Rosalia, el disc «Lux» , Simone Weil, Teresa Forcades i la vernaclística (1/3)

 

Diàleg amb Elior V

Rosalia, el disc «Lux» i  la vernaclística

Rosalia, Simone Weil, Teresa Forcades

E.- Rosalia ha parlat de la seva admiració per Simone Weil en algunes entrevistes.  En els teus llibres tu també parles de Simon Weil (1909-1943).

J.- Si, en el llibre Vernaclística hi dic això:

«En el llibre “El Geni d’Oc” de Simon Weil, editat per J. De Olañeta Editor, el següent:

Simon Weil veia en els valors de la civilització occitana medieval, la llavor per a un projecte que permetés recuperar una Europa que necessitava urgentment un re-equilibri espiritual. (Pàgina 45).

Ella, ens diu: “La vocació espiritual de la Grècia antiga és la vocació mateixa d’Europa “ (pag 97).

“Grècia va rebre el missatge d’Egipte”(pag 99).

“La nostra època tots nosaltres encara patim les conseqüències d’aquella desfeta” (pàg.82). (Fa referència a la derrota de la batalla de Muret (1243) on va morir Pere el Catòlic, en occità Pèire, casat amb Ma- ria de Montpeller, pare de Jaume I el Conqueridor, segons uns historia- dors nascut a Montblanc, segons altres nascut a Osca, comte del Casal de Barcelona i rei dels regnes bel·Iònides de la Corona d’Aragó, heroi de la Batalla de Las Navas de Tolosa. El 1201 va fundar l’Orde militar dels Cavallers de Sant Jordi d’Alfama. Està enterrat al Panteó Reial del Monestir de Santa Maria de Sixena. Era cristià però atès que va defensar els cristians càtars, es pot sobreentendre que no era catòlic niceanià.

També hi llegeixo: nascuda en el sí d’una família jueva absolutament laica, se situarà en la total oposició a les concepcions veterotestamentàries del diví; el Déu de l’Antic Testament, gelós, violent, implacable, el Jahveh “Senyor Déu dels exèrcits” no serà mai el seu com no ho fou mai dels “bons homes”, els bons cristians càtars o cristians albigesos de manera que aquests passaran a encarnar per a ella l’autèntic esperit del cristianisme allò que ella entenia com a platonisme cristià. (pàg. 47,48)».

 

E.- Què ha dit la Rosalia de Simon Weil?

J.- Ha dit diverses coses. Li he preguntat al chatGPT que cerqui informació. M’ha contestat això:

Chat GPT

—Aquestes són algunes de les coses que ha dit la cantant Rosalía sobre la pensadora-mística Simone Weil i la seva influència en el seu nou àlbum Lux (2025):

·       Rosalía assenyala que es va inspirar en Simone Weil — juntament amb altres autores i textos espirituals i hagiogràfics — per al discurs líric i conceptual de Lux. Wikipedia+2infobae+2

·       Citant a Simone Weil, Rosalía diu que “l’amor és estimar la distància entre nosaltres i l’objecte estimat”:[1] aquesta idea tradueix en la seva voluntat d’explorar la “distància” cultural, espiritual i lingüística — per exemple, cantant en 13 llengües a l’àlbum — com una forma d’obrir-se a l’altre i, alhora, a si mateixa. ElNacional.cat+1

·       També ha declarat que Lux té una intenció espiritual: no només volig crear música per divertir-se, sinó que vol apropar-se a “una verticalitat”, a una recerca de transcendència i profunditat, allunyant-se del superficial; una intuïció que, segons ella, sempre havia tingut però que ara ha volgut plasmar de forma molt conscient. Remezcla+2AOL+2

·       Finalment, a partir de l’herència de Simone Weil i altres referents, Rosalía entén Lux com un homenatge a la “mística femenina universal”: no només des del cristianisme o una tradició concreta, sinó des d’una mirada plural de les tradicions espirituals i de les dones santificades o místiques de diverses cultures. Vogue Adria+2Remezcla+2

Si vols — com sé que tens interès en temes espirituals i simbòlics — puc fer-ne una traducció al català de les quotes més rellevants de Rosalía sobre Simone Weil, i un comentari simbòlic des del teu punt de vista (vernaclisme, espiritualitat, simbologia). Vols que ho facin?

