«Joan» de la Cerda. Las importància de tenir el nom en català. Video sobre la identitat de Cristòfor Colom

 

El nom en català de:

 "Joan" de la Cerda. 

Reflexions relacionades amb la identitat de Cristòfor Colom

Llibre “Historia General de las Indias. Hispania Victrix (I)” de  Francisco López de Gómara. Ediciones Orbis S.A. 1985

Llibre escrit en castellà. Pàgina 309

CONQUISTA DE LAS ISLAS CANARIAS

«Por ser las Islas Canarias camino para las Indias, y recientemente conquistadas, escribo aquí su conquista. Muy conocidas y elogiadas fueron siempre  las Islas Canarias, según autores griegos, latinos, africanos y otros gentiles escriben. Más no sé que hayan sido de cristianos hasta que fueron de los españoles. Cuenta el rey Don Pedro IV  de Aragón, en su historia, como el año 1344 le vino a pedir ayuda para conquistar las islas perdidas Don Luis, nieto de   Don Joan de la Cerda, que se llamaba príncipe de la Fortuna, por merced creo, del Papa Clemente VI, francés. Puede ser que fuesen entonces a Canarias los mallorquines...»

Observo en el text del llibre escrit en castellà que el nom “Joan” està escrit en català. 

Per quin motiu l’autor del llibre Francisco López de Gómara  castellà de Gómara (Soria) en el seu llibre escrit en llengua castellana  li escriu el nom en català a Joan de la Cerda?

Pot tenir alguna relació amb la identitat de Cristòfor Colom?

Jo en vaig parlar  de la família "de la Cerda" i els "Medinacelli" a la meva conferència del Cercle Artístic de Barcelona que vaig fer amb el títol de "Colón, Colombo, Colom: Identitat, Pensament i Política"

Àudio conferència 

COLÓN, COLOMBO, COLOM: IDENTITAT, PENSAMENT I POLÍTICA

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA DE VIQUIÈDIA

Francisco López de Gómara

Historia General de Indias

«Juan» de la Cerda  (1327-1357) («Juan» o bé hauria de ser «Joan»?)

En el  seu llibre escrit en llengua castellana Francisco López de Gómara li posa el nom  escrit e llengua catalana "Joan".

Juan de la Cerda (1327-Sevilla, 1357) fue II señor del Puerto de Santa María, III señor de Gibraleón¹​ y alguacil mayor de Sevilla, miembro de la Casa de la Cerda y tataranieto del rey Alfonso X de Castilla. Era hijo de Luis de la Cerda, conde de Clermont y de Talmont y de su esposa Leonor Alfonso de Guzmán, señora de Huelva y del Puerto de Santa María, por tanto nieto paterno de Alfonso de la Cerda, el Desheredado —hijo de Fernando de la Cerda,​ y de Blanca de Francia—, y de Mahalda de Brienne-.

Luis «Louis» de la Cerda (1291_1348)   Nascut a La Provença (Occitània)

Luis de la Cerda, nacido como Louis de La Cerda y también conocido como Luis de España (Francia, 1291-Lamotte du Rhône, 1348), fue el primer conde de Talmont en 1338 y de Clermont, almirante de Francia (1340-1341), príncipe soberano de las Islas Afortunadas (Islas Canarias), pese a no haber estado nunca en Canarias, y señor de Deza y de Enciso.

Origen del nom de  la família "de la Cerda" era a la Cerdanya del Pirineu?

Lloc on es troba  el municipi on va néixer la família de la Cerda, que l'enciclopèdia de llengua castellana diu que era  «Luis de España».

Lamotte du Rhône  (en francès)  La Mota de Ròse ( en occità provençal)

Reflexionem-hi......

 

 

Jordi Salat Orteu

josxalort@hotmail.com

FABRE D'OLIVET I ALEXANDRE DEULOFEU: El Gènesi Desxifrat i Descodificat.

 

FABRE D'OLIVET I ALEXANDRE DEULOFEU

La teoria que va desenvolupar el català farmacèutic i químic empordanès Alexandre Deulofeu (1903–1978) a la seva Matemàtica de la Història reprodueix exactament la mateixa visió orgànica i cíclica de les civilitzacions que ja havia plantejat Fabre d'Olivet més d'un segle abans.

L'occità Fabre d'Olivet va desenvolupar la seva pròpia teoria «apocalíptica» de la història humana a la seva obra De l'état social de l'homme (1822): El cicle de les tres forces: Per a ell, la història del món està governada per tres principis en constant lluita i equilibri: la Natura (el destí), la Voluntat humana (la llibertat) i la Providència (el pla diví).

Entenia el mot "Apocalipsi" com a "Revelació" no com a recull de catàstrofes.

