Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Europa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Europa. Mostrar tots els missatges
dimarts, 2 d’abril del 2024
dilluns, 15 de gener del 2024
Esperit Català i Vernaclisme
l'Esperit Català i el Vernaclisme
Mapa Europa de les Nacions Autòctones - Genuïnes o Vernacles-.
Les llengües vernacles són les autòctones d'un territori, les naturals, les genuïnes, les llengües del Genius Loci, les llengües de foc de les quals es parla a la Tradició Cristiana relacionada amb el Nou Testament l'evangeli de Sant Joan, són les llengües de l'Esperit Sant que celebrem per la festa de la Pentecosta.
Mural escales que pugen al cambril on hi ha verge negra en el monestir de Santa Maria de Montserrat
Mural església romànica catalana amb representació del colom i les llengües de foc de la Pentecosta
L'espanyolisme castellanista i alguns diccionaris espanyols han adulterat el significat de les llengües vernacles; han volgut menystenir-les fent creure que són llengües dels esclaus de les cases del amo, en temps de l'imperi de Roma. No podem deixar que l'espanyolisme castellanista i adulterista es faci amo de les paraules. El catalanisme vernaclista ha de reivindicar el seu significat genuí. Com digué Tomàs More en el llibre Utopia, en sentit espiritualista: són llengües de pensament.
La Bandera Vernaclística s'ha d'agermanar amb la Bandera Wifala
les dues representen nacions captives dins el Marc Referencial de l'espanyolisme castellanista i del catolicisme niceanià que volen la llibertat nacional
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
dissabte, 15 de juliol del 2023
El pensament català i la construcció d'Europa : "Video 1" "Video 2" i "Video 3"
"El pensament català i la construcció d'Europa"
conferència feta per Jordi Salat
el 13-7-23 al Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí (Sant Joan d'Es Pi)
per veure i escoltar la conferència en tres videos:
1
Què vol dir “pensar”? Quins són els principis i valors del pensament català? Existeix un pensament autòcton català, un pensament troncal amb diverses arrels? Aquest pensament té una idea per construir Europa relacionada amb Agènor, rei de Fenícia, nació camita, pare d'Europa tal com escrigué Salvador Espriu en el llibre "Per a la bona gent"? en el poema "M'han demanat que parli d'Europa? Es cert que " El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il•lusos enterradors” tal com digué en el llibre Concepte General de la Ciència Catalana Francesc Pujols. Editorial Pòrtic (1982) Qui és l’enterrador que el vol enterrar des de fa segles? Per quin motiu el vol enterrar?
2
Té alguna relació amb personatges històrics? com: L'occità monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll, Gerbert d'Orlhac, Papa Silvestre II, conseller de l'emperador Ot II Ramon Llull "Ars Magna" Alexandre Deulofeu "Catalunya mare de la cultura Europea" l'Art Romànic "Simbolisme del colom i el do de llengües. l'Abat Oliba "La Pau i Treva" Antoni Gaudí Plantejo el pensament Vernaclístic sobre el que he escrit diversos llibres i dissenyat una bandera identitària que agermani a totes les nacions originàries - genuïnes o vernacles d'Europa i altres continents- i esmento la sintonia que hi ha entre el que jo penso i la idea del Vernaclisme que tenia Thomas More, canonitzat com a Sant i fet "Patró dels Governants i Polítics" tal com ho expressà en el seu llibre Utopia També ho relaciono amb el llibre de la Revelació o apocalipsi de Sant Joan. Aquest pensament vernaclístic en general i català en concret està relacionat amb la cultura del rei Fenici, de dinastia camita, Agènor, pare d'Europa.
3
El pensament català és la particularitat catalana del pensament universal, que compartim amb altres cultures humanístiques d’arreu del món? Unes cultures que també es volen enterrar i que també ressorgeixen al llarg dels segles?
Quina mena d'alè les fa rebrotar?
Aquest pensament conté un Ideal relacionat amb la construcció d’Europa?
Quin és aquest ideal?
Saps que Thomas More va parlar de vernaclisme en el seu llibre Utopia i que després d’haver estat jutjat i condemnat a presó i decapitat va ser canonitzat com a sant i convertit en Patró dels Governants i Polítics?
