Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nostra Senyora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nostra Senyora. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 d’octubre del 2021

Viatge a Sant Julià de Cerdanyola (1) Mare de Déu de les Esposes o bé Nostra Senyora de Les Poses?

 

Viatge a Sant Julià de Cerdanyola (1)

Ermita de la Mare de Déu de les Esposes o de Nostra Senyora de les Poses?

 

Aquesta setmana he anat a visitar el poble de Sant Julià de Cerdanyola actualment a la comarca del Berguedà,  un poble al qual havia anat de colònies d’estiu quan tenia  uns deu anys, d’això fa més de cinquanta anys.  Al poble s’hi arriba pujant per  la carretera que surt de Guardiola de Berguedà. En el trajecte, al costat  de la carretera, es troba una  ermita. El nom d’aquesta ermita és Mare de Déu de les Esposes.

Li comento a la meva dona, que venia amb mi en el cotxe: “No sabia que les “esposes “ teníeu una verge específica.   Tu saps si els marits també en tenim una?”  La meva dona que coneix la meva manera de pensar  sobre aquesta temàtica religiosa, em contesta: “ Esposes és una mot català? En català no es diu “muller”  o “dona”? I, trobo que té raó,  doncs, el mot “esposes” no és un mot català. Què vol dir doncs “esposes” Per altre banda, la denominació original, i això ho explico també amb més detall  en el meu esmentat llibre,  en català, quan es parlava genuïnament i no pas de forma adulterada,  a les verges, especialment a les verges negres, se les anomenava “Nostra Senyora” i no pas “Mare de Déu”. Dit això, vaig pensar en el significat de “esposes”. Què volia dir?

Algunes persones que han llegit el meu llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes m’han mostrat la seva sorpresa sobre el fet que escrigui S’Aragossa i no pas Saragossa. M’han comentat  que han trobat encertades les argumentacions  amb les que ho justifico tot basant-me en la utilització del l’article es i sa propi de l’anomenat català salat en molts dels topònims  catalans en lloc de l’article el o la.

Tal és el cas de l’Escala que s’hauria de dir “La Cala” (Es Cala). Una altra seria Escaldes d’Andorra, que hauria de ser “Les Caldes” (Es Caldes). En el meu llibre faig una relació més llarga de topònims salats.

Sempre cerco en el significat dels mots algun referent que tingui quelcom a veure amb la orografia,  ja sigui de les muntanyes sigui de les valls, la geografia del lloc. Mentre observava la forma de les muntanyes del voltants i la panoràmica del paisatge, em va venir al cap un topònim que existeix a un altre indret de les muntanyes del Pirineu. Es tracta del Pic de Posets. Aquest és el nom del segon pic més alt del Pirineu. Miro a google i llegeixo que la seva descripció fa referència a una “prominència”  al vell mig del massís. A l’explicació oficial es diu que el nom pot fer referència a uns pous que hi ha a un poble de les rodalies. A mi no em sembla creïble l’explicació dels pous. Trobo més coherent la de la prominència orogràfica. Hi ha alguna prominència(elevació d’alguna cosa que hi ha a la vora) a l’orografia de “Nostra Senyora de Es Poses”? ( poso el nom que jo trobo més adient i genuí que no pas Santa Maria de les Esposes). I sí, efectivament, hi ha una prominència just al costat de l’ermita.




Emita de “Nostra Senyora de les Poses” a la dreta i una de les prominències al costat. Foto feta des de Guardiola de Berguedà

 

A aquesta prominència rocosa, el grup que érem a la Casa de Colònies o convivències a Sant Julià de Cerdanyola hi aïnàvem d’excursió a buscar petxines fòssils incrustades a la roca. Ens deien que hi havia petxines perquè en temps antics aquestes muntanyes havien estat sota el mar. A sota de l’ermita també hi anàvem ja que hi hi ha un salt d’aigua molt bonic que es diu Les Nou Fonts.

