Les arrels occitanes, relacionades amb el Casal de Barcelona i la Corona d'Aragó, han estat esborrades, pervertides i adulterades per historiadors de l'espanyatisme castellanista, d'una Espanya que enganya, entre d'altres llocs, també a Astúries.
Una imatge val més que mil paraules. Les imatges que mostro a continuació, una creu, amb els seus quatre braços i tres esferes a cada punta, totalitzant dotze esferes, tantes com mesos té l'any i constel·lacions zodiacals hi ha en el cel, representa un significat simbòlic i a la vegada fa evident una relació cultural i probablement política. Aquesta creu relaciona Occitània i Astúries.
Per a mi, aquesta creu estampada en la pared de pedra d'una església, és una evidència que té un valor igual o superior al que pugui tenir un text escrit en un document guardat a un arxiu. Potser per alguns historiadors documentalistes no sigui així, malgrat que sigui més fàcil adulterar un escrit i cremar un paper per fer-lo desaparèixer que no pas enderrocar una església.
Una imatge val més que mil paraules. Les imatges que mostro a continuació, una creu, amb els seus quatre braços i tres esferes a cada punta, totalitzant dotze esferes, tantes com mesos té l'any i constel·lacions zodiacals hi ha en el cel, representa un significat simbòlic i a la vegada fa evident una relació cultural i probablement política. Aquesta creu relaciona Occitània i Astúries.
Per a mi, aquesta creu estampada en la pared de pedra d'una església, és una evidència que té un valor igual o superior al que pugui tenir un text escrit en un document guardat a un arxiu. Potser per alguns historiadors documentalistes no sigui així, malgrat que sigui més fàcil adulterar un escrit i cremar un paper per fer-lo desaparèixer que no pas enderrocar una església.
Bandera d'Astúries
Església de San Pedro de Arrojo en Quirós (Astúries)
Bandera d'Occitània
Un altre lligam relacionat amb aquestes arrels occitanes que per mitjà de la Corona d'Aragó i el Casal de Barcelona ens porten a València, el troben en el nom de la ciutat asturiana de Gijón i en el nom de la ciutat valenciana de Jijona.
A Gijón s'hi parla bable i a Jijona, ciutat conquerida als àrabs per un un occità nascut a Montpeller, el Rei Jaume I, que hi va portar migrants occitans, aragonesos i catalans de Lleida, s'hi parla el català de València el qual té doncs quelcom a veure també amb l'occità.
Doncs bé, en bable "Gijón" es diu "Xixón" i, "Jijona" en català és diu "Xixona".
Xixón i Xixona és evident que ténen relació i que han estat desnaturalitzades, podem dir "desoccitanitzades", per l'espanyolisme castellanista, al qual anomeno "espanyatisme desnaturalitzador".
El Rei de la Corona d'Aragó, Jaume I, era d'origen occità i parlava occità.
El Rei d'Astúries, Pelayo I (Segle VIII) , era d'origen occità i en realitat es dela Belai? Està documentat que els àrabs li dien Belai.
Es va casar amb una dona que es deia Gaudiosa (un nom també occità que té la mateixa arrels etimològica que la del cognom del famós arquitecte català Antoni Gaudí).
I, la seva filla es digué Ermessenda (Nom d' origen occità portat per la noble Ermessenda de Carcassona) la qual té la tomba a la catedral de Girona (Catalunya)
Ens hauriem de fer una reflexió:
Quan parlem de l'Ermessenda d'Astúries parlem del segle VIII.
Quan parlem de l'Ermessenda de Carcassona parlem del segle X.
D'on és original el nom d'Ermessenda? Ve del germànic Ermesinde i a Catalunya diverses dones de la noblesa es deien Ermessenda.
Penso que el nom Ermessenda, és un nom que existia a Occitània abans del segle VIII .
I, el relaciono amb noms com Ermengol, propis de la dinastia dels Urgell, o Ermengaud propi de personatges occitans.
On és l'origen i què hi trobem de coneixement original - principis científics basats en la saviesa i valors ètics- en aquells que el representen?
Trobem significatives dones anomenades Ermessenda a Occitània i a Catalunya:
Ermessenda mare de Guifré el "Bel·lós" ( Pilós o Pelós li van posar aquells que van voler amagar les seves arrels bel·lònides que el relacionaven amb Occitània, i el seu parent Salomó I d'Urgell , així com amb una determinada concepció cultural zodiacalista probablement de la cultura de Caldea, actualment Iraq, pàtria d'Abraham, natural de la ciutat d'Ur . Les informacions de l'oficialisme acadèmic sobre Abraham en molts casos han estat tergiversades i adulterades. El que si sabem del cert per arqueologia és que a Ur i a Caldea, terres de Cam, i els camites hi havia cultura zodiacal això vol dir estudi dels astres i les mitologies astrals) El nom "Guifré" ve del germànic Wigfred i vol dir "Pau Victoriosa".
Pot ser que sigui significatiu el fet que un comte d'Urgell, familiar de Guifré I de Barcelona, dit "el Bel·lós"( i no pas Pilós) per ser bel·lònida, es digués Salomó d'Urgell.
Això ens porta a referències bíbliques.
Potser que sigui tant significatiu que determinats poders perversos i pervertidors no voldran que sigui cregut.
Notes:
Informació per a fer una reflexió significativa:
L'any 1142 el rei Alfons VII del Regne de Lleó, relacionat amb Astúries, va fundar el monestir de Santa Maria de la Huerta (Castilla. Soria o potser S'Òria) i, va portar monjos occitans de l'abadia de Bordoues, a la Gascunya (Occitània). Per quin motiu? En quina llengua parlaven? Hi ha alguna relació entre la llengua bable d'Astúries i la llengua d'oc d'Occitània?
Informació significativa:
Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Obra manuscrita el
1557 per Cristòfor Despuig, cavaller i membre de la governació de Tortosa.
L’autor es queixa de les
circumstàncies negatives que comporta per a tot Catalunya i la Confederació de la Corona d’Aragó, del fet que el poder reial estigués aposentat
a Madrid a prop de la cort castellana i del tarannà absolutista dels
castellans.
“Volen ser tan absoluts i tenen les coses pròpies en tant, i les estranyes en tan poc, que sembla que són ells sols vinguts del cel i que la resta dels homes és exit de la terra”
I defensant la bibliografia històrica de la nació catalana, perseguida per la inquisició, denuncia:
“casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix, de voler nomenar Castella per tota Espanya (...) Que tots són casi de esta manera, que, per no publicar la glòria dels espanyols que no són castellans, celen la veritat, y per fer gloriosa la sua pròpia nació no dubten de escriure matèria; y açò tan ten lo poch com en lo molt”
Foto:
Edició de Fidel Fita de 1877
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