Podria ser la Via Vernaclísta el camí de la sobirania i reconeixement internacional de Catalunya?
Com es podria portar a la pràctica?
Quina previsió va fer Deulofeu per l’any 2029?
Europa redescobrirà el sentit de l’art romànic, en general i en concret el català, i amb ell la cultura bel·lònida i es retrobarà amb Agènor, el rei “camita” de Fenícia pare d’ Europa?
Serà la desintegració d’España un fet instantani que succeirà de cop o bé serà fruit d’un procés que ja ha començat Un procés al qual li he posat el nom de vernaclisme – genuïnisme, autoctonisme, originenisme -, que vol dir “lo que és propi de cada lloc” i considera que la llegua pròpia de la terra catalana és la llengua catalana?
Ho sabrem reconèixer?
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Notícia del 21-7-23
La FIFA i les banderes indígenes
La FIFA cedeix i permet que les banderes indígenes onegin per primera vegada al mundial d’Austràlia i Nova Zelanda
divendres, 2 de desembre del 2022
Les Identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (1)
La identitats nacionals vernacles o genuïnes
i l’Ideal Nacional Català (1)
Bandera vernaclística o genuïnística i nacions vernacles o genuïnes
Aquest mes de Novembre de 2022 el reviso i el
refaig canviant el títol vell per un de nou: La identitats nacionals genuïnes i l’Ideal Nacional Català
Per quin motiu he fet aquesta adaptació i
relectura d’un article que vaig escriure ara fa uns quinze anys? Doncs, perquè
una persona que ha llegit el meu llibre DOTZE
Escriptures Heterodoxes editat el 2021, i que ha copsat el què jo vull dir
quan parlo de l’Ideal Nacional Català, m’ha aconsellat canviar el mot vernacles pel mot genuïnes. Quan li he preguntat per quin motiu. M’ha dit
que vernacles és un mot arcaic. Això-
m’ha dit- fa que molts lectors no acceptin o combreguin amb els teus escrits
perquè els semblaran cosa del passat i no copsaran l’actualitat del què estàs
dient. Ho he reflexionat i he recordat
que des de fa anys rebo molts correus de persones que s’identifica amb el meu
missatge sobre l’Ideal Nacional Català, i em recomanen canviar el mot vernacles per un altre. Quan els
pregunto el motiu em diuen perquè al Diccionario
Español han posat que les llengües vernacles són les llengües dels esclaus
de Roma i en parlen amb un sentit despectiu. Doncs, bé, vaig a fer la prova.
Reescric aquest article que vaig fer l’any 2007 i substitueixo el mot vernacles
pel mot genuïnes. Es fan vells els mots i perden sentit? Jo crec que no. Cal
canviar els mots que han adulterat per a recobrar el sentit original del què
es vol dir? Jo crec que no; a mi em sembla que cal reivindicar el sentit
original dels mots adulterats. Acabat de reflexionar-hi he decidit però fer la
prova i he canviat el mot vernaclisme pel mot genuïnisme. L’escrit que vaig fer
fa quinze anys, amb alguns afegits és d’actualitat. Tant actual que a vegades
he pensat que el temps no existeix; només
és un Instant en moviment; promogut o originat, per dues forces genuïnes. Ara
recordo que quelcom així ja ho deia
Zoroastre o Zaratrustra quan parlava
d’ Ohrmazd i Ahriman. Avui som a Novembre de 2022
ESCRIT FET L’ABRIL DEL 2007 REVISAT I REFET
AQUEST 2022
En el seu viatge a Marroc (Abril 2006) el
president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va anunciar un gir
en la política exterior catalana basat en potenciar els aspectes econòmics i deixar de cantó, els aspectes més identitaris i simbòlics. Aquesta línia ha estat
seguida posteriorment també en política interior per l'actual Govern de la
Generalitat de Catalunya encapçalat per "José" Montilla. Aquesta
actitud - el rebuig de les identitats pròpies de cada lloc que també anomeno
genuïnes - és una actitud que he observat en diversos polítics, catalans,
espanyols, europeus, americans i d'altres. Per què no es vol potenciar els
temes identitaris i simbòlics? Què passa amb les qüestions identitàries? Per
què no s’hi ha d’entrar? Potser que els polítics no volen entrar en la
dialèctica identitària a causa de que els votants estan dividits per la seva
identificació. A Catalunya, per extensió als Països Catalans o regnes de la
Corona d’Aragó, n’hi ha que es senten espanyols i n’hi ha que es senten
catalans. A tot el món s'observa un renaixement del nacionalisme genuïnista o
indigenista que queda escindit entre autoctonistes i forasteristes. A Irlanda
entre irlandesos i britànics o anglòfons. A Ucraïna entre ucraïnesos i
soviètics russòfons. A Occitània entre occitans (llengua d'oc) i francesos (
llengua d'oil). A Euskal Herria entre euskalduns (llengua euskera) i espanyols
(llengua castellana). La llista de nacions genuïnes podria fer-se molt
més llarga. A la premsa he llegit referències a Caledònia, Escòcia, Geòrgia,
Llombardia, Galícia, Còrsega, .....