Ermita de Nostra Senyora de les Poses des de la que es veuen dues prominències muntanyoses en la panoràmica que mira cap a Guardiola de Berguedà

 

Les informacions oficials ens parlen d’aquesta dient que era un santuari i el situen a tres quilòmetres de la carretera que va de Guardiola de Berguedà a Sant  Julià de Cerdanyola. La desdripció que en fan  és la següent: Santa Maria de les Esposes ( no li diuen Nostra Senyora) és una església d'una sola nau, orientada cap a llevant. Està coberta, de dins amb volta de canó i amb arcs torals i, per fora, està protegida amb un teulat -de teules àrabs- a doble vessant i té la porta adovellada. La dovella és una peça trapezoïdal feta servir en la construcció d’arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs. De la seva història ens diuen que l’obra correspon al  segle XIX, concretament l'any  1858. Es pot incloure, junt amb moltes altres esglésies d'aquesta comarca, dins el corrent del neoclàssic tardà i rural. Es considera una construcció sense cap interès artístic. És un important centre de devoció a Guardiola i a tot el terme municipal de Sant Julià de Cerdanyola.

Aquestes explicacions oficials no expliquen perquè van posar-li el nom de Santa Maria de les Esposes, ni tampoc si ja existia  un culte anterior al segle XIX. A mi em sorprèn que un culte tant important a la comarca tingui el seu origen en el segle XIX i no tingui antecedents medievals.

Cercant a google descobreixo que hi ha un altre lloc que es troba bastant a prop en la mateixa àrea geogràfica de la serralada de Cadí-Moixeró que també es diu Les Esposes on hi ha un refugi de muntanya el Refugi el Serrat de les Esposes.[1] I, al Pirineu, a un lloc relacionat amb Occitània, la muntanya d'Els Posets.


Continuarà....

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE 





 



divendres, 3 de juliol del 2020

La verge negra de Sant Cugat del Vallès


La verge negra de Sant Cugat del Vallès

Calculo que deuria ser l’any 1998, ara fa uns vint-i-dos anys  aproximadament, vaig visitar el monestir romànic de Sant Cugat del Vallès, municipi català que es troba a prop de Barcelona. Va cridar-me l’atenció el frontal d’un petit altar que estava situat a la l’esquerra de l’altar principal. 

En el centre del frontal, fet amb un material que em va recordar el coure hi havia una verge negra.



Verge Negra del monestir de Sant Cugat del Vallès

Va ser una agradable sorpresa ja que des de fa anys estic estudiant el tema de les verges negres i desconeixia l’existència de la verge negra del monestir de sant Cugat del Vallès. 

En alguns escrits meus ja havia denunciat la adulteració que s’ha fet de la iconografia de les verges negres. Malgrat tot, encara ara  es fa creure a la gent que la seva negror és a causa del fum. 

Això és mentida. Això és diu, es vol fer creure i molta gent s’ho creu, per amagar el seu veritable sentit. Un sentit que es troba en els textos del Llibre de l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació de Sant Joan el qual té una interpretació zodiacalista  que es vol amagar. 

Què vull dir quan dic "zodiacalista"? Doncs que consideren que  el missatge de Déu és en el Llibre de la Naturalesa i no pas en Llibre de ela Llei de Jahveh o Jehovah. En el fet de rebre l'Alè que fa pensar i dóna ésser  als humans i no en la llei que fa obeir als servidors de forma alienant.Aquesta identificació amb "lo zodiacal" el troben a l'origen de totes les mitologies engendrades pel pensament humà. Podríem dir-ne Substància Universalment Humana.
En la mesura que la cultura d'una llengua - tal és el cas de la catalana- es partícip d'aquesta Substància, és pot dir que és una llengua universal amb la qual tothom s'hi pot sentir identificat. Una de les característiques d'aquesta concepció cultural, que jo anomeno vernacla, és el vincle essencial amb el lloc o territori on es viva. És una cultura territorial no és ètnica.És una cultura espiritual  d'alè, no és una cultura biològica de sang.

Una interpretació que identifica la divinitat amb el Llibre de la Naturalesa, relacionat amb els espiritualistes democràtics propis de les repúbliques i no en el Llibre de la Llei de Jahveh, relacionat amb els dogmatismes doctrinaris dels funcionaris de la Jerarquia Eclesialista i els seus fidels poders basats en l’autoritarisme  que fa obeir la llei per sobre de l’espiritualisme que fa pensar, personificats en  Estats Constitucionalistes i Monarquies Absolutistes.

