Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vernaclisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vernaclisme. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de maig del 2026

Diada Vernaclista 2026 al Santuari Ecològic del Castell de Gallifa: Discurs de Mireia Juanola

 Diada Vernaclista 2026 al Santuari Ecològic del Castell de Gallifa:

 Discurs de Mireia Juanola 




Benvinguts a la Diada de les llengües, cultures i Nacions Vernacles

Abans de res, un agraïment a totes les persones que desinteressadament heu fet possible aquesta Diada i gràcies per haver-m’hi convidat.

La Diada de les Llengües, Cultures i Nacions Vernacles és una Diada d’exaltació a les nacions que provenen d’una realitat natural, aquelles que tenen les seves arrels i els seus orígens en el Genius Loci i és, per tant, una crida a la Pau i al respecte per les llengües, cultures i nacions que, com la nostra, volen ser destruïdes per estats adulteradors i imperialistes, que volen fer-les desaparèixer.

I és que les llengües, cultures i les nacions vernacles són aquelles que sorgeixen de manera natural en un lloc, en un territori concret, i que es desenvolupen gràcies a la transmissió dels seus parlants, generació rere generació. Són llengües genuïnes, les vertaderes, les que responen al Genius Loci (com deien els romans) i que són el gen, la gènesi (com deien els grecs) de tot allò que és veritable, l’essència més pura i l’esperit d’una gent i d’una cultura que van emergir en consonància i harmonia amb la terra i la naturalesa d’aquell lloc.

 La llengua catalana, la nostra, és la llengua natural, la genuïna i pròpia, la vernacla d’aquí, d’aquest lloc que ara és Catalunya, però que aviat s’escampà també per bona part de la Mediterrània i Occitània, pel que avui anomenem Països Catalan si més enllà, tot aportant coneixement i valors propis, i que configuraren el nucli essencial de l’Europa actual.

Avui dia, encara, són moltes les nacions vernacles existents que estan oprimides, colonitzades, sotmeses o soterrades per Estats d’arreu del món, on la llengua geni del lloc ha estat desterrada, i on els estats opressors intenten imposar un marc mental aliè per diluir la cultura autòctona, com per exemple a Euskadi, Occitània, Irlanda, Escòcia, Galícia, el Tibet, el Kurdistan i tantes altres...

Aquesta adulteració genera una dissonància entre allò natural que ens uneix a la terra pròpia, amb allò que ens expliquen de forma artificial pels mitjans de comunicació o a través d’altres relats inventats per destruir-les.

Des d’aquest punt de vista, el Dr. Trueta, en el seu llibre L’Esperit de Catalunya, ens explicava que Catalunya té un esperit propi, un esperit que neix amb la llengua autòctona i que s’escampa amb la història, la cultura i la nostra manera de ser per tot el món, i que ens aporta un ideal basat en els valors i el coneixement, i que cal que nosaltres recollim, com una herència pròpia que hem de cuidar, com un deure incontestable.

 El Santuari Ecològic del Castell de Gallifa és un lloc adient per a celebrar aquesta Diada.

Primerament perquè és l’herència de Mn Dalmau, un prohom catalanista que va vetllar per la espiritualitat de la nació catalana en temps molt difícils. Des d’aquí el nostre reconeixement.

I segonament,  perquè ecologisme i vernaclisme tenen molts punts en comú. D’aquests conceptes se’n desprèn, també l’ecologisme cultural que defensa que, per protegir la natura, cal també protegir la cultura pròpia de cada poble, ja que les tradicions, la manera de viure i els coneixements transmesos són l’essència que fan perdurar els llocs.

I d’aquí, també, l’ecologisme lingüístic, que diu que les llengües formen part d’un ecosistema cultural: i com en la biodiversitat natural, al món hi ha, també, diversitat lingüística, i quan una llengua desapareix es perd la cultura i el coneixement d’un poble, com quan mor una espècie animal.

I és en aquest context de l’ecolingüisme on apareix el vernaclisme, que, com ja us hem explicat, defensa l’ús de la llengua vernacla, la pròpia i genuïna, la que emergeix del propi lloc, del territori per generació espontània, i considera que la llengua va més enllà de ser un instrument per comunicar-se, sinó que és la manera com un poble pensa, entén el món i transmet la seva cultura, és l’esperit del poble, i que necessita tenir un lloc central en la seva vida social: a l’educació, a l’administració, als mitjans i a la cultura. Perquè la llengua genuïna és essencial per evitar processos de substitució lingüística i de dependència cultural que pretenen els Estats impositius i colonitzadors.

