Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Verges Negres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Verges Negres. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de maig del 2022

Verges negres de Catalunya: Barcelona Basílica de Sant Just i Sant Pastor.

 Verges Negres de Catalunya

Barcelona. Basílica de Sant Just i Sant Pastor

Basílica de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona (Catalunya) Nostra Senyora de Montserrat a l'altar major que té dotze simbòliques columnes, tantes com cases zodiacals té el zodíac celestial. El nom basílica té el seu origen en el terme llatí basilica que alhora deriva del grec βασιλική (fonèticament, basiliké) que significa «reial», i que és una el·lipsi de l'expressió completa βασιλική οἰκία (basiliké oikía) que significa «casa reial». En la cultura baalita la reina del cel era Astarteh. En la cultura egípcia era Isis. Totes són negres en referència a la nit perquè és de nit quan es veuen els estels celestes i la Lluna.





Jordi Salat

josalort@hotmail.com







dimecres, 25 de maig del 2022

Verges Negres de Catalunya: Torres de Segre

 VERGES NEGRES DE CATALUNYA

Torres de Segre (Lleida) Nostra Senyora de la "Carafumada"?



La visita a les Terres de Lleida per a veure la floració dels arbres fruiters d'Aitona i Alcarràs, ens ha portat una sorpresa. Hem descobert una "verge negra" al municipi de Torres de Segre (Lleida).

Les verges negres no són negres pel fum de les espelmes, sinó per un altre concepte que es basa en una concepció religiosa relacionada amb una interpretació gnòstica del Nou Testament bíblic, segons al qual el negre representa la nit, Crist el Sol i els 12 apòstols les 12 constel·lacions zodiacals.

Aquesta tradició religiosa comporta una concepció cristiana que ha censurada pel cristianisme oficial que es basa en la traducció de la Tradició de les Sagrades Escriptures el Papa Dámaso en el segle IV i en en temps de l'emperador Constantí quan es va fer una tria de textos dividint entre canònics i no canònics.

Aquesta interpretació cristiana de caràcter gnòstic està relacionada amb la religiositat egípcia de la deessa negra Isis i Horus i la religiositat mesopotàmica de la deessa Astarteh i Baal coneguts com a Senyora del Cel i Senyor del Cel.

Les verges negres són presents a tota Europa i pensem que constitueixen una ruta de turisme cultural històric i religiós molt interessant per a descobrir la identitat de les nacions naturals - genuïnes o vernacles - d'Europa.

Aquesta verge negra de Torres de Segre es deia "Nostra Senyora de la Carasumada" ara li diuen "Mare de Déu de la Carrassumada". A les terres de Lleida, "sum" fa referencia al fum. Sumada, voldria dir fumada. El mot xemeneia a Lleida es diu Ensumania.

El seu nom original era Nostra Senyora de la Carafumada? Atès que era negra, això tindria sentit.

GOIG


Puig sou en aquesta altura
De tots los fiels venerada,
Siau nostra protectora,
Verge de Carasumada.
Devall de una verda planta,
Molt semblant al Romaní.



Reflexió:
Observeu què diu Wikipedia. No fa cap menció a la verge negra. Perquè no s'esmenta?
Dir, com és diu a Wikipedia, que "la Mare de Déu de la Carrasumada" és "un conjunt d'església i masía" no és la resposta adient.




Les verges negres estan relacionades amb els templers. Hi haugueren templers a la terres on ara tenim a Torres de Segre?

La resposta és si.

El 1227 Ramon de Cervera vengué per 9.000 morabatins d'or el castell i la vila de Torres de Segre i els seus drets sobre la séquia de Torres als mercaders llenguadocians Hug de Blumat, Pere Clavell i Guillem Hug de Tolosa. El condomini de les tres famílies passà per diverses mans fins que fou adquirit pel bisbe d'Osca Jaume Sarroca (fill natural de Jaume I), el qual deixà el castell i drets als templers (en el seu testament del 1289, amb l'obligació de pagar 3.000 sous jaquesos al monestir de Poblet).

