Blog VERNACLE

divendres, 31 de desembre de 2021

Güell, mecenes de Gaudí

GÜELL

Mecenes d'Antoni Gaudí

He fet una visita de turisme cultural al Palau Güell de Barcelona. És un palau magnífic obra d'Antoni Gaudí encarregada per Eusebi Güell, comte Güell.

Mentrestant anava fent fotografies, m'he preguntat si algú havia escrit una novel·la sobre aquesta família GÜELL.

Aquesta família està relacionada amb Antoni Gaudí, la ciutat de Barcelona, Park Güell, la Colònia Güell, El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona i molts altres llocs d'interès cultural i artístic.

La història d'aquesta família planteja temes i reflexions molt interessants. Quin era el seu pensament, el seu criteri, la seva llengua d'expressió de l'ànima personal, els seus ideals, i quin sentit li havia trobat a la Vida?

Temes sobre la moral, l'ètica, la sensibilitat artística d'una mentalitat empresarial determinada, burgesa l'anomenen alguns historiadors, i la seva concepció cultural, espiritual, social i econòmica que relaciona tràfec d'esclaus i l'esclavisme i l'explotació amb el mecenatge artístic i altres qüestions interessants?

He pensat que a més de bona literatura, també seria una gran sèrie per a una plataforma de televisió catalana.

El que necessita la cultura catalana, són continguts catalans no traduccions de sèries de Netflix i altres plataformes, alienes i alienadores, al català.

No us adoneu que ens estan descatalanitzant en català?

No us adoneu que la majoria de sèries són insubstancials. Heu perdut la noció de lo substancial?

La llista de personatges catalans que podrien ser arguments de sèries i obres de teatre és molt llarga. Donem testimoni de la nostra història i els nostres valors i referents culturals de l'Esperit Català i la Catalanitat que participen, són una part dins el conjunt, dels valors i Esperit Universal de l'Humanisme?

Güell, seria un personatge, altres que m'han vingut al cap han sigut: Ramon Llull, Jaume I, Pau Casals.. I, una llarga llista de músics, artistes, esportistes, metges, arquitectes, poetes,....

He pensat sobre aquesta qüestió mentre visitava el Palau dels Güell de Barcelona, i anava fent fotos.

Vet aquí algunes de les fotos que he fet al Palau Güell de Barcelona:

Personatges de la Família Güell

Pau Güell Roig

Joan Güell Ferrer

El 1818 marxà a Cuba, on es va fer ric principalment amb el mercadeig d'esclaus i el 1821 esdevingué el cap de l'associació d'empreses de l'Havana dedicades a la importació i exportació

Eusebi Güell Bacigalupi Comte de Güell

Eusebi Güell i Bacigalupi va néixer al carrer d'Amèlia de Barcelona^[3] fill de Joan Güell i Ferrer (1800-1872), oriünd de Torredembarra, qui va obtenir una considerable fortuna amb el tràfic de negres durant la seva estada a Cuba, instal·lant-se al seu retorn a Barcelona on va promoure diverses indústries.^[4] Quant a la mare d'Eusebi Güell, fou fill de Francesca Bacigalupi i Dulcet (1823-1847),^[5] nascuda a Horta i dama de la noblesa genovesa, el germà de la qual tenia indústria tèxtil a Barcelona,^[6] concretament en la zona de Sants, l'empresa de la qual va ser reconvertida en el "Vapor Vell" quan posteriorment Joan Güell es va associar amb ell.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE

dissabte, 18 de desembre de 2021

Nadal i el fet de nèixer de dalt

Quina ensenyança cristiana es celebra per Nadal?

Amb interpretació espiritualista fa referència al fet de nàixer de dalt.

El tema del naixement de dalt el podem llegir a la Bíblia en el Diàleg de Crist amb Nicodem: Evangeli de Sant Joan,3 Nou Testament.

Detall del quadre Bateig de Crist per Sant Joan Baptiste.

Verrocchio i Leonardo da Vinci

Què és el que se celebra per “Nadal”? El Nadal és una celebració cristiana que té una interpretació literal, però també una lectura espiritualista, que fa referència a una ensenyança evangèlica relacionada amb el naixement de dalt.

Es basa en una ensenyança evangèlica que va escriure Sant Joan i ens parla del fet de néixer en Esperit.

I, aquest nàixer en l’Esperit ho és en sentit – personal i nacional -.
A nivell nacional, l’espiritualisme, és manifesta socialment com una voluntat democràtica.

Aquesta voluntat espiritual sovint es oprimida i reprimida per una marc legal. Els cristians foren reprimits en els temps del Imperi de Roma, per les lleis del marc legal de la Constitució romana.

