Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris adulterada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris adulterada. Mostrar tots els missatges

dimecres, 24 de febrer del 2021

Adulteracions: La Guitarra Catalana




La guitarra catalana o la guitarra espanyola? 

L'adulteració de la Història comença amb la substitució de noms propis originals per noms aliens colonials

He visitat la secció de guitarres del Museu de la Música de Barcelona que es troba a l’edifici de l’Auditori. 

A més de preguntar-me quan li posaran un nom propi que l'identifiqui amb  la catalanitat i li posin el nom algun dels grans musics catalans, com s'ha fet a altres auditoris de Catalunya, i si es quedarà així, l'Auditori, sense definició identitària catalana malgrat estar escrit en català, com a passat amb altres temes com el camp de fútbol del F. C. Barcelona,  el "Camp Nou", i fer-me la mateixa reflexió sobre els noms dels teatres i cinemes de Barcelona, m’he fixat en un escrit que diu el següent: «J. Tinctoris. atribueix l'origen de la guitarra als catalans»

He cercat a Viquipèdia : Johannes Tinctoris ( 1435-1511) va ser un compositor flamenc, de Flandes, i un teòric de la música del Renaixement.

 Els seus escrits van influenciar a compositors i d'altres teòrics de la música renaixentistes. Com la majoria dels intel·lectuals de l'època, Tinctoris s'interessà per tots els àmbits del coneixement i va ser clergue, poeta, matemàtic, i home de lleis; alguna font documental el descriu fins i tot com un pintor consumat. 

 Sempre trobem que es fa referència a aquest instrument musical de la guitarra clàssica, es fa presentant i anomenant-la “guitarra espanyola”. 

Ara resulta que és un instrument musical   presentat arreu del món com a guitarra espanyola,  segons aquest estudiós de Flandes, en realitat seria d’origen català. Una altra cosa que s’han apropiat els espanyols que s’identifiquen amb la llengua castellana!

Penso també que si els espanyols que van anar a sotmetre els flamencs de Flandes amb Los Tercios de Flandes haguessin guanyat la batalla i els haguessin fet súbdits espanyols ens trobaríem a les enciclopèdies espanyoles que Hergé, el creador del Tintín, també seria espanyol. I, si Argentina no s'hagués independitzat d'España, Jorge Luis Borges, seria considerat un escriptor espanyol i el tango seria un ball español. I si Mèxic no s'hagués independitzat d'España Cantinflas seria considerat español.

Les identificacions polítiques no sempre coincideixen amb les identitats genuïnes naturals (vernacles). En nom d'España s'han adulterat moltes identitats genuïnes naturals o vernacles. Aquest adulteració comporta una classe de Maldad.

Vivim dins una gran closca mental feta a base de falsificacions, tergiversacions, mentides i adulteracions. 

Les adulteracions són moltes i de diversa índole. La Realitat ha estat alterada de forma malèvola.  I, què es pot fer? Fer ús de la Raó 

De què serveix aquesta actitud  de fer ús de la Raó quan els malèfics fan ús de la Força?  I, un cop aconseguida la Victòria amb l’ús de la Força, constitueixen un marc legal lleis injustes i malèvoles que imposen als dominats? 

I no solsament s'apropien de un instrument com és la guitarra, també de les cançons. Una de les cançons de guitarra que més m’agraden i que forma part de la meva selecció personal és una que es coneix amb el nom castellà de “Romance Anónimo” . En algunes gravacions que he trobar a internet, en concret al YouTube , fins i tot el presenten com a “Spanish Romance” 

Moltes vegades, quan una cosa es presenta com a “anònima” en la cultura espanyola de llengua castellana és per amagar que el seu autor va ser català . 

Aquesta composició musical era catalana? 

A mi em sembla que encaixa amb les característiques de la tradició musical catalana. I, si a més, resulta que la guitarra és un instrument musical d’origen català, doncs la resposta és, sí. 

És, probablement, la cançó per a guitarra més interpretada de tota la història de la música, i per guitarristes de totes les èpoques i de tots els països el món. Potser hauríem d'anomenar-la "La Romança Anònima Catalana". 

Escoltem-la   Romanço Anònim 

Trobem informació a diversos llocs i diverses enciclopèdies 

Informació a Viquipèdia  Guitarra 

A mitjans del segle XIV apareix esmentada a la cort del Príncep Joan d'Aragó, nascut a Perpinyà el 1350. Als segles XV i XVI la guitarra fou molt difosa a l'àmbit català, bé que a la fi fou substituïda per la viola de mà i restà limitada al repertori popular.

 No diuen, però, que la guitarra és un instrument originari català; potser seria més correcte dir relacionat amb els regnes de la Corona d'Aragó i les seves arrels amb Occitània i el món dels trobadors.

