Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vernacle. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vernacle. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 d’agost del 2025

Diàleg amb ChatGPT: Arguments amb criteri vernaclístic per la integració de la immigració a Catalunya aplicable arreu del món

 

DIÀLEG AMB EL CHAT GPT

 


Pregunta meva:

 —Em pots escriure quatre arguments amb criteri vernacliste per a convèncer als immigrats que han vingut a Catalunya per fer-los entendre la necessitat de parlar-hi català?

Resposta ChatGPT Plus

—Aquí tens quatre arguments ben estructurats amb una mirada vernaclística, respectuosa i arrelada, que no imposa sinó que convida al sentit i al valor cultural del català:

1. El català és clau per arrelar-se i fer comunitat

Argument: Aprendre català no és només conèixer una llengua, sinó obrir la porta a la vida social, cultural i laboral del país. Quan parles la llengua del lloc, deixes de ser visitant i et converteixes en part de la comunitat, amb llaços reals i vincles de confiança.


Criteri vernaclístic: El vernaclisme defensa que la llengua pròpia és la clau de l’arrelament. Arrelar-se no vol dir renunciar a les arrels d’origen, sinó afegir-ne una altra que et connecta amb la terra on vius.

2. Respectar la llengua és respectar la diversitat real

Argument: Catalunya és plural, però la seva pluralitat històrica té com a columna vertebral la llengua catalana. Si la llengua desapareix, la diversitat també s’empobreix i tots hi perdem. Parlar català és protegir aquest mosaic cultural que us acull i us fa espai.


Criteri vernaclístic: La cultura universal neix del respecte a les arrels particulars. El català no és un obstacle, és una riquesa compartida que dona sentit a la convivència.

 

3. La llengua obre oportunitats i trenca barreres

Argument: Saber català et dona més opcions laborals, educatives i socials. Et permet entendre millor la història i el pensament del país i no quedar-te en una bombolla tancada. Parlar-lo és guanyar llibertat per moure’t amb seguretat i dignitat.


Criteri vernaclístic: El vernaclisme no defensa llengües com a tòtem, sinó com a eines vives per connectar amb la realitat i créixer-hi.

 

4. El català no exclou la teva llengua: les reforça totes dues

Argument: Aprendre català no vol dir oblidar el castellà, l’àrab o el quítxua. Al contrari, el bilingüisme o el trilingüisme és una força. Els fills que parlen diverses llengües tenen més capacitat cognitiva i més opcions al futur.


Criteri vernaclístic: La llengua pròpia del territori i la llengua d’origen no són enemigues. Com més llengües saps, més arrels i més ales tens.


Vols que ara et prepari un discurs emocional amb metàfores vernaclístiques (arrels, llavors, llum, ponts) per fer-la encara més inspiradora?

—Si

—Germans i germanes,

Avui us vull parlar de les arrels. Quan arribem a un nou lloc, portem les nostres arrels dins el cor: la llengua, la música, la fe, els records. Però si no les reguem amb la terra on som, aquestes arrels s’assequen. I nosaltres no volem assecar-nos, volem créixer, volem donar fruit.

Aquí, a Catalunya, hi ha una terra que us acull. Una terra amb la seva llum, amb la seva llengua: el català. Aquesta llengua és com una llavor. Si la poseu a dins vostre, si la feu créixer, us donarà ombra i fruits per viure millor. No és només una llengua: és el pont que us farà sentir part de la comunitat.

Algú pot pensar: “Ja tinc la meva llengua, ja tinc el castellà, l’àrab, el quítxua.” I és cert, i és una riquesa. Però sabeu què passa amb un arbre que només té una arrel? Que és fràgil. Com més arrels té, més fort és. Aprendre català és posar una arrel nova en la terra que ara us sosté.

Parlar català és donar respecte a qui us acull i donar força a la diversitat que ens fa grans. Si el català desapareix, aquesta terra perd la seva música, i tots quedem més pobres. Però si el feu vostre, la llum d’aquesta terra també serà la vostra llum.