"Una gran senyal va aparèixer en el cel
Una dona vestida del Sol
Amb la Lluna sota els seus peus
I una corona de dotze estrelles
al damunt del seu cap”
 (Ap. 12, 1)

El cristianisme amb criteri sanjoanista - el del do de llengües relacionat amb el colom de l'Esperit Sant-- ha estat adulterat i la gent crèdula ha quedat captiva dins d’un marc mental pervers. 

Hi ha gent que hi viu dins sense deixar-se convèncer pels falsos conceptes antinaturals i irracionals, i resistint l’engany, es declara atea. Hi ha gent que hi predica la concepció de veritat. 

Entre aquests, n’hi ha que han estat acusats d’heretges, contraris a la llei, i han estat tancats a la presó o han hagut de fugir a l’exili. Tal va ser el cas del mateix Sant Joan.

Les verges negres, doncs, no fan referència a un personatge històric sinó a una idea que comporta la concepció de la Realitat i el sentit de la Vida. Maria, la mare de Crist, té una interpretació santjoanista en el sentit de ser considerada com a encarnació física d’aquesta realitat idealista o espiritual. 

Així és com ho entenien els templers identificats amb el Rei Salomó i el text del Càntic dels Càntics on es diu “nigra sum”.[1]

El nom original  que rebien les icones de les verges negres era el de “Nostra Senyora” Ara els hi diuen “Mare de Déu”...

 Aquells que us agradi la semiologia o semiòtica[2] trobareu en aquest canvi de nom una adulteració “descaradament subtil”: no és el mateix “ que sigui la nostra senyora” a que sigui “la mare de Déu”. I si enteneu que és el mateix: per quin motiu van canviar la manera de nomenar-les? 
Potser pel mateix motiu que a moltes icones de verges negres van blanquejar-les. La verge negra de Sant Cugat era coneguda amb el nom de Nostra Senyora del Bosch

Al meu entendre pervertir i amagar el seu sentit zodiacalista, ja que el negre, fa referència a la nit que és quan es veuen  les estrelles:

"Una gran senyal va aparèixer en el cel
Una dona vestida del Sol
Amb la Lluna sota els seus peus
I una corona de dotze estrelles
al damunt del seu cap”
 (Ap. 12, 1)

El cas és que aquest any 2020 he tornar a anar al monestir de Sant Cugat del Vallès,  seria més correcte dir,  monestir de Santa Maria, a Sant Cugat del Vallès, i amb desagradable sorpresa he vist que aquell frontal que vaig fotografiar no hi és. En el seu lloc hi ha una fotografia!


Abans
Ara  

Què se n’ha fet d’aquell frontal? He preguntat i un capellà del monestir m’ha dit que l’havien portat a un museu de Torino a Itàlia. I quan li van portar? M’ha dit que va ser en el segle XIX, amb la Desamortización de Mendizábal

Com pot ser - he pensat -, si jo ho vaig veure i fotografiat  l’any 1989, segle XX? I, per altre banda, quina explicació té que Mendizábal ho portés a Torino?

He buscat a Internet a veure  informació sobre aquest museu. I he trobat això:

Vergine in trono; storiedell’infanzia di Cristo;orte della Vergine. sculture catgalano/proveniente da Sant Cugat del Vallès. 





Aquest  frontal no és el  frontal que vaig fotografiar jo l’any 1989 al monestir de Sant Cugat.

Què se n’ha fet d’aquell frontal? Què se n’ha fet d’aquell frontal on s’hi podia veure la imatge d’una verge negra?

Ara la imatge que s’hi pot veure sobre una peanya, és aquesta: una verge  blanquejada. Un referent  del cristianisme “sanjoanista” adulterat.



Què se n’ha fet d’aquest frontal? I, qui ha fet el que s’hagi fet? A mi m’han vingut diverses respostes al cap.  Però de moment, no les dic. Deixo que els lectors d’aquest escrit puguin pensar cadascú per si mateix i posar atenció a la seva pròpia resposta.


Verge Negra Nostra Senyora del Bosch de Sant Cugat del Vallès


Jordi Salat
josalort@hotmail.com

Interpretacions musicals 

Nigra Sum
Cor Infantil de Sant Cugat del Vallès

Nigra Sum
Geriona




[1] El català Pau Casals li va dedicar una composició musical NIGRA SUM