L'espanyolisme castellanista ho amaga o tergiversa; unes vegades per esborrar la identitat catalana, altres vegades per apropiar-s'ho i donar a creure a l'opinió que són fruit de la cultura de llengua castellana ( "espanyola" en diuen ells) quan en realitat són fruit de la cultura de llengua catalana. I, cal entendre la catalanitat,  dins el marc  referencial cultural dels regnes de la Corona d'Aragó i les seves arrels occitanes relacionades amb la noble dinastia dels bel·lònides.

 

Jordi Salat

Escrit fet l'any 2011, fa 10 anys. Revisat i ampliat el 2021

Llibre DOTZE

BookTràiler Llibre DOTZE


Apèndix:

En el mateix sentit podria parlar del català Antoni Soler, presentat a les  com a "el español" Antonio Soler. Un olotí monjo del monestir de Santa Maria de Montserrat,  compositor excepcional d'obres per a  guitarra.

 Sonata en Sol Major del monjo català  Antoni Soler

Interpretació a piano

Sonata Nº 84 en Re Major del monjo català Antoni Soler


Al youtube no he trobat cap guitarrista que l'interpreti. Això també és significatiu. 
Segons un amic meu, que és psicòleg, això és degut a que entre els catalans no es valoren els artistes propis, per desconeixement, per enveja o per autoodi, en aquest cas,  a vegades, degut al complex d'inferioritat que, en part ,és degut a la propaganda del poder que domina Catalunya i els diversos regnes de la Corona d'Aragó i  que ha engendrat una  mentalitat subordinada, dins un  marc referencial que falseja la veritable Realitat i fa creure allò que no és de Veritat i ho imposa amb lleis qiue no són de la Justícia, sinó de la Conveniència del dominador adulterista.

També és significatiu que artistes considerats espanyols l'interpretin i se l'hagin fet seu...

Afortunadament, hi ha, i n'hi ha molts, catalans que que no s'han deixat acomplexar i són fidels a la cultura catalana:

Tinc un disc de música de guitarra del monjo Antoni Soler que he escoltat moltes vegades al llarg de la meva vida. És un dels meus músics preferits.

També, vull afegir-hi, que quan vaig estudiar guitarra, tocava la cançó Llàgrima del valencià Francesc Tàrrega, un altre músic de guitarra que està entre els meus preferits.


  
Avui tot cercant a google he trobat aquest disc que desconeixia. No és interpretat amb guitarra és interpretat amb piano.

Disc de música del Pare Antoni Soler


La pianista barcelonina Sira Hernández, gran improvisadora i coneixedora d’autors com Mompou i Scarlatti, il·lumina dotze sonates del Pare Antoni Soler, transcrites pel musicòleg Joaquim Nin i Castellanos. Un gran treball per conèixer un compositor del Barroc tardà i el primer Classicisme.



dilluns, 28 de desembre del 2020

La Catalanitat adulterada: La descatalanització de la llengua catalana

La descatalanització de la llengua catalana
Adulteració lingüística i dominació política forasterista colonial 
Topònims i concepte de llengua: vernacla o no-vernacla 

Tots els mots de topònims tenen alguna relació amb l'orografia del lloc. Només cal veure el castell de "Penyíscola" per a veure que està damunt d'un "penyal". 

Així doncs: Per què dir-li "Peníscola" derivat de “penis” o "península" i no "Penyíscola" derivat de “penyal” quan tots sabem que la forma orogràfica d’aquest lloc és un penyal de terra que s’endinsa en el mar i per altra banda aixì el defineix el seu referent més antic :"municipi situat en un penyal"? 

Hem d'acceptar el criteri establert oficialment o hem de reivindicar el criteri orogràfic que és troba a l'origen dels mots que identifiquen els topònims? 

 A mi em sembla que s'hauria d'escriure "Penyíscola" derivat de "penyal" que és l'origen del mot donat que els topònim sempre tenen relació amb l’orografia o geografia del lloc. 

 He llegit les argumentacions donades per a justificar el nom de "Peníscola" però no les trobo convincents perquè no són orogràfiques. Ho justifiquen en un escrit medieval que hi posava "Peníscola"en detriment d’allò que és lògic: acceptar que “penyal” és la paraula mare de la que se’n deriven altres com “penyíscol”, “penyíscola”, “penya segat”...etc. 

O, a vegades, en molts topònims, pel fet d'haver trobat un document notarial sense preguntar-se si aquell notari era  un funcionari  espanyol de llengua castellana i també podria ser que fos un subjecte que està al servei de l'imperialisme espanyol amb instruccions de descatalanitzar la llengua catalana, la llengua dels conquerits per a imposar la llengua dels conqueridors i matar així la llengua del Genius Loci, comfeien els imperialistes de Roma i tots els imperialismes.

