Wagner, Parsifal, el Colom i la Vernaclística. Alguns de l'esquerra independentista catalana. Erasme de Rotterdam i l'estupidesa humana.

 

WAGNER, PARSIFAL, EL COLOM I LA VERNACLÍSTICA

Avui he llegit el comentari d’una persona que elogiava l’òpera «Parsifal» de Wagner. Estava entusiasmada amb el Parsifal. Fa tres mesos aquesta persona va venir a una conferència meva en la que feia la presentació del meu llibre “Vernaclística” i va fer una crítica negativa perquè segons ella  jo relacionava el vernaclisme amb el colom i l’Esperit  Sant i això no és actual ni ho acceptaran mai la gent d’esquerres que rebutgen tota referència espiritualista.  No li va agradar que parli del colom i l’Esperit Sant.

Després de llegir els elogis que ha fet sobre el Parsifal de Wagner, m’he preguntat:

« ¿Què haurà pensat  aquesta persona quan al final de l’òpera Parsifal  de Richard Wagner, l'Acte III (l'últim acte de l'òpera) baixa un colom (que simbolitza el Sant Esperit) i es posa damunt de Parsifal?».

 

Concretament, s’esdevé en el moment culminant del final de l'obra, quan Parsifal —de peus davant l'altar del Sant Greal— alça el calze sagrat en senyal de benedicció i redempció per a la comunitat dels cavallers. És aleshores quan un colom blanc baixa des de la cúpula de la sala i es queda suspès sobre el cap de Parsifal.

 

                                       

Aquí sí que li ha agradat; i ho explica en el seu comentari de forma entusiàstica.  En el meu llibre “Vernaclística” en parlo i s’hi poden veure diferents representacions artístiques. Una d’elles la de la portada on s’hi pot veure un mural del monestir de Santa Maria de Montserrat amb “el colom i les llengües de foc” de l’Esperit sant. Però no li va agradar. El vernaclisme és un marc referencial dins el qual llengua, cultura i nació catalanes hi són considerades subjectes sobirans. Però a aquesta persona que es diu independentista catalana no li va agradar. Diu que és de l’“esquerra independentista” i que rebutja tot el que sigui relacionat amb l’esperit. No ha llegit mai el llibre l’Esperit de Catalunya de Josep Trueta.

El meu Vernaclística no el vol llegir. No li agrada que parli del “colom i l’Esperit Sant” i el do de llengües que infon als cristians. Però li agrada i s’entusiasme quan veu el colom baixant sobre el cap de Parsifal. No sap veure a la coberta del meu llibre Vernaclistica el colom  que baixa sobre les banderes de diverses nacions vernacles del món. Ni tampoc la bandera vernaclista que les agermana.

                                       

El colom baixant sobre el cap de Parsifal és un acte significatiu  i es pot interpretar com un  arquetip mitològic que representa les nacions vernacles, que són les que tenen un origen espiritual el qual està per sobre del dret constitucional dels estats colonialistes que les oprimeixen.     

            

                                

Un dels mals que patim a Catalunya, és l’estupidesa. Qui governa Catalunya darrera diverses aparences és l’Estupidesa (Estultícia o Follia en deia Erasme de Rotterdam).

Erasme de Rotterdam  en va parlar en el llibre “Elogi de l’Estupidesa o Follia”; d’estúpids es veu que ja n’hi havia en el seu temps, ara encara n’hi ha....

Si llegiu a Erasme de Rotterdam en veureu molts de retrats....

Quan la Follia —Estultícia o Estupidesa—s'adreça al públic i es pregunta a qui s'està dirigint, afirma que tots els qui l'escolten i formen part del món són, en realitat, uns grans estúpids. Segons Erasme, ningú se n'escapa, ja que la condició humana està impregnada d'estupidesa i irracionalitat en tots els àmbits de la societat. De fet, de manera irònica, assenyala que els autèntics estúpids (o "necis") són pràcticament tothom, i desglossa quins col·lectius i actituds representen aquesta follia:

·       Els erudits, filòsofs i teòlegs: Sota la seva aparença de saviesa i serietat, es pensen que ho saben tot, s'enamoren de les seves pròpies paraules i viuen en una ignorància arrogant.

·       Els prínceps, reis i governants: Viuen envoltats de luxe buit, prenen decisions desastroses guiades per la vanitat i la ambició, i s'envolten d'aduladors que els fan creure que són gairebé déus.

·       Els religiosos i clergues (monjos, bisbes i papes): Erasme fa una crítica ferotge a l'Església de la seva època, assenyalant que molts clergues incompleixen allò que prediquen, preocupant-se més pel poder terrenal, les aparences i els ritus superficials que no pas per la veritable fe cristiana.

·       El conjunt del poble i les relacions quotidianes: La Follia defensa que allò que manté unida la societat no és la raó pura, sinó les nostres petites febleses. Per exemple, l'amistat i el matrimoni existeixen gràcies a l'auto engany, a la indulgència mútua i a passar per alt els defectes de l'altre (impulsats per l'amor propi i la comitiva de la Follia, com la Flàvia o l'Adulació).

En resum, per a Erasme de Rotterdam, tots els éssers humans tenen una quota  de Follia —Estultícia o Estupidesa—, i aquells que es creuen més assenyats i savis són sovint, des del punt de vista de la Follia, els més estúpids de tots.

Es com per reflexionar-hi, oi?

Jordi Salat

josalort@hotmail.com 

3/11/2026

THE VALUE OF VERNACULAR LANGUAGES. Languages of the spirit. Living languages. Languages of freedom.

