Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diada Vernaclista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diada Vernaclista. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de maig del 2026

Diada Vernaclista 2026 al Santuari Ecològic del Castell de Gallifa: Discurs de Mireia Juanola

 Diada Vernaclista 2026 al Santuari Ecològic del Castell de Gallifa:

 Discurs de Mireia Juanola 




Benvinguts a la Diada de les llengües, cultures i Nacions Vernacles

Abans de res, un agraïment a totes les persones que desinteressadament heu fet possible aquesta Diada i gràcies per haver-m’hi convidat.

La Diada de les Llengües, Cultures i Nacions Vernacles és una Diada d’exaltació a les nacions que provenen d’una realitat natural, aquelles que tenen les seves arrels i els seus orígens en el Genius Loci i és, per tant, una crida a la Pau i al respecte per les llengües, cultures i nacions que, com la nostra, volen ser destruïdes per estats adulteradors i imperialistes, que volen fer-les desaparèixer.

I és que les llengües, cultures i les nacions vernacles són aquelles que sorgeixen de manera natural en un lloc, en un territori concret, i que es desenvolupen gràcies a la transmissió dels seus parlants, generació rere generació. Són llengües genuïnes, les vertaderes, les que responen al Genius Loci (com deien els romans) i que són el gen, la gènesi (com deien els grecs) de tot allò que és veritable, l’essència més pura i l’esperit d’una gent i d’una cultura que van emergir en consonància i harmonia amb la terra i la naturalesa d’aquell lloc.

 La llengua catalana, la nostra, és la llengua natural, la genuïna i pròpia, la vernacla d’aquí, d’aquest lloc que ara és Catalunya, però que aviat s’escampà també per bona part de la Mediterrània i Occitània, pel que avui anomenem Països Catalan si més enllà, tot aportant coneixement i valors propis, i que configuraren el nucli essencial de l’Europa actual.

Avui dia, encara, són moltes les nacions vernacles existents que estan oprimides, colonitzades, sotmeses o soterrades per Estats d’arreu del món, on la llengua geni del lloc ha estat desterrada, i on els estats opressors intenten imposar un marc mental aliè per diluir la cultura autòctona, com per exemple a Euskadi, Occitània, Irlanda, Escòcia, Galícia, el Tibet, el Kurdistan i tantes altres...

Aquesta adulteració genera una dissonància entre allò natural que ens uneix a la terra pròpia, amb allò que ens expliquen de forma artificial pels mitjans de comunicació o a través d’altres relats inventats per destruir-les.

Des d’aquest punt de vista, el Dr. Trueta, en el seu llibre L’Esperit de Catalunya, ens explicava que Catalunya té un esperit propi, un esperit que neix amb la llengua autòctona i que s’escampa amb la història, la cultura i la nostra manera de ser per tot el món, i que ens aporta un ideal basat en els valors i el coneixement, i que cal que nosaltres recollim, com una herència pròpia que hem de cuidar, com un deure incontestable.

 El Santuari Ecològic del Castell de Gallifa és un lloc adient per a celebrar aquesta Diada.

Primerament perquè és l’herència de Mn Dalmau, un prohom catalanista que va vetllar per la espiritualitat de la nació catalana en temps molt difícils. Des d’aquí el nostre reconeixement.

I segonament,  perquè ecologisme i vernaclisme tenen molts punts en comú. D’aquests conceptes se’n desprèn, també l’ecologisme cultural que defensa que, per protegir la natura, cal també protegir la cultura pròpia de cada poble, ja que les tradicions, la manera de viure i els coneixements transmesos són l’essència que fan perdurar els llocs.

I d’aquí, també, l’ecologisme lingüístic, que diu que les llengües formen part d’un ecosistema cultural: i com en la biodiversitat natural, al món hi ha, també, diversitat lingüística, i quan una llengua desapareix es perd la cultura i el coneixement d’un poble, com quan mor una espècie animal.

I és en aquest context de l’ecolingüisme on apareix el vernaclisme, que, com ja us hem explicat, defensa l’ús de la llengua vernacla, la pròpia i genuïna, la que emergeix del propi lloc, del territori per generació espontània, i considera que la llengua va més enllà de ser un instrument per comunicar-se, sinó que és la manera com un poble pensa, entén el món i transmet la seva cultura, és l’esperit del poble, i que necessita tenir un lloc central en la seva vida social: a l’educació, a l’administració, als mitjans i a la cultura. Perquè la llengua genuïna és essencial per evitar processos de substitució lingüística i de dependència cultural que pretenen els Estats impositius i colonitzadors.