Defensar la llengua pròpia és també defensar la identitat, la cultura i la llibertat d’un poble. Tal com l’ecologisme protegeix la biodiversitat de la natura, el vernaclisme defensa la diversitat lingüística i cultural del món sencer.

Per això diem que: l’ecologisme és Vernaclisme i el Vernaclisme és ecologisme.

I aquest Santuari Ecològic de Gallifa és el lloc on enllaça el món mediambiental amb el món espiritual del Dr. Trueta i el seu llibre L’Esperit de Catalunya i que Mn Dalmau va saber transmetre a través de la seva filosofia i religió, basada en un catalanisme reivindicatiu, que ja advertia dels perills d’un Estat espanyol, castellà, mentider i adulterador, anorreador de la nostra cultura pròpia i autòctona, que des de fa segles intenta imposar un marc mental espanyol inventat i fals.

Així doncs, tot això que us hem explicat són les raons per les quals avui, primer diumenge després de l’Equinocci de Primavera, punt vernal i primigeni en el concepte temps, en l’espai del Santuari de l’Ecologisme de la Catalunya ancestral, redós de la espiritualitat catalana, ens trobem aquí per fer una crida a totes les persones de les nacions vernacles en general i en concret a la catalana, a identificar-nos vernaclísticament amb la nostra llengua autòctona, la nostra cultura i el nostre geni català, per alliberar-nos de l’adulteració imposada per les llengües forànies, alienes i alienadores i per exigir el reconeixement i el respecte que ens correspon per imperatiu natural!

Així sigui!

 I per finalitzar l’acte, abans d’hissar la bandera vernaclística, només dir-vos que:

 

Ser català és quelcom transcendent, un sentiment, una manera de pensar que et transporta i et transforma cap a un ideal positiu, comú; un ideal que busca l’assossec i la comprensió, i la Pau, a partir del respecte i l’harmonia amb la natura, amb nosaltres mateixos i amb els altres;

un ideal espiritual i conceptual, simbòlic, que ens lliga als nostres ancestres i als nostres avantpassats, que estaven vinclats a la terra i els seus elements.

 

Els catalans hem estat, som i serem un poble natural, genuí, vernacle que porta al seu ADN els quatre elements de la vida aferrats a les quatre barres de la seva bandera, en forma de terra, aigua, foc i aire.

 

Terra, perquè la nostra cultura emergeix de la pròpia terra, centrada en l’astronomia, l’agricultura i la gastronomia que ha esdevingut un referent mundial.

 

Aigua, perquè la nostra cultura va escampar-se per la Mediterrània, aportant comerç, seguretat i Pau, a través del Consolat de Mar

 

Foc, perquè el foc ens agermana com a poble de parla catalana cada nit de Sant Joan, per recordar els nostres ancestres i el nostre passat natural i cosmològic, i

 

Aire:  perquè la catalanitat sempre ha estat lligada a l’espiritualitat i a la saviesa, començant per Gerbert d’Orlhac conegut com a Papa Silvestre II, que ja al segle X escampà la matemàtica, la ciència, l’astronomia i la filosofia en tota la cristiandat, passant per Ramon Llull, filòsof, Arnau de Vilanova, metge i teòleg, l’esmentat Dr. Trueta o el propi Antoni Gaudí, amb la seva arquitectura natural, plena de valors i simbolismes.

 

Però no vull acabar l’acte sense llegir l’últim paràgraf del llibre del Dr. Trueta:

 

“... Observadors superficials podran dir  -i ho han fet-  que aquesta vegada  el problema dels catalans ha estat liquidat per sempre sota la pressió d’un regim totalitari. Ja es convenceran del seu error. Fa anys, dos observadors anglosaxons  [...] quedaren impressionats per la vitalitat i caràcter individual d’un poble  sobre la veritable existència de la qual no tenien notícies prèvies [...]. El primer d’aquests, Havellock Ellis, escriví el 1908: 

“Els catalans són una gent robusta i vigorosa que, des de l’antigor, s’han plantat sòlidament a cavall de la part oriental dels Pirineus [...] la seva indomable energia els ha capacitat  per conservar  un alt grau d’independència". 