Els templers establiren la comanda de Torres, que a l'extinció de l'orde (1317) passà als hospitalers, els quals integraren la comanda en el Gran Priorat de Catalunya i de la qual adquiriren la jurisdicció alta i baixa (civil i criminal) el 1357. Hi hagué sovintejats problemes entre la paeria de Lleida i els comanadors (templers i hospitalers) de Torres per qüestió dels drets sobre la séquia.


Aquest detall històric, és important per relacionar-ho amb el fet que era negra i el seu simbolisme com totes les verges negres relacionades amb els templers:
"Els templers establiren la comanda de Torres, que a l'extinció de l'orde (1317) passà als hospitalers, els quals integraren la comanda en el Gran Priorat de Catalunya"

Per explicar per quin motiu és important parlarem del culte que va instaurar el rei Salomó en el Primer Temple de Jerusalem, quan va treure el Tabernacle de Jahveh i va fer venir arquitectes del regne camita d'Hiram per instaurar un altre culte, el culte a Astarteh i Baal. En els llocs relacionats amb els templers i amb Sant Miquel hi trobem verges negres.


NOTA HISTÒRICA SOBRE TORRES DE SEGRE

Torres de Segre protagonitzà un famós esdeveniment del catalanisme lleidatà: un grup de patriotes organitzaren (1900) una expedició fluvial (en una barca presidida per la bandera catalana) Segre avall, amb Frederic Renyé i ViladotManuel Roger de LlúriaSalvador RevésJoan BergósEnric Arderiu i Manuel Espluga, que feren abrandats discursos als pobles per on passaren; a Torres es feu un acte polític i literari a l'ermita de la Mare de Déu de Carrassumada. El governador José Martos O'Nealle prengué represàlies (desterrà Arderiu a Huelva) i hi hagué mítings multitudinaris organitzats per Solidaritat Catalana.

Jordi Salat
josalort@hotmail.com

dilluns, 20 de setembre del 2021

Llibre DOTZE

 

DOTZE

Escriptures Heterodoxes


El 12 és un número significatiu en moltes tradicions culturals. A la portada té un Dodecaedre, polígon de 12 cares, que segons el filòsof Plató té quelcom a veure amb l'estructura de l'Univers.

En el Dodecaedre hi ha quatre pals vermells sobre fons daurat que representen els quatre elements de la Creació.

Per mitjà de dotze escrits, distribuïts en quatre parts, Foc, Aire, Aigua i Terra, exposa una manera de interpretar la Història  de les nacions dins el marc referencial de dues tradicions bíbliques, la Tradició Jahvehita i la Tradició Johanita o Baalita a partir de la Maledicció de Noé que s’esmenta a la Bíblia Gènesi 9:25

Dins aquest marc referencial situa els elements culturals que justifiquen el necessari reeiximent de les mentalitats i nacionalismes humanistes que anomena nacionalismes vernaclistes - indígenes, autòctons o naturals- els quals són presents als cinc continents.

Fer possible aquest reeiximent a mena de ressorgiment que es manifesta i fa present al llarg de la Història  comporta un canvi de l’actual mentalitat ortodoxa.

Parla del nacionalisme català, occità, basc, irlandès, escocès, cors, flamenc, i d'altres d'Europa no reconeguts per constitucions d'Estats en estat de corrupció i decadència.

A la lamentació negativa del “No és això”,  i el “Diguem no”  hi  contraposa  una mentalitat alternativa amb l’afirmació positiva del “És això” i el “Diguem si”:  “Sí que és això”





"Cal retornar la nació catalana al seu centre natural, que no és la península, sinó el gran espai occitano-català. És en aquest espai, ençà i enllà del Pirineu, on hi ha l'origen i batega l'esperit creatiu del país"

Extret del llibre "6 d'Octubre. Palestra i Batista i Roca" pàgina 38 de Victor Castells.


