dilluns, 19 de setembre de 2016

Diàleg amb Heliona 6/1.2 BOHU I TOHU

Originalitat i degeneració del mots o paraules:
BOHU I TOHU


Els mots Tohu i Bohu  apareixen  traduïts en el segon versicle del  llibre del Gènesi, primer dels llibres de la Bíblia,  de la següent manera:la Terra estava en tenebres i buida i les tenebres ho cobrien tot. De quin llibre es van traduir? Quina era la llengua original, de quina llengua formen part els mots Tohu    i Bohu? A quina llengua es van traduir? Es van traduït correctament conservant el seu sentit original?
Aquests molts van ser traduïts a la llengua hel·lènica en el llibre anomenat Gènesi.
“Gènesi” en llengua hel·lènica vol dir “Origen” i “Bíblia”  vol dir “Llibres” .
Està etimològicament relacionat amb el mot  “Bohu” amb català “Bohil”? [1]
La llengua original dels mots Tohu i Bohu encara és un misteri. S’atribueixen, per part d’alguns historiadors, a la llengua aramea i aquesta la relacionen amb llengües semítiques. Donat que jo distingeixo entre llengües semítiques i llengües camítiques i les enciclopèdies “oficialistes” majoritàriament no ho fan,  a totes els diuen semítiques, encara no em puc pronunciar. No obstant deixaré constància de la meva  opinió i de les argumentacions que van configurant el meu pensament al respecte, encara que sigui només com a teoria.
Més endavant (si em continueu llegint)  veureu el motiu del meu dubte que es basa en el versicle nou del Gènesi que fa distinció entre semites i camites. 
Vet aquí el versicle:
Gènesi 9:24-27 :
24 Quan Noè es despertà de la seva embriaguesa i va saber el que el seu fill menor havia fet amb ell, 25 va dir:
"Maleït sigui Canaan!
El més baix dels esclaus
¿Serà als seus germans ".
26 També va dir:
"Beneït sigui el Senyor, el Déu de Sem!
Sigui Canaan[2] esclau de Sem.
27 Déu, doncs, estendre [b] el territori de Jafet;
Jafet pot viure a les botigues de Sem,
i sigui Canaan esclau de Jafet ".
A l’origen de les cultures de tots els pobles del món  hi trobem mites; aquest és el primer llenguatge, en sentit al·legòric, no literal, dels éssers humans arreu del món.  (Hi ha una cultura diferent que no té mites, te lleis. No vol que l’ésser humà pensi, vol que obeeixi. És la del poble de la Llei el poble de l’Antic Testament relacionat amb Jahveh)



[1] Mots “Buí” (Caldes de Montbui),  “Boï”, “Bouil”,”Boyl”, degeneracions del mot original “Bohil”?
[2] Canaan, o Canaà, és la terra dels Camites. Jo em decanto a favor dels historiadors que consideren que  aquesta terra és Filistea, Palestina.( Filis Tea  vol dir “ Amants o estudiosos ( Filis) de la Divinitat ( Tea ).
El nom «filisteu» prové del llatí philistæus,variant de philistinus, que apareix en els escrits de Flavio Josepho. Podria interpretar-se com a “Servidors de la Divinitat”. Les Cinc Ciutats Principals de la Pentàpolis filistea,mai van tenir un sol regne. Els seus governants s'anomenaven «senyors» (serenim) o «reis» i governaven  com en conjunt, com una federació  d’estats, de forma descentralitzada, prenent decisions per les votacions democràticament.  Es creu de que títol de «senyor» era hereditari.   Cal tenir present que , Bel·ló – que vol dir Senyor i ve de Bel o Baal, era el Senyor de Carcassona. I els bel·lònides eren els avantpassats de Guifré el “Bel·lós mal anomenat Guifré el Pilós” (El mot Pilós  es va posar per a substituir l’original Bel·lós” , per degenerar el significat i tallar les arrels històriques originals. Això és el què jo penso) Aquestes reflexions ens porten al plantejament d’una qüestió religiosa en el fons de la qüestió nacional catalana i occitana respecte de “lo francès” i “lo espanyol”.