I anys més tard, Waldo Frank digué dels catalans: Són un poble subtil i graciós. El seu secret de supervivència es manifesta en les dones, delicades filles d’Eva, potser les més boniques d’Europa, acolorides com les hortes a l’abril i amb els ulls amarats de crepuscle. No tenen la permanència de les coses eternes sinó de l’evanescència que retorna. La flor que fou Grècia ha estat llançada sobre una costa d’Espanya i ha florit de nou. 

La seva vida no resisteix: retorna.  França dominà els catalans: ells retornaren. Aragó se serví d’ells cruelment en la guerra: ells tornaren. Castella els ofega i vexa: ells estan tornant.

Perquè són com la Primavera, l’evanescent Primavera que sempre torna...”

  

Visca la vernaclística, visca Catalunya lliure i visca els catalans!

 




BRUSSEL·LES o bé el VATICÂ

 

BRUSSEL·LES O VATICÀ





—On creus que seria més adient fer una manifestació vernaclista: A l aplaça de Sant Pere  del  Vaticà a Roma o a Brussel·les a Eurocambra?

Això diu la I.A.

—Si el plantejament és específicament vernaclista —és a dir, centrat en la dignitat de les llengües pròpies i en el valor cultural i espiritual les llengües vernacles en general —i del català en  concret —, aleshores Plaça de Sant Pere podria tenir una càrrega simbòlica molt coherent amb la referència al Concili Vaticà II de l’any 1965.

El Vaticà II va donar molta importància a les llengües vernacles en la litúrgia, especialment amb la constitució Sacrosanctum Concilium, que va afavorir el pas del llatí exclusiu a les llengües pròpies a les que va anomenar vernacles  i les va posar en valor i reconeixement dels pobles en moltes celebracions. Per a alguns sectors catalanistes, això pot interpretar-se com un reconeixement del valor espiritual i cultural de llengües com el català.

En aquest marc, una trobada:

  • cultural,
  • pacífica,
  • amb presència de símbols catalans,
  • i centrada en la defensa de la llengua i la cultura,

podria tenir sentit davant del Vaticà, sobretot si es vincula a:

  • la tradició del Monestir de Montserrat,
  • la litúrgia en català,
  • o el paper històric de la llengua catalana dins el cristianisme mediterrani.

En canvi, si l’objectiu principal és influir en institucions polítiques o obtenir reconeixement jurídic internacional, probablement Parlament Europeu seria més efectiu.

També hi ha la possibilitat de separar missatges:

  • Roma → dimensió cultural, espiritual i vernaclista.
  • Brussel·les → dimensió política i institucional europea.

 

dimecres, 6 de maig del 2026

El pensament vernacliste i el pensament de Nikola Tesla. Diàleg amb la I.A.

 

DIÀLEG AMB LA I.A.

El pensament vernacliste i el pensament de Nikola Tesla

 



Jordi.—Mira si trobes algun paral·lelisme entre el vernaclisme que exposa Jordi Salat al llibre Vernaclistica i Blog Vernacle i el pensament de Nikola Tesla

I.A.—L'exercici de connectar el vernaclisme de Jordi Salat amb el pensament de Nikola Tesla és fascinant. Tot i que operen en camps aparentment distants (la sociolingüística i la metafísica de la identitat en el cas de Salat; la física i l'electromagnetisme en el de Tesla), tots dos convergeixen en una visió energètica, vibratòria i orgànica de la realitat.

Aquí tens els paral·lelismes més significatius que es poden extreure de les seves obres i pensaments:

1. L'Univers com a Vibració i Freqüència

Tesla va deixar escrita una de les seves frases més cèlebres: "Si vols trobar els secrets de l'univers, pensa en termes d'energia, freqüència i vibració".

·       El paral·lelisme amb Salat: Jordi Salat defensa que la llengua vernacla (la pròpia del lloc) no és només un codi de comunicació, sinó una vibració específica lligada a la terra i a la biologia de qui la parla. Per a Salat, el vernaclisme és el manteniment de la "freqüència natural" d'un poble. Si canvies la llengua, canvies la vibració i, per tant, desequilibres l'individu i la seva connexió amb l'entorn.