Et convido a llegir-lo  


En venda a Amazon:

Llibre DOTZE  














divendres, 3 de juliol del 2020

La verge negra de Sant Cugat del Vallès


La verge negra de Sant Cugat del Vallès

Calculo que deuria ser l’any 1998, ara fa uns vint-i-dos anys  aproximadament, vaig visitar el monestir romànic de Sant Cugat del Vallès, municipi català que es troba a prop de Barcelona. Va cridar-me l’atenció el frontal d’un petit altar que estava situat a la l’esquerra de l’altar principal. 

En el centre del frontal, fet amb un material que em va recordar el coure hi havia una verge negra.



Verge Negra del monestir de Sant Cugat del Vallès

Va ser una agradable sorpresa ja que des de fa anys estic estudiant el tema de les verges negres i desconeixia l’existència de la verge negra del monestir de sant Cugat del Vallès. 

En alguns escrits meus ja havia denunciat la adulteració que s’ha fet de la iconografia de les verges negres. Malgrat tot, encara ara  es fa creure a la gent que la seva negror és a causa del fum. 

Això és mentida. Això és diu, es vol fer creure i molta gent s’ho creu, per amagar el seu veritable sentit. Un sentit que es troba en els textos del Llibre de l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació de Sant Joan el qual té una interpretació zodiacalista  que es vol amagar. 

Què vull dir quan dic "zodiacalista"? Doncs que consideren que  el missatge de Déu és en el Llibre de la Naturalesa i no pas en Llibre de ela Llei de Jahveh o Jehovah. En el fet de rebre l'Alè que fa pensar i dóna ésser  als humans i no en la llei que fa obeir als servidors de forma alienant.Aquesta identificació amb "lo zodiacal" el troben a l'origen de totes les mitologies engendrades pel pensament humà. Podríem dir-ne Substància Universalment Humana.
En la mesura que la cultura d'una llengua - tal és el cas de la catalana- es partícip d'aquesta Substància, és pot dir que és una llengua universal amb la qual tothom s'hi pot sentir identificat. Una de les característiques d'aquesta concepció cultural, que jo anomeno vernacla, és el vincle essencial amb el lloc o territori on es viva. És una cultura territorial no és ètnica.És una cultura espiritual  d'alè, no és una cultura biològica de sang.

Una interpretació que identifica la divinitat amb el Llibre de la Naturalesa, relacionat amb els espiritualistes democràtics propis de les repúbliques i no en el Llibre de la Llei de Jahveh, relacionat amb els dogmatismes doctrinaris dels funcionaris de la Jerarquia Eclesialista i els seus fidels poders basats en l’autoritarisme  que fa obeir la llei per sobre de l’espiritualisme que fa pensar, personificats en  Estats Constitucionalistes i Monarquies Absolutistes.

"Una gran senyal va aparèixer en el cel
Una dona vestida del Sol
Amb la Lluna sota els seus peus
I una corona de dotze estrelles
al damunt del seu cap”
 (Ap. 12, 1)

El cristianisme amb criteri sanjoanista - el del do de llengües relacionat amb el colom de l'Esperit Sant-- ha estat adulterat i la gent crèdula ha quedat captiva dins d’un marc mental pervers. 

Hi ha gent que hi viu dins sense deixar-se convèncer pels falsos conceptes antinaturals i irracionals, i resistint l’engany, es declara atea. Hi ha gent que hi predica la concepció de veritat. 

Entre aquests, n’hi ha que han estat acusats d’heretges, contraris a la llei, i han estat tancats a la presó o han hagut de fugir a l’exili. Tal va ser el cas del mateix Sant Joan.

Les verges negres, doncs, no fan referència a un personatge històric sinó a una idea que comporta la concepció de la Realitat i el sentit de la Vida. Maria, la mare de Crist, té una interpretació santjoanista en el sentit de ser considerada com a encarnació física d’aquesta realitat idealista o espiritual. 

