dilluns, 1 setembre de 2014

Espai Antoni Ferrer




El 27 de maig de 2014, l’Ajuntament de l’Espluga Calba ha acordat la creació de l’Espai Antoni Ferrer, ubicat al castell de l’Espluga Calba, segon projecte cultural presentat per Jordi Salat Orteu, natural de l’Espluga Calba, per tal de fomentar l’oferta cultural del Patrimoni històric del Municipi.



En aquest projecte “Espai Antoni Ferrer”, es preveu fomentar els contactes culturals entre Catalunya i Amèrica, així com els personatges, i diverses temàtiques, històriques i actuals, que hi estan relacionats. També es farà una sala amb exposició de continguts adients. Entre els personatges que relacionen Catalunya i Amèrica – “Abya Yala” en el seu nom original-, hi haurà una atenció especial a “Cristòfor Colom”.



Antoni Ferrer va ser un cavaller català, natural de l’Espluga Calba, que viatjà a Amèrica en el segon viatge de “Cristòfor Colom”, el qual va sortir des del port de Barcelona l’any 1493.


Ens diu el prestigiós historiador Pere Català Roca, a la revista núm. 5-6 del Centre d’Estudis Colombins, el següent:

"Dues paperetes esdevenen vigents, de les enregistrades en l’obra Pasajeros a Índias ( II ) 268: 1570 

Barcelona 10 d’Octubre. Información hecha ante el magnífico señor Enrique Terre de Piqualques, en Barcelona, de los méritos y servicios de Antonio Ferrer, natural de la villa de Espluga Calba, del arzobispado de Tarragona, en Cataluña. Fué a Indias, en dónde sirvió a S .M., con persona, hacienda, armas y caballo, durante 40 años. Hallándose en las jornadas de Cartagena, Santa Marta, província de Bracamoros y Quito, ciudad de los Reyes, en los Andes,Cuzco, Xiges y Rio de la Plata”

Informació:   ESPAI ANTONI FERRER


Jordi Salat
jordisalat@jordisalat.cat



diumenge, 16 febrer de 2014

Desconstrucció i desidentificació nacional en l'urbanisme de Barcelona






J.- L’Ajuntament de Barcelona ja ha decidit, i per tant ha aprovat, segons llegeixo literalment a la premsa barcelonina, “el projecte urbanístic per la “Plaça de les Glòries”.

E.-  Qui ho ha decidit?

J.- Ho ha decidit un jurat integrat per 14 persones.

E.- No ho ha decidit el poble català? Els habitants naturals de Barcelona?

J.- “El jurat del concurs – diu la notícia de la premsa -, format per 14 membres, va emetre el veredicte per unanimitat. En la resolució van destacar com  apunts forts de la proposta guanyadora l’aposta per reintroduir la naturalesa a la ciutat” 


E.-Per quin motiu li diuen “Plaça de les Glòries” si el seu nom és “Plaça de les Glòries Catalanes”? Per què treuen “catalanes” del seu nom? La catalanitat, a Barcelona, és naturalitat. Per quin motiu ometen aquesta identificació i deixen només com “les Glòries”, expressió indefinida, o sigui, sense definició identitària?

J.-La indefinició és una estratègica i subtil forma de desidentificació. La notícia continua dient que “s’aposta per un gran parc amb mirador i zones verdes amb molts arbres”. La naturalitat està en les qüestions físiques o materials.

E.- La catalanitat és una qüestió espiritual, identitària. Probablement, amb el llenguatge que fa servir Xirinacs en el seu model Globàlium, en diríem que és una qüestió del fus de la “noumèmica”, mentre que les qüestions materials són del fus  de la “fenomènica”.

J.- La notícia no diu res del plafons de ceràmica que hi havia ficats al voltant de la plaça, els quals, feien referència a qüestions identitàries catalanes, relacionades amb significatius moments i fets de la Història de Catalunya. D’aquí el seu nom “Plaça de les Glòries Catalanes”. Hi he anat a veure les obres que s’hi ha començat a fer.  A una pancarta que anuncia les obres, hi llegeixo el mot “desconstrucció”. He pogut comprovar que alguns d’aquest plafons ja estan fets miques, enderrocats.

E.- Desconstrucció i indefinició comportarà descatalanització?