Allò que val per donar el veritable sentit als topònims, en la immensa majoria de casos, és la seva relació amb l'orografia. 

M’he trobat amb filòlegs que defensen les posicions oficialistes, que no respecten el criteri orogràfic, tan aferrissadament, que fins i tot m’han fet pensar que hi hagués un altre motiu amagat que no es vol donat a conèixer; potser per a tergiversar paraules que ens poden fer entreveure uns lligams culturals més profunds que la romanització i que es volen amagar. Uns lligams amb una concepció cultural zodiacalista, que vol dir que té lligams identitaris amb les mitologies astrològiques i paganes.

Algunes vegades, perquè contradiuen els dogmes de fe de l'església catòlica vaticanista. 

 Tal n’és el cas de la cultura ibera que és la cultura genuïna dels Països de la Corona d'Aragó, i no la de tota la península celtibèrica com es vol fer creure des de determinats poders centralistes i “castellano- espanyolistes”. 
 
Molts lingüistes catòlics oficialistes prefereixen embrancar el català amb la llengua llatina. Altres estudiosos ens diuen que el català no ve del llatí

Quan van venir els romans a Catalunya (Països de la Corona d'Aragó) aquí ja es parlava el que després s'ha conegut com a català. 

Sóc d’una generació catalana, la dels anys 60, que no va poder estudiar el català a l’escola perquè una dictadura espanyolista ho tenia prohibit. 

Volia que tothom als Països de la Corona d'Aragó, parlés exclusivament en castellà. A més de prohibir la llengua catalana, també s’ha tingut cura de descatalanitzar-la incorporant i acceptant com a normals mots que no eren genuïns. I, també se li han tallat les arrels que la relacionaven amb la llengua d'oc, o llengua d'Occitània. Un poder espanyolista ha aplicat la norma del "divideix i dominaràs ( Divide et impera) i ha esmicolat la llengua catalana de forma que l'ha desvinculat de l'occità,  i li ha donat noms diferents: català, valencià, mallorquí, ...I, el més greu és que hi ha gent que s'ha deixat  portar per aquest engany adulteriste desvirtuador de la Realitat Natural.

Molts mots genuïnament catalans han estat castellanitzats i posats al diccionari català com a catalans i presentats com a "normals".

Per exemple “mescla” derivat del castellà “mezcla” enlloc del genuí “barreja”. 

Per a justificar-ho se’ns ha dit que venia del llatí. Amb aquest pretext s’han posat moltes castellanades dins de la llengua catalana.

Per altra banda la fonètica barcelonina que jo anomeno cataloní ha trencat molts lligams etimològics que han  desvirtuat el significat original dels mots i la seva relació amb un marc referencial que té una Imago Creator: una concepció de lo que és el món creat amb una Idea original. 

Per altra banda, la mateixa definició de llengua  comporta una desvirtuació  o desoriginització (la treu del seu marc original) i una adulteració que la situa fora del seu marc referencial natural, quan l'anomena llengua minoritzada o minoritària que és un  definició quantitativa  i no l'anomena llengua vernacla, natural o autòctona que és la definició qualitativa  que la vincula amb el seu territori. Els territoris tenen llengua pròpia. La llengua catalana  té el seu propi territori i n'és la seva llengua vernacla - natural o autòctona-. 
Cal diferenciar llengües vernacles (naturals, pròpies, territorials, autòctones) de llengües imperials o colonials (forasteristes, alienes, alienants).

Cal recordar que els cristians, els autèntics, celebren el Dia de les llengües vernacles el  Dia de Pentecostés i les identifiquen amb un do de llengües relacionat amb l'Esperit Sant. Aquesta ensenyança cristiana ha estat adulterada, entre d'altres,  també per un poder imperialista espanyol que es mostra hostil amb les llengües vernacles diferentes de la llengua castellana a la que anomena lengua española.
i vol fer creure que es la lengua de todos.

Sobreposen el subjecte i concepte polític al subjecte i concepte natural. Tallen l'arrel o vincle vernacle-o autòcton i natural-  amb els orígens que hauria de ser el factor identitari de totes les persones de les diverses ètnies que estan com a habitants d'un territori i volen ser part de la comunitat natural vernacla parlant la seva llengua pròpia natural del lloc.

Pels fets els reconeixereu: observeu les llengües vernacles i trobareu artistes, científics, poetes...

I, arquitectes com Gaudí, considerat l'arquitecte de Déu, que parlava català i va pensar o concebre la seva obra en aquesta llengua, el qual va ser tancat a la presó a Barcelona,  per negar-se a parlar espanyol a un policia español.

Les llengües vernacles són llengües de creació. Les llengües  parlades fora del seu territori o lloc natural, les llengües no-vernacles, també?