Amics, no es tracta de deixar res enrere. Es tracta de sumar, d’enfortir, de construir junts. Com més llengües parlem, més ponts aixequem. I Catalunya necessita ponts, no murs.

Així que, fem-ho junts: posem arrels, sembrem la llengua, encenguem la llum que ens unirà com una sola comunitat.

Gràcies per voler ser part d’aquest camí.

Vols que la fem bilingüe català-anglès per fer-la encara més inclusiva?

—Si

Germans i germanes,
Brothers and sisters,

Avui us vull parlar de les arrels.
Today I want to speak to you about roots.

Quan arribem a un nou lloc, portem les nostres arrels dins el cor: la llengua, la música, la fe, els records.
When we arrive in a new place, we carry our roots in our hearts: our language, our music, our faith, our memories.

Però si no les reguem amb la terra on som, aquestes arrels s’assequen.
But if we do not water them in the soil where we are, those roots dry out.

Aquí, a Catalunya, hi ha una terra que us acull.
Here in Catalonia, there is a land that welcomes you.

Una terra amb la seva llum, amb la seva llengua: el català.
A land with its own light, with its own language: Catalan.

Aquesta llengua és com una llavor. Si la poseu a dins vostre, us donarà ombra i fruits per viure millor.
This language is like a seed. If you plant it within you, it will give you shade and fruits to live better.

No és només una llengua: és el pont que us farà sentir part de la comunitat.
It is not just a language: it is the bridge that will make you feel part of the community.

Algú pot pensar: “Ja tinc la meva llengua, ja tinc el castellà, l’àrab, el quítxua.”
Some may think: “I already have my language, I already have Spanish, Arabic, Quechua.”

I és cert, i és una riquesa.
And that’s true, and it’s a richness.

Però sabeu què passa amb un arbre que només té una arrel? Que és fràgil.
But do you know what happens to a tree with only one root? It is fragile.

Com més arrels té, més fort és.
The more roots it has, the stronger it becomes.

Aprendre català és posar una arrel nova en la terra que ara us sosté.
Learning Catalan is putting down a new root in the land that now sustains you.

Parlar català és donar respecte a qui us acull i donar força a la diversitat que ens fa grans.
Speaking Catalan is showing respect to those who welcome you and giving strength to the diversity that makes us great.

Si el català desapareix, aquesta terra perd la seva música, i tots quedem més pobres.
If Catalan disappears, this land loses its music, and we all become poorer.

Però si el feu vostre, la llum d’aquesta terra també serà la vostra llum.
But if you make it yours, the light of this land will also become your light.

Amics, no es tracta de deixar res enrere. Es tracta de sumar, d’enfortir, de construir junts.
Friends, it’s not about leaving anything behind. It’s about adding, strengthening, building together.

Com més llengües parlem, més ponts aixequem. I Catalunya necessita ponts, no murs.
The more languages we speak, the more bridges we build. And Catalonia needs bridges, not walls.

Així que, fem-ho junts: posem arrels, sembrem la llengua, encenguem la llum que ens unirà com una sola comunitat.
So let’s do it together: let’s put down roots, plant the language, and light the flame that will unite us as one community.

Gràcies per voler ser part d’aquest camí.
Thank you for wanting to be part of this journey.


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

29 d'Agost de 2025


 


dimarts, 5 d’agost del 2025

Diàleg amb la IA: Manifest Vernacliste

 Li he preguntat a  la Intel·ligència Artificial si podia fer un Manifest Vernacliste. M'ha escrit aquest text.  Personalment li he afegit alguns detalls significatius.   