Totes aquestes voluntats democràtiques de caràcter autòcton o genuí estan sotmeses
a un Marc Legal o Constitució que les condiciona, i a un medi social advers
compost per una població transplantada amb caràcter hostil i adversària, Marc
Legal que comporta una determinada mentalitat i concepció cultural adúltera i
antinatural feta a mida i conveniència dels poders dominadors. Es tracta d'un fenomen
internacional. Pel que fa referència a les poblacions trasplantades o
desterrades amb caràcter alienador i desnaturalitzador em pregunto: quin nom té
aquest fenomen de migracions amb caràcter desnaturalitzador o alienador? Quines
són les conseqüències social i culturals? És un fenomen característic dels poders imperialistes? És
un fenomen que es fa present en els
diversos sistemes polítics tant monarquies com a repúbliques? Ens hauríem de
preguntar: Qui vol dominar aquestes nacions políticament amb la cultura i llengües
que manifesten originalment com a emanacions genuïnes? D’on surten aquestes
emanacions? Hi ha un "poder"
que opera a nivell terrenal abastant tot el planeta Terra? Potser també
opera a un nivell còsmic interplanetari? Cal identificar aquest
poder malèvol i hostil amb les nacions,
llengües i cultures genuïnes. Sense identificar-lo no se'l pot combatre.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Les identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (2)
dijous, 10 de març del 2022
DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que em llegeix i escolta en català
DOTZERIES
Diàleg pluripersonal amb els lectors del llibre DOTZE, informacions complementàries i addicionals
2 Primera Part
Diàleg amb un lector basc, que em
llegeix i escolta en català
Aquest mes de Març de 2022, he rebut un correu
electrònic d’una persona que s’ha presentat començant el seu escrit en llengua euskara i que tot seguit m’ha continuat
escrivint en llengua catalana. Vet aquí el nostre diàleg.
M’ha dit:
Arratsalde on Salat jaun txoil agurgarria, nire izena Mikel da.(Bona tarda, senyor Salat, em dic Mikel)
Badakit
Euskara ikasi eta erabiltzen duzula baina biok Katalanez erosoago egongo
garelakoan nago.(
Espero
que em pugui disculpar les faltes orotgràfico-gramaticals que pugui tenir.
He llegit treballs seus, he sentit conferències seves i
segueixo el seu Blog Vernacle. Admiro molt el que fa encara que em costi comprendre
tot, quan el sento o llegeixo haig de rumiar o tornar a llegir però m'entren
ganes de saber més.
El
que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic.
He
llegit a Maria Montessori que l'hi dona moltíssima importància a
l’"Educació Còsmica" i educar per a la pau; a Teillard de Chardin i
m'agrada la seva visió de l'amor fora del "romanticisme sucrós" que
se l'hi dona avui dia. De gent actual segueixo molt an Asisko Urmeneta, un
altre que com vostè busca les raons i arrels de les coses més enllà de "el
que sabem fins ara", de fet va ser gràcies a ell que vaig saber sobre
Alexandre Deulofeu, també segueixo a la Toti Martínez de Lezea amb una
bibliografia molt ampla.