Defensar la llengua pròpia és també defensar la identitat, la cultura i la llibertat d’un poble. Tal com l’ecologisme protegeix la biodiversitat de la natura, el vernaclisme defensa la diversitat lingüística i cultural del món sencer.

Per això diem que: l’ecologisme és Vernaclisme i el Vernaclisme és ecologisme.

I aquest Santuari Ecològic de Gallifa és el lloc on enllaça el món mediambiental amb el món espiritual del Dr. Trueta i el seu llibre L’Esperit de Catalunya i que Mn Dalmau va saber transmetre a través de la seva filosofia i religió, basada en un catalanisme reivindicatiu, que ja advertia dels perills d’un Estat espanyol, castellà, mentider i adulterador, anorreador de la nostra cultura pròpia i autòctona, que des de fa segles intenta imposar un marc mental espanyol inventat i fals.

Així doncs, tot això que us hem explicat són les raons per les quals avui, primer diumenge després de l’Equinocci de Primavera, punt vernal i primigeni en el concepte temps, en l’espai del Santuari de l’Ecologisme de la Catalunya ancestral, redós de la espiritualitat catalana, ens trobem aquí per fer una crida a totes les persones de les nacions vernacles en general i en concret a la catalana, a identificar-nos vernaclísticament amb la nostra llengua autòctona, la nostra cultura i el nostre geni català, per alliberar-nos de l’adulteració imposada per les llengües forànies, alienes i alienadores i per exigir el reconeixement i el respecte que ens correspon per imperatiu natural!

Així sigui!

 I per finalitzar l’acte, abans d’hissar la bandera vernaclística, només dir-vos que:

 

Ser català és quelcom transcendent, un sentiment, una manera de pensar que et transporta i et transforma cap a un ideal positiu, comú; un ideal que busca l’assossec i la comprensió, i la Pau, a partir del respecte i l’harmonia amb la natura, amb nosaltres mateixos i amb els altres;

un ideal espiritual i conceptual, simbòlic, que ens lliga als nostres ancestres i als nostres avantpassats, que estaven vinclats a la terra i els seus elements.

 

Els catalans hem estat, som i serem un poble natural, genuí, vernacle que porta al seu ADN els quatre elements de la vida aferrats a les quatre barres de la seva bandera, en forma de terra, aigua, foc i aire.

 

Terra, perquè la nostra cultura emergeix de la pròpia terra, centrada en l’astronomia, l’agricultura i la gastronomia que ha esdevingut un referent mundial.

 

Aigua, perquè la nostra cultura va escampar-se per la Mediterrània, aportant comerç, seguretat i Pau, a través del Consolat de Mar

 

Foc, perquè el foc ens agermana com a poble de parla catalana cada nit de Sant Joan, per recordar els nostres ancestres i el nostre passat natural i cosmològic, i

 

Aire:  perquè la catalanitat sempre ha estat lligada a l’espiritualitat i a la saviesa, començant per Gerbert d’Orlhac conegut com a Papa Silvestre II, que ja al segle X escampà la matemàtica, la ciència, l’astronomia i la filosofia en tota la cristiandat, passant per Ramon Llull, filòsof, Arnau de Vilanova, metge i teòleg, l’esmentat Dr. Trueta o el propi Antoni Gaudí, amb la seva arquitectura natural, plena de valors i simbolismes.

 

Però no vull acabar l’acte sense llegir l’últim paràgraf del llibre del Dr. Trueta:

 

“... Observadors superficials podran dir  -i ho han fet-  que aquesta vegada  el problema dels catalans ha estat liquidat per sempre sota la pressió d’un regim totalitari. Ja es convenceran del seu error. Fa anys, dos observadors anglosaxons  [...] quedaren impressionats per la vitalitat i caràcter individual d’un poble  sobre la veritable existència de la qual no tenien notícies prèvies [...]. El primer d’aquests, Havellock Ellis, escriví el 1908: 

“Els catalans són una gent robusta i vigorosa que, des de l’antigor, s’han plantat sòlidament a cavall de la part oriental dels Pirineus [...] la seva indomable energia els ha capacitat  per conservar  un alt grau d’independència". 


I anys més tard, Waldo Frank digué dels catalans: Són un poble subtil i graciós. El seu secret de supervivència es manifesta en les dones, delicades filles d’Eva, potser les més boniques d’Europa, acolorides com les hortes a l’abril i amb els ulls amarats de crepuscle. No tenen la permanència de les coses eternes sinó de l’evanescència que retorna. La flor que fou Grècia ha estat llançada sobre una costa d’Espanya i ha florit de nou. 