MANIFEST VERNACLISTE

Per una vida arrelada, lliure i plural



Introducció:

El vernaclisme com a corrent cultural i política del lloc o autoctonista

En temps de globalització intensiva, d’homogeneïtzació cultural i de crisi ecològica, emergeix amb força una mirada alternativa arrelada al territori: el vernaclisme. El terme deriva del llatí vernaculus, que significa “propi del  lloc o àrea geogràfica”.

 

1.- El vernaclisme és una concepció cultural basada en la creença que hi ha un Alè creador que es manifesta en forma d’ones que anomeno Teones les quals són emanacions que formen un camp vibratori  dins del qual es forma la creació de totes les coses materials i espirituals. També les nacions es formen amb el seu alè nacionalista.

Text atribuït al català Ramon Llull, filòsof i monjo franciscà:

1

Cada nació (ho diu en sentit vernacliste) té una estrella al cel i la seva pròpia imatge celeste. També té en les jerarquies supracelestes una Intel·ligència que el governa. Aquesta Intel·ligència és coneguda amb el nom d’Àngel Nacional.E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii (De OcultaFilosofiaen l’Art Breu de Ramon Llull)

2

Déu va dividir la paraula de l’home en distintes llengües, cada una amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar o voluntat de l’home, sinó conforme a les disposicions harmòniques amb els cossos celestes. E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii (La Filosofia Oculta en l’Art Breu de Ramon Llull)

 

2.- La primera manifestació d’aquest Alè després  de la visió interior, és la Paraula. En el principi hi ha la Paraula  i la Paraula que és origen de la llengua, és la forma fonètica d’una ona o emanació de l’Alè. Cal parlar doncs de llengües i nacions teonades.[1]

 

3.- El vernaclisme és un pensament  holístic integral que articula ecologia, humanisme, economia, espiritualitat i política des del valor de la terra on vivim, la comunitat o nació de la qual formen part i la memòria històrica ens fa habitants que és més que no pas ciutadans.

El vernaclisme és un corrent de pensament que reivindica les formes locals, populars i arrelades amb la vida, coneixement i expressió del Genius Loci; per sobre de les manifestacions ètiques, el vernaclisme és l’expressió de l’Alè  —l’Esperit, El Ki, el Prana, el Logos,...—  per sobre dels lligams biològics de la sang i la carn, en aquest sentit sintonitza amb les ensenyances cristianes  (“ els meus germans són aquells que comparteixen la voluntat de Pare ( l’Alè) i en donen testimoni” va dir Crist —segons està escrit en el Nou Testament i la tradició de l’Apocalipsi de Sant Joan— . I també, per davant  dels processos uniformadors, colonials  que sota el nom de cosmopolitisme o globalització engendren i fomenten l’alienació insubstancial, forjant un món sense Alè, per tant, sense Veritat, un món d’ànimes mortes. El vernaclisme ressuscita aquesta ànimes mortes. Tots els renaixement han començat per un retorn als orígens. En els orígens i trobem a tot arreu L’Univers i la Naturalesa. Les mitologies zodiacalistes són el seu llenguatge. Un llenguatge, el de la observació i  experimentació de la Naturalesa, que evoluciona cap al llenguatge de la Ciència.

El pensament vernaclista no idealitza el passat, sinó que reivindica el saber del lloc com una resposta eficaç i humana als reptes globals. Davant l’extracció de valors, la desertització simbòlica i el colonialisme o forasterisme cultural degenerador —en el sentit de tallar les arrels amb l’origen o Genius Loci—, alienant i alienador, el vernaclisme proposa una política del respecte pel ritme propi de cada poble i ecosistema, tot oferint una alternativa vital i espiritual a la lògica de la desconnexió d’allò que és aliè i connexió amb allò que és genuí i té Alè  — teonament[2]  en la seva essència. És fruit de una ona, la Teona que col·lapsa en sintonia amb el lloc o es materialitza.