Un mal poder ha posat la qüestió lingüística en un marc referencial pervers i  uns acadèmics estúpids -o estulticis o estulticiats- com diria Erasme de Rotterdam (Elogi de la Estultícia, llibre traduït  com  a Elogi de la Follia),  o  comprats pel poder imperialista alienador, per la por o pels diners i prevendas,  volen fer creure al poble que això és normal i modern, ja que a vegades o presenten com a evolució natural de la llengua o altres arguments sense raonabilitat.

S'està descatalanitzant la catalanitat? Jo crec que sí.
Un poble sense identitat o amb identitat adulterada, no és poble, és masa, és un poble dominat.


Jordi Salat



dissabte, 5 de gener del 2019

La Catalunya adulterada: Dia dels Mags o Savis a Europa. Dia de Reis només a España.


LA CATALUNYA ADULTERADA
LES TRADICIONS ADULTERADES I ALIENADORES
DIA DE REIS O DIA DE REIXOS

Els Savis d'Orient a Europa, 

Los Reyes Magos a España, 

Els Reis d'Orient a Catalunya.....


Dir-los "Reis" enlloc de "Savis o Mags" a Catalunya és degut a l'espanyolització haguda en un moment de la Història passada i ara ho hem assumit com a propi?

Els Mags o Savis també poden portar regals als nenes i nenes catalans.

Els reis porten un llenguatge de simpatia amb la monarquia i a Catalunya la monarquia ens porta submissió.

Si no veieu el llenguatge subliminal, reflexioneu-hi perquè us asseguro que hi és.

La Catalunya Adulterada i Alienada diu: 

Dia de Reis o Dia de Reixos : Catalunya alienada, adulterada, espanyolitzada

LES TRADICIONS GENUÏNES O VERNACLISTIQUES CATALANES
AMB MENTALITAT I CRITERI EUROPEU
DIA DELS SAVIS O DIA DEL MAGS 
 SAVIS  CALDEUS O CAMITES ZODIACALISTES

Imatge dels "Mags d'Orient amb gorra frígia o barretina" a  la  Basílica de Sant Apol·linar el Nou de Ravenna on va ser arquebisbe el monjo del Monestir català de Santa Maria  Ripoll l'occità Gerbert d'Orlhac, que fou Papa amb el nom de  Silvestre II. 
Reflexionem-hi...




El dia 6 de Gener es celebra "l'Epifania", nom grec o hel·lènic que significa "Revelació" i està relacionat amb el Nou Testament de Crist i els 12 apòstols i no pas amb l'Antic Testament de Jahveh.

En el Nou Testament quan l'Àngel anuncia a Maria el naixement de Crist, li diu que es dirà Emmanuel no pas Jesús. 
En el Concili de Nicea en el segle IV es va produir una adulteració protagonitzada per l'emperador Constantí, el Papa d'origen hispà Dámaso I i es posar el llibre del Gènesi a l'Antic Testament enlloc del Nou Testament adulterant el nom i marginant la Tradició de Marció que considerava que Jahveh no és el mateix que El o Abba  que es com s'anomena a Déu en el Nou Testament  i que vol dir el Pare Celeste en el sentit d'Univers. 

La celebració feta com a Dia dels Mags o Savis  seria més d'acord amb la veritable Història i més adient per a fomentar els estudis i el valor de la Saviesa i el Coneixement en el marc mental d'una concepció  espiritual de la religiositat relacionada amb La Naturalesa i El Univers com a Llibre de Déu.

El significat de la corona, no és ser rei, és haver nascut de dalt. 

Per això és diu que els reis tenen la sang blava

Hi ha  personatges que es fan dir reis i no has estat coronats. No han nascut de dalt, no han nascut en esperit. 

L'Esperit és a l'interior de la Llei.  l'Esperit ha d'estar per sobre de la Constitució.  
Compte amb això de dir-li DIA DE REIS O REIXOS va ser una adulteració que té el seu origen en el Concili de Nicea  i és el que segueixen els catòlics espanyolistes.



Comparteixo quatre imatges per pensar-hi i entendre-ho.



A la Bíblia només  se'n fa esment al Nou Testament  a  l'evangeli de Sant Mateu, versicle 2. Cap més evangelista en fa esment. 
A l'Antic Testament  que parla de Jahveh i Moisés no se'n fa esment. 

Sant Mateu no diu pas que fossin tres. Tampoc diu que fossin reis. 

S'hi diu que eren "savis" i també  s'ha  traduït com a "mags" o "sacerdots".  S'ha adulterat i per redescobrir la Veritat s'ha de entendre el coneixement que comporta la Tradició Baalita respecte de la Tradició Jahvehita. 

Sacerdots d'una cultura que tenia i té una concepció zodiacal de la Divinitat. Per això van associats a un estel que els guia.