Així és com ho entenien els templers identificats amb el Rei Salomó i el text del Càntic dels Càntics on es diu “nigra sum”.[1]

El nom original  que rebien les icones de les verges negres era el de “Nostra Senyora” Ara els hi diuen “Mare de Déu”...

 Aquells que us agradi la semiologia o semiòtica[2] trobareu en aquest canvi de nom una adulteració “descaradament subtil”: no és el mateix “ que sigui la nostra senyora” a que sigui “la mare de Déu”. I si enteneu que és el mateix: per quin motiu van canviar la manera de nomenar-les? 
Potser pel mateix motiu que a moltes icones de verges negres van blanquejar-les. La verge negra de Sant Cugat era coneguda amb el nom de Nostra Senyora del Bosch

Al meu entendre pervertir i amagar el seu sentit zodiacalista, ja que el negre, fa referència a la nit que és quan es veuen  les estrelles:

"Una gran senyal va aparèixer en el cel
Una dona vestida del Sol
Amb la Lluna sota els seus peus
I una corona de dotze estrelles
al damunt del seu cap”
 (Ap. 12, 1)

El cas és que aquest any 2020 he tornar a anar al monestir de Sant Cugat del Vallès,  seria més correcte dir,  monestir de Santa Maria, a Sant Cugat del Vallès, i amb desagradable sorpresa he vist que aquell frontal que vaig fotografiar no hi és. En el seu lloc hi ha una fotografia!


Abans
Ara  

Què se n’ha fet d’aquell frontal? He preguntat i un capellà del monestir m’ha dit que l’havien portat a un museu de Torino a Itàlia. I quan li van portar? M’ha dit que va ser en el segle XIX, amb la Desamortización de Mendizábal

Com pot ser - he pensat -, si jo ho vaig veure i fotografiat  l’any 1989, segle XX? I, per altre banda, quina explicació té que Mendizábal ho portés a Torino?

He buscat a Internet a veure  informació sobre aquest museu. I he trobat això:

Vergine in trono; storiedell’infanzia di Cristo;orte della Vergine. sculture catgalano/proveniente da Sant Cugat del Vallès. 





Aquest  frontal no és el  frontal que vaig fotografiar jo l’any 1989 al monestir de Sant Cugat.

Què se n’ha fet d’aquell frontal? Què se n’ha fet d’aquell frontal on s’hi podia veure la imatge d’una verge negra?

Ara la imatge que s’hi pot veure sobre una peanya, és aquesta: una verge  blanquejada. Un referent  del cristianisme “sanjoanista” adulterat.



Què se n’ha fet d’aquest frontal? I, qui ha fet el que s’hagi fet? A mi m’han vingut diverses respostes al cap.  Però de moment, no les dic. Deixo que els lectors d’aquest escrit puguin pensar cadascú per si mateix i posar atenció a la seva pròpia resposta.


Verge Negra Nostra Senyora del Bosch de Sant Cugat del Vallès


Jordi Salat
josalort@hotmail.com

Interpretacions musicals 

Nigra Sum
Cor Infantil de Sant Cugat del Vallès

Nigra Sum
Geriona




[1] El català Pau Casals li va dedicar una composició musical NIGRA SUM


dissabte, 14 de maig del 2016

La Catalunya adulterada: Descatalanitzar i Descatalunyitzar



La Catalunya adulterada
DESCATALANITZAR I DESCATALUNYITZAR














Verge Negra patrona de Catalunya.
Timpà de l'Església de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona.



DESCATALANITZAR I DESCATALUNYITZAR

Són diverses les actituds que promouen la descatalunyització i la descatalanització als Països Catalans; unes intencionades, altres sense adonar-se’n. Quina ha de ser l’actitud correcta (en funció de l’ideal nacional català ) emocionalment satisfactòria i èticament noble quan es vol viure la vida amb un sentit transcendent? Aquesta és la qüestió.

