Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Europa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Europa. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de gener del 2024

Esperit Català i Vernaclisme

 

l'Esperit Català i el Vernaclisme 

Pot  escoltar-se en aquest enllaç  que hi ha a sota clicant a sobre:













Mapa Europa de les Nacions  Autòctones - Genuïnes o Vernacles-.

Les llengües vernacles són les  autòctones d'un territori, les naturals, les genuïnes, les llengües del Genius Loci, les llengües de foc de les quals es parla a la Tradició Cristiana relacionada amb  el Nou Testament l'evangeli de Sant Joan, són les llengües de l'Esperit Sant que celebrem per la festa de la Pentecosta.
Mural escales que pugen al cambril on hi ha verge negra en el monestir de Santa Maria de Montserrat


Mural església romànica catalana amb representació del colom i les llengües de foc de la Pentecosta



L'espanyolisme castellanista i alguns diccionaris espanyols han adulterat el significat de les llengües vernacles; han volgut menystenir-les fent creure  que són  llengües dels esclaus de les cases  del amo, en temps de l'imperi de Roma. No  podem  deixar que l'espanyolisme castellanista i adulterista es faci amo de les paraules. El catalanisme vernaclista ha de reivindicar el seu significat genuí. Com digué Tomàs More en el llibre Utopia, en sentit espiritualista: són llengües de pensament.



La Bandera Vernaclística  s'ha d'agermanar amb la Bandera Wifala
les dues representen nacions captives dins el Marc Referencial de l'espanyolisme castellanista i del catolicisme niceanià que volen la llibertat nacional 





Jordi Salat
josalort@hotmail.com 



dissabte, 15 de juliol del 2023

El pensament català i la construcció d'Europa : "Video 1" "Video 2" i "Video 3"







"El pensament català i la construcció d'Europa"
conferència feta per Jordi Salat
el 13-7-23 al Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí (Sant Joan d'Es Pi)

per veure i escoltar la conferència en tres videos:


1

Què vol dir “pensar”? Quins són els principis i valors del pensament català? Existeix un pensament autòcton català, un pensament troncal amb diverses arrels? Aquest pensament té una idea per construir Europa relacionada amb Agènor, rei de Fenícia, nació camita, pare d'Europa tal com escrigué Salvador Espriu en el llibre "Per a la bona gent"? en el poema "M'han demanat que parli d'Europa? Es cert que " El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il•lusos enterradors” tal com digué en el llibre Concepte General de la Ciència Catalana Francesc Pujols. Editorial Pòrtic (1982) Qui és l’enterrador que el vol enterrar des de fa segles? Per quin motiu el vol enterrar?




2


Té alguna relació amb personatges històrics? com: L'occità monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll, Gerbert d'Orlhac, Papa Silvestre II, conseller de l'emperador Ot II Ramon Llull "Ars Magna" Alexandre Deulofeu "Catalunya mare de la cultura Europea" l'Art Romànic "Simbolisme del colom i el do de llengües. l'Abat Oliba "La Pau i Treva" Antoni Gaudí Plantejo el pensament Vernaclístic sobre el que he escrit diversos llibres i dissenyat una bandera identitària que agermani a totes les nacions originàries - genuïnes o vernacles d'Europa i altres continents- i esmento la sintonia que hi ha entre el que jo penso i la idea del Vernaclisme que tenia Thomas More, canonitzat com a Sant i fet "Patró dels Governants i Polítics" tal com ho expressà en el seu llibre Utopia També ho relaciono amb el llibre de la Revelació o apocalipsi de Sant Joan. Aquest pensament vernaclístic en general i català en concret està relacionat amb la cultura del rei Fenici, de dinastia camita, Agènor, pare d'Europa.


                                                                    Video 3

3

El pensament català és la particularitat catalana del pensament universal, que compartim amb altres cultures humanístiques d’arreu del món? Unes cultures  que també es volen enterrar i que també ressorgeixen al llarg dels segles?

Quina mena d'alè les fa rebrotar?

Aquest pensament conté un Ideal relacionat amb la construcció d’Europa?

Quin és aquest ideal?

Saps que Thomas More va parlar de vernaclisme en el seu llibre Utopia i que després d’haver estat jutjat i condemnat a presó i decapitat va ser canonitzat com a sant i convertit en Patró dels Governants i Polítics?

Podria ser la Via Vernaclísta el camí de la sobirania i reconeixement internacional de Catalunya?

