Conec bastant bé la realitat social andalusa perquè hi tinc relació familiar. Diariament parlo amb persones de la meva família que són orignàries de Granada. El nom original de "Granada" és "il-iberis", un nom ibèric que té significat en basc. (Cal recordar que el municipi català dit
Elna, situat a terres d'influència cultural pirinenca a prop de Perpinyà també té "il-iberis" de nom original igual que
Granada)
De tant en tant surten referències a la història que agermana Andalusia i Catalunya i ens ha estat amagada i tergiversada pels espanyols castellanistes, sobretot per part dels qui han fet la seva capital a Madrid.
Avui he llegit un article a Racó Català que parla de l'actitud hostil i de confrontament contra els catalans adoptada, en referència a les consultes pro-independentistes respecte de l'Espanya castellista que es faran a centenars de municipis de Catalunya el proper dia 13 de Desembre, per part de l'entitat la FECAC de García Prieto (que organitza la ultrasubvencionada "Feria de Abril"( en castellà) de Barcelona; la qual ja va mostrarse amb actitud hostil contra la llei de política lingüística catalana de l'any 1998.
Ahir, precisament,abans de llegir aquesta notícia, tot llegint el llibre de
Ramon d'Abadal "Els precedents antics de la Història de Catalunya" (Editorial Selecta, 1984) vaig llegir el següent respecte d'Andalusia i Catalunya:
"Els estudiosos avencen a admetre l'existència de dues variants en l'alfabet ibèric: Una d'arcaica que dessignen amb el nomde tartéssica(...)i lligada amb els lineals d'Egipte, Creta i Xipre; i una segona ,l'alfabet pròpiament llevantí, derivada de la tartéssica, que apareix en els segles V i IV, i té el màximfloriment enel III anterior a Crist. Aquesta segona variant és la que es propagà per Múrcia, València, i Catalunya,pel nord a la Norbonesa i per ponent a tot ala vall de l'Ebre"Tartessos és on actualment se'n diu Andalusia.
Així doncs,
la llengua pròpia dels Andalusos no és el castellà ( actualment conegut com a "español")
sinó una llengua ibèrica germana de la llengua catalana i de l'occitana. I, segun diversos lingüistes també de la llengua èuscar o basca. Entre aquests, Juan L. Román del Cerro, autor del llibre
"El origen ibérico de la lengua vasca ( Según los primeros testimonios escritos en lengua ibérica de Andalucía, Aragón, Cataluña, Valencia y Portugal)"Cal recordar que Ibèria no es correspon amb l'actual
España. Ibèria és la part de la península "euro-africana" que correspon a les costes de la Mediterrània i els Pirineus.
Des de fa molts anys, vinc dient que allò que haurien de fer els andalusos es recuperar la seva llengua vernacla pròpia i renunciar al castrellà que els va ser imposat per a esclavitzar-los i fer-los "dependents" de
Madrid i Castilla o sigui: de l'espanyolisme castellanista.
Blas Infante, el pare de la pàtria andalusa, ho va tenir present i quan a la seva finca li va posar un nom propi"Alegria"
no el va escriure en castellà.I, quan va dissenyar l'escut nacional andalús(per a ell Andalusia era "La Bètica") va posar-hi dues columnes de capitells jònics ( com les quatre catalanes que va Josep Puig Cadafalch va dissenyar pel conjunt hel·lènic de la muntanya de Motjuic de Barcelona l'any 1919)perquè la cultura ibèrica i la jònica tenen punts de convergència identitària amb la cultura de Creta,Egipte i Mesopotàmia; i, per altra banda, hi va escriure " per a Ibèria" no per " per a España".
L'escut d'Andalusia ha estat adulterat pels espanyols castellanistes i els còmplices andalusos.
Ignoren allò que és la identitat genuinament bètica, l'autèntica identitat dels qui avui es diuen andalusos.
La llengua mare dels andalusos i els catalans ( dels Països Catalans i dels Països Bètics) no és pas la "lengua española",
és la llengua ibèrica i la seva identificació cultural està relacionada amb la cultura hel·lènica.
Crec que per apropar-nos a la llengua ibèrica, estudiar la llengua basca és un bon camí. "Orain, nik euskara ikasten dut"
Jordi Salat
Nota:
Article de
Racó Català