Necessitem identificar-nos amb una identitat transcendent. On és troba aquesta identitat? La identificació amb la catalanitat – en tant que identitat natural, pròpia o vernacla de Catalunya és una qüestió viva, vital i de plena actualitat.


Aquest ideal català, espiritualitat universal que es manifesta en la particularitat catalana, es debat entre dues forces contràries que cada una per la seva banda la volen fer anorrear.
El Nihil, “no ser”, així l'anomenaven els càtars o cristians albigesos.
El Bohil, “ ser”, així ho anomenaven els càtars o cristians albigesos que volien fer-la realitat o reeixir

Els conceptes càtars del "Bohil" i el "Nihil" estan relacionats amb la gran qüestió shakespeariana del "Ser" i el "No Ser" i probablemente també amb la filosofía del "Ser" i el "No res" de Heidegger. La catalanitat es debat entre aquest dos principis.

Descatalanitzar i descatalunyitzar són conceptes que formen part del llenguatge que delata les actituds que no volen deixar que la catalanitat – en tant que camí que mitjà de la identificació i el testimoni amb l’essència o substància vernacla ens porta cap a la realització personal en harmonia amb el lloc on vivim i en fa universals en l’ésser – sigui, com ha de ser, i allí on ha de ser, en aquells que voler i han de testimoniar-la perquè forma part d’un ordre còsmic i d’un Ser viu en formació, de Veritat, en la Realitat.

Entenc per descatalunyització, el fet de "treure tota referència al marc geogràfic i polític propi de Catalunya" (l'àrea que pertany al lloc on ha de reeixir la catalanitat o sigui Catalunya o Països Catalans)

Exemples de descatalunyització:

1.- Posar a les etiquetes dels productes fets a Catalunya, a més del text en català, també la referència identitària "Catalunya" a continuació del nom de "Municipi" en el quan ha estat fet. Les actituds descatalunyitzadores no hi posen Catalunya. Posen el nom del municipi i a continuació "Espanya"

2.- Posar a les targes de presentació personal, a continuació del nom de la persona i el nom del municipi, també "Catalunya". Les actituds descatalunyitzadores no hi posen Catalunya. Posen el nom del municipi i a continuació "Espanya"

3.- Referir-se a "Catalunya" o els Països Catalans, dient que són "El Nord Este d'Espanya " o el "Sud Est de França" ( Això ho observat a molts llibres i webs que parlen fins i tot d'artistes com Gaudi, Dalí, Tàpies, Miró, Ramon Llull, Arnau de Vilanova, etc. presentant-los com nascuts al Nord d'Espanya sense cap referència a la identitat pròpia i naturalment vernacla que és Catalunya)

4.- Presentar públicament als artistes, esportistes, científics, escriptors, poetes, gastrònoms,...que són catalans amb el prefix “el español” i no fer cap esment a “el catralà” o originaria de Catalunya. ” ( Com fan estratègicament els mitjans de comunicació espanyols)

5.- Traduir el nom dels personatges catalans per a descatalanitzar. Com s’ha fet recentment, amb “Josep Lluis Carod-Rovira a TVE a qui se li van dirigir unes persones del públic castellanitzar-li el nom com “José Luis”. ( No és que no ho sàpiguin dir, és que no volen dir-ho. Falten al respecte però no tenen mala consciència perquè la castellanització és per als “castellanitzadors” espanyolistes una mena de deure moral superior a l’Amor al proïsme, el Bé, la Veritat i la Justícia.
Ho fan provocativament, per castellanitzar i descatalanitzar. És una perversa estratègia de desidentificacionalització; i ,de substitució de la identificació de la identitat natural o vernacla, en aquest cas, la catalana)

Entenc per descatalanització "el fet de treure la catalanitat"de les manifestacions culturals - entre aquestes els mateixos mots (ortografia i significat)-, dels fet i fenòmens de tota mena.