Després
de d'aquest camí en comtes de tenir més seguretat en el que sé m'adono que el
que sé és ben poc i em sento bastant perdut.
M'agradaria
saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que
hem de tornar a regenerar. Moltes gràcies per tot. Mila-mila esker(Moltes mercès).Mikel
Li
he contestat
Arratsalde on, Mikel, eskerrik asko nire idatziak irakurtzeagatik,irakurri nire bloga eta entzun nire hitzaldiak. Katalanez ondo idazten duzu. Katalunian bizi zara? Katalana ikasi duzu? duela urte euskara pixka bat ikasi nuen....(Bona tarda, Mikel, gràcies per llegir els meus escrits, llegir el meu bloc i escoltar les meves xerrades. Escrius bé en català. Vius a Catalunya? Has après català? Vaig aprendre una mica de basc fa anys....)
M’ha fet sentir molt content rebre el teu correu. Em planteges unes qüestions molt interessants. Abans de respondre voldria saber una mica més de tu. He rebut correus de persones amb falsa identitat. Laster arte, Mikel
M’ha dit
Molt
bones senyor Salat i gràcies per respondre’m. Doncs soc Basc, visc a Vitòria
i tinc 39 anys, vaig estudiar magisteri
a Girona; vaig fer màster en educació Montessori. Als seus escrits hi vaig arribar mentre
buscava informació sobre els càtars, Occitània, Catalunya. Llavors em va agradar allò dels zodíacs dels pobles
i m'agradaria a aprofundir i ja que hi som doncs saber el que vostè pensa sobre
el poble basc en aquest sentit. No sé si és prou amb això o necessita alguna
cosa més. Moltes gràcies de nou. Mikel
Li he contestat
Kaixo Mikel, arratsalde
on (
Tinc aquesta resposta al teu primer correu:
Hori esaten didazu: (Em dius això)
2.-Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé me n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut.
3.-M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar.
Trobo que són qüestions molt interessants.
He trobat el meu lloc en el món?
Primer m’he de trobar a mi mateix, conèixer-se a un mateix és essencial.
Després has de tenir alguna facultat o quelcom que estiguis
preparat per a fer-hi, per encaixar en la Realitat com a ésser actiu, com a
part d’un conjunt.
Pensant en tot això es plantegen molts preguntes:
Com definir i identificar el
factor vernaclístic
Com identificar el lloc
Com percebre o entendre i
combregar amb el significat còsmic
He trobat un referent en el que anomeno vernaclisme, que vol dir allò que uneix un lloc amb quelcom espiritual o còsmic. Una mena de comunió entre persona, lloc i alè vital o esperit. Probablement el mateix que el budistes en diuen Prana i els xinesos en diuen Tao. I, crec que la llengua és un vehicle de comunió i de comunicació per mitjà de la que rebem idees, podem dir: ens omplim interiorment amb quelcom que ens fa trobar “el sentit” i “el significat” de les coses dins el marc de l’espai i el temps. Es per això que jo parlo de llengües vernacles o territorials ( i no pas de llengües maternes, minoritàries, etc.)
Sobre la segona qüestió Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé e n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. Jo a vegades he tingut i a vegades encara tinc, aquesta sensació i això que ara ja tinc 72 anys. Això que tu has fet de escriure’m a mi, jo també ho he fet i ho faig, i escric a persones amb les que he llegit i escoltat quelcom que m’ha semblat podia ser-me d’interès i m’hi sentia identificat. Espero que puguem mantenir un diàleg enriquidor!
