Catalunya segrestada

UN PASSAT QUE ÉS PRESENT

CATALUNYA SEGRESTADA Editat l'any 1993

Catalans per voluntat, Europeus per vocació, 

espanyols per força, Catalanitat anorreada

Fa uns quants dies que, llegint a la premsa les notícies que fan referència a la situació política de Catalunya, se'm fan presents moments que vaig viure amb Mossèn Dalmau, el capellà de Gallifa. Amb ell vaig mantenir interessants converses.

Ara, en l'actual situació, les recordo. M'adono que no ha canviat res...No hi ha res de nou sota el Sol...

Em pregunto: el camí vernaclista del qual parlava amb ell, si s'hagués seguit, ens hauria portat a un altra situació de la que ara som? Constato que tot i que cada any noves nacions vernacles assoleixen la independència i reeiximent, entre els catalans, el marc referencial del vernaclisme ( i altres concepcions mentals amb components identitaris originals) segueixen sense seguiment, ...

Avui he vist que a França es parla de "llengües regionals" Ja era hora que es deixés de parlar de llengües minoritàries o minoritzades, llenguatge trampa en el que han caigut molts catalans, i es torni a parlar de "llengües amb concepció territorial". Potser el proper pas serà parlar de llengües i nacions vernacles o naturals en referència al seu propi territori.

Així es feia en temps del l'imperi de Roma quan es parlava del Genius Loci i les seves llengües.

He vist un llibre de mossèn Dalmau "Catalunya Segrestada" escrit fa molts anys....

M'ha semblat que era actualitat el què s'hi deia ahir es podria dir avui. L'he comprat i el tornaré a llegir.

M'ha agradat recordar a un mossèn cristià i fidel a l'esperit català i a Catalunya i la seva causa nacional, que va ser amic, i va ser represaliat per bisbes catòlics i espanyòlatres.

Mossèn Dalmau

Entrevista de Jordi Salat a Mossèn Dalmau 

Jordi Salat

La Jota original és del regne de València i el mot derivat del basc Jotu?

 La Jota

“La Jota”, quadre de Joaquim Sorolla. 

S'hi representen diverses persones amb el vestit típic d'Ansó ballant aquesta dansa.

La Jota és original de València, abans de que València fos "provincia de España" i era regne de València de la confederació de Regnes de la Corona d'Aragó i s'hi parlava el català valencià amb la fonètica també pròpia de les terres catalanes de Lleida?

Existeixen documents escrits que parlen de la jota com a ball molt generalitzat al Regne de València als segles xiv, xv, xvi, xvii i primera meitat del segle xviii (no s'ha trobat cap document anterior que parli de la jota ni a Aragó ni en el conjunt d'Espanya i la jota aragonesa apareix a final del segle xviii).

Destaca un quadre pintat de la inauguració del Palau del Real, Al-Munia en àrab, que va ser construït el 1009 pel rei de Balànsiya Abd-Al-Aziz. Per l'arabista Henri Péres en el quadre es veu a homes i dones ballant una jota.

Informació més ampla a Viquipèdia

Segons Josep Crivillé Bargalló

algun diccionari dóna el nom jota com a procedent del basc Jotu, que significa tocar o sonar.

Cal tenir present que el regne de Navarra, on la llengua pròpia, natural o vernacla és l'euskara o basc,  estava confederat en els regnes de la Corona d'Aragó. 

Als regnes de la Corona d'Aragó s'hi parlà  originàriament occità, basc, aragonès i català. Després del Compromís de Casp, 1412 amb l'entrada dels Trastámaras, i anys després, s'hi va començar a parlar el castellà conegut ara també com a lengua española. 

Per tant...Quan al regne de València ja s'hi ballava la Jota no s'hi parlava castellano o sigui el que ara s'anomena també español?

Seria molt interessant fer un estudi (potser ja està fet i jo el desconec) sobre les danses i el folklor relacionat amb les  migracions que des d'Occitània van anar al regne de Navarra (com és el cas de la tradició de Sant Sernin i San Fermin que relacionen Tolosa de Llenguadoc (Occitània) i Tolosa de Navarra (Corona d'Aragó),  Aragó, Catalunya, València ( el rei Jaume I del regne de València, Corona d'Aragó, era occità nascut a Montpeller), els quatre regnes d'Andalusia ( tinguem present que a Sevilla hi tenia el seu Palau  el príncep Joan del regne d'Aragó (1478), i no pas el rei de Castilla) i Canàries ( el primer príncep o rei de Canàries fou un occità Louis de la Cerda (1291) nascut a La Motta de Ròse (La Provença.Occitània) que, òbiament, parlava provençal occità,  i era avantpassat de Luis Francisco de la Cerda y Aragó (1660) nascut a un dels quatre regnes relacionats amb la Corona d'Aragó,  que actualment es provincia española de Andalucia. 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Web personal