Mapa de Galilea. Terres camites

En el llibre del Gènesi es fa un recull d’aquest mites que volen explicar la Creació per part d’un Ésser Creador o d’un Principi Creador – Alè,  Força o Intel·ligència -.
En quina llengua va ser escrit Tohu i Bohu? Era una llengua semita o camita? Tohu wa Bohu, així comença l’origen de l’Origen, segons llegim en el llibre anònim Sefer Ha Bahir,  ( Llibre de la Llum) escrit a Occitània, terra de la llengua d’oc, una nació vernaclística[1].
Una terra estretament relacionada amb les terres de llengua catalana amb troncs que comparteixen les mateixes arrels.
En aquesta àrea geogràfica que abasta territoris de llengua d’oc, llengua catalana, i llengua basca, - amb les seves diverses variants dialectals- es va donar a conèixer la Càbala – Kabbalah, amb una “h” al final que en llengua aramea indica accentuació. En parlarem en el proper apartat d’aquest escrit quan parlem del Tetragramma o quatre lletres sagrades corresponent al nom de Déu. Unes “quatre lletres” que es representen gràficament de forma abstracta per “quatre pals” igual que la senyera o bandera catalana, escut de La Provença, la Corona d’Aragó que era la del Casal  català de Barcelona.
En aquesta àrea geogràfica troben la història dels “cagots”, un poble maleït. La meva opinió és que poble era un poble “camita” Un dels pobles maleïts dels qual parla el Gènesi 9:24-27 al qual acabo de referir-me. Maleït per qui? Per Jahveh? En aquestes terres els cristians albigesos o càtars predicaven que Crist era fill del Pare Celestial. Aquest era Abba, i no pas Jahveh.
En  aquesta àrea geogràfica hi trobem mots en cognoms de persones i topònim de llocs territorials que provenen de l’arameu? Per exemple trobem “Homs” [2]( Actualment molt present a la premsa quan es parla dels bombardejos a Síria o Syria ja que n’és el nom d’una important ciutat. També el trobem a la premsa quan es parla d’un polític català que volla independència política de Catalunya respecte d’Espanya. Aquestes terres de Síria i Líbia actualment notícia perquè són bombejades i en guerra, eren terres de Canà, terres dels camites – segons afirmen molts historiadors -.  Fixem-nos doncs que aquelles guerres de milers d’anys abans de Crist, avui continuen vigents, són actualitat.



[1]Vernaclistica vol dir identificació amb allò que és natural, autòcton  i propi del lloc; de caràcter zodiacal.
[2]En llengua d’oc o occità “Oms”



Baalbek. Terres camites. Líban

 Palmira. Terres Camites.Temples a Baal o Bel i Astarteh. Síria

Palmira (és en llatí) En camita, Tadmor o Tedmor, el seu significat és “Palma” Alguan relació amb “Palma” la ciutat  de parla catalana de Mallorca ( Les Balears). Balears, comença amb “BA” igual que Baal. Segons les teories d’alguns historiadors de cultures orientals i ibèriques, GA fa referència a Astarteh i BA fa referència a Baal. D’aqui treuen significació pels topònims de municipis catalans  com són GABA i BAGA


