Les verges negres i l'art romànic. Tertúlia Bar Culla de Terrassa (Catalunya)
Per veure i escoltar la tertúlia
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Les verges negres i l'art romànic. Tertúlia Bar Culla de Terrassa (Catalunya)
Per veure i escoltar la tertúlia
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
MIRAVET
Castell de Miravet
Topònim, arrels històriques i culturals del territori: ibers, camites, àrabs, cristians. Personatges històrics: Ramon Berenguer IV el Sant i la seva esposa Peronelha d'Aragó filla de l'occitana-aquitana Agnès de Peitau. Referents culturals bíblics relacionats amb el Germans Cavallers de l'orde del Rei Salomó o Templers. Els templers i els comtes de Barcelona, Principat de Catalunya, Occitània i regnes de la Corona d'Aragó i la dinastia bel·lònida.
Un Marc Referencial dins el qual es pot analitzar la situació cultural i política actual.
Video Castell de Miravet 1ª part
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Viatge a Morella i visita al Castell de Morella
El terme moro designa, entre altres accepcions, un personatge present en l'imaginari popular de nombroses zones de la península ibèrica, especialment als Pirineus (Catalunya, Andorra, Aragó, País Basc) però també a Castella, Galícia i Portugal. Sovint referits en plural, els moros es presenten dins la mitologia dels Pirineus com una mena de gegants o éssers fabulosos i forçuts, d'origen reculat en el temps i anteriors, en tot cas, a la invasió musulmana de la península. La frase «això és del temps dels moros» es fa servir popularment per a expressar una gran antiguitat, una època primitiva. Segons diversos estudiosos, els moros serien en aquests contextos els antics habitants, precristians, de la península ibèrica, una mena d'equivalent dels jentilak de la mitologia basca, i no pas els àrabs (o "sarraïns") que envaïren la península al segle viii.
La toponímia catalana conserva restes d'aquestes antigues creences, amb nombrosos accidents geogràfics anomenats en honor dels moros. Topònims com ara Coll, Mola, Puig, Serra, Tossal o Tuc del Moro (o dels Moros) abunden al llarg del territori. Coves, balmes, fossars, penyes, roques, feixes i cadires dels moros completen la llarga llista. Així mateix, molts monuments megalítics ( megalític vol "pedres grans"), abrics amb pintures rupestres i jaciments arqueològics neolítics, ibèrics o, fins i tot, romans, són anomenats d'idèntica manera: Cabana del Moro, Caixa del Moro, Torre dels Moros, etc. L'exemple més paradigmàtic n'és la Roca dels Moros de El Cogul, a les Garrigues, on hi ha un dels conjunts d'art rupestre ( rupestre vol dir "fet sobre roca o pedra") més importants de Catalunya i d'Europa.