Com es podria portar a la pràctica?

Quina previsió va fer  Deulofeu per l’any 2029?

Europa redescobrirà  el sentit de l’art romànic, en general i en concret el català,  i amb ell la cultura bel·lònida  i es retrobarà amb Agènor, el rei  “camita” de Fenícia pare d’ Europa?

Serà  la desintegració d’España  un fet instantani que succeirà de cop o bé serà fruit d’un procés que ja ha començat Un procés al qual li he posat el nom de vernaclisme – genuïnisme, autoctonisme, originenisme -,  que vol dir “lo que és propi de cada lloc” i considera que la llegua pròpia de la terra catalana és la llengua catalana?

Ho sabrem reconèixer? 







Jordi Salat

josalort@hotmail.com


Notícia del  21-7-23

La FIFA i les banderes indígenes

La FIFA cedeix i permet que les banderes indígenes onegin per primera vegada al mundial d’Austràlia i Nova Zelanda


divendres, 2 de desembre del 2022

Les Identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (1)

 


La identitats nacionals vernacles o genuïnes 

i l’Ideal Nacional Català (1)

 

 



Bandera vernaclística o genuïnística i nacions vernacles o genuïnes

 El 4 d’Abril del 2007 vaig escriure un article amb el títol de: La qüestió de les Identitats Nacionals Vernacles i el pa català. El pa català feia referència a un text de Francesc Pujols que havia llegit al llibre Concepte General de la Ciència Catalana. 

Aquest mes de Novembre de 2022 el reviso i el refaig canviant el títol vell per un de nou: La identitats nacionals genuïnes i l’Ideal Nacional Català

 

Per quin motiu he fet aquesta adaptació i relectura d’un article que vaig escriure ara fa uns quinze anys? Doncs, perquè una persona que ha llegit el meu llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes editat el 2021, i que ha copsat el què jo vull dir quan parlo de l’Ideal Nacional Català, m’ha aconsellat canviar el mot vernacles pel mot genuïnes.  Quan li he preguntat per quin motiu. M’ha dit que vernacles és un mot arcaic. Això- m’ha dit- fa que molts lectors no acceptin o combreguin amb els teus escrits perquè els semblaran cosa del passat i no copsaran l’actualitat del què estàs dient.  Ho he reflexionat i he recordat que des de fa anys rebo molts correus de persones que s’identifica amb el meu missatge sobre l’Ideal Nacional Català, i em recomanen canviar el mot vernacles per un altre. Quan els pregunto el motiu em diuen perquè al Diccionario Español han posat que les llengües vernacles són les llengües dels esclaus de Roma i en parlen amb un sentit despectiu. Doncs, bé, vaig a fer la prova. Reescric aquest article que vaig fer l’any 2007 i substitueixo el mot vernacles pel mot genuïnes. Es fan vells els mots i perden sentit? Jo crec que no. Cal canviar els mots que han adulterat per a recobrar el sentit original del què es vol dir? Jo crec que no; a mi em sembla que cal reivindicar el sentit original dels mots adulterats. Acabat de reflexionar-hi he decidit però fer la prova i he canviat el mot vernaclisme pel mot genuïnisme. L’escrit que vaig fer fa quinze anys, amb alguns afegits és d’actualitat. Tant actual que a vegades he pensat que el temps no existeix; només és un Instant en moviment; promogut o originat, per dues forces genuïnes. Ara recordo que quelcom  així ja ho deia Zoroastre o Zaratrustra quan parlava d’ Ohrmazd i Ahriman. Avui som a Novembre de 2022

 

ESCRIT FET L’ABRIL DEL 2007 REVISAT I REFET AQUEST 2022

 