Aquest manifest és, doncs, una crida a restaurar els vincles: amb la terra, amb la llengua del Genius Loci, amb les nacionalitats  naturalistes que han de ser i estar per sobre dels estats  constitucionalistes artificials i amb la saviesa silenciosa que habita els a sota de la Realitat en forma espiritual de Vida oprimida. És també un exercici de resistència i de desig: el desig d’un món on cada cultura pugui florir amb dignitat, arrelada i lliure. «El futur és una porta, el passat n'és la clau". (Victor Hugo). A l’origen hi ha la clau de la vida i de la porta del Cel. Com més lluny anem, més a prop serem de l’Origen.

A continuació, el Manifest Vernaclista amb els dotze principis del pensament vernaclista, com a base ideològica o doctrinal:

Dotze Principis del Vernaclisme


Continuarà......


DIÀLEG AMB L A  INTEL·LIGÈNCIA  ARTIFICIAL

PREGUNTES I RESPOSTES

Jordi Salat

josalort@hotmail.com




[1] Aquestes llengües també són anomenades: vernacles,  originals, autòctones, indígenes, genuïnes (Pròpies del Genius Loci), orgàniques (Teoria Gaia, que considera la Terra un organisme viu), constel·lades ( el vernaclisme és una concepció cultural zodiacalista  i considera que cada constel·lació té el seu reflex a la Terra, per això parla de confederacions nacionals constel·lades. Aquesta concepció es relacionada amb la visió de l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació de sant Joan)

[2] És consubstancial amb la Teona, l’ona que emana de Teo segons el llenguatge que faig servir en els meus escrits i llibres Vernaclística i Dotze Escriptures Heterodoxes. Ho relaciono amb la Física Quàntica.

diumenge, 20 d’abril del 2025

Vernaclisme i Intel·ligència Artificial

     


Bandera Vernaclística


Què és el vernaclisme

Li he preguntat a GPT què és el vernaclisme i m'ha contestat això:  

El vernaclisme és un concepte que fa referència a l’ús o revalorització de la llengua vernacla, és a dir, la llengua pròpia d’un poble o comunitat, especialment en contraposició a llengües considerades més universals o dominants.

En contextos diferents, pot tenir matisos diferents:

Llengua i literatura:

El vernaclisme implica l’ús de la llengua pròpia del poble en lloc del llatí (en l’edat mitjana) o en lloc de llengües imposades per processos colonials o centralistes. Per exemple, en la literatura medieval, l’ús del català en comptes del llatí és un gest vernaclístic.

Arquitectura i cultura popular:

També es parla d’arquitectura vernacla, que és l’arquitectura tradicional feta amb materials i tècniques locals, pròpia d’una regió o comunitat, sense influència d'estils forans. (Afegeixo: I per arquitectes naturals i habitants del lloc)

Política i ideologia:

En alguns casos, el vernaclisme pot prendre un sentit ideològic o identitari, defensant l’ús de la llengua i cultura pròpia enfront de les dominants, com una forma de resistència cultural.

Exemple:

El moviment literari de la Renaixença a Catalunya és un exemple de vernaclisme perquè reivindica l’ús del català en la literatura i la cultura després d’un llarg període de predomini del castellà i del francès.


Chat GPT

20-4-2025

VERNACLÍSTICA i VERNACLISME

Enllaç a Canal Youtube

1ª Diada de les llengües i nacions vernacles a Agramunt

Primer diumenge després de l'Equinocci de Primavera 23 de març de 2025




Jordi Salat

josalort@hotmail.com 







dissabte, 5 d’abril del 2025

Diada Vernaclística 2025 a Agramunt. Entrevista a Ràdio Sió després de l'acte





 Diada Vernaclística 2025 a Agramunt. 