Tot el què plantejo a continuació, són preguntes, reflexions i una hipòtesi relacionada amb els mots Tohu i Bohu.
Podria estar-hi relacionat el mot català “Bohil” present en llocs de l’esmentada àrea geogràfica  i com a personal relacionat amb la Història de Catalunya i de la Corona d’Aragó? Per exemple l’abat Bernat de Bohil, monjo de Montserrat que va anar amb Cristòfol Colom – al qual considero noble català - a les Antilles i va batejar una illa amb el nom de Montserrat?
Aquest molt també ha estat adulterat com a “Boïl”, “Buil”, “Bouyl”. El municipi de Caldes de Montbui, hauria de dir-se Caldes de Montbohí? Penso que sí.
Algun poder fàctic adultera noms per a degenerar el seu sentit i tallar les arrels que ens porten a l’origen, l’origen que dóna sentit  i comporta la plenitud a la Vida? Penso que sí. I, si és així, quin és  aquest poder, quina la seva potestat  constitucionalista o poder polític, quin és, o són,  el nom, o noms dels seus estats? Tenien raó Arnau de Vilanova i Anselm Turmeda quan van dir que ja havien arribat els temps de l’Anti-crist a la Terra?
Tot passejant, recordo vells temps; aquells, en que  anava sovint – cada diumenge- a missa catòlica  i escoltava el capellà dir allò de “Paraula de Déu” quan acaba la seva lectura d’un text bíblic.
Per què diu paraula de Déu –preguntava jo, Heliona-, si està parlant de Jahveh? I, em deien “és que  Déu i Jahveh és el mateix”. I, després de llegir-me cinc vegades seguides la Bíblia,  durant aquella llarga convalescència mentre es guaria la meva malaltia del pulmó, Heliona, tot reflexionant-hi durant molt de temps, vaig arribar a la conclusió que no és cert. Ens han confós amb les paraules degenerant-les i  ens enganyen tergiversant-ne el significat.
L’Antic Testament parla de Jahveh i Moisès. S’hi llegeixen cròniques on es parla de guerres del Regne de Judà contra el Regne d’Israel; de jahvehistes que serveixen a Jahveh obeint la seva “Llei”, amb el protagonisme de Moisès com a líder, els quals  fan  guerres contra pobles que parlen de Déu referint-s’hi com a Pare Celestial – Abba o Habbah-. Aquests pobles o nacions “abbahites” donen culte a divinitats d’un panteó zodiacalista als qual anomenen Baal, Astarteh o Asherah. De guerres entre nacions camites que avui porten el nom de Palestina, Síria i Líban. ( Entre d’altres). 

 Mapa de Filistea i nacions camites
Baal, seria el Senyor, la manifestació masculina, i Asherah o Astarteh seria la Senyora, la esposa, la manifestació femenina.
Tahu, seria la nit. Bohu seria el Dia.  “La” nit porta article femení com “la” Senyora. “El” dia porta article masculí, com”el” Senyor.
Investigant en aquesta temàtica, vaig trobar-me que, en  el primer llibre de la Bíblia, el Gènesi, hi havia paraules que  podien haver estat degenerades donant lloc a una mentalitat degenerada que és l’origen d’una de les causes de la presència del Mal en aquest món.
Un mal que és mental. S’ha fet creure allò que no és. La Realitat té una Substància que li dóna el sentit del Ser. Aquesta Realitat ha estat degenerada.
Una Realitat morta, fa ànimes mortes. Una concepció de la Realitat degenerada fa mentalitats degenerades. Cal retornar als orígens i retrobat allò que és de veritat el Ser.
Origen, potser no és una paraula original; potser sigui una combinació del mot “Or” (“Llum” en llengua mesopotàmica) i “gen”( de “gènesi”, origen en llengua hel·lènica o grec) I, voldria dir “La Llum del començament de Tot)  A la Bíblia  traduïda al grec o hel·lènic se la va traduir com a “Gènesi”
Llegim a la Bíblia: ElS ORÍGENS (1-11)La creació:
1 Al principi o origen, Déu va crear el Cel i la Terra. La Terra era “Tohu” traduït com caòtica i desolada,les tenebres cobrien  la superfície de l’Oceà, i l’Esperit de Déu, planava sobre les aigües.3 Déu digué “Bohu” traduït com que es faci la llum. I, la llum va existir 4 Déu va veure que la llum era bona i separà la llum de les tenebres. 5 Déu va dir a la llum, dia; i a les tenebres, nit.
Tohu, en la llengua original, voldria dir la nit. En sentit al·legòric la foscor.
Bohu  voldria dir el dia, en sentit al·legòric la llum.
“Tohu wa Bohu” – en hebreu – camita o  arameu -, és una frase que  explica l’origen o  el començament de la Creació segons el  Llibre de Gènesi i s’ha traduït com: “Que es faci la llum"
La meva hipòtesi és que els mots catalans “Bohil” i les seves transcripcions que considero degenerades – Buí, Buyl, Bouyl, Buil,  - així com els cognoms “Bohigues”  i personatges històrics de la Corona d’Aragó, com és el cas de Bernat de Bohil, monjo de Montserrat ( primer capellà que anà amb el català Cristòfol Colom a les Antilles, i batejà una illa amb el nom de Montserrat), Ramon de Bohil Montagut, valencià virrei de Nàpols i d’ Els Abruços,  i  Violant de Bohil, la seva filla, deriven del mot original “Bohu”, que voldria dir “Llum” o també “Dia”. I, estic investigant si va haver presència d’occitans a les terres de Lorena perquè a mi em sembla que el conegut pel nom llatinitzat de Godofredo de Bouillon, en occità o català seria “Guifré de Bohuilló”[1]
Abraham bar Hiya va ser el primer a interpretar el Tohu i Bohu  amb el significat de matèria i la forma, i la mateixa idea apareix a Safer ha Bahir 2,9-10 . Safer ha Bahir vol dir “Llibre de la Llum” S’ha traduït com a “Llibre de la Claredat”. Té alguna relació etimològica Bahir amb Bohu?
La interpretació del primer versicle del Gènesi és l'objecte de discussions.
Els mots, moltes vegades, són traduït de forma adúltera i degenerativa. Amb la degeneració dels mots, es tallen i esborren les arrels d’un llenguatge, l’alfabètic, llenguatge que sintonitza amb les vibracions de la naturalesa i aparta la ment de l’espai de comunió amb l’Ésser Creador. De tal manera ens aparten, que malauradament els ésser humans  “de bona voluntat”  acaben sent els que es diuen ateus. Aquests,  no es deixen enganyar. Darrera d’aquesta mena de “Matrix” o  “Falsedat Referencial Adúltera”, però, hi ha una “Realitat de Veritat” i m’atreveixo a dir “Realitat amb arrels divines”, a la qual no podem renunciar.

