La verge negra de Sant Cugat del Vallès
Calculo
que deuria ser l’any 1998, ara fa uns vint-i-dos anys aproximadament, vaig visitar el monestir
romànic de Sant Cugat del Vallès, municipi català que es troba a prop de
Barcelona. Va cridar-me l’atenció el frontal d’un petit altar que estava situat
a la l’esquerra de l’altar principal.
En el centre del frontal, fet amb un
material que em va recordar el coure hi havia una verge negra.
Verge
Negra del monestir de Sant Cugat del Vallès
Va
ser una agradable sorpresa ja que des de fa anys estic estudiant el tema de les
verges negres i desconeixia l’existència de la verge negra del monestir de sant
Cugat del Vallès.
En alguns escrits meus ja havia denunciat la adulteració que
s’ha fet de la iconografia de les verges negres. Malgrat tot, encara ara es fa creure a la gent que la seva negror és
a causa del fum.
Això és mentida. Això és diu, es vol fer creure i molta gent
s’ho creu, per amagar el seu veritable sentit. Un sentit que es troba en els
textos del Llibre de l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació de Sant Joan el qual
té una interpretació zodiacalista que es
vol amagar.
Què vull dir quan dic "zodiacalista"? Doncs que consideren que el missatge de Déu és en el Llibre de la Naturalesa i no pas en Llibre de ela Llei de Jahveh o Jehovah. En el fet de rebre l'Alè que fa pensar i dóna ésser als humans i no en la llei que fa obeir als servidors de forma alienant.Aquesta identificació amb "lo zodiacal" el troben a l'origen de totes les mitologies engendrades pel pensament humà. Podríem dir-ne Substància Universalment Humana.
En la mesura que la cultura d'una llengua - tal és el cas de la catalana- es partícip d'aquesta Substància, és pot dir que és una llengua universal amb la qual tothom s'hi pot sentir identificat. Una de les característiques d'aquesta concepció cultural, que jo anomeno vernacla, és el vincle essencial amb el lloc o territori on es viva. És una cultura territorial no és ètnica.És una cultura espiritual d'alè, no és una cultura biològica de sang.
Una interpretació que identifica la divinitat amb el Llibre de la
Naturalesa, relacionat amb els espiritualistes democràtics propis de les repúbliques
i no en el Llibre de la Llei de Jahveh, relacionat amb els dogmatismes
doctrinaris dels funcionaris de la Jerarquia
Eclesialista i els seus fidels poders basats en l’autoritarisme que fa obeir la llei per sobre de
l’espiritualisme que fa pensar, personificats en Estats Constitucionalistes i Monarquies Absolutistes.
"Una gran senyal va aparèixer en el cel
Una dona vestida del Sol
Amb la Lluna sota els seus peus
I una corona de dotze estrelles
al damunt del seu cap”
(Ap. 12, 1)
El
cristianisme amb criteri sanjoanista - el del do de llengües relacionat amb el colom de l'Esperit Sant-- ha estat adulterat i la gent crèdula ha quedat captiva dins d’un marc mental
pervers.
Hi ha gent que hi viu dins sense deixar-se convèncer pels falsos
conceptes antinaturals i irracionals, i resistint l’engany, es declara atea. Hi
ha gent que hi predica la concepció de veritat.
Entre aquests, n’hi ha que han
estat acusats d’heretges, contraris a la llei, i han estat tancats a la presó o
han hagut de fugir a l’exili. Tal va ser el cas del mateix Sant Joan.
Les
verges negres, doncs, no fan referència a un personatge històric sinó a una
idea que comporta la concepció de la Realitat i el sentit de la Vida. Maria, la
mare de Crist, té una interpretació santjoanista en el sentit de ser
considerada com a encarnació física d’aquesta realitat idealista o espiritual.
Així és com ho entenien els templers identificats amb el Rei Salomó i el text
del Càntic dels Càntics on es diu “nigra sum”.
El
nom original que rebien les icones de
les verges negres era el de “Nostra Senyora” Ara els hi diuen “Mare de Déu”...
Aquells
que us agradi la semiologia o semiòtica
trobareu en aquest canvi de nom una adulteració “descaradament subtil”: no és
el mateix “ que sigui la nostra senyora” a que sigui “la mare de Déu”. I si
enteneu que és el mateix: per quin motiu van canviar la manera de nomenar-les?
Potser pel mateix motiu que a moltes icones de verges negres van
blanquejar-les. La verge negra de Sant
Cugat era coneguda amb el nom de Nostra
Senyora del Bosch
Al
meu entendre pervertir i amagar el seu sentit zodiacalista, ja que el negre, fa
referència a la nit que és quan es veuen
les estrelles:
"Una gran senyal va aparèixer en el cel
Una dona vestida del Sol
Amb la Lluna sota els seus peus
I una corona de dotze estrelles
al damunt del seu cap”
(Ap. 12, 1)
El
cas és que aquest any 2020 he tornar a anar al monestir de Sant Cugat del
Vallès, seria més correcte dir, monestir de Santa Maria, a Sant Cugat del
Vallès, i amb desagradable sorpresa he vist que aquell frontal que vaig
fotografiar no hi és. En el seu lloc hi ha una fotografia!
Abans
Ara
Què
se n’ha fet d’aquell frontal? He preguntat i un capellà del monestir m’ha dit
que l’havien portat a un museu de Torino a Itàlia. I quan li van portar? M’ha dit que va ser en el
segle XIX, amb la Desamortización de
Mendizábal.
Com pot ser - he pensat -, si jo ho vaig veure i
fotografiat l’any 1989, segle XX? I, per
altre banda, quina explicació té que Mendizábal ho portés a Torino?
He
buscat a Internet a veure informació
sobre aquest museu. I he trobat això:
Vergine in trono; storiedell’infanzia di Cristo;orte della Vergine. sculture catgalano/proveniente da Sant Cugat del Vallès.
Aquest frontal no és el frontal que vaig fotografiar jo l’any 1989 al
monestir de Sant Cugat.
Què
se n’ha fet d’aquell frontal? Què se n’ha fet d’aquell frontal on s’hi podia
veure la imatge d’una verge negra?
Ara
la imatge que s’hi pot veure sobre una peanya, és aquesta: una verge blanquejada. Un referent del cristianisme “sanjoanista” adulterat.
Què se
n’ha fet d’aquest frontal? I, qui ha
fet el que s’hagi fet? A mi m’han vingut diverses respostes al cap. Però de moment, no les dic. Deixo que els
lectors d’aquest escrit puguin pensar cadascú per si mateix i posar atenció a
la seva pròpia resposta.
Verge Negra Nostra Senyora del Bosch de Sant Cugat del Vallès
Jordi
Salat