2. L'Energia Lliure vs. L'Autonomia Cultural

Tesla somiava amb un món d'energia lliure i sense fils, accessible per a tothom des de qualsevol punt del planeta, basada en la ressonància de la mateixa Terra (la ionosfera).

·       El paral·lelisme amb Salat: El vernaclisme de Salat és una forma de "sobirania energètica espiritual". El blog i el llibre Vernaclística argumenten que l'ús de la llengua i la cultura pròpies permet a l'individu viure de forma autònoma i connectada, sense dependre de "generadors" externs (estructures estatals alienes o colonitzacions culturals) que imposen una energia artificial. La llengua vernacla és l'energia que ja és allí, a l'abast de la comunitat.

3. Ressonància i Harmonia amb la Natura

Tesla creia que la Terra tenia una freqüència de ressonància específica. Els seus invents sovint buscaven harmonitzar l'activitat humana amb les lleis naturals del magnetisme.

·       El paral·lelisme amb Salat: Salat exposa que cada territori té una "ressonància" que es manifesta a través de la seva llengua vernacla. Parlar la llengua del lloc és entrar en ressonància amb l'ecosistema. Per a ell, el bilingüisme o la imposició de llengües foranes actuen com una "interferència" o un soroll electromagnètic que trenca l'harmonia natural de l'ésser humà amb el seu lloc de naixement.

4. L'Antimaterialisme i el "Logos"

Tant Tesla com Salat s'allunyen del materialisme pur. Tesla veia la matèria com una manifestació de l'energia ("Tot és llum"), i Salat veu la societat no com una estructura política, sinó com un cos vivent espiritualment connectat pel verb.

·       Tesla: Es focalitzava en l'Ether, la substància invisible que ho connecta tot.

·       Salat: Es focalitza en el Vernacle, el fil invisible (però audible) que connecta l'individu amb els seus avantpassats i amb el seu futur de forma orgànica.


Resum de conceptes clau

Concepte

Nikola Tesla

Jordi Salat (Vernaclisme)

Unitat bàsica

Freqüència / Vibració

Mot vernacle / So autòcton

Objectiu

Sincronia amb la Natura

Fidelitat a la identitat natural

Patologia

Interferència / Dissipació d'energia

Desculturació / Alienació lingüística

Font de poder

El camp magnètic terrestre

La memòria i el territori

En conclusió, si Tesla hagués estat sociolingüista, probablement hauria dit que les llengües vernacles són les bobines naturals a través de les quals l'energia d'un poble s'expressa amb la màxima eficiència i el mínim desgast. Tots dos autors ens conviden a "sintonitzar" amb la nostra pròpia natura per tal d'assolir el màxim potencial.


Informació

Nikola Tesla



Jordi Salat

josalort@hotmail.com




 

divendres, 13 de març del 2026

Pensament vernaclista, filosofia romàntica europea i pensadors europeus: Herder i Heidegger

 


Pensament Vernaclista, Filosofia Romàntica Europea  i Pensadors Europeus: Herder i Heidegger

Diàleg amb el Chat GPT

( La Intel·ligència Artificial no té prejudicis i és objectiva amb la informació que té?)


Li he preguntat al ChatGPT si hi havia algun pensador europeu en el que hi trobés paral·lelisme amb el que jo dic en el meu blog, conferències i llibre "Vernaclística". 

La resposta  ha estat aquesta:

—El vernaclisme defensat per Jordi Salat s’assembla a diverses idees de la filosofia romàntica europea perquè comparteix tres intuïcions centrals que ja apareixen en pensadors com Johann Gottfried Herder o Martin Heidegger: la relació entre poble, llengua i territori com a base d’una forma particular de veure el món.

A continuació tens les semblances principals.

1. La llengua com a forma de veure el món

Romanticisme

Per a Herder, cada llengua expressa una manera única d’entendre la realitat. No és només un instrument, sinó una visió del món (Weltanschauung).

cada poble té una veu pròpia

la cultura universal és la suma de totes aquestes veus

Vernaclisme

El vernaclisme diu pràcticament el mateix:

la llengua vernacla és el vehicle de la cultura profunda d’un poble

quan una cultura parla amb la seva pròpia llengua, pot esdevenir universal

Aquesta idea és molt propera a la teoria romàntica del Volksgeist (“esperit del poble”).