Porto molts anys dient-ho.  Porto molts anys sentint vergonya  quan veig que  un fet tant important i significatiu com el que és l'Epifania ha estat adulterada i a Catalunya i els regnes de la Corona d'Aragó  es celebra  com a Dia de Reis. No era així originalment.
Era com ho és a Europa DIA DELS SAVIS
Els catalans han estat alienats. I ara defensen DIA DE REIS O REIXOS perquè ignoren que no és propi de la cultura catalana ni dels regnes de la Corona d'Aragó.

Salvador Espriu en el poema "M'han demanat que parli de la meva Europa" del llibre "Per a la bona gent" en recorda que Europa és filla Agènor rei de Fenícia

Doncs, bé, a Fenícia els savis porten barretina, símbol de Coneixement  no porten corona monàrquica símbol de Llei Constitucional.



L'epifania (per etimologia, del grec: επιφάνεια que significa «manifestació») és un esdeveniment religiós. Per a moltes cultures les epifanies corresponen a revelacions o aparicions on els profetes, xamans, metges, oracles, sibil·les o astròlegs interpretaven visions  celestials i més enllà d'aquest món materials dels cinc sentits humans.

Aquest any a més a més afegeixo una explicació per dir que les imatges dels  savis  amb corona, la corona no fa referència a un poder polític monàrquic, sinó que fa referència a un Coneixement Celestial, el mateix que fa referència el llibre de la Revelació, conegut com Apocalipsi  de Sant Joan quan es traduït al grec o llengua hel·lènica.



ESCRIT DE L'ANY 2022

El "Dia de Reis" és una celebració espanyola  que es va posar a Catalunya per espanyolitzar. 

I els catalans- republicans i independentistes -ho celebren !!??? 

Ens han alienat i encara ens ho crèiem i ho fem creure, un dels mals de Catalunya és l'estupidesa infiltrada en tots els àmbits, també en l'àmbit acadèmic.


L'únic llibre de la Bíblia que esmenta aquest esdeveniment de l'Adoració a Crist en el pessebre,  és l'Evangeli segons Sant Mateu,2  no diu que fossin reis, no diu que fossin tres, 

diu que eren mags ( sacerdots zoroastrians això vol dir baalites)

Des de quan es celebra  el Dia de Reis a Catalunya i els regnes de la Corona d'Aragó?


No solsament espanyatitzen Catalunya amb la llengua castellana, també ho fan amb les tradicions espanyoles.

El Dia de Reis és una tradició espanyolista.

A Europa es celebra el Dia dels Mags.

Es curiós però conec catalans republicans que defensen el Dia de Reis perquè diuen que porten joguines i llaminadures als nens i nenes. És que el si celebrem el Dia dels Mags no podem fer que els mags portin joguines i llaminadures als nens i nenes?

Repeteixo l'escrit que vaig publicant des de fa més de 7 anys ...(no m'ha fet cas cap organitzador de festes de cap municipi català, cap alcalde ni capellà).... Que tingueu Bon Any 2022. Crec que tal com estan les mentalitats a Catalunya, el tornarem a publicar l'any vinent...




Els tres mags d'Orient. Sant Apol·linar el Nou de Ravenna
Els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar, apareixen per primera vegada a la Basílica de Sant Apol·linar Nou de Ravenna que data del segle VI. Ravenna era capital dels cristians arrians. A Ravenna hi  hagué  la significativa presència  de l'occità Gerbert d'Orlhac,  monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll  que fou Papa amb el nom de Silvestre II

A Catalunya, els locutors de ràdio, presentadors de TV3, periodistes de diaris i gent del carrer continuen dient "Dia de Reis"....

L'adulteració del sentit original de les tradicions, continua.....
Els adulteristes van adulterar la Catalanitat
Els catalans adulterats adulteren Catalunya...

No puc entendre  que les persones que es diuen  republicanes, en un país que es  vol ser una República, el dia 6 de Gener s'asseguin  tot a la taula després de dinar i posin  una corona de rei al mig d'un tortell.
No puc entendre que la ràdio i televisió d'un país o millor, nació, que vol ser una República, proclami a tort i a dret que el dia 6 de Gener és el "Dia de Reis"

No puc entendre que una nació oprimida que vol proclamar la independència i alliberament del mal poder que l'empresona, tingui com a referent tradicional les celebracions del poder que la manté captiva: el "Dia de Reyes",  és una celebració espanyolista, a Europa sempre s'ha dit i és diu "Mags" no es diu "Reyes". Alguns catalans inbgenuus es pensen que traduint-lo al català "Dia de Reis" ja ens haurem "des-espanyatitzat"?

Saben que el dia 6 de Gener es celebra el Dia de las fuerzas armadas de España i es fa un acte presidit pel rei de España? No hi veuen manipulació mental que comporta espanyolització?