Exemples de descatalanització:

Mots

Es substitueix el mot “got” per “vas” i se’n diu que ho fan perquè ve del llatí i no del castellà “vaso”. Però, perquè han de substituir “got”. D’on ve aquest mot? D’una llengua anterior a la llatina que va ser la primera llengua de colonització de Catalunya. Ens van castellanitzant la llengua catalana amb l’acceptació de mots castellans, tal és el cas de: “mescla”, derivat del castellà “mezcla” substituint el genuïnament català “barreja”; “gràcies” derivat del castellà “gracias” substituint el genuïnament català “mercès”.
Els catalans vam aportar a la gastronomia diverses salses, entre aquestes – ens diu Josep Pla -, la salsa de Mahó, la “mahonesa”. Aquest mot va ser castellanitzat com a “mayonesa” . Ara els acadèmics catalans l’han acceptat com a “maionesa” (fent-la derivar del castellà “mayonesa”) i enlloc de restituir “mahonesa” el seu nom original.

Topònims

Es canvien els topònims i noms de municipis de forma que es queda perdut el seu significat i arrelament cultural pre-romà i autènticament autòcton, com és el cas de: “Sanaüja” en lloc de “Sa Nahüja”; “Gombrèn” en lloc de “Gombreny”; “Peníscola” en lloc de “Penyíscola” ( La toponímia més antiga ens diu que era una “vila situada en el penyal”. Així doncs, “Penyíscola” i no pas “Peníscola” que va de “península”); “Sesgaioles” en lloc de “Ses Gaioles”; “Collserola” en lloc de “Coll S’Erola”; Sant Just Desvern” en lloc de “Sant Just d’Es Vern”; Sant Joan Despí” en lloc de “Sant Joan d’Es Pi”( Què diríem si ara diguessin “Lospitalet” en lloc de “l’Hospitalet”? Fan canvis i amb el pas del temps es van quedant consolidats de manera que acaben fent-se normals...) S’esborren molts del topònims catalans que tenen arrels en llengua ibera o euskera que és la llengua ibera actual.:
“Bohi” derivat del mont “Bohil” , que en temps dels càtars volia dir que “tenia ser” ( contràriament a “Nihil”) i que és un mot que trobem en els llocs on hi ha aigües termals i per tant és en aquest sentit que també se li pot trobar un significat , s’ha convertit en “Boí” i he sentit alguns lingüistes que diuen que ve de “Boví” o sigui de “vaca”. El trobem a Caldes de Bohi, Caldes de Montbui ( Abans Caldes de Montbohi), Bohigues ( convertit en Bohigas o Buigas).
“Baqueira” que ve de “Bach” que en germànic vol dir “rierol” i és un nom posat a una vall muntanyenca dels Pirineus plena de rierols, l‘han canviat per “Vaquèira”

“Alb” en documents medievals es pot trobar “Alb” i Queralbs” municipis situats en els Pirineus i no gaire lluny l’un de l’altre. Ara li diuen “Alp” ( “Alb” segons alguns lingüistes està relacionat amb “Albi” i aquest amb un mot iber igual com el basc “Albistegui” . Diuen que ve del llatí “Alba” que vol dir blanc. Però hi un significat ibero-basc que els lingüistes oficialistes no el tenen en compte i que està relacionat amb un arbre que es diu “Vern”.)

A la mateixa zona dels Pirineus, la Cerdanya, hi havia un poble que es deia “Urg” i que estava relacionat amb “Urgell” al qual li han posat “Utrx”

Al Pirineu de Catalunya Nord trobem un municipi que es diu “Erre” , mot que té una relació amb la muntanya i orgien del cognom “S’Erre” que ha esdevingut “Serra”.( La “e” s’ha convertit en “a” a causa de la fonètica barcelonina).