Jordi Salat Orteu
josalort@hotmail.com




[1]Godefroy de Bouillon (1058- Jerusalem 1100), va ser un cavaller medieval i un dels nou líders de la Primera Croada o Creuada. Va ser Senyor de Bouillon des del 1076 i duc de la Baixa Lorena des de 1087. Després de la presa de Jerusalem el 1099 va esdevenir el primer governant del Regne de Jerusalem, tot i que no va fer servir el títol de "rei".

Què? Hi ha alguna pregunta que encara no s'hagi fet ningú?


Quan he llegit a la premsa el títol de l’escrit de Joan-Pere Viladecans “Preguntes a l’horitzó” ( La Vanguardia 2-IX-2016 Pàgina 19) m’ha vingut una pensada al cap: Hi ha alguna pregunta que encara s’hagi fet ningú?

A continuació s’han posat em marxa una sèrie de preguntes i reflexions: 

És la facultat de fer-nos preguntes el què distingeix un ésser humà d’un animal i dels altres éssers de la Creació?

D’on surten les preguntes que ens fem els éssers humans?

Surten i ens vénen de la sang que corre per l’interior del cos humà o bé vénen de l’aire que respirem i de les ones de l’éter còsmic que forma part de les constel·lacions zodiacals?
La pregunta és troba a l’origen de tota creació humana?

Qui sóc jo?
Què és el món?
Què és la Vida?
D’on vinc?
Què he de fer en aquest món?
Què hi ha després d ela mort física?
Existeix un Déu?
Què és el Mal?
Què és el Bé?
Què és la Veritat?
Què és la Indefinició?
Què és la Identitat?
Per quina causa uns éssers humans s’identifiquen amb i identitat  i altres s’identifiquen amb un altra?
Què vol dir viure la Vida?
Què hi ha després de la mort ?
Què és la Bellesa?
Què és l’Amor?
Quina diferencia hi ha entre informació i saviesa?
Què és l’Enteniment?
Què és una nació?
Què és un Imperi?
Què és la salut física?
Què és la salut mental?
Què és la cultura?
Què és una persona humana?
Què és l’Univers?
Què són els fenòmens dels  OVNI?

