dimarts, 15 de juliol del 2025

Qui és el "Papa" de la Mitja Lluna, entès com a Líder Espiritual?

 

Imam Khomeini

1979

El seyyed [1]Ruhol·lah Khomeini (Persa: روح‌الله خمینی), àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini ( 17 de maig del 1900 –  3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohamad Reza Pahlavi el darrer  Xa de Pèrsia.

Khomeini, considerat un dirigent espiritual per molts musulmans xiïtes, va governar l'Iran des del triomf de la revolució el 1979 fins a la seva mort el 1989. A l'Iran, oficialment hom denomina Khomeini imam més que no pas aiatol·là, cosa que també fan els seus seguidors. El 1979 la revista Time Magazine va nomenar-lo  l’Home de l’Any.

A partir d’aquell moment d’islam  va fer una eclosió i s’ha escampat per tot el món

1978

Malaquies (Armagh, Irlanda, 1094- Claravall, 1148), la llengua vernacla gaèlic  Máel Maedóc. Malaquies significa «àngel del Senyor»

Se li atribueix una llista  de papes relacionats a Llibre de les Profecies, un text apòcrif  de la darreria del segle xvi que revelaria les identitats dels papes fins al final dels temps. 

"Profecia de Sant Malaquies" és un dels textos més misteriosos i fascinants que ha circulat entre els creients i els escèptics durant segles. Una de les profecies fa referència al Papa de la Mitja Lluna.

Pel que fa a la "profecia sobre el Papa de la Mitja Lluna" va dir que aquest es faria present l’any 1978

Coincidència entre la data de la profecia de Sant Malaquies i l’esclat de l’Imám  Khomeini com a líder espiritual?

També va dir que el Papa anterior seria el de Flors Florum i va coincidir amb l’època de la cultura hippy en temps del Concili Vaticà I que va posar en valor les llengües vernacles.

També va dir que el posterior seria anomenat el "De Laboris Solis". I també en parlaré. Podria ser un papa zodiacaliste com l'occità Silvestre II l'any 1.000, monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll?

Avui li he fet unes preguntes a la IA i m'ha donat unes respostes molt interessants relacionades amb el vernaclisme i l'Apocalipsi de Sant Joan que està relacionat amb  el cristianisme hel·lenista de l'art romànic català.

Reflexiono sobre aquestes “coincidències”.

Potser hauríem de dir “evidències”.

Escolteu, llegiu i reflexioneu....


2


Què diu la Intel·ligència Artificial?

Quan li he preguntat sobre la possible interpretació del Imam Khomeini com a líder espiritual  en relació a la profecia de Sant Malaquies per l'any 1978, GPT m'ha dit això:

De la mitja lluna: la revolució islàmica de 1979

El 1979 amb el retorn de l’aiatol·là Khomeini i l’establiment d’una república islàmica teocràtica.

El lema De medietate lunae encaixa de manera inquietant amb aquest fet:

·       La mitja lluna és símbol universal de l’Islam.

·       La revolució islàmica marca un retorn de l’autoritat religiosa a l’escena política mundial.

·       El rahbar, guia suprem de la nova teocràcia, assumeix un paper anàleg a un papa, però dins l’òrbita islàmica i xiïta.

Més que identificar només un papa, el lema s’obre a una lectura universal: l’any de la mitja lluna no només clou un papat, sinó que inaugura un nou eix religiós mundial.


3

Què diu la Intel·ligència Artificial del proper "Papa"

 DE LABORIS SOLIS?

 Va posar dates Sant Malaquies a la seva llista de Papes? La resposta és, no. Les dates assignades als Papes ho han ficat autoritats catòliques posteriors en funció dels papes que anaven nomenant ells.

Per tant, considero correcta la resposta que ha donat la IA:

"Més que identificar només un papa, el lema s’obre a una lectura universal: l’any de la mitja lluna no només clou un papat, sinó que inaugura un nou eix religiós mundial"

Hem d'observar els líders espirituals a escala mundial no solsament dins de l'Església Catòlica de Roma i els seus "papes".

Llista de líders espirituals de Sant Malaquies. No hi ha dates.


Observar les evidències ajuda el Seny a discernir què es veritat i què és falsedat. 