La seva vida no resisteix: retorna.  França dominà els catalans: ells retornaren. Aragó se serví d’ells cruelment en la guerra: ells tornaren. Castella els ofega i vexa: ells estan tornant.

Perquè són com la Primavera, l’evanescent Primavera que sempre torna...”

  

Visca la vernaclística, visca Catalunya lliure i visca els catalans!

 




dijous, 26 de març del 2026

Diada Vernaclista 2026 Una diada identitària que fa Història

 

DIADA VERNACLISTA

Santuari Ecològic del castell de Gallifa

22 de Març de 2026



Va ser una Diada fantàstica, un dia Històric. Hem instituït un referent significatiu, identitari, testimonial i alliberador, un retrobament amb l'origen de les arrels catalanes! Ens hi retrobarem per la Diada Vernaclista 2027 primer diumenge després de l'equinocci de primavera que serà el 21 de Març. Moltes gràcies a tots els presents i especialment als qui ho heu fet possible! Seguim i seguirem creixent.

ACTE DIADA VERNACLISTA 2026

Toni Navarro, president del Patronat del Santuari del Castell de Gallifa va donar la benvinguda al assistents i va fer referència  al llibre “El espíritu de la esperanza” del filòsof coreà  Byung-Chul Han el qual fa una reflexió profunda sobre la necessitat de recuperar l’ “Esperança” com a obertura al futur. L’esperança entesa com una força  o alè que anima l’ànima humana, obre horitzons, permet imaginar allò que  és però encara no existeix i dona sentit a la vida. L’esperança manté viva la possibilitat d’un món diferent. L’esperit de l’”Esperança” és una crida a recuperar una actitud vital que avui està en crisi: l ’esperança manté oberta la possibilitat d’un altre món. L’esperança no és passiva; és activa; és vital; és la força de la vida; l’impuls de l’alè creador; comporta una acció; una acció que vol crear futur. I després el Toni Navarro  va relacionar aquesta esperança amb l’acte vernaclista que estàvem celebrant amb diverses referències a la meva tasca  o  lluita preservant a favor del vernaclisme.

 

Les seves paraules em van fer venir a la memòria un cançó de Lluis Llach titulada “Cal que neixin flors a cada instant”. És una cançó  de l’any 1968 que jo cantava acompanyant-me amb la guitarra. Era una de les cançons del disc “A cara o creu" i es va convertir en un dels himnes destacats de la Nova Cançó catalana. Diu el següent:

“Fe no és esperar/fe no és somniar/fe és penosa lluita per l’avui i pel demà/apartem els núvols que ens amaguen la claror/Hem de veure-hi clar/Cal que neixin flors a cada instant”.



Toni Navarro, va acabar el seu discurs  tot dient unes paraules  sobre mossèn Dalmau  el fundador del Santuari i a continuació va fer-me la presentació com promotor del vernaclisme, la Diada Vernaclista i autor del llibre “Vernaclística” .

 

Després de la presentació que em va fer el Toni Navarro,  vaig parlar  sobre allò que és el vernaclisme i perquè es celebra la Diada Vernaclista el primer diumenge e desprès de l’equinocci de primavera. El vernaclisme és un marc cultural que posa de manifest tots allò que és propi – natural, autòcton o genuí- de cada lloc. El mot vernacle prové del llatí ver que vol dir primavera. Per això he proposat celebrar la Diada Vernaclista el primer diumenge després de l’Equinocci de Primavera, data que es coneix també amb el nom de Punt Vernal. Aquesta data que correspon a la constel·lació d’Àries o Anyell es representa amb el simbolisme del moltó  o xai en les tradicions culturals naturalistes, i també en el cristianisme de la tradició joànica o de Sant Joan autor del Llibre de la Revelació o Apocalipsi. Un llibre que  va ser escrit  llengua hel·lènica. No va ser escrit en llengua hebrea. Ho recalco perquè és un fet significatiu. El simbolisme del vernaclisme també és  el colom que segons la tradició  cristiana infon el do de llengües i que es celebra la Diada de Pentecostés que jo relaciono amb la Diada Vernaclista

 

A continuació la coral El poble que canta va interpretar la cançó “El Punt de vista català”. Aquesta cançó ha estat interpretada per Pau Casassas, Niels Bekius al piano i el Cor de cantaires dirigit per Jordi Llobet.  Diu la lletra “La marca de l’ocupant/és fer seva la visió de l’amo ocupant. Vàrem ser el poble més lliure d’Europa/ recuperem el Punt de vista català »  


Seguidament la cantant Mònica Sans Duran va interpretar dues cançons, una en català i l’altra en occità  “Sabem d’on venim” i  “ Lo Bouer” Cançó en occità, i va recitar el poema de Salvador Espriu La pell de brau.


