GISCLARENY
«Areny» català i «Arenh» occità
He passat uns dies al poble de Gisclareny de la comarca del Berguedà a Catalunya.
Segon llegeixo a Viquipèdia el nom prové del germànic Gisclasind.
El mot d’on prové Berguedà, que dóna nom a la comarca és Berga, nom del municipi que és la capital de
la comarca. En germànic, la paraula «Berg» vol
dir "muntanya". Dedueixo que
Berga, prové del germànic Berg.
En el
protogermànic (l'antecessor comú de totes les llengües germàniques), la forma
reconstruïda pels lingüistes és bergaz, que significava
precisament "elevació" o "muntanya".
La definició del
mot encaixa amb l’orografia del lloc atès quer un lloc muntanyós i elevat.
Mentre observo
la posta de Sol darrera la muntanya del Pedraforca gaudint la panoràmica espectacular que es pot
veure des de Gisclareny, em ve al pensament una relació de pobles que acaben
amb “areny” igual com és el cas de «Giscl-areny»
Arenys de Mar
Areny de Munt
Balsareny
(Bal S’Areny)
Arenys d’Empordà
Arenys de Lledó
Castell de
l’Areny
Què vol dir
“areny”?
Segons la
Intel·ligència Artificial, un areny
és un terreny sorrenc, una platja o, molt habitualment a Catalunya, el llit o
la vora d'un riu o riera format per acumulacions de sorra.
Prové del llatí arena (arena). ¿«areny» no prové del germànic «asind» de Giscl-asind? — em pregunto—.
Com es va passar de «Gisclasind» a «Gisclaraeny». Diu l'explicació oficial acadèmica que Glisclasind era el nom d'un a persona que fou l'amo del tros de terra: el Mas de Gisclasind que va passar a només Gisclasind i a Gisclareny.
Jo no m'ho crec hi ha altres "Areny" a d'altres llocs com hem pogut veure i no eren d'una persona anomenada Gisclasind. Són molts els topònims amb explicació o definició adulterada els que tenim a Catalunya. Molts d'ells per amagar una arrel occitana. A vegades aquesta arrel ens porta a llocs relacionats amb els cristians càtars. Adulterar el significat dels topònims serveix per adulterar la Història.
Areny, en toponímia i
geografia local, s'utilitza per designar zones planes de sorra, sovint vora
l'aigua.
Aleshores faig quelcom que acostumo a fer sempre que cerco significats de topònims presents a Catalunya i a la geografia cultural i nacional catalana: pregunto a Google si hi ha algun topònim que es pugui relacionar amb “areny” a Occitània. I atès que els “ny” de la llengua catalana es correspon al “nh” de la llengua occitana o llengua d’oc, hi poso “Arenh” a Google.
Em surt això:
«Arenh», és el nom en grafia clàssica occitana d’ un barri de Marsella (La Provença) situat al nord del port. (Ara li diuen «Arenc» en francès o langue d’oil).
El significat d'arenh en occità, igual que «d'areny» en català, fa referencia a un lloc sorrenc o arenós.
Els lligams
entre Occitània i Catalunya i altres àrees geogràfiques relacionades amb la catalanitat
són moltes i molt significatives.
Atès que aquest dies estic fent un llibre sobre sobre les relacions culturals entre Alemanya, Occitània i Catalunya, també he pensat que la meva estada a Gisclareny té quelcom de providencial. Hi pensaré una mica més i aprofundiré sobre aquest tema que fa d'Occitània un «pont osmòtic» entre Alemanya i Catalunya ( i el que jo anomeno la Corona occitano-catalana d'Aragó, atès que el català barceloní Ramon Berenguer IV i l'aragonesa Peronelha tenien arrels occitanes: la mare de Peronelha era Agnès de Peitieus ( Aquitània. Occitània). Peronelha ( en castellà Petronila) no parlava castellà com ens volen fer creure els espanyolistes castellanòfons; parlava occità o gascó.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