Faré una interpretació personal i amb IA dels moment històrics, posterior a De la medietate lunae, que és el De labore Solis (època que relaciono amb la cultura de llengua catalana i occitana, la seva  l'arrel hel·lenística i santjoanista  pròpia  del llibre de la Revelació  o Apocalipsi). 
També  escriuré sobre l'anterior època que és De Flors Florum la qual va coincidir amb l'època dels hippies, el Concili Vaticà II i l'òpera rock Jesu Chist Superstar.


DE LABORE SOLIS

 Continuarà...



 

Jordi Salat


[1] Sàyyid (àrab سيدsayyid; en plural سادةsāda) és un mot àrab que literalment significa ‘senyor’. En el món àrab es fa servir amb una connotació de respecte referint-se a les persones importants, com al  Magrib, on se'ls diu sidi (una contracció de sayyidi, que vol dir “el meu senyor, senyor meu, monsenyor”). N'és un altre exemple el sobrenom de Rodrigo Díaz de Vivar,  el Cid, un famós cavaller del segle XI; el seu sobrenom deriva d'as-sàyyid, que vol dir “el senyor”. As-sàyyid es fa servir també com a títol o com a forma per adreçar-se a un príncep. Sàyyid també s'empra com a epítets de Crist, anomenat as-Sàyyid  “el Senyor” i de la Verge Maria, as-Sàyyida  “la Senyora”.

 

dissabte, 28 de juny del 2025

Ruta de Sant Anastasi. Arbre de Sant Anastasi. Ramon Llull. Francesc Pujols

L'ARBRE DE SANT ANASTASI



 L'Arbre de Sant Anastasi és un projecte dins la Ruta de Sant Anastasi, que va de Lleida - ciutat on va néixer-, fins a Badalona - ciutat on va morir martiritzat pels romans-,  que consisteix en el següent:

Plantar un ametller als Parc del Camps Elisis de Lleida i un altre ametller  al Parc de Can Soley de Badalona, en memòria de la llegenda de Sant Anastasi  de la que es va fer ressò Joan Amades la qual ens diu que al lloc de  Badalona on va morir  martiritzat Sant Anastasi, hi va néixer un ametller. Per aquest motiu hem pensat recuperar l'ametller com a Arbre de sant Anastasi. 

Atès que despès del martiri de sant Anastasi el seu cap va rodolar fins a aturar-se als peus d’un ametller sec, que va florir immediatament com a senyal diví. aquest miracle ha quedat reflectit en versos populars, com ara:

«Sant Anastasi,
el màrtir beneït,
amb la sang que va vessar
l’ametller va fer florir.»

 En alguns pobles de Catalunya es canta:


«Florit ha l’ametller
al pas del sant patró,
amb la seva sang vermella
el camp s’ha tornat blau.
Anastasi, roser florit,
doneu-nos pau i bon profit!»


Cada any el dia  11 de Maig, festa de Sant Anastasi, patró de Lleida i de Badalona, davant d'aquest arbre que serà anomenat "Arbre de Sant Anastasi" i que estarà ubicat en un espai  emblemàtic adient com podria ser una placeta,   si faran recitals de poesia religiosa  en el sentit de poesia espiritualista.

Davant l'Arbre de Sant Anastasi, recordem que la branca d'ametller florit era un distintiu  identitari que feien servir dels trobadors, els poetes dels pobles i  de les corts d'Europa durant un temps de la Història.  El temps de renaixença i reeiximent de les cultures i nacions naturals que en altres temps han estat oprimides i ignorades per Estats imperialistes artificials i les seves lleis constitucionals.

I recordar que, aquesta branca d'ametller florit,  cantaven en llengües, com l'occità, i català que actualment Europa no reconeix.    La branca d'ametller florit és un símbol de les llengües autòctones, naturals, genuïnes o vernacles pròpies de cada territori, les del Genius Loci.


RELACIÓ DE  POETES  I POESIES PROPOSADES

Ramon Llull (A Vós dona verge Santa Maria) Francesc Pujols (A Vós), Joan Maragall (Cant Espiritual),  Ramon Llull (Cant de Ramon) David Jou (Cant Espiritual)  Rei Salomó (Càntic dels Càntics), Sant Joan de la Creu ( Traducció de Pere Lluís Font Premi d'Honor de les lletres Catalanes 2025), Mn. Jacint Verdaguer,  ...