A la Bíblia evangeli de Mateu 2,1-12 llegim que "a Betlem van anar uns "Mags", no pas uns "Reis". El rei, Herodes, era el  tirà imperialista que volia matar al "nascut de dalt" i el que va dictar una Llei per perseguir-lo i considerar-lo il·legal. Crist i la seva família es van haver d'exiliar per no ser tancats a la presó pel rei Herodes.

El dia 6 de Gener, que es quan es recorda aquesta cita evangèlica, és el "Dia de la Epifania" mot que ve del grec i vol dir quelcom com "mostrar-se per sobre" o probablement hauríem de dir "sobrenatural". Epi ( Sobre)  Phaínein (Fer-se visible, mostrar-se)

A la basílica de Sant Apol·linar el Nou de Ravenna  s'hi poden veure uns murals amb els tres mags amb barretina o gorra frígia.
Aquesta basílica està relacionada amb els cristians arrians. 
Aquesta és la qüestió que es vol tapar? Jo crec que sí. 

Els cristians arrians tenen un concepte zodiacalista de la Divinitat ja que per a ells Déu és el Pare Celestial de qui parla el Nou Testament i no pas Jahveh de qui parla l'Antic Testament. Estan relacionats amb els bel·lònides, amb els càtars, amb els noms d'Arrià - on va tenir el castell el bel·lònida un avantpassat de Guifré el Bel·lós i relacionat amb el Casal de Barcelona. A Barcelona encara hi tenim un barri que es diu "S'Arrià".

Ens trobem sota l'acció d'un poder que  ho està adulterant tot per a poder dominar els pobles conquerits i oprimits per la seva Llei.

Aquest poder  que fa un marc legal  en castellà a Espanya, també ens està descatalanitzant en català a Catalunya adulterant els referents identitaris.

Catalans, quan  s'entengui la diferència que hi ha entre la Catalunya que  és "bel·lònida" i l'Espanya "borbònida", a Catalunya, tota la Corona d'Aragó i Europa,  no celebrarem el "Dia de Reis", celebrarem el "Dia dels Mags" 
Els mags van ser convertits en reis només a  España i això va ser en el segle XIX. L'espanyatisme ho ha escampat a  altres llocs que ha dominat i conquerit.

Catalans, en nom d'Espanya s'enganya,  en nom de Catalunya també, ho fa el català botifler. No us deixeu enganyar. 

Malgrat que  en els discursos d'alcaldes de municipis, a Catalunya Ràdio i a TV3 es facin un tip de dir "Dia de Reis", no us deixeu enganyar.

La Ignorància i l'Estultícia  estan fent molt de mal.
En general, i en concret, a la causa nacional genuïnament catalana

Quan es van tornar a dir reis? Després de la guerra del 1936 amb el règim del general Franco

I, a Catalunya es celebra el “Dia de Reis” com a una tradició catalana? La ignorància fa molt de Mal

Una Catalunya adulterada, ni amb la independència serà alliberada. 

Una Catalunya lliure és una Catalunya genuïnament catalanitzada i no pas  espanyolísticament  adulterada. 

Per a ser independents ens cal referents culturals genuïnament catalans o bé ho serem amb referents constitucionalment espanyols?

S’ha fet necessària una regeneració cultural que comporti un canvi de mentalitat amb una concepció de la identitat sense adulterisme i un testimoniatge sense estultícia ni  hipocresies.




Observació:
Representacions en l'art d'Europa

  Adoració dels Mags a Europa

El retaule de Santa Columba (o Adoració dels Mags) és un tríptic pintat a l'oli sobre taula cap a 1455 per Rogier van der Weyden per a l'altar de l'església de Santa Columba de Colònia que s'exhibeix actualment en l'Alte Pinakothek de Munic.

Santa Columba i Santa Coloma





Jordi Salat
josalort@hotmail.com

OBSERVACIONS:

M'han fet aquesta pregunta  en referència a menjar dotze grans de raïm per Cap d'Any: 
Però quina era la tradició nostra? Tinc setanta anys i no conec cap altra.

He donat aquesta resposta : 
Tinc 73 anys i tampoc en conec cap altra. Ho he buscat al Costumari Català de Joan Amades i no l' he trobat. Però, quan un poble ha estat i està sota dominació que ha imposat i fet creure Tradicions Alienes, que han esborrat la seva Història i Tradicions pròpies cal que el poble autòcton inventi i creï Tradicions Genuïnes per retrobar la identitat amb el Genius Loci si vol viure  de Veritat en llibertat.  Ens l'hem d'inventar. I fer-ho bé . Això vol dir fer que tingui un sentit. 