En el seu viatge a Marroc (Abril 2006) el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va anunciar un gir en la política exterior catalana basat en potenciar els aspectes econòmics i deixar de cantó, els aspectes més identitaris i simbòlics. Aquesta línia ha estat seguida posteriorment també en política interior per l'actual Govern de la Generalitat de Catalunya encapçalat per "José" Montilla. Aquesta actitud - el rebuig de les identitats pròpies de cada lloc que també anomeno genuïnes - és una actitud que he observat en diversos polítics, catalans, espanyols, europeus, americans i d'altres. Per què no es vol potenciar els temes identitaris i simbòlics? Què passa amb les qüestions identitàries? Per què no s’hi ha d’entrar? Potser que els polítics no volen entrar en la dialèctica identitària a causa de que els votants estan dividits per la seva identificació. A Catalunya, per extensió als Països Catalans o regnes de la Corona d’Aragó, n’hi ha que es senten espanyols i n’hi ha que es senten catalans. A tot el món s'observa un renaixement del nacionalisme genuïnista o indigenista que queda escindit entre autoctonistes i forasteristes. A Irlanda entre irlandesos i britànics o anglòfons. A Ucraïna entre ucraïnesos i soviètics russòfons. A Occitània entre occitans (llengua d'oc) i francesos ( llengua d'oil). A Euskal Herria entre euskalduns (llengua euskera) i espanyols (llengua castellana). La llista de nacions genuïnes podria fer-se molt més llarga. A la premsa he llegit referències a Caledònia, Escòcia, Geòrgia, Llombardia, Galícia, Còrsega, .....

 

Totes aquestes voluntats democràtiques de caràcter autòcton o genuí estan sotmeses a un Marc Legal o Constitució que les condiciona, i a un medi social advers compost per una població transplantada amb caràcter hostil i adversària, Marc Legal que comporta una determinada mentalitat i concepció cultural adúltera i antinatural feta a mida i conveniència dels poders dominadors. Es tracta d'un fenomen internacional. Pel que fa referència a les poblacions trasplantades o desterrades amb caràcter alienador i desnaturalitzador em pregunto: quin nom té aquest fenomen de migracions amb caràcter desnaturalitzador o alienador? Quines són les conseqüències social i culturals? És un fenomen  característic dels poders imperialistes? És un fenomen que es fa present en  els diversos sistemes polítics tant monarquies com a repúbliques? Ens hauríem de preguntar: Qui vol dominar aquestes nacions políticament amb la cultura i llengües que manifesten originalment com a emanacions genuïnes? D’on surten aquestes emanacions? Hi ha un "poder" que opera a nivell terrenal abastant tot el planeta Terra? Potser també opera a un nivell còsmic interplanetari? Cal identificar aquest poder malèvol i hostil amb les nacions, llengües i cultures genuïnes. Sense identificar-lo no se'l pot combatre.

 Els polítics han de cercar un discurs que no sigui relacionat amb la identitat per obtenir el vot de tots? Quin és el seu discurs? Un discurs materialista de classe social i un discurs culturalment indefinit per no entrar en qüestions identitàries? No crec que sigui aquest el camí de la pau, l’equitat i la harmonia humanística. Volen sumar a base de negar. Aquesta actitud és una mala política.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com


Les identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (2)


dijous, 10 de març del 2022

DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que em llegeix i escolta en català

 

DOTZERIES

Diàleg pluripersonal amb els lectors del llibre DOTZE, informacions complementàries i addicionals

2 Primera Part


Diàleg amb un lector basc, que em llegeix  i escolta en català


Aquest mes de Març de 2022, he rebut un correu electrònic d’una persona que s’ha presentat començant el seu escrit en llengua euskara i que tot seguit m’ha continuat escrivint en llengua catalana. Vet aquí el nostre diàleg.

M’ha dit:

 

Arratsalde on Salat jaun txoil agurgarria, nire izena Mikel  da.(Bona tarda, senyor Salat, em dic Mikel)

 

Badakit Euskara ikasi eta erabiltzen duzula baina biok Katalanez erosoago egongo garelakoan nago.(Sé que aprens i fas servir el basc, però crec que ens trobarem més còmodes en català)

 

Espero que em pugui disculpar les faltes orotgràfico-gramaticals que pugui tenir.

 

He llegit treballs seus, he sentit conferències seves i segueixo el seu Blog Vernacle. Admiro molt el que fa encara que em costi comprendre tot, quan el sento o llegeixo haig de rumiar o tornar a llegir però m'entren ganes de saber més.

 

El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic.

 

He llegit a Maria Montessori que l'hi dona moltíssima importància a l’"Educació Còsmica" i educar per a la pau; a Teillard de Chardin i m'agrada la seva visió de l'amor fora del "romanticisme sucrós" que se l'hi dona avui dia. De gent actual segueixo molt an Asisko Urmeneta, un altre que com vostè busca les raons i arrels de les coses més enllà de "el que sabem fins ara", de fet va ser gràcies a ell que vaig saber sobre Alexandre Deulofeu, també segueixo a la Toti Martínez de Lezea amb una bibliografia molt ampla.