Entrevista a Ràdio  Sió


Àudio Canal Youtube


Jordi Salat

josalort@hotmail.com


dijous, 13 de març del 2025

Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona a Jordi Salat "Vernaclística i identitat original"

 

"Vernaclística i identitat original"

Llengua, Pensament i Societat

Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona a Jordi Salat 


ÀUDIO

Jordi Salat

josalort@hotmail.com


diumenge, 2 de febrer del 2025

Sòcrates i el concepte de llengua 1(2) Vernaclea o Convencional

 

EL CONCEPTE DE LLENGUA SEGONS SÒCRATES 1(2)


Vernaclea o Convencional. Sòcrates no parla de llengües maternes o minoritàries.




 

Les llengües són un conjunt de signes i sons que tenen caràcter natural o convencional. Natural en el sentit  d’autòctona o vernacla i  convencional en el sentit d’ artificial.


Sòcrates, filòsof grec nascut a Atenes l’any 470 aC, ens parla en un dels seus llibres del diàleg mantingut entre Hermògens i Cràtil sobre el tema de la llengua i exposa les seves argumentacions.  

 

Hermògens, opina que les paraules tenen un significat convencional. L’ús social és el que fa una llengua. Aquest concepte no comporta cap sentit espiritual.


Cràtil, opina que les paraules tenen un significat natural, amb això vol dir, relacionat amb la naturalesa. Un significat en sí mateixes; "per sé" o "en relació amb l’Ésser o Alè Creador" , “Déu” o la “Divinitat”. Aquest concepte comporta un sentit espiritual.


L’opinió de Cràtil està en sintonia amb el concepte de llengua que tenia el Ramon Llull, el filòsof català, quan ens diu:


«Déu va dividir la paraula de l’home en distintes llengües, cadascuna amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar o a voluntat de l’home, sinó conforme a la disposició harmònica dels cossos celestes»[1]


I també està en sintonia amb el concepte de llengua que tenien els cristians autèntics atès que segons llegim a la Bíblia, Jesucrist també va deixar ensenyat que “els cristians serien identificats perquè, l’Esperit Sant els infondria el do de llengües i parlarien amb la llengua natural, vernacla o pròpia de cada lloc”. L’Església celebra aquesta ensenyança el dia de Pentecosta. El vernaclisme va ser reconegut novament en el Concili Vaticà II l’any 1965.


La càbala  diu que la llengua és un eina que ens posa en contacte amb l’Alè Creador, està determinada per unes lleis matemàtiques i unes vibracions.

 

La física quàntica ens diu que la Matèria és una ona amb una determinada vibració que col·lapsa. La paraula, és també essencialment una ona amb una determinada vibració en consonància amb el món, el lloc i  la matèria del lloc on es parla. Aquest concepte ens permet parlar de llengües geogràfiques o d’ ecolingüísme.

 

El primer acte de la Creació, després del pensament, va ser la pronunciació d’una paraula. “Déu ens diuen els cristians, especialment els gnòstics, és la Paraula.


El pensament d’ Hermògens encaixa amb el pensament dels universalistes  imperials que prediquen una llengua única per a tota la humanitat, construïda de forma convencional.

 

El pensament de Cràtil encaixa amb el pensament de Plató, segons el qual, les paraules tenen el seu origen en el món de les idees i valora les llengües territorials, naturals o vernacles pròpies de cada lloc. Les anomena autòctones. Cràtil  exposa el concepte de les llengües genuïnes i pròpies de cada lloc que donen testimoni de l’Alè Creador.  Aquesta és la concepció lingüística de la cultura vernaclística i del nacionalisme vernaclístic.

 

Sòcrates ens dóna arguments per escollir la llengua que hem de parlar si volem ser com hem de ser, i estar en sintonia amb l’esperit o alè del lloc on habitem. També ens dóna arguments per a obrir un diàleg i parlar sobre què és la cultura. Quina és la diferència entre la cultura de llengües vernacles o genuïnes i la cultura de llengües convencionals?


Continuarà.....


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Escrit  el 2010. Revisat Febrer de 2025

 



[1] E. C. Agrippa en el llibre "De Occulta Philosofia, De vanitate scientarum, Declamatio, In Artem Breuem Raimundi Lulii commentaria et Tabula abbreuiata, Orationes et Epistolae" Capítol LXXIV Correspondència de les lletres amb els signes celestes.

