Psicoanàlisi
i política: El complex de Coriolà
E.- Has
vist la pel·lícula dirigida per Ralph Fiennes, "Coriolanus",
basada en l'obra teatral de William Shaskespeare?
J.-
Sí; m'ha semblat una gran pel·lícula. A més a més, la manera com
està feta, combinant els temps en que es produeixen els fets, de manera
que es veuen imatges situades en els temps antics i altres en els temps
actuals, facilita la comprensió del missatge.
E.-
Quin missatge hi has trobat?
J.- Coriolanus és un bon patriota, que ha viscut
fidel a la seva pàtria, Roma, amb honradesa, lleialtat i noblesa, donant
testimoni del valors i coneixement de l'esperit cultural en els que es basa la
seva identitat nacional. Fins hi tot lluita en batalla contra els
enemics, els invasors que volen oprimir la seva nació, els volscs. Coriolanus,
en llatí Cneus
Marcius Coriolanus, en català, Coriolà, fou un heroi
llegendari romà. Els romans el fan descendent del rei Anc Marci.
E.-
Els volscs, en llatí volsci, foren un poble del centre del que
actualment és coneix com a Itàlia, els quals van tenir un paper important a
l'antiga història de Roma.
J.- El
valor i les virtuts que dignificaven a Coriolà, van fer que guanyés la batalla
contra els invasors volscs,els quals volien conquerir i oprimir Roma, la pàtria
de Coriolà, lleis injustes, imposant-los impostos depredadors colonialistes i
una llengua forastera sense creativitat, i per tant, impròpia del seu país. Amb
la victòria, va aconseguir mantenir la seva pàtria en la llibertat i en la
sobirania nacional.
El poble, admirava a Coriolà i el tenia com a heroi, un heroi nacional per al qual sentia simpatia i congenialitat.
En les eleccions democràtiques van votar a favior d'ell i va ser escollit per un alt càrrec de representant polític.
Posteriorment, les intrigues polítiques entre tribuns i patricis, diguem-ne, els dos partits polítics del govern de Roma, van maquinar contra ell fins que va aconseguir fer que el poble li girés l'esquena, no el reconegués ni el valorés com es mereixia per la seva dedicació i bon servei. Coriolà, decebut, ferit en la seva dignitat, va marxar de Roma, se'n va anar a l'exili.
Va anar-se'n a veure els volscs, els enemics de Roma, i els va oferir el seu servei. Va passar-se a l'altre bàndol. No ho va fer per sentiment de traïció; va fer-ho per sentiment de revenja, per a recobrar la dignitat, perduda a causa de la decepció deguda a un maltracte indecent. Com a cap dels volscs, Coriolà, va tornar a Roma, però aquesta vegada lluitant a favor dels volscs, i va guanyar la batalla; Roma, els seus compatriotes, se li van rendir. Aleshores, els romans van valorar-lo i li van oferir reconeixement; van demanar-li que els perdonés, però, ja era massa tard. Els romans van obtenir la gràcia de quedar-se vius, però van pagar la seva culpa, quedant-se vius, sí, però, com a esclaus dels volscs. Aquests els cobraven els impostos i els obligaren a parlar una llengua que no era la seva pròpia del lloc. Els conqueridors, acomodant-se moralment com a dominadors dins d'un marc legal fet a al seva mida d'opressors d'un poble dominat, esdevingueren els amos d'una terra que no era la seva terra natural, era, només, la seva terra conquerida. Coriolà, va ser mort pels volscs. Roma perdé la seva independència i quedà sota les lleis dels invasors que l'havien conquerit.
E.-
Tothom interpreta aquesta obra com ho fas tu?
J.- A
internet hi he trobat altres interpretacions. Aquesta és la que jo he fet
perquè n'he tret una ensenyança.
E.-
Quina ensenyança n'has tret?
J.- He
descobert, segurament degut a la meva inclinació natural per la psicologia, un
nou complexe per afegir a la llarga llista de comportaments neuròtics que
integren els estudis de les anàlisi psicoanalítiques; l'anomeno el complex de Coriolà.
E.- En
què consisteix aquesta actitud o comportament neuròtic de transtorn de la
personalitat?
J.- El
considero neuròtic de conseqüència, degut a una causa externa, no pas de
naturalesa pròpia o intrínseca a la personalitat. Vull dir, amb això, que
és una autodefensa contra el maltractament que hom sofreix per part dels propis
compatriotes. Unes vegades per enveja, altres per ignorància, incomprensió i
tot sovint per egoismes, mesquineses i gelosies de diverses modalitats. N'hi ha
afeccions de diferents intensitats i formes. Algunes, es queden en el
ressentiment, o allò que se'n diu, quedar-se dolgut; aquesta és una actitud de
forma passiva, sense acció de revenja.
E.-
Podries posar-me un exemple de personatge català al qual consideris que
va ser un exiliat coriolà?
J.- Si;
ara mateix te'n podria dir dos: Anselm Turmeda i Eugeni d'Ors. Te'n diré
més, ja que, a Catalunya, de genis catalans, artistes, poetes, arquitectes,
futbolistes, empresaris, ..., N'hi ha hagut molts de maltractats, difamats,
menystinguts, escarnits i marginats pels seus propis compatriotes
catalans. La llista dels catalans dolguts per culpa d'altres catalans es
podria fer molt llarga. Podria afegir-hi, Gaudí, Dalí, Verdaguer,Xirinacs...Afortunadament
tots no han caigut en el complex de Coriolà, i s’han mantingut ferms amb al
catalanitat. Però, dolguts; perquè són humans.
E.- El
teatre, és teràpia en el món hel·lènic. Penses que aquest, recent
"complex de Coriolà" que acabes de descobrir en una obra de teatre de
Shakespeare, és un dels mals psicològics que pateix la societat catalana?
Catalunya com a nació?
J.- Sí.
Jordi
Salat