Els dotze grans o gotims de raïm de Cap d'Any és un costum espanyol que van portar a la Cort de Madrid els Borbons vinguts de la Cort de França i que posteriorment, es va promoure  per a promocionar el raïm d'Alacant (València, ara comunitat autònoma dins d'Espanya; abans regne, dins de la Corona d'Aragó). Respecte de retrobar un costum de Tradició Genuïna pels grans o gotims de raïm, ho estic pensant


Pel que referència al Nadal. Fa poc dies he vist que un pastisser ha inventat un Tortell Republicà per a substituir el Tortell de Reis i enlloc de rei ha posat un caganer. Jo això ho trobo "mal fet" ja que s'ha canviat el sentit de la celebració. El 6 de Gener és la Epifania,  mot grec o hel·lenista que  vol dir manifestació  i en aquest cas està referit a la Divinitat, és per tant, una celebració religiosa no és una celebració política.  El mot republicà és un mot que fa referència a la política. Jo proposo el Tortell dels Mags o Savis, la barretina podria substituir la corona ( si bé aquesta també hi té un sentit si s'explica que fa referència al coneixement celeste tal com es fa en l'art romànic),  i de figureta un estel. 

El mateix podriem dir de moltes altres coses que formen part de la Tradició Alienat que ha substituït la nostra Tradició Genuïna. Per exemple:  L'occità Sant Galderic Patró dels Pagesos Catalans ha estat substituir pel madrileny Sant Isidro.

CURIOSITAT TRADUCTOR GOOGLE

Si poso al traductor de Google Evangèlical  Magi en anglès, m'ho tradueix a l'espanyol com "Rei Mag Evangèlic"  Com és que posa "Rei" si jo no posat "King"?
Ho trobo alarmantment significatiu; és adulteració.


dijous, 14 de gener del 2016

La Catalunya adulterada Els noms dels carrers de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”

Diàleg amb Heliona (4/4)

Senyals Identitaris: 
Els noms dels carrers de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”


Davant del marc referencial de les quatre columnes que hi ha a la muntanya de Montjuïc de Barcelona s'hi ha fet la celebració del Cap d’any 2015. Ho han vist milions de persones per la televisió. Hi ha quelcom però que, malgrat haver-se vist, no s’ha posat de manifest. Resta amagat, adulterat, en el subconscient. 

Quin és el significat de les quatre columnes? Quina és la concepció cultural que representen? Quina és aquesta concepció cultural de la qual la catalanitat en forma part i n'és consubstancial?

Les quatre columnes tenen una concepció hel·lenística i fan referència a  la Tetraktis de Pitàgores? Fan referència a les quatre lletres del nom de Déu i estan relacionades amb una determinada concepció zodiacalística de la càbala?  Fan referència als quatre elements de la Creació: Aire, Aigua, Terra i Foc?
 
Al meu entendre, tenen una interpretació zodiacalista, representen els quatre elements de la naturalesa i tot el que he preguntat, té una interpretació segons la qual  tot està interrelacionat. Així és com jo ho interpreto. 

Mentre faig aquest  escric veig les celebracions de les campanades del Cap d’Any d’aquest 2015  a Barcelona, que donen per televisió  en el marc de Montjuïc on es troben les quatre columnes. 

A la retransmissió del cap d'any que fan per la Televisió de Catalunya (TV3) no hi vaig un rellotge però No hi veig el rellotge català que marca els quarts. 

Les columnes restituïdes, al meu entendre, però,  de forma incompleta i adulterada.  

Falten les victòries alades al capdamunt de les columnes i els nou rajos – cinc grocs i quatre vermells- projectant  amb raigs làser la senyera  - símbols identitari català, de la Corona d’Aragó amb significat universal - cap a dalt del cel.

Després del temps de destrucció que va patir Barcelona i Catalunya durant la darrera guerra, em pregunto si darrera d’aquella guerra hi podem trobar alguna relació amb l’actual guerra de Síria. A mi em sembla que la restitució que s’està fent, en aquest temps de democràcia controlada per un poder fàctic que manté la creença en una gran mentida mental, de forma adulterada i intencionadament. 

S'han restituït de forma tendenciosa amb la intenció de tapar el moviment que volia restituir-les de forma genuïna tal com volia Josep Puig Cadafalch el seu projecte arquitectònic per la muntanya de Montjuic de Barcelona?   Crec que si. Qui ho ha fet? Per quin motiu ho ha fet? Què ens han volgut amagar? Crec que ens han volgut tapar una concepció cultural catalanista que participa d'una concepció cultural universal la qual està relacionada amb el cristianisme hel·lenista i amb l'art romànic. A aquest poder el relaciono amb el catolicisme niceanià. El que va sorgir del Concili de Nicea. Relaciono aquests catolicisme niceanià amb  l'espanyolisme castellanista.

Des de fa anys que ens diuen que tenim règim democràtic, observo que no es restitueix la catalanitat amb el seu sentit genuí. Es posen coses en català. Però, no és el mateix "en" català que "català".