Després  la Mireia Juanola  va fer un parlament , dient entre d’altres coses «Els catalans hem estat, som i serem un poble natural, genuí, vernacle que porta al seu ADN els quatre elements de la vida aferrats a les quatre barres de la seva bandera, en forma de terra, aigua, foc i aire.

Terra, perquè la nostra cultura emergeix de la pròpia terra, centrada en l’astronomia, l’agricultura i la gastronomia que ha esdevingut un referent mundial.

Aigua, perquè la nostra cultura va escampar-se per la Mediterrània, aportant comerç, seguretat i Pau, a través del Consolat de Mar

Foc, perquè el foc ens agermana com a poble de parla catalana cada nit de Sant Joan, per recordar els nostres ancestres i el nostre passat natural i cosmològic, i

Aire:  perquè la catalanitat sempre ha estat lligada a l’espiritualitat i a la saviesa, començant per Gerbert d’Orlhac conegut com a Papa Silvestre II, que ja al segle X escampà la matemàtica, la ciència, l’astronomia i la filosofia en tota la cristiandat, passant per  Ramon Llull, filòsof, Arnau de Vilanova, metge i teòleg, l’esmentat Dr. Trueta o el propi Antoni Gaudí, amb la seva arquitectura natural, plena de valors i simbolismes universals.»

 

El compositor Jordi Paüls va presentar l’Himne Vernaclista. Del qual es va fer l'audició històrica.  


Tinc pensat fer-ne una audició i entrega de la bandera a un monestir català. De forma semblant  i  en la línia igual com es va fer amb l'himne  i  la bandera de la Unió Catalanista, dissenyada per Alexandre de Riquer, impulsada  per l'activista Agnès Armengol,  l'any 1903 al  monestir de Poblet. Aquesta  bandera del catalanisme del segle XIX  de la Unitat Catalanista es troba al museu del monestir de Montserrat. La bandera vernaclista serà la bandera del catalanisme globalista del segle XXI, un catalanisme  dins el marc del vernaclisme com a part  d'un conjunt holístic en el que cap particularisme oprimeix cap altre particularisme en nom de la unitat artificial i colonialista, sinó que és part essencial del Tot de forma que el Tot és en tots i tots són el Tot. 


Finalment mossèn Jean Pierre va fer la missa de la diada en la qual va fer una lectura de l’evangeli relacionat amb el do de llengües que infon l’Esperit Sant  —Joan 1,32–33«Jo he vist l’Esperit baixar del cel com un colom i posar-se damunt d’ell. Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: “Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.”» Fets dels Apòstols : Fets 2,1– 4 «Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en altres llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.» —Aquí es narra la Pentecosta, on l’Esperit es manifesta amb el do de llengües, text  amb el qual s’identifiquen els vernaclistes. 

Com a cloenda es va fer un pica pica amb tastet de licor d'ametlla com a homenatge als trobadors que portaven una  simbòlica i primaveral branca d'ametller sobre l'orella quan anaven de poble a poble  cantant en llengües vernacles.  El licor d'ametlla es presentat com a referent del vernaclisme. I, amb un "fins la propera" es va convidar als assistents a retrobar-nos  l'any vinent el primer diumenge després de l'equinocci de primavera  per a celebrar la Diada Vernaclista de l'any 2027.














Els assistents han fet una activitat de Turisme Cultural Identitari Català
PASSSEIG PELS MONUMENTS QUE HI HA AL VOLTANT DEL SANTUARI
comentats per Jordi Salat

Monument dedicat a mossèn Josep Dalmau


Decàleg de mossèn Josep Dalmau de Gallifa


Monument dedicat a mossèn Lluís Maria Xirinacs


Font de Sant Galderic





TURISME CULTURAL IDENTITARI CATALÀ
Santuari Ecològic del Castell de Gallifa

En properes visites, inclourem els monuments i plaques de ceràmica  dedicats a:

Josep Pallach
Josep Maria Batista i Roca
Joan Miró
Josep Llorens Artigas
Jacint Verdaguer

S'ha proposat ampliar presència de monuments i plaques de ceràmica dedicades al testimoni i  la memòria d' altres personatges, referències i fets històrics significatius com podrien ser:  
Mossèn Carles Cardó, Ramon de Subirats,  Mossèn Jaume Balmes, La Nova Cançó Catalana, Salvador Espriu, Joan Maragall, Jordi Savall,  Francesc Pujols, Ramon Llull, Antoni Gaudí, ...