 

Després de d'aquest camí en comtes de tenir més seguretat en el que sé m'adono que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut.

 

M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. Moltes  gràcies per tot. Mila-mila esker(Moltes mercès).Mikel

 

Li he contestat

Arratsalde on, Mikel,   eskerrik asko nire idatziak irakurtzeagatik,irakurri nire bloga eta entzun nire hitzaldiak.  Katalanez ondo idazten duzu. Katalunian bizi zara? Katalana ikasi  duzu?  duela urte euskara pixka bat ikasi nuen....(Bona tarda, Mikel, gràcies per llegir els meus escrits, llegir el meu bloc i escoltar les meves xerrades. Escrius bé en català. Vius a Catalunya? Has après català? Vaig aprendre una mica de basc fa anys....)

M’ha fet sentir molt content rebre el teu correu. Em planteges unes qüestions molt interessants. Abans de respondre voldria saber una mica més de tu. He rebut correus de persones amb falsa identitat. Laster arte, Mikel

M’ha dit

Molt bones senyor Salat i gràcies per respondre’m. Doncs soc Basc, visc a Vitòria i tinc 39 anys, vaig estudiar magisteri  a Girona; vaig fer màster en educació Montessori.   Als seus escrits hi vaig arribar mentre buscava informació sobre els càtars, Occitània, Catalunya. Llavors em va agradar allò dels zodíacs dels pobles i m'agradaria a aprofundir i ja que hi som doncs saber el que vostè pensa sobre el poble basc en aquest sentit. No sé si és prou amb això o necessita alguna cosa més. Moltes gràcies de nou. Mikel

Li he contestat

Kaixo Mikel, arratsalde on (Hola Mikel, bona tarda)

 Amb molt de gust et contestaré el què m'has preguntat i tot el que vulguis preguntar-me. M'agradaria molt tenir un  llarg i profund diàleg amb tu, tot cercant els orígens còsmics. Es més, segurament faré un escrit específic sobre el tema.

Tinc  aquesta resposta al teu primer correu:

Hori esaten didazu: (Em dius això)

 1.-El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic. 

 2.-Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé me n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. 

 3.-M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. 

 Trobo que són qüestions molt interessants. 

 La meva resposta a la primera qüestió, “El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic” comença per dir-te que jo he buscat i busco el mateix pels catalans. Ho faig dins el marc referencial del que anomeno vernaclisme. I dins d’aquest marc penso que també hi un lloc pel bascos. De fet, quan vaig pensar això, jo vaig estudiar basc o èuscara. Jo vaig néixer a un poble de les terres de Lleida (ilerda) i el meu cognom Salat l’he trobat a Occitània, i a Euskadi ( Salatu vol dir revelar, donar a conèixer). 

He trobat el meu lloc en el món? 

Primer m’he de trobar a mi mateix, conèixer-se a un mateix és essencial. 

Després has de tenir alguna facultat o quelcom que estiguis preparat per a fer-hi, per encaixar en la Realitat com a ésser actiu, com a part d’un conjunt. 

 Pensant en tot això es plantegen molts preguntes: 

 El factor que comporta un significat còsmic al món 

Com definir i identificar el factor vernaclístic 

Com identificar el lloc 

Com percebre o entendre i combregar amb  el significat còsmic 

 He trobat un referent en el que anomeno vernaclisme, que vol dir allò que uneix un lloc amb quelcom espiritual o còsmic. Una mena de comunió entre persona, lloc i alè vital o esperit. Probablement el mateix que el budistes en diuen Prana i els xinesos en diuen Tao. I, crec que la llengua és un vehicle de comunió i de comunicació per mitjà de la que rebem idees, podem dir:  ens omplim interiorment amb quelcom que ens fa trobar “el sentit” i “el significat” de les coses dins el marc de l’espai i el temps. Es per això que jo parlo de llengües vernacles o territorials ( i no pas de llengües maternes, minoritàries, etc.) 

Sobre la segona qüestió Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé e n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. Jo a vegades he tingut i a vegades encara tinc, aquesta sensació i això que ara ja tinc 72 anys. Això que tu has fet de escriure’m a mi, jo també ho he fet i ho faig, i escric a persones amb les que he llegit i escoltat quelcom que m’ha semblat podia ser-me d’interès i m’hi sentia identificat.  Espero que puguem mantenir un diàleg enriquidor!  

