dijous, 14 de gener de 2016

Els noms dels carrer de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”

Diàleg amb Heliona (4/4)

Senyals Identitaris: Els noms dels carrers de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”
S’ha fet la celebració del Cap d’any 2015, ho han vist milions de persones. Hi ha quelcom però que, malgrat haver-se vist, no s’ha posat de manifest. Resta amagat, adulterat, en el subconscient. La col·lectivitat nacional ho ha de descobrir perquè en el significat està la força de la identitat que s’ha de identificar adequadament per a fer-se realitat en el món Material  - o Fenomènic, com es diu en el llenguatge del model Globàlium Menor de Xirinacs-.

El significat de les quatre columnes, i els quatre pals vermells sobre fons groc, propis de la “senyera”, la Tetraktis de Pitàgores i el Tetragramma cabalístic que fa referència a les quatre lletres del nom de Déu, al meu entendre, tenen una interpretació zodiacalista i representen els quatre elements de la naturalesa i els quatre punts cardinals, una base naturalista de la Creació. Així és com jo ho interpreto. Continuo essent en el camí de l’enteniment; millor dit, en llenguatge “llullià”, fent camí per l’Escala de l’Enteniment.

Mentre faig aquest  escric  Heliona, per la televisió veig les celebracions de les campanades del Cap d’Any d’aquest 2015  a Barcelona, en el marc de Montjuïc on es troben les quatre columnes. No hi veig el rellotge català que marca els quarts. Les columnes restituïdes, al meu entendre,però,  de forma incompleta. Falten les victòries alades al capdamunt de les columnes i els nou rajos – cinc grocs i quatre vermells- projectant  amb raigs làser la senyera  - símbols identitari català, de la Corona d’Aragó amb significat universal - cap a dalt del cel.
Després del temps de destrucció que va patir Barcelona i Catalunya durant la darrera guerra, i em pregunto si darrera d’aquella guerra hi podem trobar alguna relació amb l’actual guerra de Síria,  ara, a mi em sembla que la restitució que s’està fent, en aquest temps de democràcia controlada per un poder fàctic que manté la creença en una gran mentida mental, s’està fent de forma adulterada, i de forma intencionada. No es restitueix la catalanitat; es posen coses en català. No és el mateix. Un exemple el tenim amb els noms dels carrers, com és el cas de  Avenida de Aragón  que es va posar en castellà quan manava el règim espanyolista castellanitzador, i ara s’ha posat en català “Avinguda d’Aragó” quan el seu nom havia de ser “Avinguda de la Corona d’Aragó” Un concepte geogràfic “Aragó” ha substituït un concepte polític “Corona d’Aragó” I això s’ha fet amb tots els carrers de l’Eixample que originalment  havien de ser relacionats amb la Corona d’Aragó: Regne de València, Regne de Sicília, Regne de Nàpols, Regne de Mallorca, Regne de Sardenya, i també el carrer Lleida, s’havia de dir Regne Lleida. El carrer “Casp” que avui fa referència a un referent geogràfic, la ciutat aragonesa de Casp, s’havia de dir “Compromís de Casp” un referent polític que fa referència a la successió  Marti l’Humà, rei català d’un estat sobirà, la Corona d’Aragó,  per un Trastàmara relacionat amb Castilla,  Ferran d’Antequera, ha estat censurat; despolititzat. S’ha esborrat un referent històric. Tants anys que porten de democràcia – em pregunto- com és que  a Barcelona, la capital de Catalunya, no s’han ficat els noms  de l’urbanisme tal com han de ser-hi?

Podríem parlar també del nom de la patrona de Barcelona que avui es coneguda com a “Sant a Eulàlia” i no es restitueix el seu nom original que segons consta en el vitrall de l’església de Santa Maria del mar de Barcelona, era el de “Santa Eulària”. Dos noms amb significat diferents. El nom Eulària, desglossat “Eu- l’Ària” comporta una relació amb els cristians “arrians”, voldria dir “la bona arriana” i això ens porta a un cristianisme- l’albigès i càtar - que va ser considerat herètic pels seus postulats zodiacalistes i el seu rebuig del jahvehisme ja que afirmaven que Déu era el Pare Celestial del Nou Testament però no el Jahveh de l’Anti9c Testament. Ells van fer l’església d’Amor, en oposició a l’església de Roma. El nom Amor es llegeix Roma llegit del revés.
Vitrall de Santa “Eulària” Santa Maria del Mar (Barcelona)