RAMON LLULL

A Vós dona verge Santa Maria

A vós, Dona Verge Santa Maria,
don mon voler, que es vol enamorar
de vós tan fort, que sens vós no voldria
cap altra cosa desitjar ni amar;
car tot voler ha milloria
sobre tot altre qui no sia
voler de vós, que sou mare d'amor.
Qui a vós no vol mai no s'enamora.

El meu voler vol vostra senyoria,
memòria i saber a vós jo us vull dar;
car sens voler, Dona jo què els faria?
I vós, Dona, si us plau, feu recordar,
entendre, amar, a la clerecia,
per tal que vagin fins a Síria
als infidels, convertir, predicar,
i els cristians facin pacificar.

Molts homes diuen que moririen
pel vostre Fill, si a lloc venia;
pocs són aquells qui els veuen predicar
als infidels, la mort fa dubtar.

Observació:

Voldria cridar l'atenció en referència a aquesta poesia en el fet que es tracta d'una estructura sil·làbica pròpia del  sonet. Oficialment es diu que el sonet  el va inventar  el sicilià Jacomo Lentini (1210-1260) que era notari i poeta de la Cort del Regne de Sicília en temps del rei Frederic Hohenstaufen  i la reina consort era Constança d'Aragó. Lentini va fer el sonet seguint els cànons de la poesia occitana.

Ramon Llull (1232-1316) que també parlava occità  i donava classes a la Universitat de Montpelher (La Provença. Occitània) en occità, va fer un sonet per iniciativa pròpia o bé va conèixer l'obra de Lentini?

Aquesta forma poètica del "sonet"  que va fer famosa, amb posterioritat, Petrarca, Dante i Shakespeare era cantada a totes les corts  cultes d'Europa durant el segle XIII.

Em pregunto: Com va ser que Ramon Llull va conèixer aquesta forma poètica que es coneix com a sonet?

A quina llengua pertany el mot sonet, que vol dir "so petit" . Si en el segle XIII  a la cort del regne de Sicília s'hi parlava la llengua siciliana (que no era l'actual italià)  i la reina era Constança d'Aragó?


A Viquipèdia hi diu: "El terme deriva de la paraula italiana sonetto (lit. cançoneta, del mot llatí sonus, lit. so). Originari de la Sicília del segle XIII"  Això no és veritat. A la Cort de Frederic Hohenstaufen i Constança d'Aragó (segle XIII) no s'hi parlava italià. Lentini parlava sicilià i va fer el sonet guiat pels cànons poètics occitans. Per tant parlava occità. 

Sonet

Jacomo Lentini

Ramon Llull


FRANCESC PUJOLS

A VÓS

Jo faig el vostre gest amb el meu cor,

Com el fa l’encisat davant l’Encís,

I com davant lo Bell, l’admirador,

Que enclòs en el bell gest es sent feliç.

 

I el faig Oh Rosa vera, perquè jo,

Me’n purifico tot d’un gesti així,

Que sou tant pura enmig de l’hermosor,

Com un ànima entrant al Paradís.

 

Malgrat ésser àvol com sóc i atormentat

Per la condemnació que tots portem,

Vos veig a Vós allà en la immensitat,

De la vostra hermosura sense extrem.

 

I és gran conhort pels que així caminem

Veure-os a Vós que sou la Realitat.

 

 OBSERVACIÓ

Un sonet de Francesc Pujols, seguidor del pensament de Ramon Llull. Li va posar el mateix títol que el sonet de Ramon Llull.

Francesc Pujols


NOTÍCIA DIARI  EL PUNT AVUI 

La fe retaule poètic segle XX 




La fe segons Lluis Llach

CAL QUE NEIXEN FLORS A CADA INSTANT


Mossèn Carles Cardó. Les dues tradicions. Història espiritual de les espanyes

CLICAR AQUÍ


WEBS RECOMANADES

Els cants espirituals catalans

La fe de cent poetes catalans

Poesies Catalanes

Antologia poètica catalana

Terra i Cultura

Ruta de Sant Anastasi 1

amicsrutasantanastasi@gmail.com