 

dijous, 10 de març del 2022

DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que em llegeix i escolta en català

 

DOTZERIES

Diàleg pluripersonal amb els lectors del llibre DOTZE, informacions complementàries i addicionals

2 Primera Part


Diàleg amb un lector basc, que em llegeix  i escolta en català


Aquest mes de Març de 2022, he rebut un correu electrònic d’una persona que s’ha presentat començant el seu escrit en llengua euskara i que tot seguit m’ha continuat escrivint en llengua catalana. Vet aquí el nostre diàleg.

M’ha dit:

 

Arratsalde on Salat jaun txoil agurgarria, nire izena Mikel  da.(Bona tarda, senyor Salat, em dic Mikel)

 

Badakit Euskara ikasi eta erabiltzen duzula baina biok Katalanez erosoago egongo garelakoan nago.(Sé que aprens i fas servir el basc, però crec que ens trobarem més còmodes en català)

 

Espero que em pugui disculpar les faltes orotgràfico-gramaticals que pugui tenir.

 

He llegit treballs seus, he sentit conferències seves i segueixo el seu Blog Vernacle. Admiro molt el que fa encara que em costi comprendre tot, quan el sento o llegeixo haig de rumiar o tornar a llegir però m'entren ganes de saber més.

 

El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic.

 

He llegit a Maria Montessori que l'hi dona moltíssima importància a l’"Educació Còsmica" i educar per a la pau; a Teillard de Chardin i m'agrada la seva visió de l'amor fora del "romanticisme sucrós" que se l'hi dona avui dia. De gent actual segueixo molt an Asisko Urmeneta, un altre que com vostè busca les raons i arrels de les coses més enllà de "el que sabem fins ara", de fet va ser gràcies a ell que vaig saber sobre Alexandre Deulofeu, també segueixo a la Toti Martínez de Lezea amb una bibliografia molt ampla.

 

Després de d'aquest camí en comtes de tenir més seguretat en el que sé m'adono que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut.

 

M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. Moltes  gràcies per tot. Mila-mila esker(Moltes mercès).Mikel

 

Li he contestat

Arratsalde on, Mikel,   eskerrik asko nire idatziak irakurtzeagatik,irakurri nire bloga eta entzun nire hitzaldiak.  Katalanez ondo idazten duzu. Katalunian bizi zara? Katalana ikasi  duzu?  duela urte euskara pixka bat ikasi nuen....(Bona tarda, Mikel, gràcies per llegir els meus escrits, llegir el meu bloc i escoltar les meves xerrades. Escrius bé en català. Vius a Catalunya? Has après català? Vaig aprendre una mica de basc fa anys....)

M’ha fet sentir molt content rebre el teu correu. Em planteges unes qüestions molt interessants. Abans de respondre voldria saber una mica més de tu. He rebut correus de persones amb falsa identitat. Laster arte, Mikel

M’ha dit

Molt bones senyor Salat i gràcies per respondre’m. Doncs soc Basc, visc a Vitòria i tinc 39 anys, vaig estudiar magisteri  a Girona; vaig fer màster en educació Montessori.   Als seus escrits hi vaig arribar mentre buscava informació sobre els càtars, Occitània, Catalunya. Llavors em va agradar allò dels zodíacs dels pobles i m'agradaria a aprofundir i ja que hi som doncs saber el que vostè pensa sobre el poble basc en aquest sentit. No sé si és prou amb això o necessita alguna cosa més. Moltes gràcies de nou. Mikel

Li he contestat

Kaixo Mikel, arratsalde on (Hola Mikel, bona tarda)

 Amb molt de gust et contestaré el què m'has preguntat i tot el que vulguis preguntar-me. M'agradaria molt tenir un  llarg i profund diàleg amb tu, tot cercant els orígens còsmics. Es més, segurament faré un escrit específic sobre el tema.

