dijous, 9 d’agost de 2018

dimarts, 7 d’agost de 2018

La llengua catalana és una escala


La llengua catalana és una escala
 Actualment, amb alguns graons trencats: el catanyol, el catanglish i el cataloní [1]


Representació gràfica de Ramon Llull i l’Escala de l’Enteniment

Vaig tenir una pensada, tot llegint textos sobre el pensament  expressat a l’Ars Magna  per Ramon Llull, i va ser la següent: la llengua catalana  és una escala[2] per la que pot pujar i baixar l’ànima humana, intercanviant diàleg amb misteriosos companys de viatge que hi pugen i baixen transitant del Cel a la Terra, de l’Esperit a la Matèria, de l’Inconscient al Conscient.[3]
El text parlava dels correlatius, es a dir, els lligams entre la paraula mare i les seves derivacions etimològiques

Per exemple:

Seny, Senyor, Senyora, Senyoria, Senyat, Ensenyança, Ensenyament, Senyera,.....
Ferro, Ferrer, Ferrar, Ferreria, Ferrocarril, Ferroviari,....

El català, doncs, segons aquest criteri llullià[4] ,[5] tal i com jo l’interpreto, és una llengua escalada en el sentit que té graons i nivells i una distribució en xarxa, o millor, en branques. En certa manera, la trobo relacionada amb el significat hermètic de l’Escala de Jacob.


L'Escala de Jacob és una escala que porta al paradís que segons narra la Bíblia ( Gènesi 28, 11-15) el patriarca Jacob ( “Jaume” en català) va veure durant un somni quan estava dormint  amb el cap recolzat sobre d’una pedra.



Monument “L’Escala de l’Enteniment” de  Ramon Llull fet per J.M. Subirachs a Montserrat
Recordo que aquella pensada  va fer-me escriure  el següent:

“Parlant en català es pot arribar fins a l’Infinit,
parlant en español no es pot anar més enllà de la Contitución Española”.

Vaig escriure això ara fa més de deu anys. Penso que els fets polítics que vivim  a terres catalanes en els darrers anys, especialment el 2017  i 2018,   on els sentiments i pensaments de la gent que parlem en llengua catalana ha estat declarats il·legals, de forma específica en el tema de l’autodeterminació i el referèndum,  per gent que parla llengua espanyola, al considerar que no estaven dins el marc de la Constitución Española, em donen la raó i sentit a la meva frase.

De fet, fa segles que es reprimeix  la identitat, el sentiment, el pensament i la voluntat de l’Esperit Català posada de manifest en el poble natural de Catalunya i de les terres catalanes. 

He seguit el fil d’aquesta mena de poder fàctic  i m’ha portat fins a la Bíblia, en allò que es diu a Gènesi 9: 25 sobre la maledicció del poble camita.[6] Un poble que tenia identificació amb una concepció de Déu zodiacal  com la que he trobat en l’art romànic i el cristianisme del Nou Testament. Per cert, Ramon Llull (i amb ell els franciscans autèntics), parlaven de Crist com es fa en el Nou Testament – el Pare Celestial de l’Esperit Sant -; no parlava de Jahveh i la Seva Llei del qui es parla a l’Antic Testament. Ramon Llull, retirat a una cova, va rebre la inspiració – cristiana doncs, i no pas jahvehita- en llengua catalana, potser per allò del do de llengües que infon l’Esperit Sant ( i no pas Jahveh) i va ser en català, la llengua natural del territori català, que va escriure “Lo llibre de la contemplació en Déu”. I d’aquest llibre  se’n deriva l’Ars Magna o Art de Trobar la Veritat que fa referència a la importància de parlar en llengües naturals pròpies de cada lloc, o sigui llengües territorials o vernacles.

S’ha respectat aquest regla llulliana, que considero essencial,  en la normativa ortogràfica catalana? Com es parla el català actualment i qui el parla? Quins efectes te en les mentalitats dels habitants i ciutadans que viuen o resideixen a terres catalanes? S’ha adulterat l’ortografia i s’han tallat les arrels etimològiques i “els correlatius”? Crec que sí.

I avui volia referir-me a les que s’han produït, i produeixen, com a conseqüència nefasta de la fonètica barcelonina a la qual anomeno “cataloní”. Considero que és una degeneració de la llegua catalana.

N’hi ha d’altres que són conseqüència de les influències de la llengua anglesa que alguns anomenen “catanglish”; i, d’altres, conseqüència de la llengua espanyola o castellana que alguns anomenen “catanyol”. Fins ara no he escoltat a ningú que denuncií el “cataloní”: el català barceloní.