Baixada de Santa Eulàlia barri gòtic de Barcelona. A la placa de ceràmica sota la imatge es pot llegir un poema de Jacint Verdaguer on l’anomena “Santa Eulària” i no pas Santa Eulàlia”
l
Arquitectura i urbanisme són com un llibre de pedra, nous dòlmens i megàlits,  i tenen un significat, que ens senyala un camí envers la transcendència, que dóna sentit a la Vida, i un espai on viure el present. I, en el present, conflueixen els meus records del passat i anhels de futur en un sol temps, en una mentalitat amb arrels originals, les úniques arrels que ens podem fer créixer perquè són les que porten l’alè o saba de la Vida i per tant fan pensar. I, aquestes càbales que em faig, Heliona, a qui li poden interessar?
I , ara, mentre repasso l’escrit que vaig fer aquest darrer de l’any 2015, rebo  una notícia decebedora: Els membres de la CUP han votat NO a la investidura del Sr. Artur Mas com a President de la Generalitat de Catalunya.

Em ve a la meva memòria, el record de l’una obra de teatre de  Maria Aurèlia Capmany que es diu “L’Ombra de l’Escorpí”. Zodiacalment, Catalunya sembla ser que és Escorpí. Els escorpins, quan es veuen davant una situació d’adversitat dificultosa o de perill, s’autodestrueixen clavant-se el  seu fibló amb el seu propi verí.

Escolto una entrevista a una persona de la CUP i sento que es defineix com a “ català, ateu, de l’esquerra independentista”. Recordo que així es va definir també una de les persones que va censurar-me, a mi i va esborrar d ela història el meu protagonisme i tasca en favor de la restitució autènticament fidel i significativa de les quatre columnes de Montjuïc, amb les victòries alades, la senyera projectada cap el cel; i la meva lluita per  canviar el nom del MNAC per posar-li el nom que volia l’arquitecte constructor del projecte original, Josep Puig Cadafalch,  que havia de ser  “Palau de Saber Antic”. I,  sobre aquest “Saber Antic”,  i la seva cúpula que havia de tenir figuratives mitologies hel·lèniques, Heliona,  tu i jo en parlem en el nostre diàleg.
A vegades, Heliona, penso que el diàleg amb tu, només serveix per seguir caminant pel Camí Interior. Cap al futur, l’origen sempre present. Avui, ho deixo escrit, segueixo caminant, sense companys de viatge, solitàriament.



Jordi Salat


Senyals Identitaris i sistemes filosòfics:Llull, Azriel i Xirinacs


Diàleg amb Heliona (4/3)