Mentre vénen a la meva ment preguntes i preguntes, em pregunto: Hi ha alguna pregunta  que encara hagi fet mai ningú?
Quines són les preguntes mai preguntades?

M’adono que després de les preguntes em vénen reflexions o deduccions “raonístiques” ( relacionades amb raonaments):  la societat humana amb informació però sense preguntes és propaganda, no és cultura, és rentat de cervell.

I, segueixo llegint noticies del diari; i penso  que ens estan transmeten propaganda que el que vol, no és donar testimoni de la Veritat que ens podria fer lliures,  sinó justificar un poder malèfic que ens vol tenir tindre i ens té  captius.

Llegeixo aquesta notícia del diari, avui que ja és 14 de Setembre relacionada amb la celebració de la Diada de l’onze de setembre. Vaig anar a la Diada de l’11 de Setembre  i vaig veure el què volíem milers i milers de persones: volíem la independència de Catalunya respecte de l’Estat Espanyol.

I em pregunto:

Qui ens vol captius de l’espanyolitat?
Qui no ens vol deixar ser catalans lliures?
Ser català a Catalunya no és el més natural del món?
A qui hem d’obeir a l’Esperit o a la Llei?

La Llei mata i l’Esperit vivifica, diuen els evangelis cristians, oi?
Qui i per quin motiu i per quina raó vol que als territoris catalans que són els de llengua natural catalana, s´hi parli llengua castellana amb la intenció de substituir la llengua catalana?
Aquesta substitució “alienística” no és quelcom anti-natural?
Hi ha una qüestió religiosa darrera del fenomen nacional català, contrària i adversa a la que pot haver-hi darrera l’espanyolisme que la vol anorrear?

S’hauria de parlar de “creuada” contra els catalans igual que es va parlar de creuada contra els occitans en temps dels cristians albigesos o càtars per part dels cristians catòlics  vaticanistes?
Hi ha una concepció cultural essencialment diferent darrera de l’espanyolisme i darrera del catalanisme?

Quines podrien ser aquests dues concepcions religioses?
Han estat ràdio i premsa catòlica la que ha fomentat l’odi contra tot “lo català” en els darrers anys i en altres èpoques  històriques?
Quina diferència hi ha entre ser cristià i ser catòlic?
Podrien ser els cristianisme hel·lenista a Catalunya  i el catolicisme vaticanista a Espanya?

Hi ha una qüestió  de fons de caràcter mental, potser religiosa, o només hi ha una qüestió de classe social, dominació depredadora dels recursos del territori conquerit  o un sentiment individual i col·lectiu?
Hi ha una espiritualitat que vol fer-se consciencia, mentalitat i realitat en el món material?

És el mateix un español  que un españado ?

Què he de fer perquè el  neologisme que he inventat  “espanyat” per a distingir d' “espanyol”  sigui útil per a discernir la Realitat del que està passant? 

Espanyol seria aquell que té un sentiment convencional sobre una idea  de identificació amb lo espanyol. 

Espanyat seria  aquell que s’ha cregut totes les mentides i falsedats que han escampat i fet creure amb els seus mitjans de difusió propagandístics els poders que volen tenir a la gent dominada i justificar les seves accions dominadores  amb lleis  injustes  i conceptes culturals  i històrics  adúlteres.

I, entre reflexió i reflexió, entre pregunta i pregunta,  em pregunto: d’on vénen les preguntes? 
Qui les envia? 
D’on surten? 
Hi ha alguna pregunta que encara s’hagi fet mai ningú?  
Per què  m’he fet aquesta pregunta? 
Em faré alguna pregunta més per anar allargant aquest escrit en dies  posteriors al dia d’avui i publicar-les en propers números d’aquest blog? 
Avui, ahir, demà...
Existeix el temps? 
Crec que continuaré fent-me preguntes!!


Jordi  Salat  Orteu