També a Catalunya Nord, a prop de s’Arrià el municipi on va néixer Guifré el Pelós, hi ha un poble que es diu “Eus” . El nom d'Eus – ens diu la versió oficial que jo he llegit -, prové de la contracció d'Alzina, d'on va passar a Elz i posteriorment a Eus.

A mi em sembla que és més lògic deduir que “Eus” deriva del mot “Eu” ( Hi ha gent, però, que no pensa segons la lògica del pensament sinó que memoritza allò que diuen els diccionaris o determinats acadèmics oficialistes engendrats per academicismes que es passen falsedats de mestre a alumne donant-se títols i perpetuant les nocions falses deixades passar per la censura, dels anys de censura que tenim en el passat, perpetuant allò que es fals en detriment d’allò que és Veritat i no es pot restituir perquè es rebutjar pels mateixos determinats acadèmics “censuritzats”). Sobre el nom "Eu" hi ha una altra verssió que no el fa derivar "d'Elz" contracció d'Alzina, sinò que , com he dit, la fa derivar del mot “Eu”.

Eu, que trobem a nom com “Europa” i “Eufrates”, el trobem també a altres municipis com és el cas dels catalans "Manlleu", "Reus" i altres topònims catalans, deriva de l'ibèric "Eu" que vol dir "Bo". Pot derivar de l’hebreu o arameu.. Potser com diuen alguns lingüistes l’ibèric i l’hebreu tinguin quelcom en comú. Aquests lingüistes fan derivar i relacionen “Ebre” , “Iber”, “Ber-eber” i “Eber” amb un personatges hebreu, descendent de Sem que es deia “Éber” i la seva nació.( Per a mi es una qüestió essencial esbrinar si els habitants dels Pirineus eren descendents de Sem o de Cam en funció del que diu Gènesi 9-25, però aquest és una altre tema que ara no és moment de parlar-ne.
Donat que Túbal, era dit també Caím, i era el rei dels Pirineus i les seves nacions vernacles (conegudes amb el nom de Ibèria i Hispània o Marca Hispànica amb capital a Lleida ( Ilerda en temps d’Indíbil) i a Tarragona (temps del romans) o Barcelona abans que els castellanistes s’apropiessin d’aquest nom i el convertissin amb “España” amb capital a Madrid) cal veure com encaixen l’Éber semita amb el Túbal camita. Si és que això és així.)
El municipi de “Torroja” de la Segarra malgrat tenir una “torre roja” en el seu escut municipal des de fa segles, ara li han posat “Tarroja” de la Segarra. Per què li han canviat el nom? ( Al municipi homònim Torroja del Priorat , li han conservat el nom).

Quan vaig a viure a terres de Les Garrigues, sempre havia sentit dir “El Cogull”. Ara li na posat “El Cogul”. Perquè li han tret la identificació catalana de la “ll” a final de paraula? (Un pagès em va dir: És que els espanyols no la saben pronunciar i els ho posem més fàcil perquè parlin català. Vet aquí la sornegueria o ironia del bon pagès lleidatà que amb la mirada em deia ens estan descatalanitzant el català)

Abans he comentat que ens han tret la “h” de noms com “Bohi” que l’han deixat “Boí”. Aquest “h” és un senyal identitari català que s’ha perdut també a Vich, Montjuich, Montblanch i d’altres noms i topònims. La “h” indica la presència d’una cultura pre-romana que es va esborrant. Jo relaciono aquesta cultura amb un coneixement que té les seves arrels en allò que ha passat a la història com a “nuesa de Noé” i que , al meu entendre, no era un cos despullat de roba sinó un coneixement sagrat del qual ens esborren tota senyal.