Senyals identitaris i sistemes filosòfics: Llull, Azriel i Xirinacs


Durant aquest més de deu he anat llegint llibres, Heliona, i he de dir que després de llegir el Llibre d’Esdres a la Bíblia, m’han entrat dubtes sobre la veritable identificació de la càbala amb el Tetragramma de les quatre lletres de Jahveh – YHWH- .  En el llibre d’Esdres, llegeixo que aquest sacerdot del regne de Judà, descendent sacerdotalment de Moisès, va recuperar el culte a Jahveh i va predicar que per a ser una nació lliure dels seus opressors, el poble “escollit”  s’havia de fer agradable a Jahveh i la seva Llei” . I, per a ser-ho, havien de rebutjar les esposes que eren de la seva ètnia i els fills que amb elles haguessin tingut i casar-se amb dones de la seva ètnia. I, els jahvehites fan guerres contra els camites i Jahveh els ajuda. No acabo de tenir clar si Esdres  es referia als jueus, als judaïtes o als  israelites. El que si tinc clar es que volia que fossin “jahvehites”.
Tot plegat em va fer pensar que alguna cosa fallava respecte del concepte que ens han inculcat  de “Déu” dins la tradició judeo-cristiana. Per altra banda  tot està molt confós quan es llegeixen referències  a camites, semites, israelians, judaics, jueus...La meva concepció de Déu, no és la tradició  jahvehita de l’Antic Testament  i les Taules de la Llei del mont Sinaí, que es  dirigeix i  demana obediència a un poble escollit, sinó la tradició  zodiacalista del Nou Testament, la cristiana del Sermó de la Muntanya  que es refereix al Pare Celestial i  es dirigeix a tota la Humanitat, a tot el gènere humà. Moisès i Crist – segon com s’expliquin -, comporten dues concepcions diferents de la Realitat i del sentit de la Vida i del fenomen de l’Existència.
I, si Jahveh no fos Déu ? - tal com afirmaven els càtars o cristians albigesos – vaig pensar. I, si  les lletres del Tetragramma fossin ABBA[1] i no YHWH ? Tindria més lògica no? Així s’explicaria el mot KABBALAH[2]  Em retrobo amb les dues tradicions culturals, la baalita que és zodiacal  i la jahvehita que exigeix la destrucció dels temples zodiacalistes de Baal  i la seva esposa celestial, Asherah o Astarteh.
La càbala es va donar a conèixer en els nostres temps moderns a La Provença, segons Gershom Sholem.  Un regne relacionat amb  un comte de Barcelona, - dinastia bel·lònida- Ramon Berenguer III casat amb Dolça de Provença. Un dels carrer de l’Eixample de Barcelona porta el seu nom. Provença també té els quatre pals vermells sobre fons groc al seu escut. I, molt lligams amb la cultura de llengua catalana i personatges com Nostradamus, el qual tenia avantpassats catalans de Barcelona, de cognom es deia “Gassó”;  i cabalistes com Isaac el Cec i Azriel de Girona als  quals  a mi em semblen zodiacalistes de manera que ho penso exposar els meus arguments en un proper escrit. De moment, fixem-nos en el nom acabat en “El”  d’Azriel que al meu entendre comporta una concepció de Déu més aviat  pensament zodiacalista que no pas de legalitat o “legalitzamentació” jahvehita. Hem rellegiré la seva obra Comentari al Séfer Yetzirá (Llibre de la Creació) per contrastar les lectures del passat amb els records del present. I veure com ho interpreto actualment en tant que subjecte pensador.  

Les arrels de la cultura de llengua catalana són molt profundes. Se’n desconeixen els orígens que ens han estat amagats. No ens plantegem els orígens. Les arrels originals tenen un naixement celeste, baixen de dalt.

Parlant- ne a classe de filosofia, ara estudio el model filosòfic que ens va deixar Xirinachs[3] , el Manuel Garcia, president de la Fundació Randa-L M Xirinacs,  em diu que hi ha unes relacions entre  l’Arbre de la Vida de la càbala i (Kabbalah) i el model Globàlium  de Xirinacs. Em facilita aquest dibuix que reprodueixo a continuació.
També estic estudiant l’Art de Ramon Llull i  en concret l’Art Quaternària que es basa en  les combinacions dels quatre elements: aire, aigua, terra i foc.




Imatges de l’Art  Quaternària de Ramon Llull: aire, aigua, terra i foc

Art Magna de Ramon Llull,  kabbalah o càbala d’Azriel de Girona, i Globàlium  de Xirinacs són tres sistemes filosòfics d’abast universal engendrats a les terres de la geografia nacional  catalana i de llengua catalana. 

Jordi Salat




[1] ABBA, vol dir “Pare”. Te la mateixa arrel “Ab” que trobem a “Abat” i “Abraham” que era d’ Ur de Caldea, on vivia la nació o poble camita, descendent de Cam. Cal tenir present que segons es diu  a la Bíblia (Gènesi 9:20-27 )  Cam, les seves nacions camites, són maleïdes per Noé, el servent de Jahveh.
[2] Segons la meva professora de llengua hebrea, la “h” a final de paraula en llengua hebrea indica accentuació
[3] Xirinachs va fer treure la “h” del seu cognom original i el va deixar com a “Xirinacs”. He llegit la carta on ell ho explica i  no em sento convençut  per les raons que argumenta. Per a mi, ara per ara,  la “ch” dels topònims i cognoms catalans té quelcom desconegut que es relaciona amb la tradició germánica com per exemple “Bach” que en alemany vol dir “rierol”.