Estic rellegint aquest llibre llegit per primera vegada fa 12 anys. Ara hi descobreixo coses que coincideixen amb el que jo dic al llibre "Vernaclística" .

Confirma que l'hostilitat contra Occitània i Catalunya, —en general i en concret la dels poders espanyol i francès—, és una qüestió de "Coneixement" , el que es vol anorrear és un Coneixement del qual en som dipositaris!

I això està relacionat amb el concepte de llengües vernacles com a llengües vives —llengües de Coneixement—perquè són emanació del Genius Loci.

Són "llengües genuïnes". Gènesi vol dir "Origen en grec o llengua hel·lènica.

En parlaré en el proper llibre....

Jordi Salat Orteu

josalort@hotmail.com

Antoine Fabre d'Olivet (1767–1825),

Va nàixer a Ganges, una localitat del Llenguadoc (Occitània), i la llengua materna amb la qual es va criar va ser l'occità (provençal/llenguadocià).

Va escriure les seves obres esotèriques i filosòfiques en francès (langue d'oil), però va tenir un paper molt rellevant com a precursor de la meitat del segle XIX de la renaixença literària occitana:

• Va escriure poesia i teatre directament en occità (com el poema Força d'Amour).

• Va publicar Le Troubadour: Poésies occitaniques du XIIIe siècle (1803–1804), on defensava el valor de la llengua d'oc i la tradició dels trobadors davant la dominació cultural del francès.

Intel·lectual, filòsof i esoterista occità, al qual les enciclopèdies presenten com a francès, va exposar la seva visió de la història i els cicles humans principalment en la seva obra Histoire philosophique du genre humain (1822).

La seva teoria sobre els cicles històrics es basa en la combinació d'una física/metafísica tradicionalista i metafòrica (influïda pel neopitagorisme) i una divisió de la història de la humanitat en races, èpoques i principis reguladors.

1. Els tres principis de la història

Fabre d'Olivet argumentava que el desenvolupament de la humanitat i dels seus cicles està regit per l'articulació de tres forces o principis metafísics:

• La Providència: El principi diví i de perfecció, font d'harmonia universal.

• El Destí (la Necessitat): La força de la matèria, el fatalisme, el passat i les lleis naturals immutables.

• La Voluntat humana: El principi intermedi, el lliure albir de l'home que pot alinear-se amb la Providència o caure sota la dominació del Destí.

Els cicles històrics avancen o es devaluen segons com la Voluntat de la humanitat interactua entre el Destí i la Providència.

2. El cicle de les Quatre Races

D'Olivet proposava una visió cíclica de la història humana dividida en la dominació successiva de quatre grans races o grans cicles de la civilització:

1. La Raça Negra (o Època del Sud): Segons el seu esquema cíclic primitiu, la primera gran civilització organitzada a la Terra va estar dominada per aquesta raça (a l'Àfrica i el sud d'Àsia).

2. La Raça Vermella (o de l'Oest): Habitants d'antics continents/regions desaparegudes (com Atlàntida). Va patir un cataclisme o decadència cíclica.

3. La Raça Groga (o de l'Est): Dominant principalment a Àsia.

4. La Raça Blanca (o del Nord): La raça que, segons la seva visió de la història universal contemporània, havia pres el relleu del domini cultural i polític del món.

3. Les Etapes Cícliques Socials (La Teocràcia, la Monarquia i la Anarquia)

Dins d'aquesta visió macrohistòrica, Fabre d'Olivet sosté que cada gran societat o civilització passa per un cicle d'evolució i decadència inevitable en tres fases principals:

1. La Teocràcia (Edat d'Or / Fase Providencial): La societat neix sota la guia de legisladors inspirats o sacerdots-iniciats que connecten el govern amb la Providència. Hi ha harmonia i ordre espiritual.

2. La Monarquia / Estat Polititzat (Fase de la Voluntat): La religió perd la seva força pura, la voluntat humana pren el control i el poder es concentra en un rei o estat civil. L'ordre es manté per la força de les lleis exteriors.

3. L'Anarquia o Descomposició (Fase del Destí): La societat es degrada, perd el sentit espiritual i moral, es fragmenta i cau sota el materialisme i la violència (el Destí). Aquest col·lapse final marca el tancament del cicle, que només es pot regenerar amb la naixença d'un nou cicle o el sorgiment d'un nou moviment providencial.

Resum

Per a Fabre d'Olivet, la història no és lineal ni un progrés continu inexorable, sinó una successió cíclica d'ascensos i caigudes espirituals. Les civilitzacions neixen en la llum providencial, es secularitzen per la voluntat política i es desintegren en el materialisme del destí fins que el cicle torna a començar.