dijous, 12 de novembre del 2026

GISCLARENY. «Areny» en català i «Arenh» en occità.

 

GISCLARENY

«Areny» català i «Arenh» occità



He passat uns dies al poble de Gisclareny de la comarca del Berguedà a Catalunya. 

Segon llegeixo a Viquipèdia el nom prové del germànic Gisclasind. 

El mot d’on prové Berguedà, que dóna nom a la comarca és  Berga, nom del municipi que és la capital de la comarca.  En germànic, la paraula  «Berg» vol dir  "muntanya". Dedueixo que Berga, prové del germànic Berg.

En el protogermànic (l'antecessor comú de totes les llengües germàniques), la forma reconstruïda pels lingüistes és bergaz, que significava precisament "elevació" o "muntanya".

La definició del mot encaixa amb l’orografia del lloc atès quer un lloc muntanyós i elevat.

Mentre observo la posta de Sol darrera la muntanya del Pedraforca  gaudint la panoràmica espectacular que es pot veure des de Gisclareny, em ve al pensament una relació de pobles que acaben amb “areny” igual com és el cas de «Giscl-areny»

Arenys de Mar

Areny de Munt

Balsareny (Bal  S’Areny)

Arenys d’Empordà

Arenys de Lledó

Castell de l’Areny

Què vol dir “areny”?

Segons la Intel·ligència  Artificial, un areny és un terreny sorrenc, una platja o, molt habitualment a Catalunya, el llit o la vora d'un riu o riera format per acumulacions de sorra.

Prové del llatí arena (arena). ¿«areny» no prové del germànic «asind» de Giscl-asind? — em pregunto—.

Areny, en toponímia i geografia local, s'utilitza per designar zones planes de sorra, sovint vora l'aigua.

Aleshores faig quelcom que acostumo a fer sempre que cerco significats de topònims presents a Catalunya i a la geografia cultural i nacional catalana: pregunto a Google si hi ha algun topònim que es pugui relacionar amb “areny” a Occitània. I atès que els “ny” de la llengua catalana es correspon al “nh” de la llengua occitana o llengua d’oc, hi poso “Arenh” a Google. 

Em surt això:

«Arenh», és  el nom en grafia clàssica occitana d’ un barri de Marsella (La Provença) situat al nord del port. (Ara li diuen «Arenc» en francès o langue d’oil). 

El significat d'arenh fa referencia també  a un lloc sorrenc o arenós. 

Els lligams entre Occitània i Catalunya i altres àrees geogràfiques relacionades amb la catalanitat són moltes i molt significatives.

Atès que aquest dies estic fent un llibre sobre  sobre les relacions  culturals entre Alemanya, Occitània i Catalunya, també he pensat que la meva estada a Gisclareny té quelcom de providencial. Hi pensaré una mica més i aprofundiré  sobre aquest tema que fa d'Occitània un «pont osmòtic» entre Alemanya i Catalunya ( i el que jo anomeno la Corona occitano-catalana d'Aragó, atès que  el  català barceloní Ramon Berenguer IV i l'aragonesa Peronelha tenien arrels occitanes: la mare de Peronelha era Agnès de Peitieus ( Aquitània. Occitània). Peronelha ( en castellà Petronila) no parlava castellà com ens volen fer creure els espanyolistes castellanòfons; parlava occità o gascó.  


Jordi Salat

josalort@hotmail.com


 

dimecres, 11 de novembre del 2026

Wagner, die katalanischen wagnerianer und die katalanische nationalistische sache

 Mit KI aus dem Katalanischen ins Deutsche übersetzt.

WAGNER, DIE KATALANISCHEN WAGNERIANER UND DIE KATALANISCHE NATIONALISTISCHE SACHE

Oft wird das Werk von Gaudí mit dem wagnerianischen Ideal verbunden, verschiedene Künste in einem Gesamtkunstwerk zu integrieren.



                                      Sagrada Família von Gaudí. Barcelona (Katalonien)



                                    Herabkunft der Taube. Finalakt der Oper „Parsifal“ von Wagner

Ich glaube, dass das katalanische Nationalgefühl mit dem Denken des großen deutschen Musikers Richard Wagner in Verbindung steht. Die Beziehung der katalanischen Wagnerianer bestätigt dies.

Hier ist eine Synthese der bedeutendsten Persönlichkeiten:

  • Poesie: Joan Maragall, Jeroni Zanné

  • Literatur und Kritik: Manuel de Montoliu, Xavier Viura, Lluís Via

  • Komposition: Felip Pedrell, Enric Morera, Pau Casals

  • Dirigat und Interpretation: Antoni Ribera, Francesc Viñas

  • Wagner-Verbreitung: Joaquim Pena, Marsillach, Letamendi

  • Theater und Szenografie: Adrià Gual, Salvador Vilaregut

  • Malerei und Surrealismus: Salvador Dalí

Die Befürworter der katalanischen Unabhängigkeit sollten dies berücksichtigen. Unter anderem deshalb, weil diese Beziehung einen mentalen Rahmen beinhaltet, innerhalb dessen die Europäer die Notwendigkeit anerkennen würden, dass Katalonien – und mit ihm andere einheimische Nationen – international anerkannt wird.

Dort entsteht auch ein geistiger Rahmen, der sie innerhalb eines Gesamtplans verbrüdert, in dem sie als sprachliches, kulturelles, soziales und politisches Subjekt agieren.

Diesen mentalen Faktor, der ein Denken verkörpert, sehe ich in den katalanischen Unabhängigkeitsbewegungen nicht präsent, da diese sich eher von katalanischen Gefühlen und historizistischen Argumenten leiten lassen, die die vergangenen Ereignisse in der Erinnerung wachhalten.

Oft wird das Werk von Gaudí mit dem wagnerianischen Ideal verbunden, verschiedene Künste in einem Gesamtkunstwerk zu integrieren.

Die Symbolik der Taube, die die Gabe der Zungenrede verleiht, repräsentiert diese Mentalität und diese Beziehung zwischen Wagner und Gaudí.

Die Taube und ihre Symbolik stehen auch in Verbindung mit Karl dem Großen, dem Papst von Rom und der romanischen Kunst.

                                            Aachener Dom. Gegründet von Karl dem Großen.

Aachener Dom. Gegründet von Karl dem Großen.
Petersdom in Rom.



                                                            Katalanische Romanik.


Die Taube ist das entscheidende Symbol des Vernakularismus. Der echte Vernakularismus ist der Referenzrahmen der entstehenden Mentalität, in der Katalonien seinen Platz als unabhängige Nation hat und alle Einwohner Kataloniens, ob alt eingesessen oder neu hinzugekommen, eine Identität finden, mit der sie sich ganzheitlich als Teil des Ganzen identifizieren können.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com