A Tarragona, no obstant sí que s’hi refereixen algunes amistat que hi tinc, filòlegs catalanistes que volen la independència de Catalunya respecte d’Espanya però no s’atreveixen a denunciar-ho per por al que anomenen “el lobby lingüístic barceloní”.  Un lobby, que està fent molt de mal a la llengua catalana, i que a  vegades, quan no té més remei que reconèixer-ho, en lloc de dir-ne “degeneració lingüística”  diu que “es evolució lingüística” . No! No és evolució, això que parlo és degeneració. Entre d’altres coses perquè al tallar el fil o lligam corresponent amb la paraula mare trenca un dels graons de la l’escala de l’enteniment. Són moltíssims els escrits que llegeixo, també a Facebook,  de persones que s’adonen que ens estan descatalanitzant el català.

La llengua és una escala per pujar i baixar “en” l’enteniment. Ramon Llull ens diu que els éssers humans a més dels sentits de: vista, oïda, olfacte, gust i tacte,  tenim un altre sentit que és l’afat. 

Què és l'afat, aquest sentit incorporat per Ramon a les facultats humanes? Considero aquest facultat sensible  de l’afat, relacionada amb la llengua en tant que mitjà que comporta una substància, un “què vol dir”, un enteniment del sentit. Recordo a continuació una frase de Ramon Llull explicada en el meu llibre “Vernaclística”:

“Déu va dividir la paraula de l’home en distintes llengües, cada una amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar o voluntat de l’home, sinó conforme a les disposicions harmòniques amb els cossos celestes”. 

E.C. AgrippaDe Oculta Philosophia in Artem Breuem Raimundi Lulii (La Filosofia Oculta en l’Art Breu de Ramon Llull)

Aquest ordenament de la llengua, comporta una correlació dels mots; una correcta correlació dels mots; quan dic correcta, vull dir que hi ha una norma i no pot fer-se de forma degenerada; això vol dir trencant els lligams amb la paraula o mot mare: l’original. La del Genius Loci.

A l’origen de les llengües hi trobem una vibració, una llum. Or vol dir Llum. Gen vol dir Començament en grec. 
La Idea es posa en vibració i es transforma en expressió escrita (El Verb) o expressió parlada (La Paraula)de forma expansiva articuladament. Així  és com el Ser es fa Forma. El Creador, Crea. A cada lloc amb la seva llengua territorial. En essència, totes les llengües territorial tenen una substància comuna. Aquesta substància és la vida d’una llengua. Sense aquesta substància territorial, una llengua és buida, o també podem dir, morta. Aquesta concepció forma part d’una tradició cultural zodiacalista que es refereix a Déu com a Pare Celestial.

Fa bastant anys, més de vint anys,  vaig escriure un article sobre la degeneració de la llengua catalana. I, al llarg d’aquests anys he llegit altres articles de diferents persones que denunciaven el mateix. En alguns casos es referien a un català degenerat per castellanismes  o espanyolismes, al qual anomenaven “catanyol”,  donat que a la llengua castellana se la coneix com a llengua espanyola. En d’altres ocasions també he vist que es parla de l’anomenat “catanglish” fent referència a l’adopció de mots originals de la llengua anglesa.

 Fins ara, però, no n’he vist cap que  faci referència a la degeneració de la llengua catalana que comporta la “fonètica barcelonina”. Com li hem de dir a aquest català deformat i degenerat (en el sentit de desvirtuar l’arrelament etimològic amb les paraules de la paraula mare original) que comporta la fonètica barcelonina  que passa a l’escriptura i que de la “e” en fa una “a” i de la “o” en fa una “u”?[7]

 Anomeno “cataloní” a la degeneració produïda per la fonètica barcelonina quan es transcrita a escriptura ortogràficament.

Vet aquí alguns exemples de mots de la llengua catalana  que s’han degenerat en la seva escriptura, i alguns en la seva dicció en els mitjans de comunicació – ràdio i televisió especialment de Barcelona-,  produïda per la fonètica barcelonina, que escriu “a” quan ha de ser “e” i “u” quan ha de ser “o”. I,  en alguns casos ja els han acceptat les autoritat acadèmiques substituint  mots catalans “genuïns” per mots catalonins. Altres, li han donat una explicació fal·làcia per a justificar-ho.