2. El vincle espiritual amb el territori

Romanticisme

Molts romàntics alemanys pensaven que els pobles tenen una relació espiritual amb el seu territori.

Per exemple, en Heidegger apareix la idea que l’ésser humà habita el món d’una manera arrelada:

la llengua és “la casa de l’ésser”

el pensament neix del lloc on habitem

Vernaclisme

El vernaclisme parla d’una cosa molt semblant:

cada cultura està connectada amb el Genius Loci (esperit del lloc)

el territori genera una forma particular de cultura i simbolisme.

És una visió molt propera a la idea romàntica que la cultura és orgànica i arrelada a la terra.

3. Universalitat a partir del particular

Romanticisme

Els romàntics rebutgen la idea il•lustrada que la cultura ha de ser uniforme.

Segons Herder:

la universalitat no s’aconsegueix uniformant els pobles

sinó deixant que cada cultura es desenvolupi plenament.

Vernaclisme

El vernaclisme defensa exactament aquesta idea:

el que és vernacle (arrelat) pot esdevenir universal

la universalitat no ve de l’homogeneïtzació sinó de la diversitat cultural viva.


Jordi Salat

josalort@hotmail.com





dijous, 5 de febrer del 2026

«Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme»

 TERTÚLIA

26 de Febrer de 2026
«Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme»
VIDEOS GRAVACIÓ CONFERÈNCIA







1.- Les llengües originals són les llengües pròpies de cada lloc. Aquestes llengües també són anomenades autòctones, indígenes, genuïnes o vernacles.
2.- L’any 1954 la UNESCO va recomanar l’ensenyança en llengües vernacles.
3. - En el segle XIX-XX el catalanisme de la Renaixença parlava del català com a llengua vernacla de Catalunya?
4.- L’any 1965 l’Església Catòlica en el Concili Vaticà II va tornar a posar en valor l’ús de les llengües vernacles.
5.- Les llengües vernacles un perill per la unitat d’Espanya perquè justificaven la seva fragmentació? L’any 1965 El règim franquista i sectors del que es coneix com a ultradreta van veure el vernaclisme posat en valor pel Concili Vaticà II com un perill per a la unitat d’Espanya i el seu “espíritu nacional espanyol”. Els bisbes espanyols de parla castellana van mostrar la seva discrepància i rebuig respecte de l’ús de llengües vernacles.
6.- Com és que el moviment independentista català no ha seguit aquesta via vernaclistica? Com és que cap partit polític catalanista n’ha fet el seu discurs ideològic?

7.- Antoni Gaudí era vernaclista?

8.- Ramon Llull era vernaclista?

9.- Quina diferència hi ha entre: llengua vernacla, llengua sagrada, llengua convencional, llengua vulgar, sabir, llengua materna, llengua minoritària, llengua institucional, llengua pròpia d'un lloc, llengua alienista, llengua autòctona, llengua orgànica, llengua adàmica, llengua nacional, llengua colonial,...

10.- Per quin motiu o raó el colom és un referent representatiu de les llengües vernacles: art romànic, cristians càtars, Fra. Angèlic, Leonardo da Vinci i el Renaixement espiritual a Europa

11.- Per quin motiu s'ha escollit el primer diumenge després de l'Equinocci de Primavera per a celebrar la Diada Vernaclista? Aquest any es celebrarà al Santuari Ecològic del Castell de Gallifa el 22 de Març de 2026.

12.- La llengua catalana es parla a diversos estats europeus—Espanya, França, Itàlia—, i no és llengua reconeguda com a oficial a l'Europa dels estats. Qüestió política o bé qüestió de mentalitat? Quins són els arguments de la mentalitat monolingüistica i quins són els arguments de la mentalitat plurilingüística? La monolingüística és alienística i la plurilingüística és vernaclística? Són dos marcs referencials diferents?

13.- Sobre el què representa o significa com a atribut qualitatiu les diferents denominacions de "llengua" :
materna, paterna, vernacla, minoritària, minoritzada, genuïna, autòctona, institucional, de prestigi, vulgar, sabir, convencional, orgànica,....

14.- "El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors" ( Francesc Pujols) Quin és aquest pensament? Quins són els seus referents i representacions simbòliques?