 

Translated from the original written in the catalan language into English

"Then there appeared to them tongues as of fire, which distributed themselves and rested upon each of them. They were all filled with the Holy Spirit and began to speak in other tongues, just as the Spirit enabled them to express themselves" (Acts of the Apostles 2:1–4)

THE VALUE OF VERNACULAR LANGUAGES

Languages of the spirit. Living languages. Languages of freedom.

Vernacular languages always spring up anew and survive the imposition of imperial and colonialist languages forced upon them by adulterating and alienating powers that seek to destroy them.

Mural of the Monastery of Santa Maria de Montserrat and Black Virgin (Catalonia)

1965 SECOND VATICAN COUNCIL

—The Second Vatican Council and the revaluation of vernacular languages

The Second Vatican Council (1962–1965) was a fundamental event in the history of the Catholic Church, convened by Pope John XXIII and continued by Paul VI with the objective of updating the Church for the contemporary world (aggiornamento).

It brought together more than 2,000 bishops from around the world and approved 16 documents renewing liturgy, theology, and the relationship with modern society. The key aspect regarding vernacularism is found in the Constitution Sacrosanctum Concilium (December 4, 1963) on the liturgy: the Council declared that «the use of the Latin language is to be preserved», but «that the use of the mother tongue in the mass of the people is frequently of great advantage to the people and may be permitted more widely» (SC 36). This meant the end of the liturgical monopoly of Latin and the elevation of the natural or proper languages of each place as legitimate instruments of worship. Catalan, Basque, and Galician were heard in churches once again after decades of repression, especially in contexts such as Francoism.

1965 VERNACULARISM: A DANGER TO THE UNITY OF SPAIN

—Franco’s regime was deeply anti-vernacular because it attacked the languages and cultures rooted in its territories, imposing a linguistic and cultural uniformity based on Castilian as the sole official language of the State. This behavior responded to a centralist and Spanish nationalist vision that denied the historical plurality of the peninsula.

·       Letter from Spanish bishops to Paul VI (1964):

«This doctrine [concerning religious freedom and liturgical reform] constitutes an inadmissible break with tradition. We beg that it be withdrawn from the conciliar deliberation.»

·       Report by Military Bishop Alonso Muñoyerro:

«Spain has enjoyed Catholic unity since the 7th century, and we cannot permit this reform, which favors the use of dialects, to weaken our national essence.»

(Source: Episcopal report preserved in the Vatican Secret Archive, cited by historians of the Spanish Episcopal Conference)

—The Dictionary of the Royal Spanish Academy (DRAE) included a second definition to adulterate the meaning of the word and make it objectionable.

It was added: «Said of a slave: Born in the master’s house.» Adulterating the meaning of words was intended to provoke rejection of the term. Adulterating the meaning of words is a weapon of the vernacular counter-reformation that had been reopened with the Second Vatican Council. Did they succeed?

THE TRAP OF ADULTERATING THE DEFINITION OF WORDS

1974 Book by Joan Coromines

In Joan Coromines’ book Lleures i converses d'un filòleg (Leisures and Conversations of a Philologist), on pages 53 and 54 under the title ¿VERNÁCULO? (VERNACULAR?), the topic is addressed with comments on the use given to the word vernacular, and page 54 includes comments that justify the rejection of the term.

«It became fashionable very quickly, surely because it was more comfortable, less clear, and therefore less compromising than the Catalan language; it was used a lot and popularized by none other than Rovira i Virgili, and in the slight deviation of meaning that he inflicted upon it, the desire to escape the intolerable pressures to which we were then subject perhaps played a greater role than the scarce classical culture of this great journalist.»

«The purely Latin word vernaculus has a frankly pejorative, disparaging nuance, which modern languages borrowed when artificially taking it from Latin. By the grace or misfortune of Rovira i Virgili...»

In Catalonia, Rovira i Virgili and other authors of Noucentisme popularized the word «vernacle» (vernacular) as an expression of the proper and genuine language of Catalonia.

In my opinion, there is an important reason to value vernacular languages. It is a reason related to the essential teaching of Christianity, the one celebrated at Pentecost and which speaks to us of the coming of the Holy Spirit. According to this Christian teaching celebrated at Pentecost, the Holy Spirit infuses—like a kind of baptism—the gift of tongues to people. The Holy Spirit is represented by a dove, and this dove can be seen as an essential benchmark in Christian churches.

Examples:

Catalan Romanesque art. Pentecost. 12th-century mural painting by the Master of Osomort. Apse of the church of Sant Joan de Bellcaire de l’Empordà (Catalonia). Art Museum of Girona.

Vernaclist Flag[1]

Within this frame of reference, vernacular nations are more powerful than artificial states.

The vernacular flag incorporates the Catalan flag within this international framework formed by languages, cultures, and nations that share a naturalistic identification, values, an ideal, a spirituality, and a conception of reality.

Vernaclist Flag and Catalan Flag

Within this vernaclistic frame of reference, Romanesque art and its symbolism of the dove associated with the gift of tongues celebrated at Pentecost have an essential function. A function of regeneration, of return to origins without alienating adulterations.

In this line of thought, one must bear in mind the prediction written by Alexandre Deulofeu in one of his books on The Mathematics of History entitled Catalunya mare de la cultura europea (Catalonia, Mother of European Culture), to the effect that «from Catalonia this thought would spread throughout the world to constitute the Universal Confederation of Vernacular Nations».

Jordi Salat Orteu

josalort@hotmail.com

Book in Amazon catalan edition

https://vernaclistes.blogspot.com/

[1] Created by Jordi Salat Orteu and symbolically explained in the book “Vernaclística”.