J.- No ho sé. La notícia del projecte aprovat no diu res que faci referència als plafons històrics amb contingut identitari català.

E.- En el treu llibre “Vernaclística” ja vas posar de manifest alguns  aspectes identitaris relacionats amb l’urbanisme de Barcelona, oi?

J.- Sí; vaig fer esment de noms de carrer que han estat adulterats per a substituir la seva identificació i alterar-la tendenciosament. Per exemple, els noms dels carrers de l’Eixample de Barcelona i rodalies. Que és el lloc on es troba la Plaça de les Glòries Catalanes, al final de la Gran Via de les Corts Catalanes. El seu nom originalment previst havia de tenir identificació política relacionada amb la Corona d’Aragó, un reialme d’Estats confederats al voltant de la bandera del Comte de Barcelona,  en el qual, la llengua oficial era la llengua catalana. Aquells noms van ser subtilment adulterats per a donar-los un significat diferent, un significat geogràfic i no pas polític.

L’avinguda d’Aragó, havia de ser Avinguda de la Corona d’Aragó.
El carrer Mallorca, havia de ser carrer del Regne de Mallorca.
El carrer València, havia de ser carrer del Regne de València.
El carrer Lleida, havia de ser carrer del Regne de Lleida.
El carrer Sicília havia de ser carrer del Regne de Sicília.
El carrer Nàpols, havia de ser carrer del Regne de Nàpols.
El carrer Bruch, havia de ser carrer del Timbaler del Bruch.
El carrer Provença, havia de ser carrer del Regne de Provença.
El carrer Casp, havia de ser carrer del Compromís de Casp.
El carrer Llull, havia de ser carrer de Ramon Llull.
La plaça de Tetuan, havia de ser plaça de la Batalla de Tetuan.
El carrer Trafalgar, havia de ser carrer d ela Batalla de Trafalgar.
El carrer Navas, havia de ser carrer de la Batalla de les Navas de Tolosa
El Passeig de Sant Joan, hauria de ser passeig de Sant  Joan Baptista
Els referents polítics han quedat substituïts subtilment  per referents geogràfics, i per tant, adulterats, buidats de referents polític.

Podríem parlar també del fet que el monument a Pau Claris, actualment sense placa explicativa de la  victoriosa Batalla de Montjuic (1641). Aquest monument, actualment arraconat a un cantó del  l’Arc del Triomf, i sense informació identificadora del gloriós fet històric, havia de ser ficat a sota l’Arc del Triomf.

E.- En el teu llibre “Les quatre columnes catalanes” també vas posar de manifest altres enderrocs,  manipulacions i adulteracions. Fins i tot restitucions adúlteres, oi?

J.- Sí, i per exposar aquestes coses, a mi, també se m’ha censurat, silenciat i esborrat. La setmana passada vaig anar a veure la pel·lícula La gran estafa americana,  de David O. Russell. Em va fer reflexionar  sobre el fenomen de l’engany. Els qui enganyen i els qui es deixen enganyar sota els efectes d’una necessitat o prejudici sense la  influència de l’amor a la Veritat. Entre reflexió i reflexió, em fenia a la ment una ensenyança cristiana que vaig rebre en la meva infantesa: Només la Veritat us farà lliures. És per aquest motiu que em dolen les adulteracions. La llibertat és quelcom més que la independència. Independència vol dir no-dependència. Llibertat vol dir identificació amb una identitat que es defineix en funció d’uns principis, d’uns valors i d’un coneixement de la Realitat i el misteri metafísic i místic de la Transcendència.  A vegades em fa l'efecte que es fan les coses sense el criteri "senyat". És fa possible la llibertat sense el seny? És fa possible construir la Realitat sense el Seny?  A vegades em fa l'efecte que s'ha perdut el sentit de la Vida.
La "Plaça de les Glòries Catalanes" de Barcelona, en el futur, ha de continuar sent la Plaça de les Glòries Catalanes; no ha de ser una "Plaça de les Glòries" indefinida, sense cap identificació nacional catalana.  Serà així, o no serà?  
Es restituiran  les identificacions catalanes a la resta de carrers i avingudes de Barcelona actualment indefinits, entre aquests, els esmentats en aquest escrit?