Sobre la tercera qüestió M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar.  La meva visió  del nostre lloc,  basc i català ( i de totes les nacions naturals o vernacles), dins  el marc referencial de l’Europa dels Estats, és  negativa ja que no hi poden créixer, la llavor que ens identifica no  hi troba la terra adequada. Les seves lleis constitucionals ens resulten hostils i no en són terra fèrtil per la nostra espiritualitat,- el nostre Prana, el nostre Tao, la nostra Particular Substància Universal-,  són tot el contrari. Quan ho focalitzo en el marc del vernaclisme, aleshores sí que hi veig que podem “ser-hi” com a part de la confederació universal de les nacions vernacles o naturals. Fa anys que es parlava de l’Europa de les Regions, entenent per regions les nacions vernacles o naturals. Actualment no conec cap polític que en parli. Ni tampoc cap intel·lectual ni periodista. Fa temps que espero un partit polític a les eleccions europees, que  ho reivindiqui i que utilitzi aquest llenguatge. El vernaclisme que jo exposo des de fa molts anys, crec que és el camí  que tornant als orígens comportarà  obrir la porta del futur. Laster arte (Fins aviat)

Segona Part

Per a llegir Dotzeries 2 Segona Part clica a:

DOTZERIES 2 Segona Part Comentari personal amb reflexions, records i qüestions de filosofia i religiositat heterodoxa


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Web Jordi Salat






dissabte, 5 de febrer del 2022

Els natzarenistes (1) El moviment artístic dels natzarens a Europa i Catalunya

 

Els Natzarenistes (1)

 

El moviment artístic dels natzarens a Europa i Catalunya

 

El natzarenisme és un moviment artístic fundat al començament del  segle XIX per artistes alemanys a Viena i Roma. Els natzarens alemanys van ser el moviment pictòric que més propagació va tenir a Europa. Entre aquests, els pintors Friederich Overbeck i Franz Pforr estudiants de l’Acadèmia de Viena que l’any 1809 van fundar la Lukasbrüder, la Confraria de Sant Lluc, patró dels pintors.

Van adoptar el nom de natzarens ja que s’identificaven amb el relat bíblic que fa referència a Natzaret i la figura de Crist batejat per Joan Baptista al riu Jordà en la que es basa la tradició Johanita. Aquesta tradició, pròpia del Renaixement a Europa, està  fonamentada en el cristianisme del Nou Testament, basat en l’Esperit Sant i el do de llengües. La seva representació es el referent simbòlic del colom. Una mostra  d’aquest pensament religiós el tenim en el famós quadre Bateig de Crist en el Jordà[1] de Leonardo da Vinci i Andrea Verrocchio (segle XVI) i també en el de Piero de la Francesca[2] (segle XV). Un altre exemple podria ser el de Fra. Angelico.[3]

Els pintors natzarens estaven influenciats a la vegada pel cristianisme basat en el Nou Testament, en la mateixa línia que els artistes del Renaixement a Europa en el segle XVI  i també en l’ideal del romanticisme.

Tenien  per objectiu renovar l'art religiós des de l'estudi dels antics mestres italians i alemanys i reviure l'honradesa i espiritualitat de l'art cristià medieval. Sentien la necessitat, com tantes vegades a passat al llarg de la Història per part de moviments espiritualistes, de retornar als orígens per a retrobar l’autenticitat i alliberar-se del marc referencial adúlter i degenerat en el que mals poders volien fer creure al poble i, demanant obediència imposaven una falsa fe en nom de la Llei d’un autoritarisme pervers i pervertidor.

Les convulsions històriques i socials de principis del segle xix van provocar l'enyorança pels temps passats i la restauració de l'esperit nacional donant-li al mot nació, un sentit espiritual lloable per damunt de la llei constitucional.

 

El moviment natzarenista a CATALUNYA

 


Antoni Caba Casamitjana. Autoretrat[4]

 

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona s’hi poden veure algunes obres d’art relacionades amb els moviments artístics que han fet representacions de mitologies, relats bíblics i fets històrics significatius. Hi ha  diverses  obres  que comentaré  en diversos escrits.