15.- Quina diferència hi ha entre: celebrar una "Jornada de les llengües maternes" o bé, celebrar una "Jornada de les llengües vernacles"? Arreu del món en general i en concret a Catalunya?

16.- En el fons de l'espanyolisme castellanista hi ha "un factor religiós" anti-vernacliste? Explicaria aquest factor el fet que, quan el Concili Vaticà II l'any 1965 impulsa la reforma litúrgica "Sacrosanctum Concilium" i es posa en valor i s'obre la porta a l'ús de les llengües vernacles en la litúrgia, el règim franquista veu en aquesta obertura una amenaça a la unitat política i cultural d'Espanya i s'activa un dispositiu per a frenar l'entrada del català, basc i gallec a la litúrgia? Segons resposta de la I.A. a aquesta pregunta: «Casimiro Morcillo - arquebisbe de Saragossa/Madrid - va ser figura clau del "nacionalcatolicismo español", pressiona en contra les llengües vernacles»
17.- L'Ideal del catalanisme és el vernaclisme?

18.- Hi ha alguna relació entre el vernaclisme i l'ecologisme?

19.- El triomf del català Oriol Cardona als Jocs Olímpics. Li he preguntat a la I.A. el següent:

—informa'm del triomf del català Oriol Cardona als Jocs Olímpics.

M'ha respost això!:
Oriol Cardona Coll, esquiador de muntanya català nascut a Banyoles (Girona), ha guanyat la medalla d’or en la prova de sprint d’esquí de muntanya, una disciplina que debuta als Jocs Olímpics aquest any.
  • Aquest or és el primer de la història per a España als Jocs Olímpics d’Hivern des de 1972, quan Paquito Fernández Ochoa va guanyar en eslàlom a Sapporo.

  • Amb un temps de 2:34.03, Cardona va dominar la final i va creuar la meta per davant de competidors de Rússia (neutral) i França.

🏆 Importància per al país i per a l’esport

  • A més de ser or olímpic, el seu triomf significa que España torna al lloc més alt del podi hivernal després de 54 anys

Tema que planteja:« La força de les banderes com a reflex de la realitat vernaclista o alienista, la identitat i la identificació, llibertat d'identificació vernaclista i censura identitaria alienista i colonial.


20.- Quina és la idea d'Europa que tenia Salvador Espriu segons com interpretem el seu poema "M'han demanat que parli de la meva Europa"? Espriu entenia Europa com a filla d'Agènor. Es pot deduir que el vernaclisme forma part de l'essència d'Europa? I, de la seva concepció cultural, social i política?



dimecres, 14 de gener del 2026

Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme 2/3

 Diàleg amb Elior V

Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme  2/3



E.- Molt interessant tot el que t’ha dit el ChatGPT. Si Rosalia hagués tingut en consideració el llibre El Geni d’Oc hauria estat més coherent haver fet el disc en llengua occitana i catalana i no pas en llengua castellana.

«Simon Weil veia en els valors de la civilització occitana medieval, la llavor per a un projecte»

J.- He fet algunes reflexions sobre aquest tema. Va ser curiós perquè dolgut pel fet que fes cantar a l’Escolania de Montserrat en castellà pel seu disc, m’havia proposat no escoltar-lo. Tal i com entenc això que s’atribueix a Simone Weil en el llibre “El Geni d’Oc” : «veia en els valors de la civilització occitana medieval, la llavor per a un projecte que permetés recuperar una Europa que necessitava urgentment un re-equilibri espiritual»  hauria estat més coherent fer es disc en occità i català (també en èuscar espacialment per la part de la Gascunya que es relaciona amb arrels conjuntes com és el cas del llemosí) i altres qüestions). Potser ho faci més endavant. La veritat és que en aquest disc hi he trobat incoherències.

 E.- Quines?

 —La primera és que  si Rosalía assenyala que «es va inspirar en Simone per al discurs líric i conceptual de Lux» hauria d’haver tingut present el seu occitanisme, la llengua d’oc i no pas  la llengua castellana. Simone Weil simpatitzava amb els cristians càtars que parlaven llengua d’oc i català els quals van ser víctimes d’una croada promoguda per personatges que parlaven en llengua castellana com van ser la reina Isabel de Castilla i el frare Domingo de Guzmán.[1] El referent dels cristians càtars és la Pentecosta i el seu símbol  el colom  que representa el do de llengües de l’Esperit Sant.