Sobre la tercera qüestió M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. La meva visió del nostre lloc, basc i català ( i de totes les nacions naturals o vernacles), dins el marc referencial de l’Europa dels Estats, és negativa ja que no hi poden créixer, la llavor que ens identifica no hi troba la terra adequada. Les seves lleis constitucionals ens resulten hostils i no en són terra fèrtil per la nostra espiritualitat,- el nostre Prana, el nostre Tao, la nostra Particular Substància Universal-, són tot el contrari. Quan ho focalitzo en el marc del vernaclisme, aleshores sí que hi veig que podem “ser-hi” com a part de la confederació universal de les nacions vernacles o naturals. Fa anys que es parlava de l’Europa de les Regions, entenent per regions les nacions vernacles o naturals. Actualment no conec cap polític que en parli. Ni tampoc cap intel·lectual ni periodista. Fa temps que espero un partit polític a les eleccions europees, que ho reivindiqui i que utilitzi aquest llenguatge. El vernaclisme que jo exposo des de fa molts anys, crec que és el camí que tornant als orígens comportarà obrir la porta del futur. Laster arte (Fins aviat)
Segona Part
Per a llegir Dotzeries 2 Segona Part clica a:
dissabte, 5 de febrer del 2022
Els natzarenistes (1) El moviment artístic dels natzarens a Europa i Catalunya
Els Natzarenistes
(1)
El moviment artístic dels natzarens a Europa i Catalunya
El natzarenisme és
un moviment artístic fundat al començament del segle XIX per
artistes alemanys a Viena i Roma. Els natzarens alemanys
van ser el moviment pictòric que més propagació va tenir a Europa. Entre
aquests, els pintors Friederich Overbeck i Franz Pforr estudiants de l’Acadèmia
de Viena que l’any 1809 van fundar la Lukasbrüder,
la Confraria de Sant Lluc, patró dels pintors.
Van adoptar el nom de natzarens ja que
s’identificaven amb el relat bíblic que fa referència a Natzaret i la figura de
Crist batejat per Joan Baptista al riu Jordà en la que es basa la tradició
Johanita. Aquesta tradició, pròpia del Renaixement a Europa, està fonamentada en el cristianisme del Nou
Testament, basat en l’Esperit Sant i el do de llengües. La seva representació es
el referent simbòlic del colom. Una mostra
d’aquest pensament religiós el tenim en el famós quadre Bateig de Crist en el Jordà[1]
de Leonardo da Vinci i Andrea Verrocchio (segle XVI) i també en el de Piero de
la Francesca[2]
(segle XV). Un altre exemple podria ser el de Fra. Angelico.[3]
Els pintors natzarens estaven influenciats a la
vegada pel cristianisme basat en el Nou Testament, en la mateixa línia que
els artistes del Renaixement a Europa en el segle XVI i també en l’ideal del romanticisme.
Tenien per
objectiu renovar l'art religiós des de l'estudi dels antics mestres italians i
alemanys i reviure l'honradesa i espiritualitat de l'art cristià medieval.
Sentien la necessitat, com tantes vegades a passat al llarg de la Història per
part de moviments espiritualistes, de retornar als orígens per a retrobar
l’autenticitat i alliberar-se del marc referencial adúlter i degenerat en el que mals poders volien fer creure al
poble i, demanant obediència imposaven una falsa fe en nom de la Llei d’un
autoritarisme pervers i pervertidor.
Les convulsions històriques i socials de principis
del segle xix van
provocar l'enyorança pels temps passats i la restauració de l'esperit nacional
donant-li al mot nació, un sentit espiritual lloable per damunt de la llei
constitucional.
El moviment
natzarenista a CATALUNYA
Antoni Caba Casamitjana. Autoretrat[4]
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya
de Barcelona s’hi poden veure algunes obres d’art relacionades amb els
moviments artístics que han fet representacions de mitologies, relats bíblics i
fets històrics significatius. Hi ha
diverses obres que comentaré
en diversos escrits.
A més a més dels quadres s’hi poden
veure retaules religiosos relacionats amb l’art romànic, fets sobre la concepció del cristianisme basat
en el Nou Testament i la Tradició
Johanita que s’identifiquen amb Maria, l’Esperit Sant i el do de llengües que
el caracteritza com un do donat als nascuts de dalt, o nascuts en esperit com
molt bé s’exposa a la Bíblia en el diàleg entre Crist i Nicodem: “T’ho ben asseguro, ningú no pot entrar al
regne de Déu si no neix de l’esperit; de la carn en neix carn, de l’esperit en
neix esperit”(Jn 3,5-6)
Pel que fa referència als retaules,
deixo constància, perquè ho considero molt significatiu, que no he vist cap retaule dedicat a Jahveh i
la Tradició Jahvehita de l’Antic Testament en l’art medieval. Tots el que he
vist estan dedicats al Nou Testament i al fet
que els cristians han de rebre el
bateig de dalt del cel, al qual anomenen
néixer en esperit, i el representen en
forma de colom.