Això, segons el meu entendre, és el que passa actualment amb l'Esperit de Catalunya dins el marc legal de la Constitució d'Espanya. Potser hauríem de dir del Imperialisme espanyolista o més específicament de la voluntat imperial de l'espanyolisme castellanista portat per un sentiment i una concepció cultural contrari al que s'identifica amb la Tradició Cristiana del Nou Testament (TCNT), la de l'Esperit Sant i el do de llengües i reconeixement de les identitats nacionals naturals que és la pròpia del vernaclisme predicada pel Concili Vaticà II de l'Església Catòlica.
La Tradició Johanita fa una lectura celestial de Déu segons la qual el llibre de Déu és la Naturalesa. És diferent de la Tradició Jahvehita que es basa en referència a Jahveh i la seva Llei imposada a Moisès. A això es referien els cristians albigesos o càtars quan deien allò de Jahveh no és Déu, Déu és el Pare Celestial. El càtars ho deien en el mateix sentit que ho diu Sant Pau en els seus escrits.

L’esperit vivifica, la llei mata – aquesta és una ensenyança evangèlica relacionada amb aquest naixement de dalt.

Exemple de conversió. Diàleg entre Crist i Nicodem, seguidor de Moisès i la Llei de Jahveh[1]

Què diu l’evangeli segons sant Joan?

Ens parla del diàleg entre Crist el camita galileu (Tradició Cristiana del Nou Testament) i el jahvehita judaic Nicodem, sacerdot de Moisès (Tradició Jahvehita de l'Antic Testament) i ens diu el següent:

Crist va dir:

De veritat, de veritat et dic que el que no neix d’aigua i d’Esperit, no pot entrar en el regne de Déu. Qui neix de carn, és carn; qui neix d’Esperit és Esperit.

Us és necessari néixer de nou. Ningú ha pujat al cel, sinó qui a baixat del cel. No t’estranyis que t’hagi dit: Cal que nasqueu de dalt (Ev. Segons Sant Joan 5,6)

Bateig de Crist per Sant Joan Baptiste. Verrocchio i Leonardo da Vinci

Aquesta imatge de Crist batejat en el riu Jordà, és al meu entendre la més adient representació del néixer de dalt que es celebra per Nadal.

Té un sentit al·legòric o iniciàtic en el sentit de bateig, de rebuda interior, que està més enllà dels fets històrics que s'expliquen de forma literal.

El pessebre, l’arbre, el Tió i d'altres elements habituals en aquesta celebració tenen també una interpretació cristiana.

També s'han convertit en elements de "costums popular" i festius que sovint han amagat l'ensenyança essencial original.

I, poden tenir també interpretacions paganes relacionades amb el significat zodiacalista, - solsticis i equinoccis-, del concepte Pare Celestial o Abba equiparables a religiositats de cultes mesopotàmics i egipcis.

Però, per a mi, la millor representació del Nadal, expressivament fidel a l’ensenyança (derivada de “seny”) que el cristianisme original considera “néixer de dalt”, està en el quadre de Leonardo da Vinci.
Aquesta és, per a mi, la millor “felicitació” de Nadal.

Crist va dir:

Els qui han nascut de dalt, parlen d’allò que han pensat, vist i sentit, però ningú terrenal accepta el seu testimoni (Ev. segons Sant Joan 31,32)

"...ningú terrenal accepta el seu testimoni" (Ev. segons Sant Joan 31,32)

Acabo dient:

Nadal, és la festa nacional dels nascuts de dalt.

Hi haurà hagut qui m’haurà entès. Hi haurà hagut qui no m’haurà entès.

En l’art romànic català es representa aquest “néixer de dalt” o néixer en esperit a molt retaules. Un d’ells és el Retaulede Sant Esperit de l’església de Sant Llorenç de Morunys. Aquesta mena de retaules em sembla que també són un bon referent per a una bona felicitació de Nadal.

[1] Els fariseus portaven les patilles (diminutiu del mot derivat del castellà “pata”, en català “pota”, diminutiu “potetes”) molt llargues, no se les afaiten, ja que no se les tallaven mai, i es tallaven el tel del prepuci en operació de fimosi (circumcisió) perquè Jahveh va dir – segons llegim a l’Antic Testament- que aquest seria senyal d’identificació del seu poble servidor. A les patilles les anomenen peots. Jo no crec que Crist portés “peots”. Crist parla de l’Esperit amb “paràboles” no parla de “lleis” com feia Moisès quan predicava les lleis de Jahveh.

Jo no crec que Crist portés peots. Crist parla de l’Esperit amb “paràboles” no parla de “lleis” com feia Moisès quan predicava les lleis de Jahveh.

Per altre cantó, cal tenir present que Jesucrist no es deia Jesucrist ja que Crist és un mot grec i Jesús vivia a Galilea no pas a Grècia.

També cal reflexionar sobre el fet que en l’Anunciació, l’àngel va demanar-li a Maria que al seu fill concebut per l’Esperit Sant li posés Emmanuel, no pas Jesús.

Qui va posar el Nadal un dia senyalat astrològicament com a solstici dins el marc referencial de la religió?