La segona és que segons el chatGPT «Citant a Simone Weil, Rosalía diu que “l’amor és estimar la distància entre nosaltres i l’objecte estimat”:[2] aquesta idea tradueix en la seva voluntat d’explorar la “distància” cultural, espiritual i lingüística — per exemple, cantant en 13 llengües a l’àlbum — com una forma d’obrir-se a l’altre i, alhora, a si mateixa. ElNacional.cat+1»  Els do de llengües no és el distintiu de l’espanyolisme i ella ha fet el disc en «espanyol» i ha fet cantar a l’Escolania de Montserrat en espanyol. Com ja sabem l’espanyol no és una llengua, és el nom; és el nom que li han posat a la llengua castellana els imperialistes i colonialistes. I l’han fet servir per a anorrear llengües i hostilitzar llengües arreu del món on han exercit el seu poder. A Europa: el català, basc, astur-lleonès, basc i occità.  I el flamenc quan van dominar a Flandes. En el disc «Lux» diu paraules en diverses llengües i sembla captar la idea, però simbòlicament haurien d’haver estat dotze, no pas tretze com ha fet. Li suggeriria — si tingués l’oportunitat de parlar-hi —que anés a Montserrat i pugés a veure la imatge de la verge negra i a l’escala de que hi puja s’aturés davant el mural de qui ha en el qual s’hi veu el colom del qual baixen dotze llengües de foc. A sota hi ha unes lletres on s’hi pot llegir «Mater Eclesiae». El Concili Vaticà II ho va deixar clar: les llengües cristianes són les llegües vernacles, les llengües pròpies de l’Esperit, les llengües «esperituals»[3]  no pas les llengües imperials, les  llengües pròpies de l’alienisme «antiesperitualista».

   



Aquest retaule que representa la Pentecosta i el do de llengües que «infon» l’Esperit Sant simbolitzat en el colom quines llengües representen? Representen les llengües vernacles, posades en valor en el Concili Vaticà II l’any 1965. Les llengües que  un determinat l’espanyolisme tracta de forma hostil. I que l’Eurocambra o Parlament europeu no les reconeix i no les deixa parlar.  Seguint amb el que diu el chat GPT, sobre l’elecció de moltes llengües i cultures: «quan canta en diversos idiomes, l’objectiu no és només estètic, sinó com una forma de “comprendre l’altre” — segons ella, inspirada per pensadores com Simone Weil». La civilització cristiana  espiritualista, no parla llengües «per comprendre l’altre» sinó per donar testimoni d’un esperit; és un «do» que «infon» l’Esperit Sant. Parlar llengües espirituals és per donar testimoni d’un pensament o coneixement inspirat. A la seva cançó «De Madrugà», diu:

«Todos los luceros del cielo

se reflejan en mi pelo

traigo mil lenguas de fuego

todas en mi pelo»

A mi no em sembla coherent que hagi dit això en castellà, atès que és la llengua usada pels espanyolistes (batejada amb el nom de “lengua espanyola la lengua de todos”) per a anorrear “llengües de foc” que són les llengües vernacles.

Tampoc trobo coherent que el Pare Prior o Abat del monestir de Montserrat justifiqués el fet de que l’escolania de Montserrat cantés en castellà en aquest disc.  Es evident que no té el sentit vernaclístic que va posar en valor  la Reforma i Regeneració del Concili Vaticà II. La manca de sentit vernaclístic és més aviat de la voluntat de Contrareforma antivernaclista que hi ha hagut posteriorment.

També, i seguint amb el que m’ha dit el chatGPT, ha declarat que Lux té una intenció espiritual:

La intenció espiritual de Lux: — “He tingut sempre aquest desig: com puc acostar-me a Déu? Com puc estar més a prop de Déu?”— ha dit Rosalia. M’agradaria preguntar-li si ha provat de fer el camí del vernaclisme. Ella és catalana. Dóna testimoni de vernaclitat catalana? En aquest sentit m’agradaria dir-li que reflexioni sobre l’Anunciació, —referent cristià del Nou Testament—, qualsevol representació artística que en parli; des de l’art romànic fins a Leonardo da Vinci; hi veurà com un àngel li anuncia a Maria que engendrarà un fill nascut de l’Esperit Sant. Aquest esperit baixa en forma de colom i «infon» el do de llengües.  