El primer quadre que volia comentar
és El triomf del Dia
sobre la Nit precedit de l'Aurora .
És un quadre realitzat pel pintor Antoni Caba Casamitjana, artista català (Barcelona 1838-1907). Va ser soci del Reial Cercles Artístic de
Barcelona. Es va formar en l’Escola de Belles Arts de Barcelona – coneguda com
a l’Escola de la Llotja-, i va ser deixeble dels pintors, -també
natzarenistes-: Claudi Lorenzale i Pau Milà Fontanals. Per influència d’aquests
pintors el seu art està marcat pel romanticisme amb una especial influència del
moviment natzarè o natzarenista.
Retrat de Claudi Lorenzale fet per Antoni Caba Casamitjana
Patrimoni del Reial Cercle Artístic de Barcelona
El natzarenisme, en certa manera, s’emmirallava en
referents medievals. S’identificava amb un
nacionalisme el qual estava en sintonia amb determinat cristianisme que
es pot identificar amb el cristianisme de l’art romànic pirinenc propi de Catalunya, Occitània i dels regnes de la
Corona d’Aragó i les seves llengües territorials o vernacles. Podria trobar actualment un ideal el moviment polític
del nacionalisme català en les
referències identitàries del moviment artístic del natzarenisme? Potser també
li podrien trobar el moviment occità, els dels altres regnes de la Corona
d’Aragó i l’Europa de les nacions naturals o vernacles?
En un proper escrit parlaré i
reflexionaré sobre l’obra de l’artista
català, també natzarenista, Claudi
Lorenzale i dels seus quadres Otger Cataló, i, Guifré
i els quatre pals.
Aquest quadres estan basats en La història i mítica llegenda d’Otger Cataló
i La història i mítica llegenda de Guifré
el Bel·lós[1] i els bel·lònides, noble
llinatge que relaciona Catalunya, els regnes de la Corona d’Aragó i Occitània
amb altres regnes d’Europa i un ideal romàntic cristià de Tradició Johanita, la
que es relaciona amb els dotze apòstols del Nou Testament bíblic, l’Esperit
Sant i el do de llengües propi del vernaclisme, que després de ser present al llarg
de la Història, com va ser l’època dels cristians albigesos o càtars i el
Renaixement, també en les conclusions
del Concili Vaticà II (1962-1965)[2],
concili que ha estat qualificat com a “esdeveniment religiós més important del segle XX” . Els
setze documents amb les conclusions del
concili proposaven canvis en la mentalitat, en els rituals i en la
pràctica de la moral i la política, una
“reforma”, un retorn al sentit original
de la ensenyança cristiana en sintonia amb la revelació tal com s’exposa en el
Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan i la Tradició Johanita i amb
el que diu Sant
Pau a la
segona carta als corintis (2cor:14-15) “Però a ells se'ls va
ofuscar l'enteniment, i fins al dia d'avui, quan llegeixen l'Antic Testament,
el vel continua encara posat, ja que només desapareix gràcies a
Crist. Encara avui, tal com passava amb Moisès, sempre que escolten la
lectura de la Llei de Jahveh predicada per Moisès tenen un vel damunt el cor”
Considero que aquesta línia de
pensament i de fe cristiana espiritualista està en sintonia amb la mentalitat
dels artistes de l’art romànic, dels
artistes del Renaixement i dels artistes del natzarenisme a Europa.
Jordi Salat
https://jordisalat.wordpress.com/
[1] Guifré
el Bel·lós, és el referent original autèntic, del mal anomenat oficialment en català com a Guifré el Pilós i en
castellà com a Wifredo el Welloso.
[2]
Concili Vaticà II https://ca.wikipedia.org/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_II
[1]
Baptisme de Crist Da Vinci-Verocchio
https://ca.wikipedia.org/wiki/Baptisme_de_Crist_(Verrocchio)
[2]
Baptisme de Crist De la Francesca https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Baptisme_de_Crist_(Piero_della_Francesca)
[3] Fra.
Angelico
[4] Antoni Caba Casamitjana https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Caba_i_Casamitjana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)