Exemples:

Terradelles per Tarradellas
Jonqueres per Junqueras ( La paraula mare és “jonc” Una planta)
Terrós per Tarrós ( La paraula mare es “terra”)
Ferrer per Farré
Memòria per Mamòria
Pegar per Pagar (No és pas el mateix pegar que pagar).
Televisió per Talavisió (Tele ve del grec i es relaciona amb quelcom que es fa a distància; tallar  vol dir dividir en parts o trencar quelcom). 
Petites per Patitas
Retencions per Ratancions (Retenir vol dir aturar o subjectar, res a veure amb rata que és un animal).
Pedralbes per Padralbas
Epicentre per Apicentra
Mercat per Marcat (Mercat és un lloc on es vénen productes de menjar;  un marcat és quelcom relacionat amb un senyal)
Orquestra Selvatana per Urquestra Salvatana
Selva per Salva ( La Selva és una comarca catalana homònima d’un altra d’occitana; hi ha un lligam occitano-català. Salvar és un verb relacionat amb  sortir d’un perill)
Competició per Cumpatició
Montaner per Muntaner
Femenina per Famanina ( No és el mateix una cosa derivada de la dona que derivada de la fama)
Especulació per Aspaculació
Societat per Sucietat
Efectiva per Afactiva
Matemàticament per Matamàticament
Metafísica per Matafísica
Nevades per Navadas
Onades per Unadas
Senegal per Sanagal
Equip per Aquip
Coromines per Curuminas
Mono (vestit de feina) per Munu (Ho he escoltat aquest mes de Juliol 2018, a uan ràdio de Barcelona)
Pel·lícula per Pal·lícula
Meritxell per Maritxell
Celleret per Cellaret  (Ho vist  escrit en el rètol d’un bar de Barcelona. Celler, és un lloc on es guarden vins; cella, és la part de pell amb pèl de sobre l’ull)
Coma Ermada per Coma Armada ( Ho he vist en un llibre de  mapes. Erma vol dir que no hi creix vegetació; arma, vol dir estri de guerra)
Eudald per Audald  ( El nom  de sant “Eudald”  té un significat relacionat amb “Eu” no pas amb “Au”. Ho he vist escrit així  tot i  que encara no ha estat acceptat oficialment)
Metallica per Matàl·lica
Metodologia per Matadologia
Pomera per Pumera
Perera per Parera
Pedró per Padró
Gravetat per Gravatat ( Gravar, vol dir posar una imatge en un medi material, per exemple un dibuix a una placa o una música a un disc...;  i això  no té res a veure amb la gravetat que és una força de la naturalesa)
Aeroports per Aauruports
Telediari per Taladiari
Emperadors per Amparadors
Eloi per Aloi
Euròleg per Auròleg
Europa per Aurupa

Bohil per Buïl ( Bohil deriva de “Bou”. Un animal present al Pessebre  de Nadal, una celebració relacionada amb el Nou Testament bíblic (no pas amb l’Antic Testament bíblic) i que té simbolisme zodiacalista relacionat amb la Lluna; i l’Ase del pessebre amb el Sol igual que la palmera)
 Bohigues per Buigas
Montbohi per Montbui

Hiperxiologia per Hiparxiologia
Aquesta paraula fa referència al ritual de la religió catalana sobre la que va escriure Francesc Pujols en el seu llibre “Concepte General de la Ciència Catalana”. Recordo que vaig estudiar-ho vaig preguntar a diverses persones què volia dir “Hiparxiologia” ja que en el llibre que es va editar va posar-se aquests mot i no m’ho van saber dir. Evidentment, Pujols  deuria escriure “Hiper”  que ve del grec i vol dir “Gran”.

Fa poc dies he escoltat una notícia, a dues emissores de ràdio catalanes de Barcelona, que donaven la següent notícia relacionada amb un partit de futbol que jugaria un equip català i un equip de....” la ciutat francesa de Muntpaller”. He pensat: Crec que, a Catalunya,  donada la nostra relació d’arrelament cultural i social  amb Occitània,  s’hauria de dir: “la ciutat occitana de Montpeller”

Avui mentre escrivia aquest article he vist una nota a Facebook d’un filòleg que comentava amb to de queixa el següent:  

Per favor: Quan li deixareu de dir “Bombai” i li direu “Bonvehí” tot referint-se a la manera com determinats periodistes i locutors de ràdio i televisió de Barcelona anomenen a un polític català que es diu Bonvehí. Per cert, li he preguntat: “Per favor o bé Si es plau”? I m’ha contestat “S’accepten els dos” O sigui que ja s’ha acceptat normativament “Per favor” (derivat del castellà “Por favor” ) i poc a poc va substituint l’original català “Si os plau” en “cataloní: “Si us plau”... 