Tinc  aquesta resposta al teu primer correu:

Hori esaten didazu: (Em dius això)

 1.-El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic. 

 2.-Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé me n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. 

 3.-M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. 

 Trobo que són qüestions molt interessants. 

 La meva resposta a la primera qüestió, “El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic” comença per dir-te que jo he buscat i busco el mateix pels catalans. Ho faig dins el marc referencial del que anomeno vernaclisme. I dins d’aquest marc penso que també hi un lloc pel bascos. De fet, quan vaig pensar això, jo vaig estudiar basc o èuscara. Jo vaig néixer a un poble de les terres de Lleida (ilerda) i el meu cognom Salat l’he trobat a Occitània, i a Euskadi ( Salatu vol dir revelar, donar a conèixer). 

He trobat el meu lloc en el món? 

Primer m’he de trobar a mi mateix, conèixer-se a un mateix és essencial. 

Després has de tenir alguna facultat o quelcom que estiguis preparat per a fer-hi, per encaixar en la Realitat com a ésser actiu, com a part d’un conjunt. 

 Pensant en tot això es plantegen molts preguntes: 

 El factor que comporta un significat còsmic al món 

Com definir i identificar el factor vernaclístic 

Com identificar el lloc 

Com percebre o entendre i combregar amb  el significat còsmic 

 He trobat un referent en el que anomeno vernaclisme, que vol dir allò que uneix un lloc amb quelcom espiritual o còsmic. Una mena de comunió entre persona, lloc i alè vital o esperit. Probablement el mateix que el budistes en diuen Prana i els xinesos en diuen Tao. I, crec que la llengua és un vehicle de comunió i de comunicació per mitjà de la que rebem idees, podem dir:  ens omplim interiorment amb quelcom que ens fa trobar “el sentit” i “el significat” de les coses dins el marc de l’espai i el temps. Es per això que jo parlo de llengües vernacles o territorials ( i no pas de llengües maternes, minoritàries, etc.) 

Sobre la segona qüestió Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé e n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. Jo a vegades he tingut i a vegades encara tinc, aquesta sensació i això que ara ja tinc 72 anys. Això que tu has fet de escriure’m a mi, jo també ho he fet i ho faig, i escric a persones amb les que he llegit i escoltat quelcom que m’ha semblat podia ser-me d’interès i m’hi sentia identificat.  Espero que puguem mantenir un diàleg enriquidor!  

Sobre la tercera qüestió M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar.  La meva visió  del nostre lloc,  basc i català ( i de totes les nacions naturals o vernacles), dins  el marc referencial de l’Europa dels Estats, és  negativa ja que no hi poden créixer, la llavor que ens identifica no  hi troba la terra adequada. Les seves lleis constitucionals ens resulten hostils i no en són terra fèrtil per la nostra espiritualitat,- el nostre Prana, el nostre Tao, la nostra Particular Substància Universal-,  són tot el contrari. Quan ho focalitzo en el marc del vernaclisme, aleshores sí que hi veig que podem “ser-hi” com a part de la confederació universal de les nacions vernacles o naturals. Fa anys que es parlava de l’Europa de les Regions, entenent per regions les nacions vernacles o naturals. Actualment no conec cap polític que en parli. Ni tampoc cap intel·lectual ni periodista. Fa temps que espero un partit polític a les eleccions europees, que  ho reivindiqui i que utilitzi aquest llenguatge. El vernaclisme que jo exposo des de fa molts anys, crec que és el camí  que tornant als orígens comportarà  obrir la porta del futur. Laster arte (Fins aviat)

Segona Part

Per a llegir Dotzeries 2 Segona Part clica a:

DOTZERIES 2 Segona Part Comentari personal amb reflexions, records i qüestions de filosofia i religiositat heterodoxa


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Web Jordi Salat