Un exemple el tenim amb els noms dels carrers, com és el cas de  Avenida de Aragón  que es va posar en castellà quan manava el règim espanyolista castellanitzador, i ara s’ha posat en català “Avinguda d’Aragó”. El seu nom havia de ser “Avinguda de la Corona d’Aragó” Un concepte geogràfic “Aragó” ha substituït un concepte polític “Corona d’Aragó” 

I això s’ha fet amb tots els carrers de l’Eixample que originalment  havien de ser relacionats amb la Corona d’Aragó: 

Regne de València i es diu València
Regne de Sicília i es diu Sicília
Regne de Provença i es diu Provença
Regne de Nàpols i es diu Nàpols
Regne de Mallorca i es diu Mallorca
Regne de Sardenya i es diu Sardenya
Regne de Còrsega i es diu Còrsega

El carrer “Casp” que avui fa referència a un referent geogràfic, la ciutat aragonesa de Casp, s’havia de dir “Compromís de Casp” un referent polític que fa referència a la successió  Marti l’Humà, rei català d’un estat sobirà, la Corona d’Aragó,  per un Trastàmara relacionat amb Castilla,  Ferran d’Antequera, ha estat censurat; despolititzat. 

S’ha esborrat un referent històric. Tants anys que porten de democràcia – em pregunto- com és que  a Barcelona, la capital de Catalunya, no s’han ficat els noms  de l’urbanisme tal com han de ser-hi? No ho ha reivindicat cap partit polític? No ho ha reivindicat Òmnium Cultural? 

Podríem parlar també del nom de la patrona de Barcelona que avui es coneguda com a “Sant a Eulàlia” i no es restitueix el seu nom original que segons consta en el vitrall de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, era el de “Santa Eulària”. Dos noms amb significat diferents. El nom Eulària, desglossat “Eu- l’Ària” comporta una relació amb els cristians “arrians”, voldria dir “la bona arriana” i això ens porta a un cristianisme- l’albigès i càtar - i la lluita entre cristians arrians i catòlic niceanians sorgida en el Concili de Nicea.

Ells van fer l’església d’Amor, en oposició a l’església de Roma. El nom Amor es llegeix Roma llegit del revés.


Vitrall de Santa “Eulària” Santa Maria del Mar (Barcelona)


Baixada de Santa Eulàlia barri gòtic de Barcelona. A la placa de ceràmica sota la imatge es pot llegir un poema de Jacint Verdaguer on l’anomena “Santa Eulària” i no pas Santa Eulàlia”

Arquitectura i urbanisme són com un llibre de pedra, nous dòlmens i megàlits,  i tenen un significat, que ens senyala un camí envers la transcendència, que dóna sentit a la Vida, i un espai on viure el present. 

I, en el present, conflueixen els meus records del passat i anhels de futur en un sol temps, en una mentalitat amb arrels originals, les úniques arrels que ens podem fer créixer perquè són les que porten l’alè o saba de la Vida i per tant fan pensar. I, aquestes càbales que em faig, em pregunto: a qui li poden interessar?

Em ve a la meva memòria, el record de l’una obra de teatre de  Maria Aurèlia Capmany que es diu “L’Ombra de l’Escorpí”. Zodiacalment, Catalunya sembla ser que és Escorpí. Els escorpins, quan es veuen davant una situació d’adversitat dificultosa o de perill, s’autodestrueixen clavant-se el  seu fibló amb el seu propi verí. Estem fent això els catalans?

Escolto una entrevista a una persona de la CUP i sento que es defineix com a “ català, ateu, de l’esquerra independentista”. Recordo que així es va definir també una de les persones que va censurar-me, a mi i va esborrar de la història el meu protagonisme i tasca en favor de la restitució autènticament fidel i significativa de les quatre columnes de Montjuïc, amb les victòries alades, la senyera projectada cap el cel; i la meva lluita per  canviar el nom del MNAC per posar-li el nom que volia l’arquitecte constructor del projecte original, Josep Puig Cadafalch,  que havia de ser  “Palau de Saber Antic”. I,  sobre aquest “Saber Antic”,  i la seva cúpula que havia de tenir figuratives mitologies hel·lèniques.

No era això, companys, no era això......


A vegades, Heliona, penso que el diàleg amb tu, només serveix per seguir caminant pel Camí Interior. Cap al futur, l’origen sempre present. Avui, ho deixo escrit, segueixo caminant, sense companys de viatge, solitàriament. Sempre carregant l'esperança. L'esperança que es faci realitat allò que era, és i ha de ser.


Jordi Salat
2015

Nota: 
Això ho vaig escriure l'any 2015, avui que ho rellegeixo i reviso, som  al mes de Febrer de l'any 2024