Hi ha una estació d’esquí anomenada “Port Ainé”. Aquest nom “Ainé” és un nom afrancesat. En català s’hauria de dir “Ainet” Com els francesos no saber pronunciar la “t” a final de paraula, doncs li traiem nosaltres...Passa el mateix que amb “Cogull”, que li traiem la “ll” perquè els espanyols no la sabem pronunciar?). Ainna és un nom propi encara conservat a Mallorca i té una arrel que es pot relacionat amb una divinitat mesopotàmica que es diu “Aina” i que fa referència a la “puresa”. El nom del pic pirinenc “Aneto”, castellanització d’”Ainet”, masculí d’”Ainna”, fa referència a auesta divinitat interpretant la seva puresa com a puresa que es troba en la neu. Podríem dir que es correspon amb el culte a Nostra Senyora de les Neus.
Personatges

A Ramon LLull el trobem substituït tot sovint pel seu nom llatinitzat Raimundo Lulio i en molts casos precedit del prefix El espanyol Raimundo Lulio”. No era pas espanyol. España no existia en el segle XIII Ni en el XV. La oprova és que quan els Reis Catòlics – Isabel de Castilla i León i Ferran d’Aragó i Catalunya van signar el Tractat de Tordesillas asignant les terres descobertes al Nou Món, es va fer a nom de “Castilla” perquè España no existia. Un altre tema és esbrinar perquè es va fer a nom de Castilla i no a nom de Catalunya, més quan el Papa que ho va atorgar era català de València...

D'altra banda, em pregunto:

Per què els acadèmics catalans fan derivar del llatí "Lulio" el referent lul·lisme en lloc de fer-lo derivar del català "Llull" i dir-ne "llull·llisme" o “llullisme”?. El mateix ho podríem dir del "Colom" que en diuen "Colombòfils" del llatí "Colombo" enlloc de "Colòmfils" fent-lo derivar del català "Colom"

Molts catalans van adaptant la seva mentalitat i opinió a la política dels “fets consumats”, una política que amb ignoràncies i acomplexaments, van descatalanitzat i descatalunyitzant; la llengua catalana, Catalunya, els Països Catalans i els catalans.

Fins i tot ens descatalanitzen la catalanitat. Alguns catalans, fins i tot m’han dit que com el català és una llengua que la parlem només a Catalunya i els Països Catalans amb un total de uns 12 milions de persones això és “limitar-se” enfront de la llengua castellana o l’anglesa que la parlen centenars de milions.
Jo entenc que parlar una llengua vernacla , com ho és el català, i fer-ho amb criteri vernaclista , no ens limita ens al contrari ens fa veritablement universal perquè ens posen en comunió amb la Substància de la Vida mentre que les altres llengües si no són vernacles sí que ens limiten perquè no van més enllà dels formalismes, és una mena d’idolatria lingüística que els fa esclaus de les paraules perquè, sense el factor vernacle, no perceben el seu sentit inherent , les memoritzen i reciten buides de sentit. Parlar amb les llengües vernacles ben parlades ens fa substancials i per tant ens fa universals.

Parlar amb llengües desvernaclitzades – com és el castellà als Països Catalans- ens fa insubstancials i per tant esclaus, ignorants d’un coneixement naturalista relacionat amb el Geni del Lloc on habitem i amb l’Esperit Universal que anima la Vida i ens en fa partíceps com a veritables ciutadans del món i de la Creació.


Aquest llenguatge, ebn sóc conscient, en la nostra època,actualment, marcada per la mentalitat nihilista, no és ben interpretat.

He pogut constatar que un poder fàctic, protagonitzat per catalans agnòstics i ateus ha instaurat a Catalunya una censura i una inquisició que està descatalanitzant Catalunya en català.

A més, confonen espiritualisme, que es pot veure amb criteri científic com ho feia A.Einstein, am...b dogmatisme i fanatisme religiós, tot desvirtuant i rebutjant la substància transcendent que es troba en el patrimoni cultural català.

Alexandre Deulofeu, a "la Matemàtica de la Història" ens diu que aquesta mentalitat "nihilista" és pròpia d'una època, la qual dura un determinat temps i que es substituïda per una que retroba el sentit original dels símbols i els mots; i amb ell, amb el seny, una renovada percepció de la "creença"


Jordi Salat