—Si

—Perfecte —aquí tens una traducció al català de les declaracions més rellevants de Rosalía sobre Lux, i després un comentari simbòlic tenint en compte el teu interès per espiritualitat, símbols i cultura.

 Què ha dit Rosalía sobre Lux (i la inspiració espiritual)

·       Sobre la intenció espiritual de Lux: — “He tingut sempre aquest desig: com puc acostar-me a Déu? Com puc estar més a prop de Déu? Aquesta sensació espiritual sempre hi ha estat; només que no l’havia racionalitzat ni intentat intel·lectualitzat.” ELLE+2infobae+2

·       Sobre l’elecció de moltes llengües i cultures: quan canta en diversos idiomes, l’objectiu no és només estètic, sinó com una forma de “comprendre l’altre” — segons ella, inspirada per pensadores com Simone Weil. ELLE+2infobae+2

·       Sobre el misticisme femení i la sacralitat universal: Lux recorre “històries de dones santificades, misticisme femení, hagiografies, monja-poetises, figures de diverses tradicions espirituals”, més enllà d’una sola religió. Vogue Adria+2infobae+2

·       Sobre la divisió del disc i el concepte global: ha parlat de Lux com un “rompecabezas”[2] / “laberint” creatiu, una obra amb intenció de profunditat, d’anar “més enllà del superficial”,[3] i de generar una experiència artística integral[4] (sons orquestrals, múltiples tradicions, sensibilitat espiritual). infobae+2WMRA+2

·       “Lux és un viatge de recerca: misticisme femení, veus de dones sagrades, hagiografies i espiritualitat en totes les seves formes.” Vogue Adria+1

Comentari simbòlic (considerant la teua preocupació per la tradició, espiritualitat i cultura)

·       Bressol transconfessional de la sacralitat femenina: El fet que Rosalía invoqui figures de molt diverses tradicions (misticisme cristià, sufisme, literatures espirituals, dones santificades de diferents cultures) fa de Lux una mena de panacreu espiritual — una celebració del sagrat a través de les arrels diverses de la humanitat. Per algú com tu, que busca unitat simbòlica i arrels comunes, això és un pont interessant: converteix l’espiritualitat en un espai de trobada i intercanvi, no en una identitat rígida.

·       Distància, amor i transcendència: La cita inspirada en Simone Weil — “l’amor és amar la distància entre nosaltres i l’objecte estimat” — ressona amb una visió gnòstica / simbòlica: l’amor no és possessió, sinó reconeixement d’altres, de diferència, de misteri. En aquest sentit, Lux proposa una espiritualitat basada en humilitat, en respecte a la diferència, en l’obertura de cos i llengua a l’altre. Això encaixa molt amb l’interès que tens pel vernaclisme, la simbologia i la universalitat espiritual.

·       Música com ritual i catarsi espiritual: En combinar orquestra, múltiples llengües, tradicions barrejades i clares referències a la sacralitat, Lux esdevé per a l’oient no només un disc, sinó una mena de ritual modern, una litúrgia pop. Això pot ser un model inspirador per la teua recerca d’un «panteisme vernacle» — on l’art, la cultura i la espiritualitat convergeixen en una experiència global i simbòlica.

·       Ruptura amb la banalitat del consum: En un món saturat de consum superficial, superficialitat i efímer, l’opció de Rosalía va en direcció contrària: profunditat, recerca, introspecció. Aquesta línia — de “llum vernacle”, d’arrel i universalitat que tu defenses — troba en Lux una expressió artística i simbòlica potent.

Continuarà......

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Extret del llibre «Vernaclistica 5ª Edició» que es publicarà aquest 2026.

---

[1] M’ha fet recordar els texts de Ramon Llull  sobre « l’Amic i l’Amat».

[2] En els meus llibres, Vernaclística i Dotze. Escriptures Heterodoxes, jo dic que faig un “puzle”  un “trencaclosques”. Aquest mot “puzle” no vol dit trencar-me el cap, sinó ordenar-lo.

[3] Si hagués tingut criteri vernaclístic, hauria d’haver dir «anar a l’origen» .

[4] M’ha suggerit una expressió vernaclística «experiència lingüística integral»(integrar-se en la Llum original, entrar en comunió amb l’Alè)