Quanta raó tenia Erasme de Rotherdam  en les descripcions que fa sobre el comportament humà en el llibre  Stultitiae Laus, que traduït del llatí seria “Elogi de l’Estultícia”, però que ha estat traduït al català com a  “Elogi de la Follia” per algú que ha preferit posar “foll” que no pas “neci”.


M’ha semblat oportú acabar aquest escrit, talment com l’he començat, amb una fotografia del monument dedicat a l’Escala de l’Enteniment de Ramon Llull, que va fer Josep Maria Subirachs a Montserrat; això es va fer en un dels temps en que a Catalunya es feien monuments amb referències a la catalanitat,  o sigui, a la cultura original o vernaclística de les terres catalanes. Montserrat es troba a  Catalunya, i Catalunya encara és Catalunya malgrat tot el mal que li han fet, tant forasters – depredadors, imperialistes, adulteradors i annexionistes-,  com autòctons indignes – mesquins, miserables, cretins i traïdors- tot plegat, estultícia....

Acabo amb aquesta fotografia perquè li vaig un caràcter simbòlic un sentit al·legòric: l’Escala de l’Enteniment, ha estat encerclada per una valla metàl·lica perquè no hi pugui la gent.



"Tota nació ha de conservar i desplegar el seu geni propi. Tal és la fórmula espiritual del principi de les nacionalitats".
"El principi de les nacionalitats. Fórmula Espiritual" pàgina 22). Llibre "El nacionalisme", Antoni Rovira Virgili, Edicions del Cotal, S.A, Barcelona, 1978.

El geni de lo català, és la catalanitat, i la catalanitat es desplega amb la llengua. Doncs bé,... penso i crec que per “desplegar” el geni, allò que podem dir-ne també la idea original del ser català,  la llengua ha de ser una escala ben feta. 

Jordi Salat
Observació:
Acabat aquest escrit he anat a Barcelona amb uns amics. Anàvem a l’Estació del Nord a buscar un autobús per fer unviatge. Un d’ells ens guiava amb el telèfon mòbil a les mans seguint l’itinerari senyalat al  mapa Google. “Quan arribis a “Lapant” – li diu al conductor- gira a l’esquerra”. Pregunta el conductor:  “Lapant”? Què és això? Li mira el mapa del mòbil al que feia de guia i exclama: Ah!! Lepant!!! Evidentment el nom del  carrer era “Lepant”. El nom Lepant de Barcelona fa referència a la Batalla de Lepant; no pas a “Lapant” que no comporta cap significat sinó una degeneració del mot original que sí  comporta un significat .



[1] Cataloní” neologisme que m’he inventat per a referir-me al català que es parla a Barcelona: el català barceloní.
[2] De fet, penso que totes les llengües originals o vernacles, són una escala, tenen relació amb mites zodiacals i posen en comunió amb el que podríem anomenar, l’Alè – el Prana, el Ki, l’Esperit, ..-, jo també en dic  la Gran Substància.  Els parlars i escriptures no originals no tenen aquesta facultat.
[3] Missatgers ( àngels,  ho han traduït en grec, referint-se als éssers que o pugen i baixen per la mítica Escala de Jacob)
[4] “Llullià”, neologisme que deriva del català “Llull” ( El prefereixo a “lul·lià” que deriva del llatí “Lulio”)
[5]Crec que com totes les llengües vernacles o naturals, originals de cada territori, del seu propi territori, les llengües humanes relacionades amb l seu hàbitat; les llengües del Genius Loci.
[6] Abram, després anomenat Abraham, era camita ja que va néixer  Ur de Caldea, que  és la capital de la nació dels descendents de Cam. I jo penso que els bel·lònides del Casal de Barcelona ( Catalunya) i Carcassona ( Occitània)  així com l’ideal de la Corona d’Aragó, que tenia la llengua catalana, amb arrels occitanes i iberobasques, com a llengua pròpia, també tenen relació amb la cultura camita i la seva concepció zodiacalista, i amb aquest criteri interpreto el Nou Testament bíblic quan s’hi parla del Pare Celestial, concepte que considero no te res a veure amb el Jahveh de l’Antic Testament bíblic. Ramon Llull  no va parlar mai de Jahveh ni de la seva Llei, sinó de Crist i el Seu Esperit.