 

A més a més dels quadres s’hi poden veure retaules religiosos relacionats amb l’art romànic,  fets sobre la concepció del cristianisme basat en el Nou Testament  i la Tradició Johanita que s’identifiquen amb Maria, l’Esperit Sant i el do de llengües que el caracteritza com un do donat als nascuts de dalt, o nascuts en esperit com molt bé s’exposa a la Bíblia en el diàleg entre Crist i Nicodem: “T’ho ben asseguro, ningú no pot entrar al regne de Déu si no neix de l’esperit; de la carn en neix carn, de l’esperit en neix esperit”(Jn 3,5-6)

Pel que fa referència als retaules, deixo constància, perquè ho considero molt significatiu,  que no he vist cap retaule dedicat a Jahveh i la Tradició Jahvehita de l’Antic Testament en l’art medieval. Tots el que he vist estan dedicats al Nou Testament i al fet  que els cristians han de rebre el bateig de dalt del cel, al qual anomenen néixer en esperit,  i el representen en forma de colom.



El primer quadre que volia comentar és El triomf del Dia sobre la Nit precedit de l'Aurora .

És un quadre realitzat pel  pintor Antoni Caba Casamitjana, artista català (Barcelona  1838-1907).  Va ser soci del Reial Cercles Artístic de Barcelona. Es va formar en l’Escola de Belles Arts de Barcelona – coneguda com a l’Escola de la Llotja-, i va ser deixeble dels pintors, -també natzarenistes-: Claudi Lorenzale i Pau Milà Fontanals. Per influència d’aquests pintors el seu art està marcat pel romanticisme amb una especial influència del moviment natzarè o natzarenista.

 


Retrat de Claudi Lorenzale fet per Antoni Caba Casamitjana

Patrimoni del Reial Cercle Artístic de Barcelona

El natzarenisme, en certa manera, s’emmirallava en referents medievals. S’identificava amb un  nacionalisme el qual estava en sintonia amb determinat cristianisme que es pot identificar amb el cristianisme de l’art romànic pirinenc propi  de Catalunya, Occitània i dels regnes de la Corona d’Aragó i les seves llengües territorials o vernacles. Podria trobar actualment un ideal el moviment polític del nacionalisme català  en les referències identitàries del moviment artístic del natzarenisme? Potser també li podrien trobar el moviment occità, els dels altres regnes de la Corona d’Aragó i l’Europa de les nacions naturals o vernacles?

En un proper escrit parlaré i reflexionaré  sobre l’obra de l’artista català, també natzarenista, Claudi Lorenzale i dels seus quadres Otger Cataló, i, Guifré i els quatre pals.




Aquest quadres estan basats en La història i mítica llegenda d’Otger Cataló i La història i mítica llegenda de Guifré el Bel·lós[1] i els bel·lònides, noble llinatge que relaciona Catalunya, els regnes de la Corona d’Aragó i Occitània amb altres regnes d’Europa i un ideal romàntic cristià de Tradició Johanita, la que es relaciona amb els dotze apòstols del Nou Testament bíblic, l’Esperit Sant i el do de llengües propi del vernaclisme, que després de ser present al llarg de la Història, com va ser l’època dels cristians albigesos o càtars i el Renaixement, també en les conclusions  del Concili Vaticà II (1962-1965)[2], concili que ha estat qualificat com a “esdeveniment  religiós més important del segle XX” . Els setze documents  amb les conclusions del concili proposaven canvis en la mentalitat, en els rituals i en la pràctica  de la moral i la política, una “reforma”, un retorn al  sentit original de la ensenyança cristiana en sintonia amb la revelació tal com s’exposa en el Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan i la Tradició Johanita i amb el que diu Sant Pau  a la segona carta als corintis (2cor:14-15) Però a ells se'ls va ofuscar l'enteniment, i fins al dia d'avui, quan llegeixen l'Antic Testament, el vel continua encara posat, ja que només desapareix gràcies a Crist. Encara avui, tal com passava amb Moisès, sempre que escolten la lectura de la Llei de Jahveh predicada per Moisès tenen un vel damunt el cor”

Considero que aquesta línia de pensament i de fe cristiana espiritualista està en sintonia amb la mentalitat dels artistes de l’art romànic, dels  artistes del Renaixement i dels artistes del natzarenisme a Europa.

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

https://jordisalat.wordpress.com/

Llibre DOTZE




[1] Guifré el Bel·lós, és el referent original autèntic, del mal anomenat oficialment  en català com a Guifré el Pilós i en castellà  com a Wifredo el Welloso.