A la cançó «Magnolias» diu el següent:

«Dios desciende
Y yo asciendo
Nos encontramos
En el medio»

Per Pentecostés, Déu no  baixa, baixa l’Esperit Sant, ho fa  en forma de colom i infon el do de llengües, les anomenades llengües de foc, les llengües de l’esperit, les llengües vernacles – posades en valor novament pel Concili Vaticà II l’any 1965—. A la cançó “Relíquia”  diu: «perdí mi lengua en París» Quina llengua va perdre?

E.- Cal distingir llengua universal de llengua multitudinària; crec que habitualment no es fa aquesta distinció.

J.- Li he preguntat a la I.A. això que dius:«Explica breument  la diferència que hi ha entre llengua universal i llengua multitudinària» i m’ha contestat això:

Breu explicació:

·       Llengua multitudinària: és una llengua parlada per molta gent, sovint perquè s’ha estès per conquestes, colonització o poder econòmic. La seva força ve del nombre de parlants (per exemple, el castellà, l’anglès o el mandarí).

·       Llengua universal: no depèn del nombre de parlants, sinó de la seva capacitat de comunicar valors, coneixement o experiència humana compartida. Una llengua és universal quan, arrelada en un lloc concret, pot expressar allò que és comprensible i valuós per a tothom.

En síntesi:

 Multitudinària=quantitat
 
Universal = profunditat i capacitat de significació

La llengua catalana —i les llengües vernacles, són llengües universals perquè combreguen amb l’Esperit, l’Alè; són holístiques—. La llengua espanyola és una llengua multitudinària però no és universal.

E.- Sobre la divisió del disc i el concepte global: ha parlat de Lux com un “rompecabezas”[1]

J.- Si ho he llegit.

E.- Tu també has fet el teu llibre DOTZE com un trencaclosques o puzle.

J.- Si. A mi m’agrada més dir-li «puzle». Els meus puzles no trenquen closques o caps, al contrari: els ordenen de manera que donen una imatge que és un reflex de l’alè  i fa pensar perquè té un  sentit.

E.- Sovint et diuen que és massa profund, que escrius massa subordinades i els lectors  es perden o es cansen abans d’arribar al final, oi?

J.- Si. Tens raó. Vaig començar a fer aquest puzle quan tenia vint anys. Ara en tinc quasi setanta-sis.

E.- Què en penses del “rompecabezas” que diu diu que fa la Rosalia?

J.- La Rosalia en té trenta-tres, la meitat d’anys que jo tinc. Tinc l’esperança que continuarà fent el puzle durant més anys i crec que en  algun moment hi veurà una imatge diferent de la que hi veu ara. S’adonarà del valor de les llengües vernacles i potser farà un disc en llengua occitana i catalana, o potser hauríem de dir llengua« occitanocatalana». Simon Weil, a qui diu admirar, va dir coses molt interessants sobre la civilització occitana, els cristians càtars i la identitat de Jahveh. Els cristians càtars deien que «Jahveh no era Déu» rebutjaven l’Antic Testament,  i afegien que «Déu el Pare  Celestial» i lleien el Nou Testament i l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació. Aquest llibre per cert, és imprescindible si es vol entendre l’art romànic i el missatge del Temple de la Sagrada Família de Gaudí. El cristianisme amb el que s’identifica la catalanitat és santjoanista. L’espanyolisme castellanista s’identifica amb el catolicisme damasonià (el de la Bíblia sorgida del Concili de Nicea que es va fer sobre una selecció del les escriptures sagrades, tendenciosa segons opinió de molts historiadors, per afavorir els interessos polítics imperials de Constantí).


Continuarà....




Jordi Salat
josalort@hotmail.com


[1] En els meus llibres, Vernaclística i Dotze. Escriptures Heterodoxes, jo dic que faig un “puzle”  un “trencaclosques”. Aquest mot “puzle” no vol dit trencar-me el cap, sinó ordenar-lo. 



[1] Recomano la lectura del llibre “Cercamón” de Lluis Racionero

[2] M’ha fet recordar els texts de Ramon Llull  sobre « l’Amic i l’Amat».

[3] « esperitualisme», derivat del català “esperit” i no “espiritualisme» derivat del castellà “espíritu”.